Cuidar litoral. Neteja nedant amb sacs boia i grimpant. Info, provant trucs, històries...

Estudi i conservació dels aucells a les Illes Balears
Respon
Tord blau
Member
Entrades: 32
Membre des de: dl. feb. 22, 2021 1:41 am

Cuidar litoral. Neteja nedant amb sacs boia i grimpant. Info, provant trucs, històries...

Entrada Autor: Tord blau »

Nota: es títol des tema ha canviat de
"ideman ajuda per dentificar au 'éxitus' ¿virot gros?"
a
'identificar espècie: virot ¿balear, mediterrani o atlàntic?
a
"Cuidar litoral. Neteja nedant amb sacs boia i grimpant. Info, provant trucs, històries..."

.......................


ideman ajuda per dentificar au 'éxitus' ¿virot gros?
Hola,
deman ajuda per identificar aquesta au marina 'exitus' -morta.
1614275741389.jpg
1614275741389.jpg (105.75 KiB) Visualitzat 9059 cops
La vaig trobar surant a llevant de Mallorca dia 18/02/2021.
Aparentment no anava marcada anellada, i no semblava tenir cap més marca artificial, però li sortia des bec un monofil sintètic de pesca gruixat, tallat a devers un metre.
Ets ulls eren enfonsats, i dubtava si potser tenia es ventre inflat.
Diria que la van atracar flotant ses ones de vent cap a terra, que feia uns dies que bufaven així.

Es tamany i color clar des pit és parescut a un corb marí jove, segons em deia altra gent que la va veure.
Vaig dubtar si potser era una altra espècie -no em sortia es nom- com un virot o similar, que em sonava que potser era endèmica balear, i més en risc.
Em semblà des primer instant que tenia ses potes diferentes a un corb marí, com molt més delicades i fines, i es coll més curt. I es color blanc davall ses ales em semblà com diferent...


Vaig avisar diversos serveis o entitats per recollir-la i sembla que la van recollir prest.
A un servei els vaig dir que dubtava si era una au especial, protegida, però que no em sortia o no sabia es nom clar de s'espècie, però que no em semblava un corb marí ni gavina.
Després vaig avisar altres serveis per recollir-la, i els vaig dir que potser era un corb marí segons altra gent.

La vaig deixar marcada i visible de lluny, senyalitzada amb uns trucs casolans, amb uns objectes que la destacaven en es paisatge. I elevada sobre roca, i així un poc protegida de ses gavines, moixos, menuts, ones...

Vaig continuar cuidant es medi netejant fent deport. "Deport" en es sentit molt antic, com a pràctica de lleure, lúdica, d'entreteniment, esbarjo... Doncs distreu i té bones avantatges cercar i agrupar plastiquets i fems variats nedant o trescant, passejant...
Tord blau l’ha editat per darrera vegada el dia: dc. ago. 04, 2021 5:49 am, en total s’ha editat 22 vegades.
Pep Sunyer
New member
Entrades: 3
Membre des de: dj. ago. 27, 2020 4:32 pm

Re: ideman ajuda per dentificar au 'éxitus' ¿virot gros?

Entrada Autor: Pep Sunyer »

Gran putada!! S'ha empassat l'am d'un palangre.
Jo diria que és un virot petit Puffinus mauretanicus. El gros te el bec més reforçat, grogós, amb les narines prominents.

Foto d'internet del petit
Imatge
Tord blau
Member
Entrades: 32
Membre des de: dl. feb. 22, 2021 1:41 am

deman ajuda per dentificar au 'éxitus' ¿virot gros?

Entrada Autor: Tord blau »

Moltes gracis per s'atenció, Pep Sunyer. Curiós això des bec, bona pista i clau!

Afegesc foto seua des detall des bec.

Imatge



Feia més de mig metre de punta a punta d'ales. Sa foto anterior engana un poc, perquè es fil era molt gruixat.


Si fos virot petit, balear, s'endemisme nostro, seria més important, per ser més en perill d'extingir-se.

Gracis Pep per sa pista i complicitat emocional!
:-)
Tord blau l’ha editat per darrera vegada el dia: dj. jul. 22, 2021 6:37 pm, en total s’ha editat 10 vegades.
Tord blau
Member
Entrades: 32
Membre des de: dl. feb. 22, 2021 1:41 am

Entrada Autor: Tord blau »

.
Tord blau l’ha editat per darrera vegada el dia: dg. jul. 11, 2021 1:45 pm, en total s’ha editat 5 vegades.
Avatar de l’usuari
Juan J. Bazán
Member
Entrades: 1081
Membre des de: dl. gen. 07, 2008 7:45 pm
Ubicació: Son Rapinya (Palma)

Re: ideman ajuda per dentificar au 'éxitus' ¿virot gros?

Entrada Autor: Juan J. Bazán »

Ostras, esa foto es mía. y ¿está así sin más en internet? Por saber, no es para que la quites ni nada, Pep.
Tord blau
Member
Entrades: 32
Membre des de: dl. feb. 22, 2021 1:41 am

deman ajuda per dentificar au 'éxitus' ¿virot gros?

Entrada Autor: Tord blau »

Uau Juanjo, ja ho val amb internet! Sa teua foto des virot petit volant em sembla una que surt de ses primeres a cercadors, i no sé dir segur, però crec allà és enllaçada a https://www.ara.ad/firmes/enric_culat/V ... 05441.html
Desig t'ajudi, Juanjo! És magnífica sa imatge!
Em semblen bones fotos també moltes altres teues, Juanjo, en es fòrum GOB!
:-)
Tord blau l’ha editat per darrera vegada el dia: dj. maig 06, 2021 7:16 pm, en total s’ha editat 4 vegades.
Pep Sunyer
New member
Entrades: 3
Membre des de: dj. ago. 27, 2020 4:32 pm

Re: ideman ajuda per dentificar au 'éxitus' ¿virot gros?

Entrada Autor: Pep Sunyer »

Si Juanjo, puse Puffinus mauretanicus en el buscador y cogí la que más me gustó ;)

Se podria confondre amb un corbmarí immadur, però no ho és perquè tenen els peus més grans, i no tenen el tubets del nas.
Si que val la pena avisar al cofib o 112 per que la vagin a recollir. És una dada d'interès.
Avatar de l’usuari
Juan J. Bazán
Member
Entrades: 1081
Membre des de: dl. gen. 07, 2008 7:45 pm
Ubicació: Son Rapinya (Palma)

Re: ideman ajuda per dentificar au 'éxitus' ¿virot gros?

Entrada Autor: Juan J. Bazán »

Pues si, veo que está mi foto en esta MIERDA DE WEB
https://animales10.net/la-pardela-balear/

Sin pedirme permiso, sin mencionarme como autor, etc, etc. Cojonudo.
Tord blau
Member
Entrades: 32
Membre des de: dl. feb. 22, 2021 1:41 am

ideman ajuda per dentificar au 'éxitus' ¿virot gros?

Entrada Autor: Tord blau »

Enhorabona de nou Juanjo per crear tan bona imatge de virot petit volant. Es blog que dius sembla que permet missatges. Potser donarien pistes o ho rectifiquin.

I gràcies Pep Sunyer,
Demanaré si els pot interessar diferent com virot.
Per ara jo no en sé de diferenciar pes bec, ni per sa forma, i tot i ser prou fosc, no groc, em confonc amb una petita part devora sa mucosa amb un color més clar.
Quina art i tècnica útil, que fa ganes de conèixer, això d'identificar espècies de virots!
:-)

Explic un poc més com va anar:
En trobar-la, primer vaig trucar un servei de vigilància de pesca de sa zona protegida. Els vaig dir que segurament no era corb marí ni gavina. Que em semblava que potser era una au més rara, protegida, però no sabia dir s'espècie segura.
Després altra gent variada em va dir que 'segur' que era un 'cormorán' Però jo no ho veia clar.
I vaig demanar ajuda a altres professionals locals que tracten animals morts, i COFIB, dient que potser semblava un corb marí, pel que em deia altra gent.
Diria que amb menys de 24h qualcú va recollir s'au i sa senyalització amb objectes grossos que ajudava a localitzar-la (una branca de palmera i una bossa de fems groga inflada)
Tord blau l’ha editat per darrera vegada el dia: dt. jul. 20, 2021 4:17 am, en total s’ha editat 11 vegades.
Tord blau
Member
Entrades: 32
Membre des de: dl. feb. 22, 2021 1:41 am

Re: ideman ajuda per dentificar au 'éxitus' ¿virot gros?

Entrada Autor: Tord blau »

.
Imatge
Afegesc aquesta imatge on s'entreveu una mica més de sa seua ploma davall de ses ales
Tord blau l’ha editat per darrera vegada el dia: ds. jul. 10, 2021 2:18 am, en total s’ha editat 4 vegades.
Tord blau
Member
Entrades: 32
Membre des de: dl. feb. 22, 2021 1:41 am

deman ajuda per dentificar au 'éxitus' ¿virot gros?

Entrada Autor: Tord blau »

A varis llocs i fotos de sa www, es becs de virots peitits em semblen tal com comenta Pep Sunyer. Fins i tot sa petita porció de color clar que em feia dubtar, a sa zona més interna de bec, de teixit més proper a sa mucosa.

Quins detalls i claus més útils Pep, gràcies!


Llegir aquí sobre aquests dubtes i curiositats potser han animat a altra gent. Que com jo també de pas han revisat millor com és es virot petit, endèmic balear.
També saber que és un virot ha servit a altra gent que sol ser per allà voltant. S'au l'havia deixat senyalitzada i exposada enterra a sa vorera, una mica inaccessible per moixos i menuts passejant, a una roca un poc rodejada de mar, però que a la vegada permetria recollir-la fàcil a una persona adulta.

Gràcies de nou, Pep Sunyer i fòrum GOB
:-)
Tord blau l’ha editat per darrera vegada el dia: dt. jul. 20, 2021 4:18 am, en total s’ha editat 8 vegades.
Tord blau
Member
Entrades: 32
Membre des de: dl. feb. 22, 2021 1:41 am

identificar espècie: virot ¿balear, mediterrani o atlàntic?

Entrada Autor: Tord blau »

Hola,

Ha anat molt bé llegir el que comentava abans en Pep Sunyer, des bec i altres claus, per aclarir dubtes, i diferenciar que no deu ser un corb marí, ni virot gros, i que seria un virot petit, Puffinus mauretanicus.

Com què soc amb poc ull encara, i curiós, em perd un poc a sa www, on es tema em sembla que és ric i variat.

Em pareix curiós diferenciar virots o baldritges... Ja siguin es Puffinus, o altres com es gros o més espècies similars que solen ser per aquí.

Es virots Puffinus són diverses espècies que confonc.
Comparant fotos i infos de diferents fonts a sa www, sense jo tenir molt ull, m'omplesc de dubtes! Em perd entre variants, espècies i noms... Per exemple, si seria s'espècie Puffinus puffinus, yelkouan, mauretanicus... I entre noms vulgars com gris, balear de llevant, atlàntic, mediterrani, menorquí puffí híbrid...

Pes bec o plomatge, aquest èxitus que jo mostr a ses fotos no sé del tot a quina subespècie, variant pertany.
Crec que té ses potes més llargues que sa cua, i això ho fa més com un virot petit, balear Puffinus mauretanicus...

Deu anar bé diferenciar es virots petits, balears, Puffinus mauretanicus, perquè pel que he llegit em sona que són en molt risc crític d'extingir-se. En canvi em sembla que es diu que altres subespècies des virots petits o baldritges similars abundarien molt més.

Quins dubtes tenc i quina curiositat!
Salut,
T.
:)
Tord blau l’ha editat per darrera vegada el dia: dc. jul. 14, 2021 4:02 am, en total s’ha editat 3 vegades.
Tord blau
Member
Entrades: 32
Membre des de: dl. feb. 22, 2021 1:41 am

identificar espècie: virot ¿balear, mediterrani o atlàntic?

Entrada Autor: Tord blau »

Diferenciar es virots petits, balears, deu ser important perquè és en risc crític d'extinció.

Setmanes enrera ses fotos em feien mal record, però aquí hi veig profit!
Per exemple, se pot gaudir mirant ses potes.
Adjunt una imatge seua que mostra es detall de ses potes.

Imatge

Ses potes em semblen més llargues que sa coa... Pentura això és més típic des virot petit?
I es color de ses potes sembla 'tallat' en dues bandes, sa inferior i sa superior quan deu volar. Com ets humans, que tenim ses mans de dos colors, però diferent, amb so palmell més clar i es dors més fosc.
Deu ser color mimètic!?
Sa part fosca deu servir per evitar depredadors a damunt?
I sa part clara com es cel, deu evitar ser descoberta per preses seues, com ara un peix que vol pescar.
Molt ben adaptat per sobreviure pescant!

Un bell animal ♥ molt especial! Tens raó Pep Sunyer que és una gran pèrdua!
:)


Imatge

.
Tord blau l’ha editat per darrera vegada el dia: dc. jul. 14, 2021 9:03 am, en total s’ha editat 4 vegades.
Tord blau
Member
Entrades: 32
Membre des de: dl. feb. 22, 2021 1:41 am

dentificar espècie: virot ¿balear, mediterrani o atlàntic?

Entrada Autor: Tord blau »

Mentre netej ses voreres i la mar jugant faig sovint fotos que resulten expressives, amb una vessant més artística. M'ha inspirat, i vos ho mostr, amb dues fotos d'aquesta au, una mica editades ràpid i senzill:


Imatge
A aquesta foto se la veu surant abans de treurer-là, i m'agrada pes contrast, sa incertesa i sa bellesa de ses llums.
Fa bon contrast entre s'emoció d'una part marina acollidora o atractiva, colorida i rica, amb una part de dubte, desconcert, misteri...



I aquí una altra foto editada més típica, una mica amb expressió certa protesta i una mica d'humor:
Imatge
No és una foto de concurs, ;) però expressa! 🙂



Ses fotos expressives i s'art emotiu ajuda a diferenciar, recordar i a estimar, sensibilitzar, valorar, i així canviar hàbits...

Bones arts!
:)


.
Tord blau l’ha editat per darrera vegada el dia: dc. ago. 04, 2021 5:58 am, en total s’ha editat 6 vegades.
Tord blau
Member
Entrades: 32
Membre des de: dl. feb. 22, 2021 1:41 am

identificar espècie: virot ¿balear, mediterrani o atlàntic?

Entrada Autor: Tord blau »

Afegesc dues pistes sobre virotets i similars.
Una és un llibret ben il·lustrat. I a més, un vídeo! (enllaços, 'legal, de gratis ni registre') Uau! :o

Per si encurioseix, hi ha quaderns o guies molt il·lustrades a aquest enllaç de descàrrega de document en format d'arxiu '.pdf' molt complet i didàctic:
https://www.caib.es/sites/proteccioespe ... ris-71498/

També hi ha moltes altres curiositats i documents més a ses planes de Protecció d'Espècies des Govern Balear.

I uep! Des GOB a un vídeo mostra un coautor des llibret, en Miguel Mc Minn, que fila prim, de com diferèncien per tendències de colors davall ses ales. A:
https://youtube.com/watch?v=Y6xgcsrKw_E&ucbcb=1

Apareix a una videoconferència didàctica, de moltes que es poden consultar en aquest compte de vídeos des GOB en línia.


Quins tresors!
Serveixen molt per aprendre a diferenciar, a tenir un poc de fonaments.
Va bé poder escoltar a qui fa molt temps que cerca i divulga.
Ses guies i sabers de natura aporten tranquil·litat, per saber com actuar, sobretot quan hi ha imprevists mentres es neteja com a pràctica de lleure, activitat física d'esbarjo i salut...

.
Tord blau l’ha editat per darrera vegada el dia: dc. jul. 14, 2021 12:03 am, en total s’ha editat 7 vegades.
Tord blau
Member
Entrades: 32
Membre des de: dl. feb. 22, 2021 1:41 am

Cuidar litoral. Neteja nedant amb sacs boia i grimpant. Info, provant trucs, històries...

Entrada Autor: Tord blau »

Sa troballa des virotet va ser practicant un lleure poc conegut
vos ho mostr a poc a poc aquí. :)

Ho republic a sobre cada pocs minuts mentre escric per evitar pèrdues. Començ amb anotacions i les vaig desenvolupant. Però si m'allarg escrivint amb una pantalleta tàctil em costa més reordenar paràgrafs. I qualcuns texts són encara feixucs, per resumir o reordenar. Si s'espera una lectura ben clara pot frustrar, però així i tot aquests esbossos poden inspirar, crear curiositat i trobar dubtes.
Pentura millor fullejar ses fotos! ♥ Encara no són molt ordenades per il·lustrar es text, però poden motivar.
O mirar ets enllaços d'hipertext d'exemples i vídeos és un bon deport. :)
.
Imatge
Foto: Aquí un carretó de supermercat a Cala Rajada. N'hi havia devers una dotzena, i molts els vaig poder treure, més capolats.

NETEJAR ES LITORAL NEDANT AMB SACS BOIA, GRIMPANT I TRESCANT
UN DEPORT DE 'BASURA' QUOTIDIANA ;)
Netej es litoral nedant amb sacs boia on ficar es fems, grimpant i trescant. Nedant a llocs poc fondos, sa part superior de sa zona infralitoral, i gairebé fora la mar, a sa zona medilitoral i intermareal. I grimpant i trescant just defora s'aigua, a sa zona supralitoral, fins on arriben ses ones majors.
Ho practic com a lleure variat, com a deport (esbarjo) amb activitat física d'intensitat variable, i exercici físic o entrenament i consolidació d'hàbits de salut. I com a expressió, educar o fins i tot art. I encavalcat amb certa recerca, naturalisme, i ambientalisme, ajudant directament a equilibrar s'ecosistema o es paisatge.
Aquest lleure pot ser un joc més o menys delimitat, de lògica interna variable. Sobretot és prou cooperatiu, interactuant amb ajudes de qui s’hi relaciona, gent o animals, amb so medi, es paisatge i s'ecosistema.
Té certes normes i condicionants que van variant segons ses circumstàncies, situacions...
No ho practic gaire com un voluntariat o deport organitzat, ni esport estandarditzat, o cercant rànquings de marques, rècords. No ho sol practicar amb interaccions i tendències competitives, ni presses.
Com a joc ho coneixia amb so nom de Femsukí, que va de cercar fems i agrupar-ho on s’estableixen munts, i netejar es medi. Es nom des joc de Femsukí ve de "fems suqui" /femsukí/ dit a variants de sa llengua a Mallorca. Es diria 'escombraries aquí' en llengua més estàndard. Sembla que 'fems' deriva des llatí 'fĭmus' o 'fĕmus', segons comenta es DCVB.
Segurament es joc té altres noms! Jo ho vaig conèixer així d'infant, als darrers anys setanta o primers vuitanta, per exemple jugant a Cala en Basset, baixant La Trapa.

Imatge
Foto: Es fems de cobertes de rodes sovint s'incrusten pes fons, mig ocultes. Nedant n'he tret ja dotzenes a ses voreres des municipi.


ÉS UNA NETEJA ACURADA I COMPLEMENTÀRIA
Sa vida animal s'arrecera en es litoral, hi nia i fa eclosió, creix i crea escola. Hi succeeixen molts cicles necessaris que influeixen en equilibrar i enriquir s'ecosistema marí.
Es fems que arriben a qualcunes voreres s'hi acumulen aleatòriament, poc visibles, incerts, descontrolats i poc accessibles entre cales, a llocs poc fondos, abruptes, i a entrants estrets. Hi suren, s'incrusten o alliberen espontàniament, variant dia a dia segons ses ones. I es fems xoquen i es capolen abans, dispersen i contaminen discretament i continuadament.


Imatge
Foto de bicicleta a sa zona més natural des port de Cala Rajada, 2009. En uns anys pes redols suquí crec que en vaig treure sa majoria, unes dotzenes. Però moltes han quedat prou desfetes i bastant enterrades


Es fems descontrolats en aquests entrants i racons poc fondos des litoral es poden recollir àgilment i acuradament si es grimpa o neda amb sacs boia flotants, on estotjar o penjar es fems. I nedar amb un bon sistema per estotjar-hi es fems, varia sa predisposició a recollir-ne, i ets automatismes de percepció de més fems varien de forma sorprenent. :o
Sa neteja nedant i grimpant agrupa munts de fems a trajectes entre cales, i es cerca coordinar-ho amb recollir amb barca, a peu o amb vehicles. Netejar nedant s'adapta amb encert a ets entrants laberíntics i poc fondos des litoral, comparat amb altres mètodes més pesats, menys àgils aquí. Ets altres sistemes, pesats d'embarcacions i bussejadors fan bon complement de transport i són àgils a llocs més oberts i fondos.



Imatge
Foto de munt de femsukí tret des fons des port de Cala Rajada. Hi havia patinets... I caramulls de vidres de tassons i botelles...
Molt de fems menut duu molt entreteniment, és molt nombrós, i complicat de capturar dispers i fluint. I tot i ser innumerables captures, agrupat ocupa poc, i a ses fotos no s’aprecia gaire.
És una activitat física sovint delicada, mà de metge, i per dins entrants de la mar. Són recons arrecerats plens de vida jove, afectable i amb implicacions importants per s'ecosistema marí i de ses voreres.


.
Imatge
Foto de munt que vaig deixar per recollir, de jugar a Femsukí nedant pes redols d’Es Coconar i Na Ferradura. Primavera, 2021.
I en un jorn tot es fems que hem capturat no sempre el poden dur fins a abocadors i d'una vegada. Com podem, queden a ses voreres es munts de fems que hem acumulat nedant, pendent de destriar, prioritzar.. O és un fems especial s'ha d'atendre diferent, portar-ho a devora un camí on es recollirà, i deixar-ho vistós o senyalitzat🚩
Es cocons, baixos i esculls i la mar són una gran font de vida. Entretenir-s'hi netejant nedant aporta moltes sorpreses! Es resultats visibles em semblen uns bons souvenirs, records! ♥
Tot es veu millor jugant a cuidar s'entorn! ♥



.
Imatge
Foto: Fems típic recollit nedant amb bosses boia. Aquí s'ha exposat un moment per fer un registre amb una foto. Just abans de classifica’l, per dur-ho a ses papereres des plàstic, paper, vidre, rebuig... A Cala Agulla, horabaixa de dissabte 10 juliol 2021.

