Page 92 - Es Busqueret 51

Tarentola mauritanica (Linnaeus, 1758)

La percepció que teníem dels dragons ha anat millorant amb el pas del temps, i
tot i que continua havent-hi persones aprensives al seu aspecte i tacte, ja sabem
que no s’aferren irremediablement a la nostra pell sinó que compten amb unes es-
tructures ben especials als dits; que no es mengen la roba sinó que depreden pre-
cisament les arnes que sí que ho fan; que si t’escupen, cosa que en cap cas fan,
et quedes calb. Amb ells comptam amb uns grans aliats en el control d’insectes i
aràcnids tant al camp com a la nostra llar.

Els dragons
tenen la capacitat de
Classe: REPTILIA canviar de color, de gris
blanquinós a marró quasi Geckobia latastei, àcar vermell
Ordre: SQUAMATA negre segons les circums- que habitualment parasita aquest
rèptil. És habitual veure’l als ulls o
Família: GEKKONIDAE tàncies del moment. entre els dits

categoria UICN LC (preocupació menor)

A l’abril-maig comença el festeig i les còpules tenen
lloc fins al juny. Les femelles fan entre una i tres pos-
tes, amb un o dos ous cada una. Els ous són blancs, dimi-
nuts, cilíndrics (de 10 x 15 mm). Els trobam soterrats,
dins encletxes, davall pedres o teulades, també davall
l’escorça d’ametllers o garrovers madurs. La incubació és
molt variable i depèn molt de la temperatura (des de qua-
ranta-quatre dies fins als setanta-cinc). Els petits nei-
xen sols amb 5 cm de longitud.

Per Maties Rebassa i Cati Artigues Els dragons són preses naturals d’òlibes i xo-

rics sense que aquests posin en perill les seves
poblacions, però als darrers anys també són pre-
ses de fauna recentment arribada, tant de forma
natural, com els esplugabous Bubulcus ibis, com
invasores, com les serps de ferradura Hemorrhois
hippocrepis introduïdes fatalment a les Illes.
També sumen pressió depredadora els moixos.
92 - EB51