Page 74 - Es Busqueret 51

La crucianel·la marina, Crucia- obertes per 3-5 lòbuls amb un
nella maritima L. és una espècie apèndix a cada lòbul (corol·la hi-
molt característica dels sistemes pocraterimorfa). És especialment
dunars semimòbils (dunes grises) curiós el seu procés d’antesi, ja
de la Mediterrània occidental, es- que la pol·linització en aquesta
sent un component força impor- espècie és essencialment noctur-
tant de les timonedes dunars. Es na. Les flors romanen tancades o
tracta d’una espècie curiosa, que poc obertes durant el dia, i a la
pertany a la família de les Rubi- tarda i durant tota la nit obren
àcies que, com la rogeta, Rubia per ser pol·linitzades per lepi-
peregrina L. i la resta de rubià- dòpters nocturns. De fet, espe-
cies de les illes, presenta les fulles cialment interessant és l’olor de
en una disposició verticil·lada. En “curri” que desprenen les flors
el cas de la crucianel·la marina, de la crucianel·la per atreure a
destaca també el seu caràcter aquests lepidòpters, i que inunda
psammòfil (planta adaptada a la duna durant les primeres ho-
sòls arenosos), que es tradueix en res de la nit.
la seva disposició ajaguda i rami-
ficada amb llargues branques que Donat el seu caràcter camefític i
li permet fer front a la inesta- psammòfil, suposa una integrant
bilitat del sòl arenós on viu. Es- especialment rellevant de les
tructuralment, la soca i branques àrees més mòbils de les comuni-
més velles normalment són lle- tats de timonedes dunars que es
nyoses amb una tonalitat blan- desenvolupen darrere les crestes
quinosa, però les branques joves de borró (Ammophila arenaria
són verdes, d’un verd glauc, i (L.) Link.), i que reben el nom
gruixudes, i arriben en algun cas de dunes semimovents, dunes fi-
a tenir un caràcter lleugerament xes-semifixes o de forma tècnica
cras en els brots més joves. Les Crucianellion maritimae (hàbitat
fulles verticil·lades són de petita d’interès comunitari 2210 com
grandària, disposades quatre per es recull en la Directiva 92/43/
nus. Als brots nous amb entre- CEE). Sobre aquests sòls mòbils
nusos llargs, aquestes es poden que comencen a estabilitzar-se,
observar de forma oval a la base es desenvolupa juntament amb
i amb l’extrem agut a l’àpex, de altres espècies com el trèvol de
forma quasi triangular. A mesura dunes (Lotus cytisoides (L.) Ar-
que les branques creixen i tornen cang.) o la sempreviva borda
més velles, aquests entrenusos es (Helichrysum stoechas L.).
redueixen deixant les fulles de
forma molt compacta, adquirint A les Balears, l’espècie es troba
així una disposició imbricada que a les principals illes, amb im-
no deixa veure la tija. portants poblacions a les Pitiüses
(especialment a l’illa de Formen-
Durant els períodes més favora- tera) i els principals sistemes du-
bles, entre les pluges de tardor nars que encara romanen a Ma-
i primavera, la crucianel·la de- llorca (especialment a les dunes
senvolupa un creixement vege- d’Es Trenc i Sa Canova d’Artà)
tatiu considerable, que precedeix i de forma escassa i localitzada
la seva floració durant els mesos a Menorca. Així mateix, també
de maig i juny. Durant aquest trobem de forma fragmentada
període és característica la pro- petites poblacions a cales i altres
ducció d’inflorescències espici- indrets litorals de les Illes.
formes i compactes a l’extrem
de les branques, amb nombroses La distribució general de la
flors grogues-verdoses i tubulars crucianel·la marina es restringeix

74 - EB51