.
Tord blau l’ha editat per darrera vegada el dia: dt. jul. 20, 2021 3:59 am, en total s’ha editat 262 vegades.
Tord blau
Member
Entrades: 32
Membre des de: dl. feb. 22, 2021 1:41 am

Cuidar litoral. Neteja nedant amb sacs boia i grimpant. Info, provant trucs, històries...

Entrada Autor: Tord blau »

(Continuant es missatge anterior)
CONTEXT SOCIOCULTURAL I DIFERENCIACIÓ DE LLEURES QUE CUIDEN ES LITORAL

A sa societat, s'entreteniment de netejar o cuidar es medi ja es practica de moltes maneres. I aquestes pràctiques es multipliquen, i es poden establir tendències, diferenciar o classificar segons infinitat de criteris. Qualcunes pràctiques són prou delimitades, amb trajectòria i història popular i cultural, i són pràctiques amb noms. I poden ser afins a uns sectors i col·lectius. Altres pràctiques van evolucionant, o són espontànies, o sense noms clars i comuns.


TENDÈNCIES SOCIALS NETEJANT LLIUREMENT.
PRÁCTIQUES PUNTUALS, CONTINUADES, ESPORÀDIQUES, VOLUNTARIATS.
.. HI HA DE TOT! :)
Des d'antic es neteja com activitat de lleure, integrada i encavalcada durant altres pràctiques majors. Durant moments en excursions, acampades, diades lúdiques i festes, camps de treball, excavacions arqueològiques, encontres ajudant per endreçar un lloc apreciat...
O també netejar es practica com activitat principal de lleure, en diades puntuals de neteja com a voluntariat, per educar i reforçar hàbits...
Per exemple, Keep America Beatiful ha sigut un voluntariat variat de neteja, proper a valors d'antic, vinculat a es dany ambiental per massificacions. Un link: https://en.wikipedia.org/wiki/Keep_America_Beautiful
I hi ha varietat de diades i campanyes de neteges estatals, internacionals o ‘mundials’ famoses. Per exemple "Let's Clean Up!".

A Balears a s'àmbit esportiu d'antic també passa en diades, actes o campanyes. Per exemple clubs de busseig, d'espeleologia o nàutics. Són neteges espectaculars, perquè sovint recullen grans quantitats de fems.

A Capdepera fa anys que s'organitzen neteges populars pes port i litoral. Són una bella diada, plenes d'entreteniment, i anècdotes. Són variades, per exemple:
http://capvermell.org/index.php/festes/ ... -ser-bauxa
O un altre exemple, de campanya navegant netejant per més zones:
http://capvermell.org/index.php/actuali ... r-cala-gat
.
Imatge

.
SA NETEJA QUOTIDIANA O ESPONTÀNIA ES SOL DIVULGAR POC
Ses neteges per lliure o quotidianes sovint són poc divulgades. Hi ha qui ho practica com esbarjo, entreteniment, exploració, exercici físic o voluntariat espontani, o just com entrenar es cos genèricament, o una expressió en privat.
Des d'antic es nins, famílies i majors juguen per voreres cercant i recollint curiositats, fent manipulacions i expressions. Inclús joc i art netejant fems, com qui juga fent castells a s'arena, o fa un penjoll de materials de vorera. Un exemple de tendència amb art espontani, amb fems marí, en es link:
https://www.laopinioncoruna.es/gran-cor ... 90980.html


Netejar quotidianament i com a trobada habitual social és menys comú, i és una passa interessant. Com fa uns anys practiquen ses colles de 'Mingas por el Mar', que inclús tendeix a integrar-ho com a oferta complementària per a turistes. Hi ha un vídeo seu a https://youtube.com/watch?v=EEBUv9OYVGQ&ucbcb=1 que ho explica.


O es Sierra Club ja fa dècades organitzava situacions de cuidar es medi i netejar similars. A més de turisme amb oferta complementària o central diferents. Cuidant ets entorns de moltes maneres, connectant es turisme amb valors ambientalistes. En una tendència ambientalista organitzada i segura per veure món cooperant diferent, més físicament o directe. Oferia oportunitats similars a estades, camps de treball, rutes i viatges alternatius, sovint minoritaris.
Un link amb sortides de Sierra Club:
https://content.sierraclub.org/outings/ ... activities


.
Imatge


.
NETEJAR COM A JOC, EXERCICI DE SALUT, ESBARJO ,EXPRESSIÓ, ENTRENAMENT...
D'antic netejar fems dins s'aigua s'usava i es reconeixia en qualcuns àmbits com a eina d'entrenament esporàdic, almenys d'habilitats tècniques. Per exemple a davall la mar hi ha un cas famós, d'escoles de bussos entrenant durant anys recollint rodes. Milers de rodes de cotxos que altres havien deixat per un error ambientalista, intentat crear esculls de corall i fer-ho créixer a milers de rodes de cotxo.

Es gener de 2014 jo intentava inspirar breument i tímidament a netejar voreres de mar com deport, activitat física de lleure, salut o esbarjo, dient:
"... voltar vora mar a gustet. I aprofitau per fer com caçar bolets, però caçau plàstics o escombraries, que també és una bona forma de moure's i relaxar-se.
Au va! Ànims! No fa tanta por ni vergonya per a recollir almanco un tap, una botella o una bossa per passejadeta. O si?...
"
en es final de s'article a
http://capvermell.org/index.php/agenda/ ... ts-al-moll
ATENCIÓ no emplear s'adreça d'email antigament meua, i que s'indica a sa notícia d'aquest link. No és segura, no l'ús des de fa anys


ES PLOGGING
Mesos després, altra gent i independentment a Suècia, coincidia similar. Cap a primavera 2014 es va fer coneguda sa pràctica d'entrenament esportiu corrent i recollint fems amb so nom de 'plogging.
Un link de plogging a Viquipèdia: https://en.wikipedia.org/wiki/Plogging
Es plogging es divulgà a internet amb encert, amb gran acollida i practicat a àmbits d'atletisme, i després molts més.
A internet ho han fet seu tota casta de gent, grups i colles, nacionalitats i cultures. Ha sigut apropiat i adaptat en multitud de variants a tot es planeta, per exemple trescant ràpid.
Sobretot abunden variants de tendències cooperatives, fraternes, expressives, humorístiques i estils ben desenfadats.
:D :o

Imatge

COMPETICIONS DE CAPTURAR FEMS
També paral·lelament han aparegut moltes opcions competitives o challenge.
Ses tendències de netejar competint aporten una motivació diferent. Amb valors èpics, estils de rendiment, afins s'esport modern, ben popular a sa societat occidental contemporània. Uns links d'exemples de neteja com a joc puntual estil "challenge" o repte, i competició:
https://en.wikipedia.org/wiki/TrashTag
Mirau-hi bé! No sols són lluny! N'hi ha moltes a prop! Per exemple jocs variants de deport de 'basuraleza', o variants des moviments des volunteer littering...
https://www.mlive.com/news/flint/2020/1 ... hoods.html
https://indianfolk.com/company_update/t ... mpetition/


SA NETEJA LÚDICA COOPERATIVA COM A MODEL I ESPECTACLE :D
Recollir fems, a terra o a mar, pot tendir a destacar una expressió i model, manifestació... I ser joc i deport educatiu, 'influencer' o d'espectacle! Perquè fa joia observar qui gaudeix jugant i cuida i neteja es medi!
Per exemple aquest espectacle emotiu: "If you see a piece of litter pick it up!" d'UK a:
https://youtube.com/watch?v=lp7yppOAyPw&ucbcb=1
Quina allau d'art i brusqueta vital!! :)

I ses neteges de voreres de platges poden fomentar imatges de cooperació institucional internacional. Sa UE ho emplea a un caramull de nacions, per exemple:
Montenegro:
https://youtube.com/watch?v=PRU4v0VZIm8&ucbcb=1
Ghana:
https://youtube.com/watch?v=o9uPdZXsJAE&ucbcb=1
Tailàndia:
https://youtube.com/watch?v=Iu6zPmB3fL8&ucbcb=1

També és interessant i útil que s'ajunten iniciatives privades, associatives, practicants, entitats i governs. Per exemple:

https://ambienteeuropeo.org/proyectos-2/

https://www.diariodeibiza.es/pitiuses-b ... 9.amp.html

https://www.caib.es/pidip2front/jsp/es/ ... ia/8888630


Netejar i cuidar la mar també pot inspirar gran art i bell, música, cançó, cinema, i inclús ser viculada amb sa publicitat i empreses. Per exemple aquests enllaços de publicitat de cervesa:

https://youtube.com/watch?v=P0kQdJ8ExYA&ucbcb=1
.
https://youtube.com/watch?v=A9HW3YlR1EI&ucbcb=1
.
https://youtube.com/watch?v=rn3TjJUGwK0&ucbcb=1


.Imatge


JUGAR A CUIDAR ÉS SIMBÒLIC, PERÒ INTENTAR ENCERTAR
En jugar a cuidar es medi, es viu un moment simbòlic, lúdic. Si es prioritza sa sensibilització i emocions, no té per què ser 'útil' o implicar una millora 'real' pes medi. Bastaria, en teoria, practicar intentant una ajuda que s'interpreta com a benefici pes medi.
Però té més valor, si realment s'ajuda es medi, encara que sigui un ajut humil.
Conèixer ses espècies i ecosistema, tenir encert naturalístic mentre es juga, permet saber millor com jugar. Saber actuar significativament pes medi mentre es neteja com a lleure.
Si es juga a cercar cuidar es medi, val més si realment ajuda s'entorn. Convé saber si realment s'està cooperant en afavorir equilibri o benefici ambiental. I no és senzill, podem patir molts biaixos i errar.

.
Imatge

.
NETEJAR ÉS VIVENCIAR INSTINTS D'AJUDAR DIRECTAMENT ES MEDI
Aquestes pràctiques cuiden es medi interactuant directament, físicament. Hi ha aquest component emotiu diferent, vivencial, immersiu, instantani, situacional... Interactuant cuidant-se, ajudant físicament! Implica una experiència diferent, i afecta diferent com a premi psicològic, neurohormonal, i de percepció ambiental, ajudes, agraïment, afectes i cures, tendresa, delicadesa, redempció o ofrena ritual, expressió d'acció efectiva d'ajuda, estratègia en un medi incert i estimulant, finalització de tasques pendents...
Durant es lleure i joc de cuidar es medi netejant nedant es creen moltes interaccions cooperatives entre practicants. Però també hi ha certes normes i lògica interna per interaccions amb animals i ecosistema o ambient. Segons s'interpreta sa seua intenció, voluntat, personalitat... Hi ha interaccions motores i físiques per totes bandes, i són sovint de benefici, mutualisme, inclús 'cooperatives' o d'ajudes.
Observar aquestes ajudes és interessant, i varia segons models d'interpretar, criteris... Hi ha moltes curiositats per etologia, en com interactuam nedant!

I s'impacte emocional és també beneficiós localment a s'ecosistema i es paisatge. I mantingut a la llarga pot fer-se més evident.
Per exemple, una neteja local puntual popular de platges aporta una vivència mantinguda un temps. I és emotiva per s'impacte a qualitat de vida i 'ajudar' en es paisatge. Mirar sinó aquesta neteja de platges que han fet a la Índia en es vídeo d'aquest link:
https://youtube.com/watch?v=jXcoPO76UyA&ucbcb=1

.
Imatge
Foto d’expressió, paisatge, i un truc per motivar a observar es medi, es detalls de ses ones mentre es cuida sa vorera.
I aquí per exemple, podeu observar es canvi curiós de tons en es buf d'aigua segons es raigs de sa posta de Sol. No és un efecte de filtre fotogràfic roig a sa zona superior de sa foto. Es raigs rojos no eren aturats per ses roques a aquest nivell, i coincidien il·luminant directament sa punta des buf d'aigua.
I es bufs creaven també qualcun aerosol mòbil amb iridescència que no es veu bé aquí. Però no hi he vist cap fullet d'arc de Sant Martí que vigilés aquest tresor! ;)


.
ALTRES PRÀCTIQUES LLIURES QUE TENDEIXEN A...
CUIDAR INDIRECTAMENT ES MEDI

Altres pràctiques ambientalistes molt diferents intenten cuidar es medi indirectament. Quan es practiquen no interactuen físicament per ajudar es medi.
Per exemple, fer observacions naturalistes, estudiar, fotografiar, divulgar... O anar a una manifestació ecologista. O organitzar una recollida de doblers mitjançant una competició ajudant una causa ambientalista. O crear una fita simbòlica esportiva modèlica i èpica, a favor de sa natura. O jugar un esport amb imatges a roba i lemes ambientalistes.
No impliquen accions que cuiden es medi directament, físicament, en es moment que es juguen, expressen...
Per exemple, si ens manifestem per salvar sa posidònia, no implica estar plantant-la, o traient fondejos que l’erosionin en aquell moment, sinó indirectament.
Moltes pràctiques ambientalistes no cuiden directament. Qui les practica no viu s'ajuda directa física a s'ecosistema en es moment de practicar-les.
No intenten ajudar es medi directament, sinó diferent.
No interactuen igual amb so medi, a sa seua norma principal, lògica interna, accions... No hi és això de cuidar o ajudar es medi directament físicament.
Tot i no incidir directament en es medi, ses expressions són una vivència igualment clau, i són molt importants a sa nostra societat! Eduquen i influeixen! Aquests lleures o expressions ambientalistes, ses manifestacions, art, estudis, observacions, fites, rècords, sa imatge... Tots ajuden molt es medi indirectament!

I poden ser molt serioses o desenfadades, com una expressió lúdica, un lleure, deport, entreteniment, o joc. I poden ser de molts estils, formals, cridaneres, lúdiques, amb humor... Per exemple, es passa gust mirant aquesta obra d'art i expressió de s'enllaç, que és un vídeo humorístic sobre es recipients de plàstic:
https://m.youtube.com/watch?v=M1_zb10euFo&ucbcb=1
Ull! ;) Que ve s'ona gegantina, una allau imparable de fems! ♥ ;)

.
ALTRES PRÀCTIQUES LLIURES QUE TENDEIXEN A...
CUIDAR ES MEDI DIRECTAMENT, PERÒ SENSE NETEJAR

Hi ha moltes pràctiques que no netegen es medi, però cuiden es medi directament. I poden ser lúdicament amb molt de goig i utilitat, interès. I poden ser a poc a poc, o fer-se amb activitat física intensa. I amb rècords o sense, i competir o no competir...
Per exemple, es pot cuidar es medi regenerant sa biodiversitat. O millorant sa seguretat des carrers i camins. O en un paisatge beneficiar expressions, s'estètica. O afavorir s'accessibilitat... I amb accions lúdiques de construcció d'art, o renovant tanques, llindars, o arreglant i fitant camins, tallant branques, construint refugis... O de cura, sembrant llavors, decorant un bosc, nius d'aus o ratapinyades, beneficiosos per natura, o tasques a una finca amb bonsais, o una zona comuna amb jardins secs o horts, o trasplantant arbres a zones reforestades, limitant espècies alienes, foranes o invasives...

Així cuidam lúdicament sa biodiversitat des medi, o sa seua capacitat de recuperar-se o sobreviure. O just fan que sembli bell, o més segur, útil amb més o menys encert per a ecosistema i benestars...

I clar, també poden cuidar indirectament, per exemple un valor educatiu, ambiental, social, deportiu i de salut. Poder modificar es medi prou bé en es moment, i la llarga, i com ens hi relacionam i el percebem.

S'encert i criteri naturalístic no té per què renyir amb s'estil informal, lúdic, amb un lleure o un joc. Però és clar que en es principi convé estar una mica més a l'aguait, i contrastar tendències, tècniques, accions... Ho hem de reaprendre si no ho practicam! ;)


.
Imatge
Foto que pot ser expressiva, de sensibilització indirecta. És d'acumulació de grumers Pelagica nocticula, ja perdent filaments entre fems. Sa Pedruscada, 2009


.
CUIDAR NETEJANT NEDANT COM A DEPORT, COOPERANT, O COM ESPORT COMPETINT?
Cooperant és com es va recollir es virotet jugant, passejant, com deport, diversió de vorera marina. Ha sigut durant es capficos i passejades netejant com a passatemps, esbarjo, activitat física més o menys típica i ja cultural, de salut, estil... Una pràctica deportiva, o sigui d'entreteniment, evasió. I és ambientalista i de recerca, per revisar i dubtar.
Amb expressió, exploració, o fins i tot construcció, reordenar objectes o manipulació i certa estètica i art efímera.

O a sa Costa Brava, amb so nom d'eco-swimming netegen nedant amb un estil i equipament proper a s'esport de travesses en aigües obertes. A es link
https://www.rockthesport.com/es/evento/ ... mming-cdqs
Es veu que organitzaren qualque taller de natació netejant en aigües costaneres.
Bona iniciativa eco-swimmers pioners! ♥ :)
Crec que van recollint residus dins boies de senyalització de s'esport de natació en aigües obertes o triatló.
Aquestes boies són delicades, però ja permeten carregar una mica de fems lleuger, com ara plàstics.
Ses boies, aletes o altre equipaments personals va bé si poden variar segons ets objectius educatius, o de sa pràctica deportiva, es trajecte. I sa predisposició a netejar nedant varia si s’empleen boies resistents on ficar o penjar fems feixucs o abundants, voluminosos... I de cop es percep i es vol recollir mooolt més fems! :)


Pentura altre gent competeix nedant netejant, més proper a tendències d'esport. Jo no ho seguesc, però seria interessant veure-ho.


.
Imatge
Foto de cartell de publicitat. En general, divulgant de protegir natura solen succeir solapaments subliminars, no tant d'esport i més de deport: evasió, esbarjo, entreteniment, sensualitat, expressió no reglada...

.
ES DEPORT (ESBARJO) TAMBÉ ÉS CREACIÓ, EXPRESSIÓ SOCIAL I CULTURA
Es deport és una expressió de sa societat, i és indicadora de com és sa societat. També és una configuració creada, que pot ser joc repetitiu, i element cultural germinal, modificador i crear tradicions.
A es diccionaris es pot veure com s'usa 'deport' des de temps primigenis de sa llengua, Com a diversió pràctica, model, inclús com exercici físic intens, i sovint fora casa, de portes sortint, de port o límits abstractes quotidians enllà, 'outdoor'... Així per exemple, segons es DCVB:
DEPORT:Diversió, recreació; cast. recreo, diversión. Los béns que nosaltres avem en est món són en menjars e en vestirs e deports e solàs, Llull Cont. 49, 21. Nostres vassalls ab grans alegries, cants e deports passaren tota aquella nit, Pere IV, Cròn. 80. Alguna stona | yo cave'n l'hort | per mon deport, Spill 15794. Car tots mos senys han perdut lur deport, Auzias March xciii. Lo amaven tant, que no tenian altre deport ni altra alegria sinó son fill, Comalada PP 8. Lluytaria més brau contra la fera, | fent l'espectacle de més viu deport, Costa Trad. 119.

O segons es DIEC:
DEPORT Recreació, esbarjo, comunament a l'aire lliure.

.
Imatge
Foto fent humor sobre nous esports. A prats luny d’aquestes voreres litorals

.
ESPORT MODERN IGUALITARI, ESTANDARDITZAT, AMB RÈCORDS, RÀNQUINGS, JERÀRQUIC, INTERACCIÓ COMPETITIVA... (No ho practic gaire...)
A molts exercicis i lleures sa gent es mou seguint una mica es models motors i es valors de s'esport modern o es seu entrenament. Sa pràctica lúdica i com es mou es cos gira sovint influïda per un cert estil esportiu.
Ses pràctiques d'esport més modern solen ser un poc diferents de ses d'esport i deport que vénen de més antic. S'esport modern innovà una mica, sobretot en cert rendiment motor. I tendeix més a establir puntuacions, rànquings, i molts sistemes de jerarquies. I s'organitza en entitats associatives, reguladores. Condicionant de forma abstracta i de lluny es practicants jugant. Defineix amb cura què es valora, i unes normes estandarditzades. I crea interaccions competitives, oposició junt amb cooperació i ajuda dins bàndols i col·lectius.
S'esport modern destaca per regular prou sa major igualtat de possibilitats entre gent diversa, i evitar certs riscs entre bàndols i col·lectius, i el que representen. I hi sol haver es rol dets àrbitres o es control independent i refinat de sa violència. Això no implica siguin més o menys violents, sinó que a s'esport se marca de lluny quina lluita simbòlica és sa que puntua, i es practicants s'arrisquen diferent.
Es simbolitza sa lluita, es sublimen certs instints, i es representen conflictes. Però es recreen de forma habitual, enfortint aquests automatismes i valors. Formen com un nou context molt hegemònic i influent a sa vida quotidiana.
I a s'entrenament o exercici físic vinculat a s'esport modern solem moure es cos diferent, i sobretot expressam altres simbolismes i estils, i relacionars. Són d'altres maneres que a exercicis des lleure i esbarjo més informal, natural, deportiu, espontani...

ESPORT AMISTÓS, JOCS DE COOPERAR, ALTERNATIUS, ECOLOGISTES, PERÒ QUE MANTENEN COMPETIR PROU A SA LÒGICA INTERNA... (No ho sol cercar jo...).
Ets esports moderns combinen cooperar dins bàndols, però competint entre bàndols, normes de fora des practicants, regulades i estandarditzades lluny. Prou fixes, amb sistemes de punts, rànquings i rècords. Condicionen es valors i objectius, o sa motricitat, interaccions, relacions, emocions...
Es menys competitius, esportius amistosos, ho són en dedicar-se a valors diferents. Però mantenen normes, sa seua lògica interna, objectius de competició entre bàndols o tandes.
Igualment jocs que es nomen esports alternatius, cooperatius o ecologistes, modifiquen materials, reciclats o alternatius, expressions i lemes que destaquen valors així, intensitats, equitat, atencions... Però ses regles i lògica interna sovint segueix sent de cooperar junt amb competir, rànquings bàndols...Tot i que ja s'allunyen una mica de tendències competitives des model més hegemònic esportiu.

