L’ampliació de l’aeroport de Palma s’està duent a terme des d’inicis de febrer baix la més absoluta discreció i silenci. Ja coneixem l’impacte i les conseqüències que suposa l’ampliació de l’aeroport, +4 milions de passatgers i +15% d’emissions per 2025. Les obres d’aquesta ampliació ha suposat la descomunal inversió de 412 milions € que se centren a les terminals A i D.
1. Ampliació aeroport
a. Obres d’ampliació de l’aeroport en marxa (diners invertits)
L’ampliació de l’aeroport de Palma s’està duent a terme des d’inicis de febrer baix la més absoluta discreció i silenci. Ja coneixem l’impacte i les conseqüències que suposa l’ampliació de l’aeroport, +4 milions de passatgers i +15% d’emissions per 2025. Les obres d’aquesta ampliació ha suposat la descomunal inversió de 412 milions € que se centren a les terminals A i D.
Tenim antecedents com el projecte d’ampliació de l’aeroport de Heathrow fou aturat per ser incompatible amb la lluita contra el canvi climàtic.
b. Massificació – Previsió turisme 2023
El 2023 es preveu un altre any record amb 30,7 milions de seients programats una pujada de quasi 10% respecte al 20191. Amb un nombre de vols similar, però amb més passatgers perquè usaran avions de major tamany. Companyies com Jet2holidays que ha incrementat un +7% l’oferta de vols a Mallorca i adopta un discurs antisocial i ecològic afirmant que la massificació que “forma part de l’experiència” i que els moviments socials hem d’anar alerta amb els discursos de decreixement perquè els turistes deixaran de venir”.
A les vacances de Pasqua ja hem pogut notar una alta ocupació i activitat a l’aeroport amb un cap de setmana de quasi 1.700 vols.
També en les festes de Pasqua s’han sufert nombrosos problemes de col·lapse, retencions i caos amb transport pirata.
La massificació de 2022 va ser tal que les dates reflexen un desproporcionat nombre de turistes per residents. Arribant les Illes Balears a assolir 9,2 turistes per cada ciutadà.
El mes de març es varen superar els registres anteriors d’aquest mes a Balears i Espanya.
Tot això defensat pel Govern i empresaris que valoren positivament per la creació de llocs de treball i benestar econòmic. Però la realitat es que aquest model ens fa més pobres i desiguals: els doblers no arriben a tots els ciutadans, creix l’escletxa de la desigualtat augmentant el patrimoni dels millonaris a la vegada que creix la població en risc de pobresa. El 10% més ric tenen quasi el doble que el 40% més pobre de la població. La associació AECFA xifra en un +9’7% l’increment de vols programats a Mallorca, amb 171.674 moviment de març a octubre. Optimitzant els trajectes amb avions més grans.
c. Promoció del turisme i Obertura de noves rutes
Les polítiques del Govern segueixen apostant pel monocultiu turístic, fent greenwashing i promocionant les Illes amb doblers públics a la ITS de Berlín.
Amb resultat que la que anomenen “desestacionalització” sigui un prolongament de la temporada turística d’estiu però de 10 mesos de l’any.
Intenció que ho podem veure clar amb la reobertura el març de la ruta aèria Palma-Nova York que s’ha incrementat tres setmanes2. El que ve agreujant, com vam avisar, els problemes d’habitatge amb inversions rècord del sector immobiliari
americà. Això agreuja el problema de l’habitatge on s’estima que s’haurien de construir cada any 7.000 habitatges per “donar resposta a la demanda actual”.
A més de la ruta amb Nova York s’han obert noves rutes aèries amb Tànger, Portugal i el creixement d’altres rutes. I es segueix treballant en obrir noves rutes aèries com Palma-Toronto.
2. Privatització de les torres
a. Els aeroports de Balears van generar el 20% de beneficis d’AENA
b. Inseguretat i menys control sobre els aeroports
Des d’inicis d’any el Ministerio de Transporte està treballant en la major privatització de la gestió de control aeri d’Espanya des de 2010. Pretén privatitzar fins a 7 torres de control entre la que es troba l’aeroport de Palma (Tenerife Norte, Tenerife Sur, Málaga, Gran Canaria, Bilbao, Santiago)3. Entre els 7 centres de control a privatitzar sumen ⅓ del trànsit aeri nacional.
Aquesta decisió afecta a les condicions laborals dels treballadors els quals han protestat i han fet vaga4 en nombroses ocasions (el que resulta perjudicial per a l’estabilitat del sector, els treballadors i els passatgers que es poden veure afectats). A més a més, suposa una pèrdua de control de lo públic (fins ara gestió de l’Estat a través d’ENAIRE). Mentre el Govern d’Espanya justifica la privatització com una forma de donar “un servei de forma més eficient” i una “reducció de costos d’un 60%”5.
