Page 66 - Es Busqueret 48

Arpella cendrosa, Circus pygargus

probablement, són més proclius a rea- D’altra banda els darrers anys també De tots els grups tractats aquí els
litzar desplaçaments de més llarg abast s’ha constatat la presència de falcons de les gavines és el més viatger amb
ja que no han de travessar mar oberta i marins al centre peninsular, concreta- molta diferència. Quan no es marca-
hi ha registres d’aus nascudes a Extre- ment el valor de 591 Km correspon a ven les gavines camagrogues, i sols es
madura observades a França. Un voltor una au anellada com a poll a l’illa eivis- descastaven, es pensava que eren se-
anellat a Moncaire, Escorca, es va tro- senca de Tagomago i es trobà exhausta dentàries i passaven tot l’any a les Ba-
bar mort al terme de Quatretonda a la a l’Ermita de los Llanos, al terme muni- lears i sols feien petits desplaçaments
comarca de la Vall d’Albaida, a València. cipal d’Arenas de San Pedro al peu de a les colònies de cria. Però des que se’ls
la serra de Gredos, a la província d’Àvila. anella amb PVC s’ha comprovat que
Una altra espècie molt curiosa
és el falcó marí que fins fa molts pocs L’àguila peixatera és un cas dife- de les aus que crien o neixen aquí una
part migren a través de la vall de l’Ebre
anys la literatura assegurava que les rent. Les que crien aquí són sedentàries i arriben fins al País Basc, Cantàbria, As-
aus migraven a Madagascar seguint la amb moviments dispersius que poden túries i Galícia per hivernar, mentre que
mar Mediterrània. Seguiments via satèl- portar els juvenils per tota la conca de una altra part es queda a Catalunya i al
lit d’aus dels Columbrets i sa Dragone- la Mediterrània i fins i tot al golf de Gui- País Valencià. La gavina corsa és motiu
ra establiren sense cap mena de dubte nea. A l’hivern ingressen aus nòrdiques de seguiment des de fa molts d’anys i
que migren travessant el continent afri- de Finlàndia, Noruega o Alemanya d’on ja es té prou informació dels seus mo-
cà seguint una ruta més o manco direc- és la recuperació més llunyana. viments. Part de les aus balears passen
ta des de les colònies de cria a Mada- Els rapinyaires nocturns que crien l’hivern al sud de la península Ibèrica,
gascar sobrevolant el Sàhara i els grans habitualment a les Balears són seden- bàsicament a Andalusia, però altres mi-
llacs africans plantant-se a la costa de taris. L’espècie més longeva és l’òliba, gren cap a l’Àfrica i arriben al Senegal.
Moçambic en poques setmanes. Curio- amb un control de prop més de 16 anys Les gavines d’hivern i les fosques fan el
sament, els adults i els joves migren per d’una au de sa Dragonera. El mussol camí contrari, és a dir, crien al centre i
separat i l’única diferència entre les ru- també és bastant longeu amb 15 anys i nord d’Europa i passen l’hivern aquí. Les
tes de joves i adults és que els primers 2 mesos d’un exemplar anellat a Vallde- que venen de més lluny ho fan des de
prenen una ruta menys directa i inver- mossa. Finlàndia. En el cas de les llambritges
teixen més temps per a completar-la.

66 - EB48