Page 28 - Es Busqueret 48

L’alosa puput Alaemon aludipes és Es tracta d’un alàudid de mida vertebrats, complementada per llavors
el nostre primer aucell “fora de ruta”, tí- grossa, estilitzat amb unes potes llar- i, de vegades, de petits vertebrats com
tol de la nova secció que estrenam amb gues i un bec característicament llarg sargantanes i dragons.
aquest número d’Es Busqueret. Aquí i corbat cap avall que ens recorda a una La distribució d’aquesta espècie
podreu conèixer millor algunes de les de les espècies més recognoscibles de és extremadament àmplia i s’estén des
rareses més destacades que se citen al les nostres illes: el puput Upupa epops, de les Illes de Cabo Verde a l’oest (on
sempre interessant quadern de camp d’aquí el seu nom popular (alosa puput). hi trobam una reconeguda subespècie
de la revista, i que sovint són realment El seu plomatge és de color arenós, Alaemon a. boavistae), tot el nord d’Àfri-
sorprenents. pàl·lid i uniforme, pel que resulta poc ca, a excepció de la costa mediterrània
cridaner quan està a terra, lloc on pas-
El passat 19 de maig un exemplar del Marroc i Algèria, i la península arà-
d’aquesta curiosa alosa fou observat sa la major part del seu temps corrent biga fins a Pakistan i Índia a l’Est.
i gratant amb el bec l’arena a la recer-
per dos ornitòlegs menorquins, na Gala ca d’aliment. Al vol, al contrari, és molt De les quatre subespècies, la més
Lligoña i en Román Piris, als voltants de més vistós. Les primàries externes són propera a Balears és l’Aleamon a. alau-
les pistes de l’aeroport de l’illa. Aquesta de color negre contrastant amb les més dipes que ocupa el desert del Sàhara,
observació, si és homologada pel “Co- internes, i les secundàries blanques arribant al sud del Marroc i les zones àri-
mitè de Rareses” de la SEO, a més de amb una franja negra a la part mitjana des d’Algèria i Tunísia. La població glo-
convertir-se en la primera cita d’aques- formant dos panells clars molt distin- bal, segons Birdlife (2019) és descone-
ta espècie a Balears, suposarà la se- tius. Aquesta característica també ens guda, tot i que s’apunta a una tendència
gona cita per Espanya (la primera fou recorda el nostre puput. poblacional regressiva, sense que per
a Màlaga a finals del segle XIX!) sense ara sigui considerada com a amenaça-
incloure les Illes Canàries, i on fins al dia Adaptada per a sobreviure a zones da. És una espècie generalment seden-
d’avui ha estat observada fins en cinc àrides, desèrtiques o semidesèrtiques, tària, però s’han constatat moviments
ocasions. A la resta d’Europa hi ha po- té la capacitat de sobreviure tranquil- irruptius al nord d’Àfrica. Així mateix les
ques cites repartides entre Malta, Itàlia lament a temperatures de fins a 50 5 cites homologades de Canàries foren
i Turquia. graus centígrads. La seva dieta es com- totes a les illes més orientals. •
pon principalment d’insectes i altres in-

Distribució mundial de l’alosa puput. Font: IUCN Red List of Threatened Species, Birdlife International

28 - EB48