Amb l’estat d’emergència actual, sanitària i climàtica, queda clar que la planificació estratègica dels Ports de les Illes Balears ha de redirigir-se cap al decreixement turístic.
Des del GOB hem fet una primera valoració de la proposta de Pla Estratègic que l’APB ha exposat parcialment al públic. Deim parcialment perquè l’APB només ha publicat la meitat de l’informe sense exposar les accions concretes que es despleguen de l’estratègia.
Del que es desprèn del document publicat, no s’entén que en totes les actuacions de desenvolupament dels cinc ports i del gran nombre de senyals marítims i ajudes a la navegació que gestiona la APB, no figuri d’una manera preeminent i prioritària les premisses de salvaguarda del medi ambient.
Declarada la situació d’emergència climàtica pel Congrés de Diputats, el Parlament de les Illes Balears, Consells Insulars, i nombrosos ajuntament, que com Alcúdia i Palma – que tenen port d’interès general – és criticable que l’AUTORITAT PORTUÀRIA redacti un pla estratègic prescindint del paradigma d’emergència climàtica des del qual indiscutiblement s’han d’exercitar les potestats públiques de planificació.
Estem, endemés, en un escenari de polítiques europees de mitigació i adaptació a les eventualitats que caldrà afrontar en una situació de canvi climàtic; per això, en el plans i les actuacions en els contemplades, ha d’imperar la introducció de les millores necessàries tendents, primer, a no agreujar i, segon, a corregir els perjudicis causats amb les infraestructures o procediments de gestió actualment permesos, amb escenaris no contemplats.
El Pla Estratègic, a més de no considerar de manera contundent l’exposa no escomet, ni defineix, l’adequat model de gestió del domini públic portuari exigint, conforme es determina en l’art. 66 del TRLPEMM, que estigui orientat a garantir l’interès comú amb criteris d’eficiència ambiental, ni tant sols el Pla contempla que les actuacions de desenvolupament han realitzar-se amb criteris de participació ciutadana i màxima amb transparència, la qual cosa no sembla que sigui així quan la APB es nega a facilitar informació – ignorant les reiterades sol·licituds del GOB Mallorca – dels acords del Consell d’Administració, com ha posat de manifest el Conselli de Transparència i Bon Govern, ni s’avança informació justificant les raons de determinades formes de gestió que s’estan escometent actualment.
El Pla Estratègic no ve acompanyat dels estudis de l’impacte ambiental de les diferents propostes d’inversió en infraestructures dels distints pors en particular i, del sistema portuària de les Illes Balears en el seu conjunt; mancança que es incompatible amb el paradigma d’emergència climàtica que ha d’orientar la planificació portuària. Les previsions de creixement, especialment les vinculades al turisme de creuers, són incompatibles amb les polítiques de decreixement que requereix l’escenari d’emergència climàtica i, concretament per les illes, l’elevada dependència del monocultiu intensiu turístic que ha abocat la illa i la ciutat de Palma a la sobresaturació.
Les previsions de guanyar més terrenys a la mar, ignorar la moratòria real de megacreuers, al port de Palma, o destinar més de 300.000 m2., del port – al que han se sumar-se 12.000 m2., de l’ampliació del varador d’ALCUDIAMAR al port d’Alcúdia – a l’activitat industrial de tallers de reparació d’embarcacions, convertint el port en un “mar de plàstic” genera uns impactes ignorats en el Pla, que dissenya el futur expansiu dels ports de les Illes de Balears, amb uns resultats que poden ser molts negatius pel medi,i irreversibles en un horitzó temporal de dècades.
Considerem que el Pla Estratègic ha de contemplar un a creixement zero i un progressiu decreixement, d’acord amb la capacitat de càrrega de les respectives Illes, i contemplar mesures d’excel·lència mediambiental de les infraestructures existents per assolir un objectius zero emissions..
Per tot això, demanam que es revoquin les previsions de creixement previstes en el Pla Estratègic i es replantegin els objectius generals del Pla enfocant-lo cap al decreixement de l’activitat portuària, especialment turística per no incrementar una activitat intensiva que en forma de monocultiu ens aboca a una vulnerabilitat absoluta social i econòmicament.