.
Imatge

JOC NATURAL, EMOTIU, LLIURE, ESPONTANI, EQUITATIU, ECO-UBUNTU, GENTIL... No és ben bé com s'esport més popular i estàndard!
Hi ha pràctiques lúdiques diferents a s'esport modern, més naturals, amb menys tendències esportives. Més lliures, informals, i apareix a molt de deport, com esbarjo sovint a aire lliure, com molts lleures quotidians i rutinaris, però més minoritari i sovint en altres contexts, potser més de confiança.
I tant s'esport modern i com un deport natural, tots poden ser beneficiosos ,i amb més o menys activitat física, un cert moviment corporal intencional aparent, o no aparent.
Ets esbarjos, exercicis i motricitats menys estàndards són com més naturals, menys culturitzats. I qui els practiquen poden tenir més senzill executar el que desitgen. Serien jocs més fidels a qui i quan es practiquen. Hi flueixen millor es criteris espontanis, es significats i ses lògiques variables. Són un poc més lliures, naturals, improvisats, variats en es condicionants que poden fer avançar es lleure, es joc... Amb més opcions per facilitar que es visquin i practiquin amb condicionants diferents. Poden no puntuar, ni competir o :roll: no seguir normes estàndards. O si es competeix sol tenir integrat amb altre sentit, comunal, ubuntu... I desenvolupen més altres automatismes i hàbits de consens, pacífics, amistosos, gentils, de concòrdia...

.

Imatge

Foto: Per mi aquesta pilota de golf no és accidental. Un esport nou? Atenint a on eren qualcunes, i quan, em sembla que hi ha qui practica tir de golf a la mar!
En broma, pens en si empleen un banderí de golf, o si el claven a un forat a s'aigua ;)


.
En es deport natural, que no cerca tant ses regles comunes, ni seguir estàndards previs, varia prou respecte des condicionants de ses normes i estils comuns de s'esport modern.
Ull! És diferent, per segons qui és incòmode moure's en estils així, desconcertant i incert, arriscat... Tot depèn des moment potser...
Sense tants condicionants previs, es pot passar un gust diferent, amb més llibertat de triar. El que 'puntua' és una altre cosa!
Per exemple, si no es segueix tant s'esport o es seu entrenament funcional i motricitat, simbolismes, mèrits i valors...
O amb més llibertat, es poden enriquir lògiques diverses, objectius humorístics, emotius, noves interaccions, rols, moviments espontanis, altres sentits o incertes. O significats més cap a plaer, sensualitat, festeig, afectes, o simular por, descobriment, terror, bromes... Infinitat de variants, estils i juguesques!
Un lleure més natural pot fer fàcil tantejar, experimentar, explorar, expressar espontàniament.
Facilita sa diferenciació de jugadors, equitativa, adaptar-se integrant éssers variats. I es fins i sentits ambientalistes diferents, explorar...
Per contra, a s'esport sa norma i sa lògica més comuna destaca sa igualtat. Això a pot minvar s'equitat si som ben diferents!
Qui juga deport no tan estandarditzat pot triar més. Pot filar més prim i a prop des perquè es mou en un moment. En jugar més lliurement es regeix tot diferent, i pot ser ben variable! És sovint un lleure o joc amb significats o culturalment més divers!
Aquest joc més lliure també pot ser un poc reconegut i repetible, i es pot transmetre, i arribar a ser element cultural entre generacions. Però pot seguir sent variable, com un ritual prou natural! :)
Si jugant naturalment o més lliurement es troba que no es gaudeix en igualtat de condicions, no hi ha prou consens, aquestes es poden modificar equitativament. Per gaudir tots, en ubuntu. Inclús ubuntu amb ecosistema, si en sabem o encertam prou :)

.
Imatge
Foto fent humor sobre es tema de jugar o ballar amb animals i peixos. Per aprendre com són, com 'funcionen' ;) I agafar confiança en variar qui mana, en què, es rituals, o ets objectius jugant.
Així aprenc a no destorba'ls tant netejant i cuidant es medi ♥


.
NETEJAR JUGANT COM CRIATURES, PER APROPAR-S'HI I MODIFICAR RITUALS
Per exemple, un joc natural és més el que es sol dir un joc infantil. O jugar com nins, també dins sa vida adulta.
Jugat naturalment és més com un deport emocional, joc afectiu. Molt volubles, jugats amb naturalitat, que és ben sana dins una cultura adaptativa.

Com juga un adult amb animals de companyia? I amb infants de pocs anys? Jugam diferent amb un corb marí? I amb peixos?
Cada ésser té una perspectiva. I cada vivència, és un poquineu repetible com a pràctica de lleure lúdica. Cada tendència i animals tenen sa seua lògica, i podem entremesclar sabers i aprendre'n, segons condicionants, percepcions, motricitat, rituals i interessos, i estacions meteorològiques o hores des dia....
.
Imatge
Foto de coveta a Cala Rajada amb fems i carretó de supermercat, aprox. 2011

Jugant amb sos animals podem interactuar i trobar vincles dinàmicament. I entendre'ls més instintivament, interactuar millor automàticament.
Em va bé jugar amb sos animals per tenir-ne millor coneixent pràctic, i anar assolint automatismes en com establir complicitat de joc, i bona comunicació quan netej.
O jugar pot servir com a teràpia per totes bandes, i per passar gust. A vegades hi ha animals silvestres que en agafar confiança semblen explcar-me, avisar, rememorar i explicar vivències seues... A pics com s'expressen em recorda en algun punt a escoltar una persona gata a sa barra d'un bar. Expressen a sa seua manera, molt destarotada, sentida...

Qui sap què reaprenem o aprenem, i recordam jugant amb peixos, pops, corbs marins o gavines. I si aprenem a percebre i interpretar més com 'funcionen' podem trobar curiositats, utilitats... ;) Inclús jugant amb ells ens poden indicar aspectes nostros ben ràpid, més que ses persones que ens coneixen! Podem aprofitat que tenen una percepció a altres velocitats, tempos, capacitats, atencions, poca vergonya...
I per saber 'idiomes animals no sol haver massa escoles i clubs, mestres a escoles...

Pensem quants idiomes parla una persona adulta estàndard mallorquina a zona turística.. I si no fa de pare o educador, encara recorda com jugar amb nins? Sap comunicar-se i establir complicitat ràpida per jugar amb infants menudets? I amb un canet o un moixet? I amb animals silvestres? Quants sabem jugar amb qualque peixet?
Hi ha moltes espècies, colles i personalitats, i situacions especials que ajuden o dificulten... No m'allarg gaire ara...

Dissortadament amb sa educació i estils de vida modern i urbà sovint no sabem gaire d'entendre i comunicar amb formes de vida diferentes! No és senzill pes qui no hi tenim tracte sovint, som majors, culturitzats abstractes i amb certes vergonyes per jugar... Ens cal practicar, recordar-ho, reaprendre'n...

Per il·lustrar-ho amb humor, per exemple, mostr un link divertit de dos dibuixos còmics que he vist d'errors amb cans:

https://static.boredpanda.com/blog/wp-c ... 7__880.jpg

https://static.boredpanda.com/blog/wp-c ... 0__880.jpg

O mirar aquest vídeo curt! És un gran art, fareu bon riure i té molt encert etològic! És d'un 'pastor' intentant comunicar-se amb en Lluc, es seu 'canet pastor' molt llest que estima ses ovelles. Ben segur que molts els reconeixereu a:

https://youtube.com/watch?v=oen2w8stTTc

.
Imatge
Foto exemple observant interaccions jugant, art i expressions animals. Es ca acompanyava passivament es malabarista de foc. Suquí a prop on vaig trobar es virotet, fa anys.

.
INCOMODITATS I AUTOLIMITACIONS PER JUGAR NATURALMENT, I INTRANSIGÈNCIES I ABUSOS CAP A SA CURA LÚDICA DES MEDI
Sa pràctica de lleure cuidant es medi és una part humil des lleure en general, que pot ajudar a canviar ses percepcions, coneixements, relacions, valors...
Netejar com a lleure pot ser important, un salt qualitatiu, de costums.
Es fet de netejar jugant en grup o colla pot ser xocant per a colles i costums consumidors, o per qui ho conegui i no ho hagi practicat, i sobretot per qui ho desconegui o ho menystingui. És ben sorprenent com reaccionam!
Un poc en es principi, es veu desorientador, com dissonant. És important viure sa situació, vivència, sa seua dinàmica i lògica interna de joc netejar, experimentar cercar, trobar i recollir fems descontrolat.

Pot incomodar viure un canvi nedant a la mar! O concebre i viure ses expressions de lleure i rituals de forma diversa en un entorn natural poden estressar.
Pentura sembla més important netejar si es fa seriós i com a voluntariat puntual, que no jugant. I jugar i ser feliç netejant espontàniament dia a dia pot ser minoritzat.
O qui tresca, neda o busseja cuidant sa natura pot sentir-se més reconegut o valorat si mentre es mou practica com en un esport estàndard, explorant la mar de forma planificada o organitzada, en colla de campanya o diada. I amb rol naturalista típic, sotrols i accions amb certa disciplina senzilla i fàcil de reconèixer per altres. Normalment hi cap menys s'etologia experimental, això de ses emocions i interaccions i afectes animals fora de laboratori, amb cultures incertes seues...
Ets adults ens autolimitam a ser espontanis, no jugam amb animals, però no sols per no molestar ets animals, sinó per biaixos. Ens cream resistència cultural o social cap a ets imprevists, desconcerts, modificar costums.
Per exemple, jugar com un nin amb un peix a la mar pot semblar massa desconcertant o fer es ximple si ens veuen!
Hi ha costums hegemòniques des lleure i turisme amb ses que ens anam estructurant culturalment, i després no acceptam canvis fàcil.
Es joc i esport modern estàndard popularment és ben transcendent, important, inclús seriós, formal, i amb jugadors gairebé mites, i seguiments de fraternitat fins i tot místics.
Una costum, viscuda i repetida anys, a vegades es configura com si fos un fet que ha d'ésser sempre així.
S'esport pentura ja es considera un ritual o un hàbit més honorable, valuós que moure's instintivament i casualment, desordenat. Més rendible que un esbarjo espontani i informal amb infants, nadons, cans o animals... I encara més si ets animals són silvestres, o poc agraciats, desatesos, bruts de fems...

Ses costums i es rituals, ses expressions lúdiques són definides socialment i a cada cultura es van acomodant. I en un entorn fixe, poc divers socialment, en un parell de generacions ses costums poden semblar universals i eternes!
Per exemple, pot desagradar a segons qui aquest enllaç. És d'escena de ficció, lúdica i preciosa, una gran obra d'art! I és d'un ritual, molt lúdic i emotiu, amb ball, art, cançó... I és d'una cremació i comiat familiar seguint desigs de sa mare. És des film Captain Fantastic, en aquest link: https://youtube.com/watch?v=0PyecG4Tt2k&ucbcb=1 🎭

En nedar i trescar netejant amb sacs boia, gaudint i lúdicament cuidant es medi, a vegades qualcú se m'atansa intransigent, incòmode, violent, crispat. Normalment ses persones que ho fan hi tenen qualque interés poc clar, clandestí, conflicte incert, dificultat, incompetència, senten afectada sa seua imatge o apariència, negoci, benefici o privilegi, autoritat o servei.
Qualcun que es sent incòmode amb com cuid es medi lúdicament a pics es mostra intransigent, brètol, abusiu, manipulador, menysprea, provoca, manipula, fa burla, falta a respecte, insulta, coacciona, amenaça, agredeix a es cap, coll o sa columna, intenta ofegar estrangulant, espenyar i sostreure sa càmera... I això es trasllada i repeteix amb acosaments similars a entorn on es viu, es fa fals testimoni i denúncia, es calumnia, desacredita, es crea odi obertament en públic, es maltracta en colla confusa, per mi en haver-la desinformat i programat.
A vegades qui abusa usa diversitat d'excuses, justificacions amb biaix o poc seny. Per exemple, (a) jo no pescar, i dir que troben es capfico poc productiu, (b) al contrari, i tractar-me com si jo pesqués furtivament o bussegés furtivament a zona protegida, (c) per fer capficos i fotos de peixos sovint, (d) per ballar, jugar i riure amb peixos o aus, (e) per jo netejar la mar com a lleure dia a dia, (d) i com a entrenament, (f) o jo nedar amb boia o senyalitzat (g) per jo no simpatitzar quan pesquen furtivament o amb fusells mal senyalitzats i aprop, (h) per mostrar rebuig quan m'apunten amb fusell, (i) jo protestar si em tiren fins ferir pedres des de desenes de metres amunt, o aprop grosses, botelles i llaunes plenes, i objectes i fems densos, (j) jo queixar-me si em salten d'acantilats a sobre o a pocs centímetres, intencionadament de forma descarada i temerària, (k) queixar-me de què m'envolten fent eslàlom temerari amb embarcació i passar per a damunt, (i) quan per motius clau de seguretat se'ls fa una foto, (j) per jo cercar, fotografiar , recollir i agrupar es fems a sa zona medilitoral i supralitoral, perquè troben que estava millor dins la mar com abocador, o oculta, (k) motius diversos meus personals com ara s'edat, s'aspecte, s'idioma, i tècnics, per exemple estil de nedar, roba i equipament...

Sa intransigència, es biaix i abús pot ser molt variat, creatiu per desinformar, amagat i camuflat, confús per a qui no el pateix, i sense massa risc per abusadors. Però és evident per a qui va dedicat, es qui el patim.
Supòs que un abús passa més si es fa nosa. Per exemple per beneficis de furtivisme i negocis afins i similars. O al revés, qui neda i neteja amb boia pot semblar un furtiu, i pot fer evidents incapacitats de qui els vigila, els controla, per afició o feina.
( INCÍS: suara he vist una notícia que em recorda es tema, pentura per qualque similitud llunyana, a https://www.dbalears.cat/balears/balear ... ngles.html )
Aquests darrers dos o tres anys estic prou a gust i agraït a es vigies de sa reserva de pesca suquí. Inclús m'ajuden recollint fems que duc a ses bosses. Tot i que fent humor, crec que com ned pentura pot semblar una mica com de clown, i més amb equipament de jugar de colors llampants. Però també passa de fa dècades amb molta roba de moda esportiva. Es riu molt per exemple mirant fotos de gent en xandall antic ;)
Uns anys abans, pentura cinc o deu, jo no era gaire content amb algun comportament poc encertat puntual o repetit, d'algun treballador, coordinador o autoritat, servei, negoci. Pentura no agradava que jo nedés amb sac boia... Però vaja, sa reserva marina de pesca i ses autoritats ambientalistes foren un avanç pes medi, en general ben encertades, dedicades, crec que vocacionals. I ja fa bastants anys... Sa resta de zones de mar sense reserva de pesca o altres proteccions especials han patit més, pel que veig nedant arran voreres. Mallorca en general ha perdut molta vida marina en poques dècades, però no sols per sa pesca.

Ses cultures i es comportaments humans som ben complicats, comparats amb sos riscs des medi i es comportaments animals ;)
I hi ha moltes més situacions on incomoda una ajuda pes medi diferent, alternativa i informal. Per exemple, allà on ets humans ens cream més complicacions amb sa percepció i es medi. Per exemple, afectant es paisatge i es fems que no es percep passejant, en ser ocult pes fons o surant dispersant. Aleshores pot incomodar si es treu i queda a la vista des paisatge, i queda pendent amuntegat a una vorera, a la vista passejant.
Ja passa que segons quan no es vol entendre que sa neteja formal no arriba per tot. Ni que una neteja té dificultats, complicacions, i un cost, per moltes bandes. Que sa neteja i es fems no sols afecta a qui mira un paisatge, en fa negoci o hi té interès de feina legal o clandestina.
I també es fems descontrolat recuperat crea algun malestar a qui se l'emporta, perquè a vegades no es sol voler gaire, i manco si es fems apareix en massa, no està planificat, ni previst, sa partida dotada, hi ha recursos... I manco si després no sol ser computat i reconegut...


Aquestes resistències culturals, socials són com complicacions que limiten més o manco es lleures netejant i cuidant es medi. I poden influir a com ho valoram  i ens movem. I així afecta com ens veuen ets animals, a ses poblacions animals locals, en com ells s'adapten i construeixen sa seua personalitat, escola i cultura. Influeix en com ets animals ens perceben, consideren, tracten, i si en veure'ns s'amaguen més, ataquen o fugen...

Cal dir que el que més abunda sol ser gent formal, i de joc net, a qui agrada i comparteix es gust per aquest lleure. I que pentura per timidesa o qualsevol altre motiu no sol participar i interactuar.
Si ens atrevim a passar gust cuidant es medi com a deport hi ha guanys per cadascú i en es medi i paisatge, i animals, es nota amb so temps i a ses cultures locals. Quan hi ha més costums i opcions de complicitat i joc amb sos animals, ells ho noten molt, ens perceben millor, varien ses vivències i ses situacions accessibles... A vegades ets animals responen, per això no fan tant s'animal ;) :o No sols són indiferents/atac/fogir, sinó que ses aus i peixos ens demanen ajuda, o ens avisen, eduquen, o ens ajuden de formes riques sorprenents, i poden perdurar i tornar riques, pentura fent conjunt, aparèixer sinergies... :) 😲💚

.
Imatge

Femsukí contrastant amb un bell violer marí (Matthiola sinuata) propi de dunes. Però ho sol confondre amb so violer bord (Matthiola incana) i 'alhelí marino' (Malcolmia triloba). Era a Cala Agulla, primavera 2021.


LLEURE I JOCS TENDINT A COOPERACIÓ AMB ANIMALS I CUIDAR ES MEDI
Aquest lleure de femsukinar, i de netejar nedant interactua tendint prou a cuidar es medi sense competir, i sovint expressió lenta, amable i delicada per no destorbar ets animals. Ses interaccions es cerquen d'ajuda per un mateix i altres, d'ajudes cooperant amb ecosistema, sa resta d'animals i entorn, paisatge...
Ets animals ens aporten comportaments ben diferents quan ens apropam a poc a poc, i si els tractam diferent. I se sent que expressen més llibertat, variants poc visibles per altres lleures dins la mar, i en descobrir-ho estimula més a jugar.
Netejar la mar es pot fer jugant i diferent, i no fer anar es peixos desbandats, que pel que observ nedant netejant entre roques i a entrants, sol ser senyal que en pocs segons s'atraquen grans carnívors de caça, o altres humans nedadors, apneistes, pescadors, banyistes, bussejadors, taules de pàdel surf, qualcú remant, fent snorkeling, gent intentant observar i fotografiar peixos amb una mica massa de pressa...

.
Imatge
Foto de femsukinar un abocament festiu típic d'embarcacions. Redols de Cala Moltó, prop Cala Agulla, aprox. 2012.

.
NETEJAR I CUIDAR ES MEDI COM A JOCS COOPERATIUS, EQUITATIUS, ECO UBUNTU GENTIL, AMABLE... ♥
SÓN POC COMUNS!

Es lleures netejant es configuren intentant interaccions físiques directes que afavoreixen s'ecosistema i es paisatge, i moltes altres cooperacions.
Es practiquen condicionats amb normes, en atenció a es medi, a riscs, delimitant espais amb llindar abstractes, o limitant sa durada i ses tandes o etapes, rituals... I molts condicionants depenen de variables ambientals i canvis incerts.
Ses interaccions que intenten netejar o cuidar es medi a vegades són simbòliques, no són tan útils realment pets animals, o inclús poden afecta'ls... Això depèn de molts factors, com ara es coneixements des medi, d'interpretacions, biaixos i ses percepcions de ses dinàmiques des medi... Es va tantejant, i no sempre és ben clar ni hi ha consens en ses prioritats, per exemple quan es conjuga paisatge, es destorb pera vianants i terrasses... No sempre es sap bé com es pot ajudar o perjudicar s'ecosistema, es medi, i com es percep per tothom. I millorar es medi per segons quins animals o s'accessibilitat per humans pot crear desequilibris nous.

Qualcunes neteges tendeixen a tenir un enfoc lúdic, i una dinàmica i lògica més clara de jugar, són més definides com un joc. Entre humans, però també amb animals.
En es lleure i es ritual de joc es crea amb certa complicitat espontània, amb comunicació, interpretar que és una simulació i requereix confiança. En un joc entre espècies animals anam explorant comportament, ses capacitats i papers de cadascú. I ses experiències van variant, i ets aprenentatges per a cadascú.
Aquest lleure de netejar que es fa jugant sol ser sovint amb interaccions cooperant i gentils, amables, considerades... Majoritàriament ses neteges que practic són de lògica interna cooperant. Ajudant-se entre colles o participants, sense valorar tant sa diferència entre uns i altres. No sols hi ha sa igualtat, sinó també sa equitat i sa cohesió per un fi passant gust comú, inclús amb s'entorn.
Sa tendència lúdica de cooperar sense competir és peculiar! MOLT RARA COM A JOC! :D
I netejar per lliure de forma cooperativa es situa entre altres lleures similars de sa societat, des nostres costums en general.
A sa societat hi ha altres lleures cooperant sense competir. Per exemple qualcuns balls, cants, fer qualcuns castells, acrobàcies i malabars, danses o sortides en es medi amb certa exploració, diades cooperant, construint, creant...
I moltes diades i activitats col·lectives lliures, que cerquen millores i ajudes per s'entorn també ho solen ser. Practiquen un lleure amb interaccions ben cooperatives. Tan si s'ajuda es medi directament físicament, com indirectament.
O passa en jocs i situacions educatives i de recreació, serveis de turisme, teràpies, relacions amistoses, jocs de confiança i emocionals... O qualcuns jocs i atencions amb familiars, relacions amistoses, conjugals, entre infants... En situacions poc exposades, en un cercle relativament segur, confiable, afectiu, emotiu...

.
Imatge
Foto exemple d'observació naturalista i curiositat netejant. Closca de caragol de porcellana pigada (Erosaria spurca / Naria spurca) amb so seu cranquet ermità. És ben curiós, jo el malnom Pirata ;)

.
SA LÒGICA DE JOC QUE TENDEIX A SER SOLS COOPERATIVA ÉS POC COMUNA ACTUALMENT!!!
I CREA AUTOMATISMES DIFERENTS!!!!


