Page 40 - Es Busqueret 37

Més que aucells

Per Patrícia Arbona
Dibuixos de Cati Artigues

Ja ha arribat la calor, la calor de la UNESCO). Però malgrat això, per Però la vertadera joia de les
veres. Ja és hora de ficar el cap dins a una part de la ciutadania encara nostres aigües no és aquesta plan-
l’aigua i de refrescar-nos una mica. hi ha nombrosos aspectes descone- ta, sinó l’hàbitat que conforma: les
I quina millor oportunitat per posar- guts, i un dels elements fonamen- praderies de posidònia. La posidònia
nos unes ulleres de busseig i tractar tals per la preservació de les nostres no apareix com a planta aïllada, sinó
de descobrir alguns dels secrets que platges i litorals encara és malmès com a praderies frondoses i com-
s’amaguen sota la nostra mar blava? i menyspreat. Són molts els aspec- pactes, els coneguts com a alguers
I per què no bussejar per dins un tes de la seva biologia i ecologia que (una altra de les confusions degudes
bosc, un bosc submergit? s’han de tenir en compte. al seu nom popular). Aquestes pra-
deries se solen assentar sobre fons
La posidònia és un dels princi- La posidònia no és una alga, d’arena i graves. La planta s’estén
pals tresors que amaguen les nostres malgrat el seu nom popular. Es trac- per la superfície del fons gràcies a la
aigües. Segurament, és molt cone- ta d’una planta fanerògama marina; seva capacitat per reproduir-se vege-
guda per la majoria de gent que lle- per tant, es caracteritza per presen- tativament: s’estén horitzontalment
geix aquest exemplar des Busqueret, tar una organització externa amb al mateix temps que es fixa al fons
ja que se li han dedicat nombroses arrels, tija, fulles, flors i fruits amb amb tendència a recobrir-lo i a ele-
campanyes i publicacions per tractar llavors, i una organització interna var-ne el nivell, ja que també creix
de donar-la a conèixer un poc millor.
Aquestes accions són ben merescu-
des, ja que es tracta d’una autèntica
joia: és una planta marina, endèmica Posidonia
de la Mediterrània, i amb les millors
representacions a les aigües de les
Illes Balears (prova d’això és la de-
oceanica
claració de les praderies de posidò-
nia dels freus d’Eivissa i Formentera
com a Patrimoni de la Humanitat per

complexa amb teixits diferenciats. verticalment. És, per tant, el creixe-
Tots aquests aspectes són ben dife- ment conjunt de milers de plantes el
rents de les algues, molses o falgue- que origina la praderia. Les plantes
res, vegetals més primitius. Des del van creixent durant segles les unes
rizoma cap a dalt surten les fulles en damunt les altres, formant autèntics
forma de cintes, agrupades en feixos esculls.
de 4-10 fulles, d’aproximadament 1
cm d’amplada. Les fulles més anti- El seu particular cicle vital ca-
gues de la planta es disposen a la racteritza notablement l’aspecte de
part exterior del feix, mentre que les
noves creixen pel centre i es poden
distingir fàcilment pel seu color verd La posidònia és bàsica en
brillant. En condicions òptimes, amb la cadena tròfica, ja que és una
aigües transparents i protegides, les font directa d’aliments (epífits,
fulles de posidònia poden arribar a fauna i flora associada) alhora
assolir una longitud de 70-80 cm. que posa a disposició dels de-
Les flors es troben reunides en in- tritívors una gran quantitat de
florescències en forma espigada. matèria orgànica. Les praderies
Cada inflorescència pot tenir de 4 a són un lloc de posta, de repro-
10 flors hermafrodites. Una vegada ducció i/o de reclutament per a
les flors són fecundades, es forma el moltes espècies animals (mol-
fruit, amb forma d’oliva (per això el luscs, peixos, etc.) a les quals
Flor i fruits seu nom popular d’olives de mar). proporcionen aliment i refugi.

40 - EB37