A l’aeroport de Palma hi ha un gran interès per ser 3r aeroport més rendible d’Espanya i junt amb el d’Eivissa i Menorca suposen el 20% dels beneficis d’AENA. Fins a 7 monopolis europeus han mostrat la intenció de pujar per aconseguir la seva gestió.
Mentre d’altres províncies afectades com a Galícia o Canàries on han tractat el fet com “un atac a l’autogovern” a Balears aquest fet ha passat desapercebut i no ha suscitat cap debat al Parlament ni interès. Solament el portaveu del Govern i conseller de Turisme, Iago Negueruela, va declarar que no estava a favor de la privatització. A nivell estatal ha generat alguns desacords entre els socis del Govern d’esquerres.
3. Jets Privats
Un altre dels grans debats l’han protagonitzat els jets privats, per l’impacte desproporcionat que suposen7. El 2022 a Europa va créixer un 64% els vols de jets privats, arribant a 572.806 desplaçaments anuals, causant 3,3 milions de tones de CO2, equivalent a la contaminació anual de 555.000 habitants de la UE. Més de la meitat d’aquests vols foren de curta distància, menys de 750 km.
Espanya és el 4º país responsable amb uns 45.633 vols, un increment del 74% respecte al 2021, el que suposa 243.851 tones de CO2 el 2022.
La plataforma i diverses entitats, com Greenpeace, ja hem denunciat l’impacte injust d’aquest sector a Balears. L’aeroport de Palma i Eivissa van ser top 10 d’Europa i 1r i 2n d’Espanya en jets privats. Només l’aeroport de Palma va registrar 19.618 moviments de jets privats el 2022. El que suposa un increment del 3% i mostra una tendència que creix cada any des de la pandèmia.
4. Altres : Emergència Climàtica i creixement i impacte mundial aviació
Fa anys que venim avisant de la gravetat de la crisis climàtica, de les seves consecuencies. A Balears ja hem superat els límits climàtics d’1’5ºC establers a l’Acord de París. El model econòmic es incompatible en la lluita contra la crisis climàtica i accelera el camí cap a les pitjors conseqüències.
Record en xifres del tràfic aèri Espanya (un +17% respecte 2019) i Balears (+11’2%) pel mes de març i Setmana Santa. I per l’estiu es preveu batrer totes les xifres rècord amb un +4’4% respecte 2019.
Continu creixement de la demanda aèria mundial el 2023 amb xifres que s’apropen al 2019, un tràfic del 84,9%.
La indústria de les aerolínies que posa en dubte la ciència i rebutgen mesures per frenar l’impacte climàtic que generen els vapors dels avions.
Antecedents i exemples de Polítiques per limitar i reduir l’impacte de la contaminació:
7 Entre 5 i 14 vegades més contaminants per passatger que els vols comercials.
- L’aeroport de Schipol (Àmsterdam) va aprovar unes restriccions: prohibició de vols nocturns, avions sorollosos i dels jets privats. Per lluitar contra el canvi climàtic i l’impacte social (renou i emissions de nitrógen). El 2022 ja van anunciar reduccions d’un 11% dels vols.
- França un augment de l’impost del 70% dels jets privats.
- França aprova una llei recolzada per la Comissió Europea que prohibeix els vols curts que hi ha alternativa amb el tren.
- Aeroport de Heathrow limità a 100.000 passatgers diaris.
- El projecte d’ampliació de l’aeroport de Heathrow va ser aturat per ser incompatible amb la lluita contra el canvi climátic. (el govern britànic no va recorrer la sentencia).
5. Que reclamam:
- Si bé és imposible aturar les obres d’ampliació de l’aeroport, ja que l’administració no ha tingut el valor suficient per fer-ho, demanam que aquestes obres no superin els registres previs d’activitat aèria.
- Un Pla de decreixement i descarbonització REAL del sector de l’aviació. Un NO ROTUND AL CREIXEMENT:
a) NO més rutes aèries
b) NO més rècords turístics
c) NO més avions
d) NO més jets privats - Canvi de model econòmic que agreuja els problemes de massificació, habitatge, població pobre i desigual, precarització lavoral, malestar social i incopatibilitat contra la crisis climàtica.
- Basta de Greenwashing. Volem polítiques ecologistes que possin límits i restriccions a l’aviació privada, com a Schipol (Àmsterdam), França o Heatrhow (Regne Unit).
- No a la privatització de les torres de control. Suposa una pitjor situació laboral dels controladors aèri i els seus treballadors. I una pèrdua de control sobre la gestió pública.
- Una cogestió de l’aeroport (poder decidir desde la comunitat autònoma sobre la quantitat de vols i turistes que arriben a les illes balears).
- Un Pla de prohibició dels Jets Privats i fer paga més a les persones que viatgen més i per tant que contaminen més.
Plataforma contra ampliació aeroport (GOB, ATTAC, Exctinction Rebelion, Greenpeace, Fridays For Future Mallorca)