Actualment cooperar sense competir no sol aparèixer massa a sa imatge pública popular ciutadana. Ni a sa cultura lúdica esportiva, ni es seu model o espectacle de masses. Ni entre infinitat des jocs i deports de joves i adults moderns.
És diferent i interessant es lleure de netejar que és un joc o ritual ambientalista i de sols cooperar! Tendeix sovint a ser més cooperatiu a sa lògica interna, però a més cooperant cuidant i interactuant físicament directament amb so medi!
Poden tenir valor cultural a llarg termini, o ambientalista! :)
No vull dir que es jocs cooperatius siguin més importants que es cooperatius que combinen interaccions competitives! Però si són rars potser cal revaloritzar-ho! Perquè es lleure i jocs coooeratius varien o enriqueixen diferent, són opcions per nous hàbits, relacions... Poden permetre adaptar-se una mica diferent! Crear altres dinàmiques, hàbits, habilitats, automatismes.... No s'han de minoritzar!

Ses neteges lúdiques són expressió social, i element cultural diferent pets animals i es medi. Ets animals ho perceben mentre s'hi interactua, i poden aprendre'n, i transmetre-ho entre ells. Just observant es cossos, objectes, com ens movem...
Si es lleures cooperant tornen hàbit personal, creen automatismes ben diferents en habilitats motrius, i en ses relacions amb animals i persones.

Es lleure cuidant es medi no sols fa un ús de s'entorn, sinó que minimitza s'impacte, i a més cerca com ajudar s'entorn en sentit ampli, i a llarg plaç, per benefici de tots.

Això pot ser un tipus de lleure diferent a es més hegemònic, es competitiu, jeràrquic i d'èlits. Pot aportar vies i estils per models més cooperatius, d'equitat, consens, ubuntu, o adaptar-se diferent amb altres formes de ser, vida i s'ecosistema. ♥

.
Imatge

.
LÒGICA VARIABLE. RITUALS SILVESTRES. APRENENT JUGANT, PER CUIDAR MILLOR JUGANT
Jo no sol jugar gaire elaborat amb peixos per aprendre'n de cadascun. Sols tanteig de reforç per anar recordant com moure'm, una mica amb cada espècie intent variar per veure com reaccionen.
I si començ a jugar una mica més elaborat amb qualcuna, qui configura es principi de sa lògica variable d:una pràctica lúdica són ells, es peixos silvestres.
Normalment sols jug estona i cercant avanç elaborat amb peixos joves, que són normalment més oberts, confosos, tantejadors, exploradors. I d'espècies que no corrin perill si es condicionen un poc a perdre sa por. Normalment són ses espècies que no es pesquen amb so nostro cos a la vista. I de ses que no solen atreure estèticament a bussos ni snorkeling.... No són perilloses, i sí abundants, juganeres... I en estols, perquè avancin es peixets més interessats o predisposats...
Sa lògica és variable, i inicialment la poden definir ells amb sos seus rituals, agafant confiança. Començant normalment amb aproximació fent pauses, alternar creuar mirades pausades, temptejar intencions, mostrar passivitat...
I si reaccionen bé, després ja mostr curiositat, respectar distàncies, intercanvi de dominàncies...
A mesura que jugam i agafen complicitat, va una mica més per sort, segons dia, hora, època, experiències anteriors, s’art i encert...
I ja mir com els puc suggestionar, conduir cap a variants. Puc modificar elements constitutius de sa pràctica. Com ara s'espai, tempos, velocitats, itinerari, accions, gests, objectius, cooperar o competir, implicar més jugadors i es seus tipus...
Així vaig a jugar amb peixos, a gaudir i aprendre d'ells i aprenc a rectificar com moure'm.
El que aprenc nedant i jugant amb uns peixos amb poc risc i destorb, ho puc transferir sovint per no destorbar a altres espècies.
Així puc entrenar o jugar cuidant es medi més segur, o destorb manco.

Pot semblar poc, però un avanç petit darrere altre, amb so temps es conjunt se va enriquint i torna ben curiós.
Si va bé, gaudim jugant, doncs molts peixets són jugadors divertits, bons ballarins aquàtics en estols, i mooolt salerosos i bromistes. Són considerats o no, interessats, sorprenents, curiosos, expressius, adaptables, audaços...

Hi ha qui s'hi dedica mooolt més a jugar amb peixos! Un exemple:
https://youtube.com/watch?v=hHojgWYhDtw&ucbcb=1
No ho puc valorar massa, perquè practic diferent. És de gent amb peixos de companyia o busseig acaronant morenes (Muraena helena)
Supòs que ets aucells són més rics i sociables, i més entenedors que es peixos. Però noltros no volam gaire bé! I nedam prou bé entre roques! ♥
Sí que és més fàcil si són aus de companyia, o amb impronta. Per exemple, aquí un link divertit de vídeo que he vist amb un ca i un corb:

https://youtube.com/watch?v=dCIq90j38l4&ucbcb=1

Ja d'antic jugam amb animals de companyia. I abans des cans pentura aprenguérem com homínids a cooperar i intercanviar senyals i sons amb molts animals, i en passàvem gust i mutualisme. O servien per fer ponts entre humans, ses llengües nostres i cultures. Pentura una mica com quan juga o fa mim es protagonista des film de ficció 'Ballant amb llops'. Un link d'info seua: https://ca.wikipedia.org/wiki/Ballant_amb_llops

En fer lleure a natura convé no fer massa influències a animals, ni encara que sigui netejant. I sobretot no crear aprenentatges perjudicials a animals i gent, amb gests, ocupant espais, distraccions... I pot haver-hi autoenganys perjudicials, com ara es feeding, que condiciona es peixos a ser pescats, o a patir accidents a qui neda passiu o neteja massa pausat, o poc dominant.

Pot servir aprendre, practicar i tantejar jugant amb animals complicats o delicats. I una pràctica mesurada de jugar sense massa presses. No anar sempre a les totes, sense mesura de gests destorbant animals, sense intentar saber millor com ens viuen jugant.
Fent un símil, potser cal netejar com qui practica una cura a una ferida, o qui acarona. Això és un art, un procés, no es pot descriure fàcil o explicar tot. I té connotacions d'estil i de model de conducta. I es nostro coneixement i intencions esbiaixa ses nostres percepcions. Es lleure amb animals ens pot ajudar a adaptar sabers, costums, valors i sa cultura.

.
Tord blau l’ha editat per darrera vegada el dia: dc. ago. 04, 2021 6:09 am, en total s’ha editat 99 vegades.
Tord blau
Member
Entrades: 32
Membre des de: dl. feb. 22, 2021 1:41 am

Cuidar litoral. Neteja nedant amb sacs boia i grimpant. Info, provant trucs, històries...

Entrada Autor: Tord blau »

(Continuació des missatge anterior)
.
Imatge
Foto de submarinistes turistes que sol trobar. Aquests eren per davall on jo vaig passar nedant amb ses bosses boies carregades de femsukinar nedant superficialment. Em sembla que també ells netejaven, però més per allà avall, més fondo, i mentre feien turisme organitzat així més ambientalista.

.
DIFERÈNCIES ENTRE PRÀCTIQUES QUE A VEGADES ES CONFONEN


NETEJAR NEDANT I TRESCANT, MOVENT SIMILAR A SWIMRUN
Sí que cuid voreres amb un lleure intermedi entre nedar i trescar, com a swimrun, però sovint lent, o combinant amb grimpar. Però swimrun és esportiu, competitiu, i no cerca netejar, almanco a sa seua lògica principal.
Netejar entre cales i platges varia segons orografia. Hi ha entreteniment de molt fems desatès a entrants estrets de zones intermareals, esculls, roquissars, costers, acantilats...


.
Imatge
Foto: Caragola i cranquet ermità. També ho mostr a una foto a missatge més amunt, anterior. El malnom Pirata. Aquí mostra més es dibuix de tota sa seua esquena. I sa calavera a sa punteta des dibuix, devora ets ulls, destaca manco. Sa porcellana és es nom vulgar per vàries espècies de caragols amb closques de forma parescuda a aquesta porcellana pigada (Erosaria spurca / Naria spurca)
Té mèrit dur una closca de caragol de porcellana tan grossa! Ànims pen Pirata! ♥ :)



NEDAR I GRIMPAR NETEJANT
NO ÉS MARISQUEJAR !!!

No és marisqueig, ni agafar pedres, ni pescar animalons de companyia!
Sols és recollir deixalles!
No és recollir ni eriçons, ni escopinyes, ni crancs, ni gambons, ni peixets! Sols deixalles, fems, residus artificials, antròpics, contaminadors o perjudicials, o que flueixen diferent amb ones i erosionen, fereixen...
Però tot i no ser recollir vida, en èpoques de reproducció convé anar alerta a no distreure i moure aquests animals, molt afectables quan recollim fems. Crec que aproximadament ses dates de veda reproductiva solen limitar amb sos mesos amb una R en es nom. Això serveix de regla mnemotècnica a ull, no és de dates exactes segons normes (setembRe, octubRe...i així tots, fins abRil, i després venen es mesos que no tenen una R en es nom: maig, juny, juliol o agost)


.
Imatge
Foto preparant trastos començant a jugar femsukí. Calonets a prop Carrer Can Patilla avall, Primavera, 2021

.
NEDAR NO ÉS COM UN BANY, NI SNORKELING, NI BUSSEIG, NI SUBMARINISME...
Jo no practic així normalment, però hi ha molta gent que neteja i cuida així! I netegen molt ses voreres! Sovint famílies netegen en banys, capficos i snorkeling a platges. I amb sos peus en remull, o secs... I veure-ho motiva! P. e: https://youtube.com/watch?v=enrWacOGPa4&ucbcb=1
Jo vario es trescar, banys i petites apnees cap a altres tendències. Per exemple, jo hi sol afegir anar nedant entre platges, cales, i grimpar. Amb equip on transportar tot entre platges, inclús es fems!
I per nedar una estona llarga cerc equip específic, per anar entre cales, i tenir on recollir i estotjar-hi molt fems surant, nedant.
Nedar netejant no és tant com un bany, submarinisme o passeig de snorkeling. Nedar és anar impulsant amb cicles de moviments de braços, i més estona, repetit. Per poder emplear es braços ses aletes són més retallades que per snorkeling, mooolt curtes, com de natació entrenant. Això sembla rar si no es viu, però permet alliberar ses mans, es braços, i capturar àgilment es fems!
I es neda sense pes de ploms, ni equip feixuc d'aire comprimit.
Es pot nedar amb un tub, però millor frontal de natació, no lateral de pescasub o snorkeling. Un tub serveix per seguretat i observar es fems sempre.
Nedar no es considera fer molta apnea, perquè es fa principalment avançant en superfície.
I nedar molta estona implica fer poques pauses per fer fotos, ni per observar es medi reposant, ni banyar-se quiets massa estona.
Nedar no és considerat busseig, escafandrisme, snorkeling o submarinisme, o busseig en apnea. Tot això sol ser altre forma de moure's. I implica tendències de pràctiques diferents, amb diferents normes i condicionants. I es sol anar triant equipament més específic, tot i que varia, i no és tan clau com es sol pensar.

.
Imatge
Foto des fems més habitual que sol recollir nedant, que es veu poc des de fora la mar, es degrada i desapareix quotidianament.

.
NEDAR NO ÉS UNA PRÀCTICA DE PESCASUB, APNEA...
PERÒ ELLS TAMBÉ NETEGEN! I COMPETINT
! ♥
Jo no pesc mentre netej nedant i trescant. No practic pescasub, però qui mira de lluny ho sol confondre. Jo ned més en superfície, tot i que pot haver breus capficos. Sense portar eines de pescar. I ses aletes grosses de pescasub o apnea dificultarien sa braçada. S'equipament de nedar en mar netejant es cerca específic i limita a això, a natació activa.
I es tratge de nedar és adaptat per a molta més activació aeròbica i funcional diferent.
Es fred en aigües de superfície no és tan intens d'aigües avall més fredes.
Amb un tratge de natació s'agafa més fred en poca estona que amb un de pescasub o busseig, si s'està quiet.
I nedant cal tratge àgil per moure braços. I es coll des tratge per nedar és per exercici amb molta més intensitat aeròbica.
Amb tratges de pescasub, i de molts altres esports nàutics, no es podria respirar o tenir agilitat igual que amb un de natació a la mar. A es braços i cames es perfils i disseny varien, i pes moviments de nedar i capturar fems és important.
I es materials de sa roba varien, es flota i mouen diferent. Fatiguen diferent així per a cada tendència motriu...
I jo ned sense ploms, costant molt més mantenir-se submergit sense reflotar.
Tot i així, s'equip es pot anar modificant segons es fems acumulat en un punt, si cal fer moltes immersions i apnees breus, superficials en un mateix lloc, i segons es fred, per exemple.
En aquest cas meu, de netejar nedant en superfície, no ha sigut mai una pràctica de pescasub.

COMPETICIONS DE PESCASUB NETEJANT
Hi ha qui combina neteja, apnea o pescasub. I crec que s'ha inclòs sa neteja a fases i condicionants de competicions, a ses normes i marques.
Això és important cultural i emotivament dins s'esport modern.
I per mi que a ses competicions de pescasub que netegen intenten anar amb prou compte. I coneixen molt bé com tractar sa fauna.
Aquest avanç esportiu de integrar sa neteja a ses competicions té molt valor ambientalista, educatiu, són model... I és una organització i canvi valent! Esper sigui popular i similar a altres esports. Jo no ho faig pescasub, ni pesc nedant! Però valor molt a qui neteja i cuida la mar mentre fa apnea i competeix! :)

HI HA ALTRES COMPETICIONS D'APNEA NETEJANT?
No record ara si es fan fases de neteja en trobades per altres esports similars, com apnea estàtica, o de recorregut i velocitat, o sa baixada a grans profunditats.
Potser amb sos anys es van adaptant i prenent força molts més jocs i competicions de netejar nedant o apnea. Pentura en equips a piscines, establint munts de fems simbòlic, estàndard. De fet ja hi ha molts jocs i entrenaments d'esports amb objectes subaquàtics, com polo o rugbi, hoquei, salvament... Qui sap si es fan estàndards i en es futur es consoliden internacionals :)

.
Imatge
Foto: Tutes juvenils (Chromis chromis) i fems. Es ben difícil enfocar aquestes tutetes! Però són ben belles i llampants, contrasten amb so fems. De petites són uns peixets ben suggerents! Solen ser a racons ombrívols, i floten quietes brillant com espurnes blaves!
I es mouen ben peculiar. A primer cop d'ull semblen com bromistes pes fotògrafs! Quan intent enquadrar-les o enfocar-hi surten disparades i s'aturen de cop a pocs centímetres! I així indefinidament i cada pocs segons...


.
NEDAR NETEJANT AIXÍ, I FER FOTOS,
NO ÉS BEN BÉ FOTOSUB COMPETINT...

Fer fotos submarines es pot fer de mil maneres, i es fotosub pot ser també com en un joc competint, que no sol practicar.
Competint o no, és una ajuda indirecta, pot ser un model, divulgació i unes formes jugades ambientalistes, on fent fotos es cuida indirectament es medi marí. Ajuden indirectament, i eduquen a llarg termini, i poden ser de molta ajuda ambiental i emotiva.
Pescasub i fotosub poden anar tendint a jugar, competir, a anar a veloç, i a tenir més ull i cura a no destorbar animals, plantes enganxades... Sa competició de fotosub contrarellotge, o pescasub agafant un mínim de fems és delicada. Es tracta d'un joc esport amb competició, regulat, estandarditzat, jerarquitzat en nivells i llistats de mèrits, o punts, rànquing competitiu... I són model, perquè ja es van organitzant i divulgant, i mostren si es fa amb cura. I en ser ambientalistes mostren millores en com es practica i si es controlen afectacions, afluències, destorbs a fauna...

.
NEDAR NETEJANT I FER FOTOS NO ÉS BEN BÉ FOTOSUB, FOTOCAÇA , BIRDING COMPETINT, FOTO BIRD WATCHING...
Jugant femsukinant també faig observacions i fotos d'aus, per exemple com un registre naturalista, però no amb una tendència esportiva o de competir.
S'observació i naturalisme fotografiant d'aucells, pot variar cap a molts estils i noms, com es bird watching. Potser són diferents ses competicions, es birding, sa caça fotogràfica competitiva...
Es voluntariat i lleure també pot derivar en jugar, tant netejant, observant, fotografiant... I si és joc de més competició pot implicar més velocitat, i cal atenir més a no destorbar. Deu haver varietat de gent habilidosa, i diferent cura. I encara més fotografiant peixos entre voreres. Aquí són animals delicats, a racons especials, o afectats pes fems, o són ferits, estressats...
Qui juga netejant competint en colles deuen afinar molt més sa freqüència de visites. Si són grosses i amb prou gent, en trobades o competicions, es poden repetir i dispersar ses afluències en poc temps a diversitat de llocs.
Ses competicions fotogràfiques també aporten molta difusió i emocions, i sensibilització educant.


.
Tord blau l’ha editat per darrera vegada el dia: dl. jul. 26, 2021 6:57 pm, en total s’ha editat 67 vegades.
Tord blau
Member
Entrades: 32
Membre des de: dl. feb. 22, 2021 1:41 am

Cuidar litoral. Neteja nedant amb sacs boia i grimpant. Info, provant trucs, històries...

Entrada Autor: Tord blau »

(Continuant es missatge anterior)

.
Imatge
Foto amb truc i art de contrast emocional, que trob ajuda a recordar millor. Es Coconar/Na Ferradura. Primavera 2021


.
PROVANT TRUCS JUGANT I CUIDANT ES LITORAL NEDANT, GRIMPANT...


TRUCS I NORMES DE CADASCÚ, INTERCANVIS, COSTUMS, CULTURA LÚDICA...
Quan es practica un lleure durant anys hi ha moltes variables riques que anam integrant sense voler-ho massa, per adaptació. Per exemple trucs sobre com practicar a cada situació i com modificar normes i comportaments segons el que anam veient. Ho anam considerant i estructurant sovint inconscientment.
És molt positiu intentar mostrar el que es coneix, per exemple per inspirar i orientar a altres.
Valorar aprendre compartint i avançant junts té una mica d'etnologia. I si és sobre animals és sobretot en etologia.... I sí, aquests solen ser dubtes, experimentacions, més o menys casolanes i amb errors i així ens anam adaptant.
Sa vida animal és encara molt incerta i interessant, a vegades localment irrepetible, i no sempre és fàcil compartir i explicar un procés complicat, ni cada detall.

.
Imatge
Foto mostrant al·legòricament un truc de netejar jugant a Femsukí fàcil i plaent caminant per ses platges.
Fa al·legoria a aprofitar ses línies de fems formades per ones majors a platges d'arena i alguers. Vos hi heu fixat que si seguiu sa línia després d'ones, i abans de què es vent ho dispersi, és ben senzill capturar fems? Aquí s'efecte es mostra amb unes línies similars, guapes, d'arena rosa.
Aquest color d'arena rosa no record o no sé d'on ve. Supòs que és de restes d'algues, esponges o briozous vermellosos i calcificants, o pentura d'escopinyes, eriçons... O de roca calcària d'aquest color i erosionada? Fa ganes agafar una mostra i mirar-ho amb lupa... És una foto a Cala Agulla.



.
ES TRUC DE DUR UNA TOVALLOLA
-Una tovallola!? Mmm... Tal com aconsella Douglas Adams a s'autoestopista galàctic!? A The Hitchhiker's Guide to the Galaxy? :o
Costa de dur una tovallola grossa flotant, nedant estona entre cales i voreres! Però aquest un truc va de cuidar sa natura jugant nedant! I sí, és dur dur, dur una tovallola grossa!
Per què dur una tovallola? Doncs per poder capturar aus i animals malalts, amb dificultats, ferits...
Qualcunes aus pentura en es final no cal portar-les a sa clínica des manescals, si just són enredades fa poc a fils, si domés tenen petites enganxades superficials, no fils clavats, ni tragats, i si volen o s'orienten bé, es veuen fortes i sanes...Però potser telefonar es COFIB, o 112 i consultar es tècnics! Per si poden ajudar a trobar solucions que no sabem, o afinar millor com observar si són febles, si poden tenir malalties...


.
Imatge
Foto mostrant uns trucs de bosses boies en es port de Cala Rajada

.
NEDAR AMB BOSSES I SACS ESTANCS, FÀCILS D'OBRIR/TANCAR...
SÓN BOIES MOLT ÚTILS !



NEDAR AMB BOSSA BOIA PES TRASTOS DE JUGAR
Una bossa estanca com a boia, pot servir dur ets objectes personals. Inclús tot sec, com una tovallola, o aigua, menjar, farmaciola, documents, telèfon...
I és útil per flotar, pot donar molta seguretat, descans...


.
Imatge
Foto: Mostra es truc amb bosses on estotjar fems nedant. O penjar fems, pujar amb politges.... Amb fems de redols de vorera poc fonda a Na Ferradura. Tardor-hivern 2020.

.
NEDAR AMB UNA BOSSA BOIA PES FEMS
Un altre truc, per exemple, és usar una bossa qualsevol de fems fàcil d'obrir-tancar, on estotjar ses escombraries lleugeres, petites...
També serveix per penjar o pujar fems pesat amb politges! I de flotador extra!
Hi ha bosses inflables tipus planxa o barqueta, però trob que pesen molt. I amb ones i vent no m'agraden, per si es fems pot capgirar o volar. Pentura les triaria si empleés cotxo, i amb mar plana. Ses barquetes m'agraden pes fems freqüent, si no vola.

.
Imatge
Foto: netejant fems penjant de ses bosses boia. Era d'una embarcació accidentada. Es fems arribà amb ses ones a Sa Pedruscada.

.
UNA BOSSA BOIA PES FEMS ENS MODIFICA SA PERCEPCIÓ !!!
DUR UNA BOSSA, PETS ULLS!? ;)
;-)
Dur una bossa on ficar fems pot fer variar molt sa predisposició a cercar, trobar, recordar instintivament i recollir fems nedant, o a ajudar aus...
Sa 'vista', sa percepció, sa memòria molt breu 'de peix' ;) varia si es neda amb una bossa!
Amb una bossa consider factible recollir més fems, i això ho automatitz inconscientment. De cop amb una bossa percep més fems! Se sol dir 'veig' un caramull de deixalles!
És tant s'efecte que és difícil entendre-ho si no es viu!!!!!
Es sol apreciar en fer uns quants capficos de ses dues maneres, amb bosses boies i sense.


