Page 44 - Es Busqueret 51

Els avenços tecnològics que han ries, eficiència en el consum d’energia El primer sistema de lectura a dis-
contribuït a l’explotació de la natura i noves aplicacions desenvolupades a tància per l’extensió del seu ús són les
també es poden emprar per obtenir in- través de la xarxa de telefonia mòbil, anelles de clorur de polivinil (PVC). El
formació sobre l’evolució dels ecosiste- han permès el seguiment d’espècies codi varia moltíssim però, bàsicament,
mes, poblacions i recursos naturals que que en el passat hagués estat impen- s’empra el color de l’anella, el color de
ens apuntin tendències i ens permetin sable fer. la inscripció, la pròpia inscripció i la po-
actuar sobre els factors que amenacin Seguint amb els articles sobre la sició de l’anella a l’au. L’exemple para-
la biodiversitat, abans que sigui tard utilitat de l’anellament engegat amb el digmàtic d’aquest tipus d’anelles és el
o que el dany produït sigui difícilment número 49 d’Es Busqueret, avui trac- dels flamencs Phoenicopterus roseus.
emmenat. Altres espècies també s’han anellat
tarem aquesta part del seguiment, ja
La tecnologia punta és una eina que hi ha un excel·lent article d’en Toni massivament com les cigonyes Ciconia
molt potent. Els satèl·lits meteorològics Muñoz sobre els sistemes de telemetria ciconia, la gavina corsa Ichtyaetus audo-
uinii, diferents espècies de voltors, àgui-
ens han permès monitoritzar l’evolució pel seguiment de les aus al núm. 23 que les peixateres Pandion haliaetus, grans
de fenòmens tant imprevisibles com el jo no podria, en cap cas, millorar. Així anàtids, grans procel·lariformes com al-
Niño, els canvis amb la cobertura de mateix des que es va escriure l’article batros, corb marins i grues. Actualment
gel als pols, la desforestació dels bos- s’han desenvolupat millores que han fet també moltes altres espècies han estat
cos tropicals o els canvis en la distribu- més eficients alguns dels sistemes allà anellades amb aquestes anelles com
ció global de les precipitacions, tant de descrits. Per no duplicar informació re- larolimícoles de moltes espècies, petits
pluja com de neu. També els satèl·lits met a tots els interessats a rellegir l’ar- rapinyaires i passeriformes. Telescopis,
geoestacionaris de la xarxa GPS, Argos ticle. prismàtics o càmeres digitals faciliten
i Galileu permeten posicionar qualsevol Tots els sistemes de seguiment enormement les lectures, el que ha
receptor-emissor sensible a aquesta que requereixen posar un aparell a l’ani- permès tenir un volum de dades molt
tecnologia amb un error de pocs me- mal n’impliquen la captura. En el cas de considerable, especialment en aque-
tres o, en cas d’ús militar, de pocs mil- les aus, l’anellament és l’eina que s’usa. lles espècies que fa dècades que s’ane-
límetres.
Una vegada l’au és a les mans del tèc- llen, com els flamencs i les cigonyes
Tota aquesta tecnologia també nic, a més de fixar-li l’aparell també blanques.
s’està usant avui en dia pel seguiment se li posa l’anella metàl·lica correspo-
de les migracions de diverses classes nent i en certs casos també una banda Altres sistemes de lectura a dis-
d’animals com ara aus, mamífers i rèp- alar amb una inscripció, una anella de tància són les plaques alars, adients
tils. Encara que no és una tecnologia PVC, un collar o una placa nassal. Tots per aus que planegen sovint, com ra-
nova, any rere any la miniaturització aquests sistemes els explicarem ara. pinyaires o que solen observant-se
dels emissors, alleugeriment de bate- volant, com agrons i grues. Durant una

44 - EB51