Page 59 - Es Busqueret 51
P. 59
FALZIES A CA NOSTRA
Creim que no ens veuen, però sí que ens senten.
Comença la convivència, comença l’odissea.
El forat on habiten dona al nostre bany i això im-
plica que no hem de fer renou per anar al bany; hem
d’anar alerta quan baixam la tapadora del WC; no
podem fer servir l’assecador de cabell; no podem dut-
xar-nos tard quan elles hi són..., O tot això és el que
ens pensam, perquè nosaltres sí que les escoltam ben
fort quan xisclen.
Arriba la falzia sola, es desparasita i xiscla molt
fort. Entra al forat tan aviat que pega al vidre, és in-
creïble. Per sortir s’arrossega fins arran del forat amb
les seves curtes potes i es llança al buit. Sempre entra
a la mateixa hora, a les 20h, i si arriba més prest és
perquè està ennigulat. Els matins deixa el forat a les
6h, quan plou no surt i si està ennigulat també surt
més tard. Suposam que si fa mal temps no hi ha mos-
cards i no és tan interessant llançar-se al vol, perquè
no troba tant menjar.
Al dotzè dia no dorm al niu i l’endemà ens com-
pareix amb una parella, s’han aparellat al vol. Les veim
com es fan carantoines i es desparasiten una a l’altre.
No estan cada dia juntes, s’alternen, a nits són les dues
i a nits només una. A partir que comencen a fer el niu,
al fons del forat i aferrat al vidre, ja no dormiran soles,
sempre es faran companyia. El niu el fan arreplegant
els seus excrements, els plomissons que s’han tret en-
EB51 - 59