.
Imatge
Foto: De fora sembla una mar turqueta, però amagat entre es fons hi ha de tot!
Un exemple típic és aquest matalàs inflable. És molt comú! I enfonsat ple amb arena pesa molt! Va bé foradar-ho amb un ganivet i buidar-ho, i pujar-ho amb politges penjant de ses boies.
I fins i tot qualcuns matalassos són més grossos i de lona de més qualitat, reforçada, i amb moltes càmeres!
Aprop sa sortida de Cala Lliteres, no fa ni mig any, en vaig treure un de complicat. Era dins un clot, i durant mesos i mesos s'havia omplit d'arena. Abans de buidar-ho una mica devia pesar bastant més de cinquanta quilos! :o
És es típic fems de nova temporada turística, que solen perdre's amb so vent. O es banyistes en deixen inflats a qualsevol vorera o devora ses papereres de ses platges.
Hi ha dies que s'entén que abandonin es matalassos, perquè tants souvenirs no cabrien en ets avions! ;)



.
Imatge
(Foto des fems més habitual que sol recollir nedant, que es veu poc des de fora la mar, es degrada i desapareix quotidianament)

ABRACADABRA, ES FEMS MÀGIC ;-)
Per aquests redols des de fa uns dotze anys recull fems nedant i trescant, com deport i exercici físic de salut, i a temporades quotidianament. Ja d'antic era bell veure com alguna gent de tant en tant recollia fems similar, sobretot bussejadors o gent trescant per platges.
Fa uns sis anys que s'organitzen belles neteges populars, sovint pes moll, i van més enllà des port, pes litoral depenent d'ones i gusts.
Potser ara aquest lleure de netejar és més públic, sabut, popular, o se'n recull més. En general crec que a sa zona s'accepta i s'ajuda per això. Sobretot es jovent i infants és espectacular! Tant canvi popular sembla mágic!

És bell veure com s'accepta aquest voluntariat o lleure de cuidar netejant. Doncs abans era minoritari, experimental, una expressió, pentura una excentricitat, o inclús minoritzat com una extravagància...

I encara hi sol haver malenesos i interesos creuats, biaixos, quan desagrada trobar un caramull de fems recollit de s'aigua i deixat provisional entre roques, o després a sa vorera, i posteriorment a un llindar de carrer.
Sobretot causa desconcert si es fems dins la mar era mig ocult, desconegut per qui hi neda o passeja sovint. Inclús amb escepticisme es dubta, sobre com pot ser que tant fems sigui d'aquella vorera tan bella i turqueta on neden o miren es fons cada poc!
Es fems tret provisionalment a ses voreres pot semblar mal paisatge, però es pot veure'l més en positiu. Com una bona expressió de què es juga i ja no és a aigua! Millor que sigui provisional allà que no anys perdut dins la mar.

Jugant a cercar fems es percep diferent es medi, i es valora prou sa cura des litoral, sembla un canvi d'automatismes de percepció ja popular i màgic! Actualment trob que es reconeix més això de cuidar es medi netejant, per lliure o organitzats, o quotidianament com a deport, exercici físic de salut, entreteniment, entreno... És emocionant, emotiu i entranyable!

.
Imatge
Foto de endreçar una mica i estendre un munt de femsukí que vaig treure des fons. Són ses restes que es van haver de deixar a sa vorera pendents de recollir.
Si es veu desordenat passejant pot semblar més que destorba es paisatge. I inclús si es desconeix s'origen pot indignar, sobretot si la mar semblava turqueta i buit de fems suquí abans


.
Imatge
Foto exemple d'un truc femsukinant

,
TRUCS DE FEMATERS CAÇADORS TÀCTICS I ESTRATEGUES ;):D
Per recollir fems nedant, sense vergonyes i amb un poc d'humor, es sol triar estratègia, entre perseguir ses deixalles que suren i rompen amb ones, o ses incrustables entre roques... O segons es temps lliure, ànims, salut, llum solar, temperatura, meteorologia, corrents, orografia...
Ull a ses ones de vent, duent molt de plastiquet flotant, que acumula a entrants amb vent que arriba a terra diversos dies.
I estar a l'aguait de ses ones de fons, perquè fan accessible es fems que durant mesos o anys era incrustat, sedimentat... El remouen i el poden fer més accessible, o atracar a menys fons, almanco durant unes hores o dies.
Són unes oportunitats que cal aprofitar, per fer munts a fora, i després apropar-ho a papereres, i el gros intentar fer-ho coincidir amb serveis de recollida, o si és lluny avisar demanant ajuda.
Nedar en superfície amb equip lleuger i àgil permet accedir i recollir petits fems, amb molta freqüència, o en aigües poc fondes, intermareals, esculls, llocs on desgrimpar... Té bones avantatges a voreres abruptes!
Pes fems gros no sempre calen bosses i cordes penjant-hi amb politges. Per exemple ,amb peces planes de fibra molt pesades es pot moure ràpid si es fa com planejant, deslliçant-se horitzontals, un poc inclinades simulant una ala que planeja. Nedant veloç amb equip lleuger a sa superfície sol ser més fàcil. Això escurça molt sa recollida, sobretot si és llarga.


.
Imatge
Foto: observació naturalista netejant a poca fondària, on nova nacra. Recordar on és és útil, per atenir-hi ràpid quan hi tornam. Per revisar que no s'hi enganxin fems. Aproximadament a Cala Moltó, 2014

.
FITAR SES PAPERERES DE VORERA, SÓN GUAPES! ;)
Normalment entre cales faig sortides a terra per buidar i poder reomplir fems. I va fantàstic que hi hagi on tirar plastiquets! Una paperera o cartell pot servir de referència per indicar on hi ha un munt per recollir.
Sobretot va bé coincidir a prop de punts on passen a netejar, en es final de diada. I més si hi ha papereres de reciclatge, i amb més pau final sa majoria de fems de la mar el separ, i duc fins a sa paperera que pertoca. Normalment els hi fic si hi caben, i són prou eixuts.
Però si no puc portar-ho tot? Potser fan rar, i confusions i disgust, si no se sap que són deixats agrupats a sa vorera!
Però és important treure prest es màxim de fems des medi aquàtic, inclús fer aquesta tasca prioritària. Abans no degradi, perdi, incrusti sense remei... O sobretot convé recollir es fems abans que envelleixi, es rompi, es dispersi, compliqui sa recollida. O abans que se'n perdi sa pista per un altre dia recollir-ho nedant.

SI es fems ja el deixam a fora, a sa vorera, tot i fer rar, és un avanç, hi ha avantatges, i es fa accessible per altres practicants netejant a peu, per lliure o fent feina.
És important també seleccionar es fems per veure quin es pot traginar a abocar a papereres. Es que es deixa pendent, i agrupat, convé intentar facilitar que sigui a un lloc on arribem fàcil un altre dia. I que destorbi poc, o sigui accessible a altres serveis de recollida, amb qui es pot seguir segons horaris. I convé fer un esforç i avisar si deixen lluny o on semblen estranyes, o per evitar disgustar... També convé tenir planejat i establert com demanar ajuda, que pot variar segons quina vorera passi.

.
Imatge
Foto d'un Femsukí, que vaig recollir breument, suara primavera de 2021, pes redols de vorera poc fonda de Na Ferradura. Amb so truc des dibuixets tot es veu millor ;)

.
ES TRUC DE NETEJAR QUOTIDIANAMENT, I PELLUCAR PAPALLONES SALADES SOVINT ;)
Si netejar nedant es practica quotidianament, com ara qui passeja, juga o entrena, es recullen plastiquets que se solen acumular amb ones de vent que arriben.

Aquests plastiquets se solen rompre i dispersar de pressa, i sovint són convertits en aerosols salats o pols, i poden anar amb ones i vent cap a terra, arribar a cocons, llacunes, aqüífers...
I jugar a perseguir o tocar un nigul de plastiquets surant és molt dinàmic! Sobretot entre ones i remolins! Realment és com espantar i capturar papallones! És ben entretingut i es fa moooolta activitat física esquivant-es grumers amagats entremig! :)

.
Imatge

VÍDEO DES JOC / FEMSUKÍ /
Vaig fer vídeo d'exemple, per inspirar cercar i crear lleure netejant nedant.
Es pot trobar just escrivint i cercant Femsukí en es cercador de Youtube.
O provar d'anar a aquest enllaç :
https://youtube.com/watch?v=QyX3eoTSJMM&ucbcb=1

Aquest vídeo parla de jugar a es joc de es 'Femsukí', jocs de cercar i agrupar fems. Mostra es trucs de bosses boia, i sa neteja des fems així.

Es joc des Femsukí va de cercar fems (escombraries)
Es lloc on es fa munt de fems varia segons ses circumstàncies, i aleshores a mig joc s'avisa indicant un bon lloc on agrupar fems, cridant fort, ràpid i tot seguit on fer munt "-...es FEMS SU AQUÍ!!!" (o suquí) O en trobar fems amb emoció també es crida '--...hi ha molt FEMS SUQUÍ!' i crits similars. Fonèticament i d'enfora sonaria a cridar molt per ses platges /femsukí/! i d'aquí es nom, de voler jugar a es joc des Femsukí!
Però es nom Femsukí sonava xocant escoltat per un anglòfon, i creava rialles o confusions. Pentura sonaria com nins cridant emocionats 'femme sucking' per ses voreres? I per divulgar-ho com a joc infantil no és trivial!!! O dir que es nins jugadors són femsukiners també pot sonar xocant a un turista!!!
I també 'fems' a fora Mallorca no vol dir escombraries, sinó que sonaria xocant, perquè sol ser usat per merda, femta animal, adobs agraris...
Aquest joc es jugava segurament amb altres noms, i de moltes maneres. Jo el coneixia organitzat espontàniament, superposat en excursions i acampades de lleure. Almanco ja devers ets anys setanta, per exemple baixant La Trapa, aprop Sa Dragonera, a entrants de mar, racons de bosc...

.
Imatge
Foto d'art humor amb fems, començant a destriar fems per tirar, i mostrant possibles objectes perduts de poc valor,, un poc destarotats. Afavorint que es recuperin si els cerquen per allà. Recollit nedant a voreres de Cala Agulla-S'Entrador. Primavera 2021

.
CARETA I TUB, I A NEDAR ! :)
Sa roba i equipament de visió, alenar i propulsió varia depenent de com es practica, des lloc, o sa profunditat on hi ha deixalles, medi i vida a cuidar. Però sol anar molt per gusts i trucs personals!
És important s'equip quan fa fred o hi ha fems i grumers! Convé per a nedar en superfície amb fred o moooolta estona...
Normalment preferesc usar equip de natació! Per 'nedar' se sol implicar s'impuls i desplaçament, usant braços i cames.
I millor ser previsor per si cal alenar amb intensitat...
Crec que per nedar no sol anar tan bé un patró o material de roba d'snorkeling, busseig, pescasub, surf... Millor de natació!
Em sembla molt adequat usar roba de natació en aigües obertes, o a voreres pot ser millor un equip de swimrun, segons s'itinerari...
Igualment m'agraden aletes curtes, per facilitar s'impuls de nedar amb mans i capturar fems ràpid, àgil. M'agraden aletes adaptades de snorkeling modificades, retallades, perquè solen ser amb una sola més reforçada.
I preferesc tub de nedar, frontal de natació, no lateral de pescasub ni snorkeling. Permet no girar es cap per respirar, comoditat i així observar captura de fems. I atenció a netejar-ho bé, i no treure'l gaire si es neden hores i es passa netejant entre detritus, sobretot quan fa calor.
També convé almanco un guant, i una gorra major, potser un poc més lliure i retallada en es coll, a base, per evitar sa pressió en es coll amb activitat intensa, o mal alenars si hi ha imprevists.
Ses ulleres les preferesc àmplies, potser de busseig, pescasub, o ses majors de natació, que permeten vista excel·lent. Potser millor ullera amb nas lliure, destapat, però preferesc sovint cobert, per compensar sa pressió a ulls, típica si de tant en tant es baixa a nedar dos o tres metres.
I a sa ullera preferesc un vidre, doncs és més resistent a la llarga a retxades. Tal vegada si es vol filar prim sa visió amb molt Sol i llum serviria una capa que tria llum polaritzada.
I uns taps auriculars ajuden a evitar fred i vent, sobretot entrant i sortint, o s'hivern. Important per higiene, i sa neteja, sobretot en zones de detritus.
Ets escarpins de natació amb un poc de sola ferma són un avanç. O també per trepitjar roques cal ses sandàlies aquàtiques de sola ferma.
Va bé prevenir amb una mica de roba especial per protegir-se. Perquè una ferida marina a dits o una cremada de grumer sol implicar dies d'estar quiet, no sortir tant per haver d'evitar sa calor i es llum des Sol a ses picades de grumer. I per això també convé farmaciola per netejar prest. I tot i que una picada de peix aranya no sol passar tant com a banyistes o surfers, va bé estotjar un encenedor o font de calor per desfer es dolor i verins d'espines d'aranyes, escorpènids i qualcuns altres.
Ah, i fer una bona trunyella també evita descambuixar-se i enganxar sa careta i tub, creant riscs, o perdre cabells ;)

.

Imatge
(Foto sobre estar alerta a ses ones de fons quan no hi ha vent. La mar de lluny pot semblar plana, però en tocar sa vorera pot pujar bastant)

.
Tord blau l’ha editat per darrera vegada el dia: dt. jul. 20, 2021 4:11 am, en total s’ha editat 186 vegades.
Tord blau
Member
Entrades: 32
Membre des de: dl. feb. 22, 2021 1:41 am

Cuidar litoral. Neteja nedant amb sacs boia i grimpant. Info, provant trucs, històries...

Entrada Autor: Tord blau »

(Continuant missatges meus anteriors, en obres)

.
Imatge
Atac accidental de llimac marí 'Doris gegant peluda'
(És humor ficció! ;) Sols era un fems penjat de sa bossa boia. Pes redols de Na Ferradura, tardor- hivern 2020 )

.
SITUACIONS ACCIDENTALS I PROTOCOLS CUIDANT ES LITORAL LÚDICAMENT
Recollint fems i jugant a ses voreres, a més d'aus, i altres espècies lesionades, sol haver-hi imprevists i observacions naturalistes útils, o espècies alienes, restes perillosos, troballes peculiars...
Mostr exemples d'imprevists i troballes accidentals cuidant es litoral. Qualcuns són una mica amb humor fictici, per recrear i il·lustrar possibilitats motivant.

M'agrada un protocol a sa web des GOB Menorca. És per mooooltes colles que cuiden ses voreres, i hi van cercant i recollint fems a Menorca. Link a pdf de protocol a sa web des GOB Menorca:
https://www.gobmenorca.com/sites/defaul ... tocols.pdf

.
Imatge
(Foto per il·lustrar una llevantada i recordar es poders i incerteses de ses ones de la mar. Millor mirar ses previsions abans de nedar i netejar voreres! Fixau-vos en sa galiota flotant volant just davant sa punta major d'ona grossa. I una més a la dreta, que es veu a mitges, entre ses escumes)


.
S'ATAC DES COGOMBRES MARINS :shock: :twisted:
(Exemple d'accident real)
Un dia que passava gust i nedava recollint unes deixalles des fons a rompents, devers Na Ferradura, vaig tenir un ensurt en recollir una planxa de metall i fibra de vidre.
A davall sa deixalla hi havia aferrat i ocult un cogombre de mar, un animal dit popularment pardal de moro.
Quan vaig aixecar sa deixalla, es cogombre de mar activà es seu automatisme de defensa!
Es cogombre va començar a amollar mucositats intestinals! En tocar aigua anaven formant filaments de proteïnes, en pocs segons eren com una teranyina gegant!
Supòs que si aquests animals deixessin anar ses mucositats intestinals quan la mar és més en calma tendrien menys efecte. Però a mi em va envoltar sa teranyina, perquè hi havia vaivé d'ones!
Era una teranyina molt adhesiva! En es principi ses mucositats sols són com uns fils deformes, gruixats i grumosos. Però amb ses ones s'anaven filant i desfilagant, i estenent cada pic més!
Si envoltessin un peix supòs quedaria frenat, incapacitat, patiria per xocs i ferides amb roques, o seria presa fàcil per altres animals. A més els afecta bioquímicament, és un poc tòxic.
Quan ses teranyines em tocaren sa roba i sa pell, sa sensació fou similar a enredar-se amb filets de cola. O com quan es vesteix una malla rompuda. Però són molts filets, i formen un esplet gegantí!
En sortir de s'aigo sa teranyina se va assecant i comprimint. I ses fibres tornen fines, per mi més que un cabell. I produeixen sensacions rares, gairebé rasposes, van com mig penetrant o irritant sa pell.
En treure sa teranyina adhesiva de sa pell i sa roba, es filaments se van rompent un poc. I es trossets romputs des filaments secs tornen més, i molt més petits, gairebé invisibles i enganxosos.
Es trossets, són fàcils de transferir per descuit, per exemple netejant. Van fàcil de ses mans a ses zones delicades, com ara nas, boca, pipelles o plecs íntims. No sé si es poden respirar, segons flotin, o si pentura poden fer molta més irritació o reaccions al·lèrgiques.
Es trossets més fins i perduts en es principi no es noten molt, ni es veuen gaire.. Peeeero si queden molta estona irriten moolt més! I sobretot a sa pell més fina o llocs delicats, com ara boca, mucoses, plecs, ets ulls...

Miratú! ;) Es cogombres marins! Sa poca cosa que semblen, i pentura donarien lliçons a n'Spiderman i tot! ;)

.
Imatge
Foto: És útil observar poblacions d'espècies foranes o en risc.
Aquí un exemple amb dubtes de cancs i cranques que serví per motivar sa curiositat i sa col·laboració ciutadana en fer observacions de sa natura litoral a http://www.capvermell.org/index.php/med ... i-cranques. (ATENCIÓ no usar s'adreça d'email meua que s'indica en es final de sa notícia d'aquest link. No és segura, no l'ús des de fa anys)


.
Imatge
Foto d'exemple de troballa d'ou de tauronet, netejant fems nedant pes redols de Cala Gat, s'hivern de 2020.
A Mallorca s'Associació Cayume ha acollit i recuperat ous de tauró i rajada (elasmobranquis ovípars) amb acords amb sos pescadors que els capturen accidentalment.

.
Imatge
Foto d'exemple de troballa arqueològica meua casual netejant, informant tot d'una a autoritats.
Hi ha fems que són especials, com ara ses escombraries de naufragis moderns. O ses troballes que semblen de més de cent anys, i ja es tracten com a patrimoni d'arqueologia marina.
Normalment davant un dubte és millor consultar o avisar autoritats, o qui ho conegui millor, tècnics...

.
Imatge
Foto exemple de dany a troballa arqueològica coincidint traient es fems contaminant.
Em semblava fems urgent de treure, i era d'un naufragi modern. S'erosió que es veu fou després d'haver informat des risc de dany, perquè s'embarcació i sa seua 'sopa' de milers des seus fems rodaven i xocaven a damunt d'àncores lítiques amb ses ones de fons. Va erosionar i rompre unes quantes àncores lítiques que vaig descobrir-hi, però qualcunes així de ben grosses i altres més petites més han quedat prou senceres.

.
Imatge
Foto d'exemple de possible troballa arqueològica meua casual. Fou fa un poc més de mig any, i m'era un dubte, de si podia ser una pedrera o gran obra antròpica, a 4-6 m de fondària. Sa foto està feta a uns dos o tres metres de profunditat, a ull i de records. Es punt de vista i es paisatge que mostra és més o manco com s'indica pintat a sobre des mapa de s'ortofoto de s'IDEIB.


1626353106830.jpg
1626353106830.jpg (112.8 KiB) Visualitzat 1658 cops
(Foto: Localització d'observació geològica, amb un dubte de possible troballa casual nedant de patrimoni arqueològic.
Crèdits: imatge adaptada i derivada d'una ortofoto més grossa a escala 1:500. A es text de sa foto s’indica sa capa triada utilitzant es visor IDEIB de sa web https://ideib.caib.es/visor/ )


Tot i ser una probable coincidència geològica natural, per si de cas immediatament vaig informar autoritats des sa troballa accidental.
Em va anar bé utilitzar una localització exacta, marcant-la a una ortofoto aèria detallada, incloent sa costa, que és ben a prop.
Si fos una obra antròpica (humana) tan profunda suggeriria ser ben antiga, pes nivell tan baix de la mar.
Qui sap! Ànims pets entesos!
.
15-57916368f4.jpg
15-57916368f4.jpg (37.32 KiB) Visualitzat 2005 cops
Per il·lustra-ho mostr unes estimacions de s'evolució des nivell de la mar es darrers mil·lennis, segons Bungenstock, H. & H.J.T. Weerts, 2010, The high-resolution Holocene sea-level curve for Northwest Germany: global signals, local effects or data-artefacts? International Journal of Earth Sciences (Geologische Rundschau) 99: 1687-1706. https://www.academia.edu/2164225/Bungen ... _1687_1706



.
Imatge
(Foto: Exemple d'incerteses per imprevists meteorològics localment greus. Un cap fibló se fornà a sa vorera a terra, i aquí a sa foto ja apareix com una màniga marina.
Per mi hi havia sovint una zona de pas de mànigues en es canal de Menorca, però cap allà. Aquest dia ses previsions eren curioses i hi vaig atendre, perquè eren d'un front marcat diferent, venint cap aquí es Cap de Capdepera.
Molt temps després, en altres temporades, un fibló va rompre construccions per aquestes voreres)


.
Imatge
(Exemple sobre riscs variats d'accidents amb fems que poden ferir es peus i mans de banyistes i deportistes netejant es litoral.
Millor prevenir i utilitzar un guant i bones espardenyes per netejar. I una farmaciola a sa bossa boia. Foto en Es Coconar, aprox. 2014?)

.
Imatge
Foto: Exemple d'imprevist o dubte en observació naturalista durant natació superficial netejant.
I ara també tenc dubte amb això! No sé si era un cuc Bonelliidae, una Bonellia sp.
Sa bonèl·lia de s’espècie Bonellia viridis (verda) és molt comuna a Capdepera. L'he vista inclús a menys de mig metre de fondària!
Però aquest exemplar rar semblava de color diferent, no era verd. No sé si podria ser una variant o espècie diferent. Sa natura creà un motiu fàcil per art i humor de sexe, i pens en broma si aquesta nom Bonellia virilis? ;) :mrgreen:
Com a curiositat, de sa Bonellia viridis es fan medicaments ben especials per mals greus, des que va morint més gent a sa societat moderna.
Ull a cuidar on viuen! Pentura qualque dia aquest cuc pot ajudar sa vida que més estimam!



