Page 76 - Es Busqueret 48

potent cant del passaforadí (Troglodytes
troglodytes), espècie que compta amb
el do de la ubiqüitat.
L’estret és un bon lloc per obser-
var al xoriguer Falco tinnunculus, en un
ambient un poc diferent al qual ens té
avesat, més agrícola i associat a l’ac-
tivitat humana. En aquests voltants hi
cria una colla als penyals, i si passam a
mitjans o finals de juny, podrem sentir
els adults interaccionar amb els polls,
que són al niu, sobretot quan els porten
alguna presa o s’acosta algun tipus de
perill. Els corbs (Corvus corax), també
estan presents i crien a la zona, i qualse-
vol moviment d’aquests, altera la colla
de xoriguers i els incita a foragitar-los.
Els penyals d’aquest estret són
excel·lents també per observar-hi dues
Lledoner, Celtis australis.
espècies rupícoles més que també hi
crien: el cabot de roca (Hirundo rupes-
tris) i la pàssera (Monticola solitarius).
En el moment que passem per l’es-
tret, serà un incert que no veiem fer
als cabots les seves giragonses ran de
penyes, jugant amb els corrents d’aire.
En aquest cas els podrem identificar
bé per la seva forma d’hirundínid (tipus
oronella) de color gris, amb les típiques
taques blanques fent-li ventall a la coa.
I si tenim paciència els veurem entrar
a les balmes i covasses per descansar
sobre grans estalagmites o bonys de
travertí tacats de ronya de tant de po-
sar-s’hi. Dedicant-hi temps, els podem
veure anar a beure en vol als degotissos
dels mateixos llocs.
A la pàssera la detectarem primer
pel seus cant melodiós, ressonant entre
les penyes. Si param atenció el veurem
Ferrerico, Parus major. Cati Artigues. parat sobre una penya que sobresurti
una mica, i en sentir-se observat o aler-
tat, farà picats arran de penyes i desa-
pareixerà. El mascle és més visible que
la femella pel seu cridaner color blau.
Davall els penyals la vegetació típica és
d’aritges (Smilax aspera var. balearica),
i romaguers (Rubus ulmifolius) i mules
(Euphorbia dendroides), aquestes darre-
res amb fulles que tornaran d’un preci-
ós vermell a l’estiu.
Passat el roquissar ens endinsam
en una zona de marjades d’olivar. Se-
guirem el camí amb tendència cap a la
dreta. Hem d’estar atents a seguir les
dreceres que ens proposa la senyalit-
zació i que ens fan seguir un antic camí
empedrat, si bé no és massa problema
perquè tot el temps va travessant la
pista asfaltada que puja fins al refugi.
Quan gairebé siguem a dalt, aprofita-
rem alguns dels revolts que fa el camí,
Cabra assilvestrada, Capra hircus.
76 - EB48