.
Imatge
(Foto exemple d'imprevists de netejar fems de vandalisme repetit.
Habitualment s'encavalquen amb altres incerteses humanes. Per exemple, entre disgusts i astoraments de qui ho ha patit o ho veu, es creen més confusions, o s'enreda sa neteja. Redols de Cala Rajada o Son Moll, 2010?)



.
Imatge
(Foto exemple d'observacions naturalistes de vida peculiar i bella, a aigües superficials, poc comunes. Diferenciar sa vida i observar-la ajuda a entendre es medi, o aprendre a saber com l'afecta es fems.
Aquí pentura seria una 'anemone de vidre' ( Aiptasia sp.) Supòs que s'espècie Aiptasia mutabilis, en un cas de color cel. Era prop Cala Rajada, 2012?)

.
Tord blau l’ha editat per darrera vegada el dia: dl. jul. 19, 2021 8:04 am, en total s’ha editat 52 vegades.
Tord blau
Member
Entrades: 32
Membre des de: dl. feb. 22, 2021 1:41 am

Cuidar litoral. Neteja nedant amb sacs boia i grimpant. Info, provant trucs, històries...

Entrada Autor: Tord blau »

.

HISTÒRIES DE CUIDAR ES LITORAL AMB DEPORT 'BASURA' DE NEDAR I GRIMPAR
(Esbós en procés de corregir, republicant cada pocs minuts. Continua des missatges anteriors
Incloc més fotos meues, des redols i voreres per on aparegué es virotet. Qualcunes apareixien des meu vídeo des joc Femsukí, que explicava dos missatges enrere.

.
Imatge

.
UNES CAPTURES DEPORTIVES EXAGERADES :shock:
Pentura semblarà exagerat, i em fa certa reserva explicar això... Ja es diu, que és típic que qui fa captures esportives les torna gegantines! I com mes les explica més grosses i bones són!
;)
Hi ha temporades riques, a ses quals sa majoria de jornades netejant nedant he agrupat més fems des que apareix en es munts més grossos de ses fotos que us he mostrat.
Inclús pitjor, quan hi ha prou fems, bastants dies he recollit a cada jorn molt més fems. Més que tots es munts que surten en es vídeo o en aquestes fotos tots junts! Arribava a arreplegar munts desenes de vegades més grossos que es majors de ses fotos que mostr. Eren dies de mooolta activitat física!

I el més important, sa majoria de jorns que he netejat no ho he fotografiat es fems!

Per què no vaig fent sempre un registre fotogràfic des fems? Perquè no surt el més gros i espectacular a ses fotos? Doncs pentura perquè bàsicament cerc jugar netejant, no tant fotografiant. O perquè no em fix massa en comparar es munt finals, ni cerc fer rècords d'això, sinó que mir més es procés. O més detalls que tot seguit intentaré explicar, però no sé si encara ho complic més... ;)

.
Imatge


MOTIUS FOTO MATONS ;)
Ses fotos mostren quan ja no hi havia molts residus en temporades riques. Quan ja no era molt brut o no era arriscat distreure's. També són fotos de moments de sa pràctica més relaxats, o des final des capficos. O de quan la mar és més calmada i neta, o transparent. També n'hi ha de pauses de descans dins aigua, o quan em dedic a una freqüència de captura baixa. I apareix el més vistós per fotos, no el rutinari i més nombrós.
I altres prioritats i dificultats frenen fer moltes fotos, sobretot es fred pes vent, en sortir a buidar es fems de ses bosses boia cap a ses papereres i voreres a mig camí entre cales.
Sa pràctica de jugar netejant nedant és central, i no sempre deixa un moment fàcil per fer fotos. O sa càmera no cab dins ses prioritats d'espai a sa bossa, quan sa pràctica és intensa. O és fosc, ses bateries s'esgoten, o no vull destorbar amb un flaix, sobretot a animals no humans ;)
Si hi ha tant fems, tant entreteniment nedant i netejant durant hores, i tant fred i fatiga no faig fotos! A certs llindars, com més fems, manco fotos!

És IMPORTANT que sa pràctica central de femsukinar i sa seua lògica és més de cercar i netejar fems. No va gaire de fer fotos. De fet hi ha èpoques que durant desenes de sortides i grans neteges no he fet gens de fotos.
En aquests missatges apareixen una petita part de ses fotos, però sobretot una mooolt petita part de ses sortides i des fems trobat
I no sol mostrar ni penjar ses fotos com en aquests missatges en obert. Aquí pens que és una excepció, i és un esbós. És rar que en mostri, i més rar que en mostri tantes i variades.
I sí, m'empenedesc de no tenir fotos de moltes diades i anècdotes de munts de fems descomunals. Com a dietari són útils, i mai se sap per a què servirà un registre de ses sortides amb ses fotos!
I es troba a faltar no tenir més de registres d'observacions i incidències. Sobretot ses que no són molt creïbles sense fotos. Hi ha moltes anècdotes que no es solen dir sense una prova gràfica. O no es mostren del tot, per molts motius variats.
Ses fotos des munts més grossos que jo feia les solien fer altra gent, o es vianants i banyistes. I si veia que em fotografiaven netejant, o em demanaven permís, gairebé sempre pregava que esperessin un moment, que millor fessin sols fotos d'ells o sols des fems.


Imatge
Foto de femsukí nedant a vorera poc fonda. Sa Pedruscada, 2020

.
COSTA FER FOTOS DE PLÀSTICS 'INVISIBLES'!
PELLUCAR PAPALLONES SALADES TRANSPARENTS ÉS RUTINARI


El més habitual de netejar nedant és capturar milers de peces petites surant. Són sovint plastiquets surant complicats de veure, transparents, i costa de fer-hi fotos. Els vaig ficant a ses bosses boia nedant entre platges. És un bon exercici dinàmic de natació! I ben activador ;) sobretot perquè es grumers que vaig esquivant solen ser-hi mesclats i camuflats. Tots són atracats per ones de vent, i per entremig dets estols de plàstics surant hi arriben grumers. Solen ser animals pelàgics, i comencen així a perdre filaments urticants ben ràpid, abans de morir a ses voreres.
En haver omplert ses bosses boia de plastiquets que suraven sol fer una aturada per abocar tot a una paperera. En sortir, si fa vent s'agafa més fred, i sovint me n'afluix d'aturar per fer fotos des fems. Em centr en activar es cos i moure'm, i continuar perseguint papallones :)

.
Imatge
Foto de contrasts emotius. Hi surten fems que sovint nom 'papallones salades'. Són molts de plastiquet surant mig transparents. Es veuen millor es de colors i opacs

.
RUTINES DE MOLTA MERDA I POCA FOTO ;)
Com es diu en es món des teatre, en sentit figurat, si hi ha molta merda, gent mirant, com si fos un espectacle, volent fer fotos i vídeos, tot és com un globus de fems i gresca, entreteniments variats i embolics i confusions. A més de traginar amb ses incerteses i novetats d'escombraries de mooolt de fems... Aleshores tot distreu tant que no ús sa càmera!
I segons com preferesc no mostrar sa càmera quan hi ha turistes mirant. Pot inspirar voler fer fotos de gent, i sol haver gent poc vestida, banyant-se, i iniciar incomoditats per incerteses d’enquadraments i mals usos de fotos.
Si hi ha molt de fems i distraccions, per fer una foto cal minvar riscs, acomodar-se, certa pausa... I pot implicar haver de moure's sense ganes, canviar equipament...
I sobretot, fer una foto pot aturar es sentit del que es fa, modificar sa pràctica i es seu significat i emocions.
O una foto sol requerir haver d'invertir en anar a un lloc sense massa ones. Fins i tot influir en cercar on fer mal ancoratge de fortuna. I potser cal reordenar i reorientar un caramull d'embalums penjant de ses bosses boia. I amb gent mirant diria que solem ficar més sa pota!
O aturar-se i distreure's arran vorera pot modificar com es mouen es residus carregats, que xoquen entre corrents i rompents...
Una càmera és delicada, ocupa atenció observant, riscs per enquadrar imatge, i agafar fred per aturar de nedar.
Es mesos que hi ha més quantitat de fems nou normalment són ets estius, amb molta gent per tot, en pla festiu i sovint poc coneixedora des medi o sa pràctica. I ses tardors i finals de primaveres després de ploure també hi ha fems, però és fems més envellit, i amb menys gent mirant, i diferent. Sa pràctica de netejar nedant pot allargar-se molta estona, però encara que sigui estiu s'agafa fred i fatiga. I qui ens mira normalment està més calent...
Entrant i sortint de la mar sa pell evapora aigua i es refreda, i sa temperatura corporal baixa, i per això aleshores em motiva més moure'm que atura'm a fer fotos.
I aturar per deixar fer fotos a altra gent, implica haver d'establir noves relacions, i explicacions, i sovint amb gent desconeguda, i en un estat lúdic incert. Pot ser bona experiència, però de cop es joc de cuidar es medi i netejar canvia molt!
I si és un dia de goig capturant fems, és molt entretingut, i normalment no pens gaire en agafar sa càmera! Inclús pot destorbar massa! I això que sa fotografia trob que sovint és tremendament útil per enregistrar, o un bon lleure i art! :)

Imatge
(foto de Femsukí nedant per na Ferradura, primavera 2021)
.

ABRACADABRA! PLASTIQUETS ASTORADORS ENMIG DE S'AIGUA TURQUETA :o
Es fems en trossets menuts flotants sol ser en estols, o forma línies de front, i el transporten ses ones de vent que arriben cap a terra, i acumulen a caletes i entrants.
Es fems més finets i vells s'oculten prou de sa vista en arribar a sa vorera. Sobretot uns que són com cel·lofana o trossets de bossa. Sovint sols es veuen nedant, i amb ajuda d'ulleres àmplies, respirar amb tub i experiència...
I costa molt moure es fems en arribar a terra, entre turistes i gent diguem que en situació molt informal... Ses anècdotes varien prou... I no hi sol fer ganes fer fotos entre tantes incerteses...
Es fems translúcids són gairebé invisibles des de fora. Tant que a dins ses cales es banyistes no els veuen encara que siguin nedant amb ulleres a pocs metres meu. I se sorprenen quan 'apareixen' quan jo arrib nedant amb bosses i hi ned.

.
Imatge
Foto des truc de ses bosses boia on estotjar i penjar fems mentre es neda.

Per què es veuen més es plàstics quan hi soc? Pentura perquè faig atenir-hi, els destac. O els remèn quan els toc, i es mouen cap on es perceben millor.
I es fems descontrolats que semblen invisibles, dinàmics petits o translúcids, a fora des llindars canvien sa vistositat, es fan més evidents. No es veuen gaire fàcil si són pes fons, o sa capa fineta o interfase aire-aigua. Encara que es nedi aprop, no es perceben si no s'hi até bé i fixant-se. I millora molt amb s'experiència, coneixent el que es cerca, amb automatismes i sabent com es mouen, on es solen posar segons orografia, ses corrents i ses neteges nedant des darrers dies...
I no vaig amb sacs de fems entre ses platges i arrib per a embrutar-les. Hi entr perquè hi haurà una paperera o acabar sa diada. I per cada trosset flotant que se'm cau des sac nedant, a canvi en sol recollir centenars.
Si es coneix poc, ses aparences enganen, i tot i ser estiu i mostrar joia, quan ned vestit de colors llampants puc estar patint pes tremolors i fred i prioritats. Fan poques ganes d'aturar a explicar tecnicismes, i més així vestit com de clown xop :D
En arribar a ses voreres mai se sap qui hi ha, i en quin estat... I en vacances, per exemple de bon matí, sol haver gent que empalma sa revetlla en un estat prou 'informal'. I em costa triar fems i fer fotos des fems entre gent mirant. O hi ha gent que em vol fer fotos a mi sense preguntar. Hi ha moltes confusions, i de molts idiomes. O antigament era comú que pensessin que jo era un pescador furtiu. O un servei laboral de neteja amb rols i obligacions de servilisme cap a es visitants a platges.
I hi ha situacions ben divertides, però amb fred en es coll i mandíbula costa de parlar, i convé reservar forces per gaudir més en sortir de s'aigua :)

Imatge
(Foto de muntet de fems d'embarcació embarrancada, recollit femsukinant nedant devora Sa Punta de s'Entrador)


.
ACUMULACIONS EFÍMERES A VORERES DESINTEGRADORES, CREADORES D'ESCUMA I AEROSOLS DE FEMS :twisted:
Per mi qualcuns fems que suren a ses voreres es degraden prest si ja hi arriben fins i vells. Hi solen acabar acumulats a entrants i calonets, agrupats per sa força de ses ones de vent arribant cap a sa costa. I formen línies o estols estacionaris, segons equilibris entre ses ones de fons i de vent.
Sa degradació accelerada d'aquests fems a ses voreres pentura té relació amb so lloc. Potser per sa rompent d'ones i voreres, o per patir més xocs per fluir diferent, ser més agrupats o calents... O qui sap, pens si sa microvida que els colonitza superficialment en aquestes condicions contacta més, creix o varia.
De fet a ses voreres surant trob plàstics grossos que són tan degradats que es desfan entre es dits.
És sorprenent com degraden de ràpid i desapareixen de sa vista. Fan com un adéu en dies, en un dia o hores. Similar a es grumers que arriben a sa vorera i moren entre rompents i acumulacions. Primer perden filaments, i després es cos en una espècie d'escuma de detrits
Es plastiquets degraden aquí aviat, amb sos detrits fan com escuma. Des de terra aquestes escumes són ben vistoses, m'encanta veure'n es procés. O també veure si creen bancs estacionaris a uns metres de sa vorera, per joc de forces entre ones de vent i retons d'ones de fons. Són similars a ses escumes típiques d'altres restes orgàniques i que seguesc manco.
Ses escumes amb microplàstics i nanoplàstics i altres brutors i detritus també solen tornar a terra, en aerosol amb so vent, com espurnes salades. Ja fa anys que s'estudien, per exemple amb cates, amb una espècie d'aspiradores gegants. Com en una metàfora o rondalla, són com pescadors de brises marines! :)

.
Imatge
(Foto de nedar recollint fems i penjant-ho de ses bosses boia)

.
INTENTANT FITAR FEMS VIATGER 8-)
Per mi sovint es fems que sol recollir són arribats de fa poc, però ja eren vells abans de banyar-se a la mar. I arriben a la mar en decantar per vents i pluges. D'acumular-se a pluvials,
torrents, i raconades a voreres properes.
Els plàstics que vénen de mar endins, i apareixen a ses voreres, van arribant segons ones de vent i corrents. Però qualcuns per mi vénen de cop, perquè crec que són pescats lluny, massivament, i poden ser apropats en caure d'embarcacions, en destriar peix o ordenar i aclarir ses cobertes.
Pes fons hi ha també molt de fems, dens i pesat, i de qualcun es pot intuir s'origen. Per exemple resta molt residu per abocaments d'enderrocs d'obra de reformes, equipaments urbans en desús, o equipaments nàutics deteriorats.
Es noten es canvis des fems nous de s'oci i ses festes a voreres. O en haver majors afluències de visitants es dies festius. I es vandalisme, més habituals de nit, o abocaments incívics de residus especials.
I ets accidents nàutics o ses torrentades grosses destaquen per aportar grans quantitats de fems, voluminós, que perdura i es va dispersant a poc a poc erosionat.

.
Imatge
Foto: típic estol de plàstics, i 'algues' fresques, que són una planta fanerògama. No he mirat bé encara, si era sa Cimodocea nodosa o sa Zostera marina.
Pens en si serien residus de netejar ses cobertes d'embarcacions, en destriar peix, en retornar de sa pesca. O de si es remou es fons amb àncores grosses, o excavacions, treballs submarins...
Normalment atenc a ull a on trobaré es fems arribant de mar obert, en general. Aquí em va sorprendre com s'acumulà això flotant. Normalment atenc a s'orientació de ses voreres, pes dies que bufa continuat d'una direcció, sa velocitat...


.
SA RONDALLA DE CALA 'CAPOLADORA' :twisted:
Hi ha caletes estretes i allargades de roca que funcionen com trampes per mantenir es fems dins elles, i anar-ho i triturant. Per exemple si són perpendiculars a sa línia més o manco recta des litoral. O si formen una línia de litoral estretint-se com un embut. I si són orientades a rebre ones des vents predominants. I protegides d'altres vents que traurien es fems de dins sa caleta cap a mar més obert, amb barreres de vent com estar baix acantilats de roca alta o edificacions.
Es fems que hi arriba no surt gaire, es va acumulant capolant i degradant fins ser pols, que després dispersa pes fons i ja entra a altres dinàmiques i corrents. O si sura, ja torna mesclat amb detritus flotant, formant escumes i volant cap a fora cala, cap a terra...
Aquests aerosols que arriben de la mar amb micro i nano plàstics ja fa temps que s'estudien, per exemple es controlen punts de ses voreres, on se situen una espècie de 'filtres, que fent broma semblarien unes aspiradores de vent marí. ;)


.
Imatge
(Foto: exemple de fems, detall d’un muntet de femsukí de jugar netejant nedant. Tret de s'aigua aprop sa vorera d'arena de Cala Agulla, primavera 2021)


.
NEDAR I GRIMPAR NETEJANT ÉS UNA FORMA COMPLEMENTÀRIA DE CUIDAR DES LITORAL AMB OROGRAFIA COMPLEXA
Un embarrancament, si ha deixat milers de residus petitets, dispersen, erosionen i costen de trobar i treure. Per mi no se solen acabar de recollir del tot si embarranca i es romp a una zona poc fonda d'esculls, o caleta estreta, de rocams i multitud de raconets poc fondos.
Sa labor de qui hi deu fer feina netejant es deu complicar si cal esperar una calma de la mar, per actuar barques, bussos professionals...
I entre deportistes o voluntaris no sempre hi ha qui duu equip per transport de fems dins s'aigua.
I cal sort i constància, poder aprofitar ses calmes de mar. I estar a l'aguait, per aprofitar ses finestres de ses oportunitats, quan es remou el que no es veia, o era empotrat, incrustat...
Per exemple ses calmes després que ses restes incrustades o fondes són remogudes amb ones de fons, després de sa mala mar. La mar és incerta per fer grans plans de tants recursos, o mantenir-ho estant a disposició terminis llargs.
També hi ha costes que van canviant temporada d'usos, i qui o com ho neteja, i si es passa esporàdicament netejant en barca o a peu, i camions, tractors...
A ses caletes i voreres més desertes se sol notar molt quan es passa a netejar.
Ets entrants poc fondos, ses caletes abruptes properes i poc visitades és on no s’aprecia sa neteja o sa brutor, no es valora, i s'hi acumulen fems. I regularment poden rebre aportacions per corrents o des de terra.... Poden estar contínuament i durant dècades així, aportant discretament pols de fems triturada a la mar!
Aquests racons discrets entre platges és on sovint tenc sort per trobar i fer grans munt de fems suquí ses voreres. Per poder jugar a Femsukí, i cuidar es litoral, practicant com a lleure, esbarjo, deport d'exercicis saludables pes medi, nedant, trescant i grimpant.

.
Imatge
(Foto de muntet de fems recollit nedant amb bosses boia. Pes redols de Sa Pedruscada)

.
FEMS QUE PUJA PER ETAPES :)
Es resultats de recollir nedant mooolt de fems com a deport quotidià no es sol divulgar, o no es coneix ni percep gaire. I qui passeja, si veu munts de fems per sorpresa, no sol saber que vénen de fer deport de recollir i agrupar fems nedant.
Es fems que han sigut capturats i deixats provisionalment a prop de la mar, des de fora pot semblar erròniament que s'han mogut per ses forces de ses ones.
Per exemple, vegeu un article que explica prou bé això, per una confusió així, a
http://capvermell.org/index.php/agenda/ ... 30-08-2020
Parla sobre es fems que vaig anar traient d'aigua d'una embarcació embarrancada i triturada per ses ones, a prop Sa Punta de S'Entrador, i Cala Agulla.
I un altre article a
http://capvermell.org/index.php/actuali ... -ferradura
parla de restes d'embarcacions embarrancades i moolts de restes capolats per ses ones, a prop Na Ferradura / Coconar. A s'article es relacionen amb sa força d'ones de temporals.
Aquests caramulls prop Na Ferradura són de quan hi havia relativament deixat poca quantitat, perquè allà i pes voltants havia agrupat munts de fems i objectes moooolt majors feia pocs dies o setmanes, en diferents tandes de treure'ls des fons marí per etapes. P. ex. es pals principals des veler. :shock:
Ho havia anat pujant a poc a poc durant mesos. Qualcuns munts grossos es van recollir abans de ses fotos. I de milers de trossets. Es volum totals des munts eren de desenes de vegades això, i peces moooolt majors.
També sovint apareixien així dispersades qualcunes restes pes fons, més devers Na Ferradura o cap a Son Moll. I es munts eren similars, i es feien més cap allà.


.

Imatge
(foto agrupant fems que era a poca fondària, pes redols de Na Ferradura. Primavera 2021)

.
PUJANT FEMS EN MÉS ETAPES, ES CREA MÉS CONFUSIONS
Explic un poc més com vaig agrupar fems des dos velers embarrancats es 2019 a Es Coconar. Perquè sovint es van pujar per etapes, i això podia confondre a qui ho veiés. Es van pujar gairebé tots des fons marí nedant per etapes i de fora podia crear més confusions.
Així, per exemple, s'article que deia abans, i que parla de molèsties per fems en es passeig, parla també d'onades. Però aquestes en realitat afectaren en altres sentits al que potser es deia. En realitat aquells dies ses ones allunyaren moltes de ses restes des fons proper d'esculls, no els van treure a sa superfície gaire. Però els espaiaren i els desincrustaren, tot i anar sovint més cap es fons.
També poderen confondre unes restes que havia deixat entre roques en qualque moment, com en una etapa durant un jorn.
I altres restes gegantines sobresortiren quan les acomodava la mar o jo.
Es removien a s'aigua dies i setmanes abans, entre esculls. Però calia treballar dins s'aigua amb un poc de fons, havent de desembolicar mirant amb careta i tub. Era un embolic de cables, cordes, estructures rompudes, encavalcades i submergides.

En un jorn, primer anava apropant estratègicament fems segons prioritats, des fons llunyà i esculls cap a fons proper i accessible. Després entre roques, o a sobre uns instants...
I un cop fora, intentar que sigui a recer d'ones o travelades. Quedava un caramull més o menys assegurat. I si un munt s'estenia si podia semblar interessant per curiosos, culejadors o pellucadors.
S'estenia per deixar clar a la vista què no és res de valor. Per evitar que es pellucadors habituals amb presses o deixadesa deixin restes molt més desordenades, i creïn qualque risc extra.
Aleshores ja acabava un jorn!
:)
En altres jorns ja, es fems que era assegurat en sec es va pujant per etapes cap amunt, fins a un llindar des passeig, com on es van fer ses fotos de s'article dit d'Es Coconar / Na Ferradura.

.
Imatge
(Femsukí calonets avall carrer Can Patilla i Sa Regata Blava, primavera 2021)

.
FER O NO FER MUNTS DE FEMS... MIL DUBTES I ANÈCDOTES
Hi pot haver condicionants situacionals variats que porten a haver de deixar un munt de fems, a no recollir-ho tot d'una.
El més habitual és que ja s'ha agrupat massa fems enmig d'un trajecte nedant per sa costa. Es deixa a sa vorera per poder continuar netejant la mar, sobretot si en queda molt a la mar que es dispersarà. Es deixa pendent si hi ha prioritat per treure'n més.
O si en es final s'acumula tant fems, no es pot dur tot, i cal triar a on es dedica temps i prioritat. O es deixa a prop un lloc marcat, o d'on on es tirarà, si encara és ben banyat, brut, o per triar, o també si es pensa enregistrar, avisar perquè es reculli si és un fems especial, i calen esforços i temps, a poc a poc. Per exemple fems de naufragis recents. O fems que no és per papereres, perillós, inflamable, de líquids molt contaminants. O explosius com bengales de senyals. I inclús pot haver objectes personals de possible valor sentimental o en bon estat, i valuosos.
Es llocs i quan es deixen munts també varien segons indicacions, de quan i com es recolliran després. O varien segons ses molèsties i riscs que creen. Per exemple en temporada alta, segons ocupacions de terrasses.
I hi ha condicionants naturals, com es vent o si s'esperen ones grosses.
Si es deixaven es munt de restes molt avall, costava més a ets serveis de recollida, però així es fems destorbaven manco a es restaurants i vianants.
I sí, qualque cop apareixen vàndals, i llençaven es fems que havia endreçat en munts de nou cap avall la mar i ses voreres. I com que es vàndals dispersaven es fems lluny, quedava tot per allà abaix desordenat. I aleshores sí que semblava que havien arribat en onades! Ehem, vandàliques...? ;)
Per això també a prop des dies festius no sol deixar gaires munts de fems cap a es carrer. Però es vandalisme amb sos munts de fems recollits ha succeït pocs pics. Sol passar més amb so fems que ja havia arribat inicialment a la mar en un acte de vandalisme.

.
Imatge
Foto: exemple de vandalisme a ses voreres. Aquí un element urbà tirat dins la mar i que vaig pujar suquí provisional. Aquest va fer molts viatges! Ja l'havia pujat diversos pics! Sol passar amb so fems de vandalisme...
(Cala Rajada, 2013?)


.
UNES DARRERES INFOS DE FEMS D'EMBARRANCATS A ES COCONAR - NA FERRADURA
Ja queda poc fems des primer veler embarrancat a Es Coconar, a prop Na Ferradura aquell estiu. Vegeu quin era des dos, a article d'aquest link:;
http://capvermell.org/index.php/actuali ... -ferradura
Gran part de s'estructura i casc es va retirar per bussos i embarcacions. Però pes fons quedà després durant mesos el que, fent un símil, podria semblar com si haguessin buidat es contingut d'un habitatge que tengués un estudi, cuina, banys, i garatge o taller nàutic.
Ses primeres setmanes em vaig centrar en el més contaminant (pots de pintures, olis, dissolvents, coles, electrònica triturada, escumes...) I capturar nedant infinitat d'objectes personals que suraven fins passat Na Ferradura cap a Son Moll. I entregar i estendre'ls amb sos nàufrags francesos, una bella família, que eren ja relaxant a terrasses de restaurants suquí. Es mesos següents vaig recollir molt, i més o menys ho diferenciava prou des segon veler posteriorment embarrancat just allà.
Des segon veler embarrancat aquell estiu just aferrat, ni a deu metres lluny en Es Coconar, ara queden també qualcunes restes. És es veler que explicava abans, i de s’article sobre restes a llindar des passeig.
Entre esculls, des dos velers, a flor d'aigua o poc més fondo, el que queda és molt dens i molt pesat. Per exemple des segon queda el que crec és part d'un motor interior entre esculls poc fondos, aferrat a una peça de casc poc densa que fa vaivé amb ones, amb una punta que surt a flor d'aigua.
També d'aquests dos embarrancats hi ha qualque cosa per parts més exteriors i fondes. Hi ha encara entre esculls a poc fons, devers un metre i mig, el que em sembla era un motor fora borda des segon veler. I unes poques peces grosses i denses des cascs a uns pams de fons entre esculls.. Una d'elles, una peça blava grossa i densa és ben visible, surt a fotos que fan es passejants, perquè surt molt per sobre aigua i esculls.

Gairebé totes ses altres restes des dos velers ja s'han netejat. Fins i tot sa majoria des trossets de fibra de vidre des cascs de pocs centímetres. Per sort pets animalons filtradors ja s'ha pogut netejar prou entre esculls aquestes restes d'embarrancats. Ja no els destorbaran durant anys molts des trossets erosionant de metalls i vidre, fibra de vidre i molts més contaminants variats capolats. :D

.
Imatge


.
ALTRES FEMS NÀUTICS I D'ACCIDENTS CAPOLANT-SE A VORERES PROPERES
Uns altres exemples de fems d'embarrancament que vaig trobant i surten a fotos que mostrava, és per exemple per devers Son Moll i Sa Pedruscada, a Capdepera. Hi havia moltes restes disperses d'una llanxa cremada navegant per allà, no fa massa anys. Em sembla que ja queda poc, almenys a la vista, o fàcil de treure, i cal anar mirant quan es remouen.

Fins i tot a Son Moll, a gairebé tocar arena, enfront es torrent que hi desemboca, hi ha hagut durant anys, i encara supòs, un ciclomotor enfonsat, ben incrustat en es fons, i recobert de crosta de detrits calcificats, que recorda a es travertí o a sa tova calcària.

També hi ha unes poques restes que van apareixent de s’enfonsament i embarrancament devora Sa Punta de sa Pedrera o S'Entrador, es 2020.
I qualcuns més, per exemple d'una altra embarcació baix carrer Can Patilla...

Imatge
(Foto: Expressió, art creatiu i humor, i algunes restes d'embarcació enfonsada fa mooolt. Suara els he pogut recollir jugant nedant amb sac boia. Eren incrustades i empotrades pes fons de sa zona balisada de bany de Cala Agulla, des de fa moolt... Recollides avui 23 juliol de 2021)

.
Imatge
(foto atinant a plastiquets surant mentre jugava Femsukí nedant. Calonet baixant prolongació de carrer Can Patilla)

.
UNA OBRA DE MIRÓ BAIXANT CARRER CAN PATILLA? ;)
Entre Cala Lliteres i Cala Agulla, hi ha un calonet o entrant llarg i estret, situat davall de pluvials, baixant i prolongant es Carrer Can Patilla, recte fins a la mar.
Allà s'entrant o es caló és orientat a ses ones de components nord, i es va estrenyent, entre acantilats que protegeixen que surti de dins s'entrant amb d'altres vents. I ses ones acaben fent un rompent en una costa de blocs i roques desordenades. És una cala on molt des fems que arriba no surt, queda i va triturant, i no surt fins a ser pols fina...
Allà hi van arribar unes restes d'embarcació. I es van rompre en milers de trossets, surant o enfonsats. No record bé ara si devia ser abans des de novembre o desembre de 2018. I pes gener, en veure-ho passejant astorava! Era un caramull de restes capolant-se amb sos xocs de ses ones i es rocams...
I quan es veia es deia Uuuuroooo! Quin berenar! :(

.
Imatge
Foto d'un femsukí breu. Pes redols des calonets baixant carrer Can Patilla i Sa Regata Blava, sa primavera de 2021

.
Aquest calonet és molt llarg i tancat, està entre acantilats, i es veu caminant a davall des passeig peatonal. I si passejant en s'hivern es mirava dins d'aquest calonet, es veia mooolt fems endinsant-se i embolicant-se per dins forats, fent una sopa pujant i baixant amb ses ones de mar de fons. Quin panorama! I així setmana darrera setmana, i aquesta espècie de sopa de fems era a la vista passejant, i es veia de lluny...
Aleshores allà hi vaig fer moltes recollides de fems, agrupat per etapes, pujant... Sobretot sa que vaig practicar a peu netejant entre gener i febrer, a sa zona de roques, grimpant i trescant. I variava sa recollida segons dies, a mesura que es desincrustaven i alliberaven de roques amb onades de temporals grossos.
Durant gairebé un mes en aquests acantilats hi vaig deixar un itinerari marcat amb mooolt de fems, com un circuit lúdic. Marcava corriols, donava accessibilitat, delimita o marcava punts amb exposició a riscs de caure, i ajudava a fer qualque pas entre blocs i roques. Anant des restes incrustats a es buits entre ses roques des calonet allargat i estret, a davall ets acantilats, i cap amunt fins just davall es passeig, on es podrien recollir millor a peu pla i camionetes...
I fou divertit i amb anècdotes variades. Per exemple, qualque caramull i senyals que hi vaig fer semblava art modern! Eren amb escumes de suros sintètics de colors, ben grosses i rodonenques, erosionades i polides. Per mi semblà bonic i a qui passejava els els recordà una mica ses escultures de Joan Miró! ;)
Per mi que cap a mitjans o finals de març altra gent va pujar es munt què jo ho havia deixat ben amuntegat, protegit de vents, a uns pocs metres trescant un rost a peu, davall es passeig. Supòs que ho degueren ficar a camionetes, perquè hi havia mooolt fems.
Però encara reapareixen fems des cas, sortint d'entre roques a sa caleta dins la mar. No s'han acabat encara, i aprofit quan s'han remogut amb ones de fons.


.
214px-Poster_pel·lícula_Alien.jpg
214px-Poster_pel·lícula_Alien.jpg (10.62 KiB) Visualitzat 2002 cops

Recordau sa peli Alien de 1979? Aquí es seu pòster a Viquipèdia : https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Fitxer: ... _Alien.jpg

Imatge
Foto: Doncs fent humor i ficció, aquí nedant vaig trobar-ho!? I sí que recordava molt s'escena de s'ou a sa pel·lícula de terror d'Alien! ;)
Pens en si era una estalagmita erosionada, feta originalment com amb bolletes, de nòduls de calcita o aragonit molt ordenats. Potser no està relacionat amb bacteris o coralls.
De records, crec que deu mesurar un mig metre de diàmetre, a ull. A devers metre o metre mig de fons. A sa part central d'una sala marina i d'entrada d'una coveta marina, però ja a una zona una mica fosca. A sa mateixa sala que hi vaig fer sa foto des carretó de supermercat, i que mostr a missatges d'abans. S'entrada grossa d'accés és ample, però entre blocs, en es front marí entremig es carrers Faralló i Xuclamel, de Cala Rajada. I aquesta saleta és ben especial per sa vida, perquè s'hi solen arrecerar estols de desenes de peixos grossos a reposar ♥ de nit i de dia :)

.
ES GEGANTS D'EN WALL·E :D
Quan netejam com a lleure o se'n fa art, ens recolzam a ses espatlles des qui ho practicaven fa molt temps.
Netejar com a exercici físic de salut, entrenament, deport i activitat física de quotidiana per mi es feia fa molt. Però pentura més com activitat experimental, minoritària o poc divulgada. I fins i tot un poc minoritzada per altres, evitada o tractada com una excentricitat, o fins i tot extravagància, que s'ha anat acceptant i no fa tanta timidesa en mostrar.
Antigament, si es jugava i recollia fems per lliure sovint era poc sabut públicament, o no es publicitava, o no es veia tot a mitjans massius.
Sa gent que netejava així, i ho practicava més sovint potser era un poc minoritària, inclús marginal dins àmbits ambientalistes o d'esport i lleure.

Netejar per lliure per segons qui ja tornà freqüent o quotidià, derivat i ampliat des jocs i costums, cultura... Potser per segons qui entremesclat amb dites, records i instints incerts, per exemple de rondalles i sabers ancestrals apresos de menuts. Com un missatge dispers des temps llunyans, de costums, o haver escoltat de creences de bruixes, cavallers, fades... O d'esperits i éssers mitològics i deus... Caramulls de figures simbòliques, de ficció mig difusa amb sa realitat, i que guiaven ses relacions i equilibris de forces de sa natura. 🐉🦇🧚‍♂️🧜‍♂️🌋🌜🌈🌊☄❄🌬🌪🗿
Hi ha orígens i evolucions per totes bandes! ;)
Inspiren en es lleure, entreteniments, es prestigi, ets espectacles, i art de tot tipus. Com ara es grans compositors influents, per exemple, escolteu aquesta genialitat :o 😲❤ "Arise! ye spirits of the storm" a
https://youtube.com/watch?v=2Uk9sNQAt4s&ucbcb=1
🪄🎼🎵🎶
de Thomas Linley es Jove, que Amadeus Mozart admirava com a gran geni!

.
1626003488761.jpg
1626003488761.jpg (3.46 KiB) Visualitzat 1989 cops
Crèdits: imatge derivada i adaptada de basilisc, de com es va fer es film i bestiari de Harry Potter, a Viquipèdia a https://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:Ba ... otter).jjp
.
1626003488735.jpg
1626003488735.jpg (5.68 KiB) Visualitzat 1989 cops
Crèdits: imatge derivada i adaptada de dementor. A fotografies de com es va fer es film i bestiari de Harry Potter, a Viquipèdia a https://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:Th ... entor).jpg
.
Imatge
Lluita de basilisc i dementors. Es basilisc en mastega un!!!! ;)
És broma, ficció i humor! Eren domés fems de bosses de plàstic rompudes que hi tenien qualcuna semblança, i hi coincidien per casualitat. Eren per dins unes covetes marines a sa zona. Aprox. 2011?.


.
Es referents culturals de ses llegendes i creences amb referents des medi i sa natura, com ara de fades i tot tipus d'éssers mítics, influïren a artistes, i aquests a periodistes i escriptors. Per exemple a moviments com es romanticisme. I vet aquí que en mesclar-se sabers de ciència, naturalismes, pot influir en universitats i en es poders, i pot aparèixer qualsevol cosa! Pentura tan grossa com un Parc de Yellowstone!
O qui sap si una crisi econòmica llunyana, i ses seves guerres i es seus pàries i viatgers, poden haver engrescat models i moviments hippies, eco llibertaris... I entre tantes relacions, haver recalat i experimentat a Balears i fomentat s'ecologisme suquí. I pentura junt amb sa ciència i es poders socials, pot aparèixer qualsevol cosa! Tan grossa com un Dragonera Lliure!?

Sa cultura i ses expressions van fent camí i recordant ets aprenentatges de formes molt diverses. Sa cultura pot anar vestida de moltes maneres, com ara de jocs de nins, cançons, contes, o com indústries d'arts, per exemple. I són eina per a educar i recordar millor, amb figures retòriques, metàfores per simplificar, i cercant recrear emocions.
Però cal anar alerta amb ses representacions i que siguin ben guiades. No passi com un film d'animació infantil d'aventures i desventures de peixets, que va esgotar ses existències de qualcuns peixos exòtics.

Sa cultura lúdica igualment va evolucionant, i sa seua expressió. I es models, valors, i ses seues indústries culturals i d'art, i aquestes inspiren a altres, i es valors i ses conductes.
Es renoven sabers i models, i ens ajuden a adaptar sa societat.

Aquí un exemple, és un enllaç a un curt divertit, de netejar platges jugant, relacionat amb videojocs, des Hungry Shark World:
https://youtube.com/watch?v=ajjmDJK2hDg&ucbcb=1

O per exemple, es famós film de Wall·e, també és ara a videojoc. Aquí un enllaç que mostra en vídeo es joc:
https://youtube.com/watch?v=5UGQTPdqUmY&ucbcb=1

I sa cura de sa natura i ses llegendes de relacions cooperatives amb ella també inspira gran art i indústria per a més majors.
Per exemple, en es film 'Lady in the water' es rememora constantment a ses rondalles ancestrals de ses forces i éssers de sa natura més marina o aquàtica, i com evolucionen a sa literatura, i impactarien a sa societat.
Aquí es pròleg de 'Lady in the Water':
https://youtube.com/watch?v=k_0gFS_njgI ... =1&ucbcb=1
O quan parlen una mica de contes perduts:
https://youtube.com/watch?v=XWdk6J-6g6U ... 15&ucbcb=1
O s'escena de s'escriptor que, inspirat per sa nimfa, fomentaria s'evolució de sa humanitat cap a una relació més cooperativa:
https://youtube.com/watch?v=dkKodA_BgZY ... 35&ucbcb=1
O un altra escena de redempció i cura ajuntant sa gent diversa:
https://youtube.com/watch?v=Wb2fhkh98EU ... 62&ucbcb=1

I The Abyss és una altra peli anterior, sobre medi marí amb un missatge que segons com és una mica similar... Però ja és una peli més típica pes gran públic. The Abyss recrea que una civilització de nous de mar evolucionada i oculta a ses profunditats ens ensenya què és valuós. Curiós perquè ses nous de mar i sa resta des Ctenòfors es desconeixen prou, i tenen un sistema nerviós evolutivament mal de situar! I no sona molt molt rar que haguessin evolucionat ocults pes fons... UUUIIII, UUIII... ;) A sa peli es Ctenòfors han desenvolupat tantes tecnologies misterioses que poden educar pacifisme a les braves a ets humans que ens barallam. Aquí un link a una escena que he vist:
https://youtube.com/watch?v=jLna_E0FKrM&ucbcb=1

.
Imatge
(Foto: exemple de munt de fems. Aquest era ben senyalitzat amb 'banderí' fet amb so mateix fems trobat. Tot ve de la mar, de jugar a femsukí nedant amb sacs boia. Agrupat després a poc a poc lluny de ses ones, visible i accessible a peu. A Ses Pedreres de s'Entrador i coordinat per a recollir-ho dies després)

.
ES GEGANTS AMB UN POC DE SUCRE SÚPERCALIFRÀGIC :D
Recordau sa cançó de na Mary Poppins que endreçava tot amb un poc de sucre? Per si de cas, afegesc un link a s'escena:
https://youtube.com/watch?v=Cy-6DoO_xKM ... 2E&index=6

A sa nostra cultura, a més de netejar, durant molts voluntariats o lleures es cuidava i atenia amb cura es medi directament de moltes formes. I sovint ens recolzam a ses seues espatlles per fer-ne de noves o professionalitzar-les.
Qualcunes atencions podien ser esporàdiques, activitats lúdiques festives i diades ben variades, o visites a camps de treball, acampades, excursions, excavacions, tallers...
I es feia de tot! Com ara a poc a poc anar arreglant camins estimats o apreciats i útils, poc practicables. O ajudar en excavacions arqueològiques, o creant recursos i infraestructures lleugeres, com tanques, o endreçar fites, bots, passadors, indicacions, itineraris amb cura... O moltes casuístiques de cuidar petites de plantes o arbres en risc o i plantar a poc a poc reforestant. O marcant tornalls d'espais i itineraris per activitats puntuals, jocs... I experimentant o ajudant com entreteniment a horts educatius o artístics, i jardins, tallers de manualitats a lo gros a voreres i boscs... O murals i expressions o simbolismes, o protestes, que no afectin, ni destorbin gaire més que simbòlicament. O passamans per passos efímers, per accessibilitat i millores a entorn per a qui fa altres activitats.
I així es transferia també com activitat superposada en moltes sortides o passejades quotidianes pes redols de casa, com un entreteniment o costum més a ses sortides més freqüents i amb menys gent, com a deport, expressió o activitat de salut tenint cura del que s'estima.


.
Imatge
Foto de munts de femsukí. Es típic fems que vaig treure sovint amb bosses boies des fons des port de Cala Rajada devers 2009-2010-2011...

.
NETEJAR PER LLIURE,
DES VOLUNTARIAT I EDUCACIÓ CAP A
ES DEPORT QUOTIDIÀ ESPONTANI I ANÒNIM

Almanco ja fa unes dècades, a ses sortides de lleure i excursions infantils i juvenils es solien 'organitzar ses neteges des medi superposades a moments de descans, o en arribar i partir. I molts nins practicants d'esplais o escoltes ho continuaren ja quan han sigut grans. És un costum, intentar deixar es lloc visitat més polit de com es troba.
Igualment colles d'esports com espéleo, sortides de naturalisme, ecologisme, excursionisme, torrents, activitats subaquàtiques...
Podia passar durant passejades, en córrer per complementar un entreno creatiu. O en anar a fer diada i nedar a un lloc on volen fer net per fer guapo. I moltes excursions per passos bruts, anant a fer torrents fer neteges de torrenteres, i a certes sortides a coves. O a ses visites puntuals per activitats a acampades, camps de treball, excavacions arqueològiques, encontres...
I sa gent que anava a fer sortides grosses, després entrenava o practicava sovint igual, però per lliure i poca gent, entre setmana. I hi superposava i transferia netejar en altres accions, exercicis físics, deports...
També netejar se solia anar alternant amb diversitat de sortides setmanals en estius o vacances, on cooperar, visitar amistats, fer bona gresca i experiències, mostrar novetats i passar gust i relaxar o distreure's...
Si es tenia afició en netejar, o s'havia passat gust en companyia, a poc a poc es sabia, i es rebien més infos i per costum ja s'anava on demanaven ajuda boca a boca, o just per passar gusts, i afectes còmplices per tornar a veure es racons estimats ben guapos.
Per això per segons qui no era tan puntual i esporàdic, sinó que es tornava quotidià, com entreno o salut, deport, exercici físic quotidià, i no sols caps de setmana.

,
Imatge
Foto de fems que vaig trobant. Qualcun és massa incrustat, com aquest carretó de supermercat. A s'estatueta religiosa li faltava sa mà esquerra. Fou 'adoptada' amb apreci pes vigilants des Club Nàutic. Jo la nom "Sa Verge de tenir mà esquerra" en sentit figurat, i així, torejant tot amb una mica de mà esquerra ;)

.
CURES AMAGADES DE MALLORCA ;)
Però no se saben moltes modificacions o millores per s'entorn o ecosistema que es fan anònimament i quotidianament. Potser antigament gairebé totes, o sa majoria de llarg. Moltes no les hem vist, o no les percebem, ni les sabem apreciar.
Per exemple sa gent apassionada d'equipar vies d'escalada crec que sumava mooooltes hores.
En certa manera anaven cuidant es medi en seguretat i accessibilitat, a més de crear recursos esportius. I són amb molt valor si en triar es lloc o s'època d'escalar ho feien amb criteri naturalístic, atent a afectacions futures, afluències...
Segurament hi ha hagut moltes altres passions intentant ajudar directament o indirectament es medi i ets ecosistemes, per lliure o organitzades, que després sa resta de gent no les sabem, ni les sabem veure!

.
Imatge
Imatge
Foto:
A què sembla un bigotut tragejat guaitant?
Exemple d'observació naturalista de geologia o motius de paisatge, coincidint casualment mentre es neteja sa vorera.
Sols són unes roques que inspiren paridòlia i ficcionar..
És una coincidència geològica curiosa, de devers un metre de grossa, a sa vorera marina de Capdepera. No dic més on, per precaució que no la vandalitzin.
Adonar-se'n és paridòlia, un fenomen de patrons perceptius. Passa sobretot amb formes de cares. Pentura ajuda a adaptar-se es bebès, per aprendre es gests materns.
Aquesta paridòlia és similar a altres més tradicionals, com veure una cara a sa Lluna plena. Curiosament a qualcuns contes orientals és un conill i no un rostre, i es nadons d'allà també responen diferent a es gests des rostre maternal.
Una altra curiositat per inspirar-se amb muses pes medi, però de desventura i humor astronòmic, de collita pròpia, és a s'article d'aquest enllaç:
http://www.capvermell.org/index.php?opt ... &Itemid=32



.
Imatge
Foto de femsukí nedant a Cala Rajada. Ara no ho trob s'any, per mi seria aprop des 2011? L'amo des ca pentura afinaria s'edat :)
.

:shock: ESCAMOTS INFANTILS
ESPIANT POLÍTICS CAFETERS,
A PALA i GRANERA!
;)
Vos explic un exemple més de netejar lúdicament...
Bàsicament semblàvem grups de nins que netejàvem Ciutat, però era dramatitzat, en performances a finals des 70s o primers 80s. No record bé es motiu, crec que aquell pic era per reconeixement a sa neteja viària, i ses condicions laborals de netejar Ciutat. Aparentàvem cuidar directament s'entorn, però era més cuidar-ho indirectament protestant. Fou una evolució d'altres sortides i excursions d'esplais i escoltes, on ens centràvem realment en netejar es medi.

Era ben entretingut aquest teatre 🎭 de nins netejant Ciutat articulant sa pala i granera! A primer cop d'ull desconcertava es vianants!

Era ben lúdic per noltros, tot i que pes barri antic aquells dies hi havia molts popós de canets faldillers! 💩 Amb sos ois i sorpreses ens fèiem bromes, remesclades amb dubtes i infantils, com ara si 🤔 tanta moguda de 'popó faldiller' 🐩 tendria a veure amb sos secrets i es tabús dets 'assumptes de faldes'... 🤫
Enfront Cort i Consell Insular, es Parlament Balear i moooltes cafeteries on per 'casualitat' coincidíem amb polítics, per tot, per tot ens semblava que abundava aquest 'popo faldiller'... 8-)
Així anàvem fent, omplint estones, polint s'art de pala i granera!
Pentura ens engrescàrem massa... Fent sa broma anàrem més enllà del previst pes majors. Descobrírem quln 'art' emplear i repetir a poc a poc, i amb 'frescura'. Quin 'popó faldiller' tenia més oratòria! 🥸 Ensumàrem quin un o altre drama i escena tendria bons efectes, i es seus tempos... I així bufons🥷, :mrgreen: aixecant aquest estandart, 🏴entre taules i llonguets encalentits, :x sentírem s'emoció des grans poders! 👑 Per mi escarrufàrem més d'un pacte de cafè i copa, 🤮 decisiu per sa ciutadania, i provocàrem menjar-se qualque bon puro...🧑‍🍳👮‍♂️💂‍♂️🕵

.
Tord blau l’ha editat per darrera vegada el dia: dj. jul. 29, 2021 2:59 pm, en total s’ha editat 45 vegades.
Tord blau
Member
Entrades: 32
Membre des de: dl. feb. 22, 2021 1:41 am

Cuidar litoral. Neteja nedant amb sacs boia i grimpant. Info, provant trucs, històries...

Entrada Autor: Tord blau »

MÉS FOTOS i HISTÒRIES CUIDANT LITORAL
de neteja grimpant i nedant amb sacs boia jugant on virotet, suquí sa península de llevant de Mallorca.
Aquí mostr més fotos meues, pendents de reordenar, per il·lustrar es texts des missatges anteriors sobre aquest deport. Poden incloure qualcuna observació naturalista, etnològica, o afegir expressivitat, o qualque ficció amb humor.
.
Imatge
Foto de sabata entre esculls. És es típic fems a voreres de nova temporada, Contrastat amb so fems antic, d'un veler gros embarrancat en es principi de s'estiu de 2019.
Si l'amo de sa sabata la cerca, ja no hi és... ;)


.
Imatge
Foto d'estat actual de restes de velers embarrancats en es Coconar. 'A' i 'B' són peces mooolt denses des cascs embarrancats en Es Coconar 2019. Prop 'B', a devers metre i mig de fons, hi ha unes poques peces grosses de metalls i motor fora borda, amb ja prou vida adherida (p.e. vist avui 29/05/2021)

.
Imatge
Una tercera gran peça 'C' es troba a la vista i superficial. És ben diferent de ses altres dues 'A' i 'B'. És molt lleugera, i flota sa punteta a flor d'aigua amb algues adherides, i fent vaivé amb ses ones. Té lligat part d'un motor intern des veler, es segon veler embarrancat s'estiu de 2019 a Es Coconar. Tot es conjunt de sa peça fou desplaçada allà arrossegada com si fos un estel o vela aquàtica amb aquest 'ancoratge' de fortuna. Ha quedat aquí, entre esculls ben poc fondos des de fa devers un any

.
Imatge

Fotos de Femsukí en Es Coconar. Amb ses ones de fons, i després nedant a ses calmes, es fan accessibles restes remogudes capolades d'embarcacions embarrancades fa anys. Qualcunes són delicades per a banyistes, animals, i a la llarga contaminen. Foto de 27 de maig de 2021


.
Imatge
Foto detall de femsukí: hi havia una bateria de telèfon i una pila elèctrica! Tot i que en uns anys ja havia he fet net molts pics en es forat on eren, a un metre i mig de fons.
Ses ones remouen tot, i després nedant aprofitant ses calmes es veuen novetats. Foto de 27 de maig de 2021


.
Imatge

Foto de curiositat de nacra (Pinna sp., supòs que Pinna rudis) Perquè sa peça o sa part blanquinosa central, a sa foto em sembla rara. Diria que sa foto engana com si fos un plàstic o brutor. En viu no record fixar-m'hi, i supòs és teixit seu ben sanot. Crec que aquest error em solia passar fa anys, amb altres fotos de nacres

.
Imatge

Imatge


Imatge

Aquí tres fotos de fems de fa poc, de femsukinar típic, amb (a) es típics plastiquets que suren i són una mica transparents. Formen una espècie de sopa amb sos grumers, arribant amb ones de vent, durant uns dies , (b) plàstics i teixits que queden romputs desfilagats, ben aferrats a ses roques punxegudes on piquen ses ones, i (c) i una altra jornada de fems que no flota, capolat d'embarrancaments des 2019. Després d'ones de fons, ha sigut més visible entre graves i accessible uns dies suara 2021. Aquest nou munt de femsukí és damunt sa mateixa roca que es de dies abans, que ja era netejada. Sol ser bon lloc a recer d'ones i gent.
Però l'endemà dematí vaig revisar-ho. Sí que havien netejat es plàstics més visibles. Però potser es munt destorbava es paisatge, o hi coincidí qualque vandalisme. Perquè qualcú havia dispersat i tirat desordenadament a s'aigua sa cadena grossota a devers un metre, i gairebé tota sa resta, s'endoll o transformador de telèfon, sa massilla grisa, i sa majoria de casc capolat.
Ho vaig reagrupar tot de nou en un nou munt su allà es dematí.

Imatge
Continuu comentari de foto anterior.
Es mateix fems que havia reagrupat es dematí, s'horabaixa ho vaig pujar més i a lloc més discret i accessible. I vaig informar i demanar ajuda amb email per a qui ho sol recollir

Imatge

.
Imatge
Foto de femsukí recollit nedant des fons de sa part més natural de Cala Rajada, de nit. Havia avisat a es port, que tenia previst netejar de nit. Per dificultats d'horaris o per no destorbar embarcacions potser. Trobava que calia treure aquest fems, perquè es preveia un temporal en un parell de dies.
I fou una nit complicada... Primer jo era fent proves de foto nocturna a sa terrassa de bar. I fora aigua m'apuntà bastant descaradament un fuseller furtiu, suquí sa cantonada. Com violent i ofensiu, en fer-li una foto amb molta pesca furtiva.
Era típic que m'apuntessin es fusellers mal senyalitzats dins sa reserva marina de pesca. Però solien ser altres més variats i més joves, i a sa zona de Cala Gat. Allà almanco vaig trobar una vintena de fusellers des tipus que solen ser menys agressius i esporàdics. I altra mitja dotzena, més freqüents o molt agressius. Que per mi em solien temptejar o coaccionar així. Solien apropar-se, confosos en veure'm nedar amb boies. O coincidíem per haver-hi en aquells entrants factors de mar útils per observar i nedar, i en ets accessos discrets entre cales. I pocs es comportaven honestament i respectuosament. Crec que ho solien fer per intimidar, això d'apuntar mig simulant un descuit.
Pes cas des fems aquí, sa resta de nit es mateix pescasub m'apuntà de nou, ja amenaçant clarament de veu, dins aigua. Ell havia escapat de sa policia nedant fins a Son Moll. I un policia local m'havia mig suggerit que calia nedar per parlar-hi. Aleshores per intentar ajudar em vaig vestir per nedar, apropar i animar-ho a tornar a sa vorera. Però com que no vaig servir gaire així, ses autoritats em van permetre tornar a port a netejar, com havia previst, de nit entrada, i amb la mar ben bella.
Van haver-hi més situacions curioses. Com ara que sa gent des bars des passeig, amb ambient nocturn, es van animar en veure'm vestit amb roba de nedar, i tants moviments de gent amb llums.
Es furtiu no sé quant tardà en sortir de s'aigua, però em sembla que aleshores va agredir a agents.
Fet es femsukí, es dematí vaig tornar a comprovar que sa peça no hagués patit un nou vandalisme, i d'aquí aquesta foto.
Desig que explicar-ho ajudi a evitar errors com jo, a estar a l'aguait, i evitar més coincidir accidentalment amb furtius. Tant des fusellers com de mariscadors puntuals que no filen prim, alteren prou s'entorn, i capturen massa o fora norma. I sobretot rebutjar qui ho recolzi apropiant-se un redol de mar. Trob que coincideixen en el fet que emboliquen i van desinformant. Sorprèn que per mantenir cert de privilegi gastronòmic es comportin amb rudesa i prepotència, i fomentin moltes situacions de risc, desagradables i patiments cap a nedadors i banyistes i veïnats.
Ànims però, ♥ en practicar lleure i esports de pesca i marisqueig més responsable. I és bo consumir es peix fresc de professionals formals i propers. Així es passa més gust i es conviu millor amb s'entorn :)



.
Imatge
Imatge
Dues fotos de femsukí a sa Regana Blava, entre Cala Lliteres i Cala Agulla, 20/06/2021. Es tub gros negre, i sa reixa o xarxa amb corda eren nedant a sa zona intermareal, mig en remull suquí.

Es 2020 vaig poder treure un tub similar i llarg com aquest. A devers un metre i mig en de fondària a la mar, a sa platja de Son Moll. Però era ple d'arena, i moolt més gruixat! De records, devia fer uns vint centímetres de diàmetre, aproximadament, a ull.
Sa platja era plena, i un cop tret a sa vorera, sa gent que es banyava, amb so ‘desconfinafent’ ;) de sa COVID-19, s'animà en veure-ho. I a una distància prudencial, qualcuna m'ajudà a situar-ho lluny de ses ones.
Pesava un munt fora de s’aigua! Ens animà aconseguir-ho! :)


.
Imatge
Foto: A sa zona de Cala Lliteres i altres a prop, fa anys que es practica sa neteja compaginant turisme i lleure. Es visitants o gent local netegen bussejant i banyant-se.
I aquí un exemple de fems suquí sa seua vorera. Crec que és d'antics temporals, que varen crear aquest fems accidentalment.
És una planxa fina de metall que era incrustada. Era complicada de treure, i quedà en es fons.
També a sa cala hi ha un bon nombre d'enderrocs, però solen ser amb prou vida incrustada.
Si qualcunes restes són a sa zona poc fonda o creen riscs a banyistes, jo hi sol fer-hi més esforç o les cerc abans.
Aquest metall mostrava parts tallants delicades pes peus i mans. I era un risc pes banyistes que sovint boten fent capficos ben a prop des mollet.
A la fi l'he aconseguit treure! I aquí de record sa foto! :)

.
Imatge
(foto detall de jugar Femsukí nedant, amb embalums penjant de ses bosses boia. A Sa Punta de s'Entrador)
.
Imatge
Foto: recollint fems pes redols de Sa Punta de s'Entrador, ben aprop Cala Agulla.

.
Imatge
Foto: recollint fems pes redols de Sa Punta de s'Entrador, ben aprop Cala Agulla.

.
Imatge
Foto d'un muntet de fems des joc de femsukinar nedant a Cala Agulla, tardor 2020

.
Imatge
Foto: recollint fems pes redols de Sa Punta de s'Entrador, ben aprop Cala Agulla.

.
Imatge
Foto: recollint fems pes redols de Sa Punta de s'Entrador, ben aprop Cala Agulla.

.
Imatge
(Foto de femsukí tret nedant des fons de Cala Agulla, desembre de 2020.)

.
Imatge
(Femsukinant nedant a Na Ferradura,. tardor o hivern 2020)

.
Imatge
Foto ordenant femsukí acabat de treure. Es plastiquets i sa coberta de roda i capolats de casc eren a Cala Agulla. Es casc segurament de s'embarcació embarrancada que explicava s'article que parlava des fems en es passeig, i que jo havia tret devora Sa Punta Pedrera de s'Entrador es 2020 a
http://capvermell.org/index.php/agenda/ ... 30-08-2020
Sa resta de sa foto per mi era fems més arribat des de la mar, i era en es calonet baix es carrer Can Patilla. Tot és femsukí d'una travessia ràpida femsukinant entre cales.
Sullà Cala Agulla, a poc fons queden pendents altres fems similars, que deix per altres diades, per després d'ones grosses, potser. I serveix per saber si hi van passant altres femsukiners.
;)


.
Imatge
Imatge
(Dues fotos, de dues cobertes de rodes. Són a sa zona balisada de bany de Cala Agulla es 23 de juliol.
Són empotrades o em costen de treure per ara, prioritz altres jocs.
Crec que de rodes així i aprop, en deuen quedar encara una mitja dotzena en situació similar no gaire lluny, nedant en direcció cap a Cala Lliteres)

.
Imatge
Foto: Mig de broma...
Sa vida marina es multiplica covant-se dins nius ocults, com aquest de rodes de mar (Invisibiliam rotaris) No les cuidam molt, i en gaudim com 'La falsa moneda' que de mà en mà va, però ningú se la queda, com diuen a https://youtube.com/watch?v=s3-WHo7a3sM&ucbcb=1 Però si ets humans hi nedam jugant dolçament, i som més amistosos amb ses altres formes de vida, no ens passarà com a 'María de la O', que diuen que per diners va perdre el que estimava, i ja no ho pot recuperar, a https://youtube.com/watch?v=ia9gLwTgQFQ&ucbcb=1

.
Tord blau l’ha editat per darrera vegada el dia: ds. jul. 24, 2021 4:37 am, en total s’ha editat 13 vegades.
Tord blau
Member
Entrades: 32
Membre des de: dl. feb. 22, 2021 1:41 am

Cuidar litoral. Neteja nedant amb sacs boia i grimpant. Info, provant trucs, històries...

Entrada Autor: Tord blau »

Continuant es tema i missatges d'abans, mostr uns fems curiosos trobats netejant nedant que he trobat aquest diumenge 4 de juliol de 2021 en Es Coconar, a pocs metres d’on aparegué es virotet.
Un inclús pentura podria ser perillós o incert per a banyistes :roll: És un fems que hi ha a poca fondària que em sembla una bombona de gas vella, que en fer-hi un toc ressona, no em pareix que estigui plena d’arena. Està incrustada a una escletxa a aproximadament 1'5m de fons, i 1'5m de ses roques de sa vorera, a ull i de records. Mostr dues fotos:
.
Imatge
Foto del que em sembla una bombona de gas vella.
.
Imatge
Foto per comparar sa mida amb sa meua mà aferrada a es fems que sembla una bombona de gas.
.
No he intentat treure sa bombona, perquè m'ha semblat massa de risc o complicat.
Mostr també aquí una foto d’un muntet des demés fems que he trobat en es capfico. Tot en aproximadament una horeta aquest diumenge.
.
Imatge
Foto des muntet de fems que he pogut agrupar. Crec que gairebé tot prové des dos velers embarrancats suquí s'estiu de fa dos anys.
Sa sabata pesava un caramull! :o Ja fa molt havia tret sa sabata que li fa parell, que era similar.
Crec que és des primer veler embarrancat aquell estiu, i que ja comentava a missatges amunt. Es veler més gros, amb una família estrangera que hi naufragà.
No record sa bombona. No tenc clar si podria ser des segon veler embarrancat sullà aquell estiu, i no des primer.

.
Per mi gairebé tot el que vos mostr a sa foto fent un muntet, i sa foto des que sembla una bombona, ve de qualcun des dos velers embarrancats en un estiu en Es Coconar, fa uns dos anys. I qualque poc de plastiquet extra, típic i nou de temporada turística.

Es Coconar té una zona de cruis entre roques, tenasses, i esculls poc fondos. És a tocar de sa platja de Na Ferradura, que és una platgeta de pedretes fines. Situada entre es port de Cala Rajada i sa platja grossa d'arena de Son Moll. En es municipi de Capdepera, a sa península de llevant de Mallorca.
Sol ser una zona habitual de visitants familiars, infants i gent local que solen pescar, marisquejar i curiosejar entre cocons, o anar a banyar-se.
Es fems en aquesta zona s'esmuny i desapareix discret a es laberints d'escletxes i forats, entre una infinitat de roques, esculls, tenasses...

En sortir de nedar vaig trucar i explicar-ho a s'112, i esperar per si venia qualcú a mirar-ho. Sa nit després vaig enviar info detallada per escrit via email a sa Policia Local. Hi vaig indicar sa localització des fems amb ses coordenades, i senyalitzant-ho encerclant-ho en un mapa i ortofoto d'escala detallada, marcant es tornalls d'un redolet de pocs metres. L’endemà dematí vaig visitar s'oficina de sa Guàrdia Civil i els vaig demanar consell.
1626031038810.jpg
1626031038810.jpg (12.86 KiB) Visualitzat 1970 cops
1626028250510.jpg
1626028250510.jpg (229.96 KiB) Visualitzat 1974 cops
Dues imatges de part d'Es Coconar. Aquí amb so retall i sa fletxa mostr com marc amb detall un punt. No és sa bombona de gas. Em sembla un banyista i un matalàs inflable que coincidí per casualitat quan feien sa foto aèria.
Crèdits: imatge adaptada i derivada d'una ortofoto més grossa a escala 1:500. A es text de sa foto s’indica sa capa triada utilitzant es visor IDEIB de sa web https://ideib.caib.es/visor/




.

I ja amb cert humor 🤡 i ficció...👻👽🤖

.
Imatge
Al·legoria en broma a es jocs de percepció de cercar figuretes dins es còmics de 'Where is Wally?' o 'On és Wally' https://ca.wikipedia.org/wiki/On_es_Wally
.
Ses galiotes també solen descansar i jugar per Es Coconar, com es banyistes esporàdics.
I fent humor em plantej que si mir sa bombona, poden sospitar que és qualque cosa comestible? 🤔 Potser una cranca de ses grosses, 🦀 amb molta vida incrustada a sa closca? Pentura no, perquè no són tan rodones del tot, i tenen més punxes, potes...
O pentura rodona, la confonen amb una palangana de marisc? 🦞
Qualcuna galiota espavilada sí que ha après trucs locals amb plats i palanganes... 🥗🍤🦐
I una diuen que torna cada any a saludar es restaurants amb terrasses suquí enfront... 👨‍🍳Ja té nom i tot! Willy li diuen!
Imatge
🍝 WILLY PICA-PICA's Pardalus Bufet 🐦 Vos sembla un Pardalus bufó? 🐧
Doncs a s'ombra okupa un nivell superior de sa cadena tròfica!
En Willy aquí és es rei des mambo!
🦖

En Willy és molt atrevit i audaç a ses terrasses de turistes.
Va com pidolant, un poc altiu, cavil·lant... Però atina quan serveixen el millor!
Quan ve es millor plat comença es ball de mambo! Per exemple, una galiota amiga seua toca objectes personals des comensals, o tomba tassons!
I en Willy aprofita es susto i sa distracció, i es llança a pellucar en es plats!
Ull! Que a en Willy li encanta robar es bistecs o es marisc calents, servits davall des para-sols!
Va temptant sa sort segons ets instints. Sa seu fam hi ha dies que és com infinita, i no mira prim!
:o En Willy és capaç d'afuar-se en picat a sa bombona!?
🏊‍♂️🧯🦅 No Willy! NoOO! 🙉 🦤💨🚀
.
Tord blau l’ha editat per darrera vegada el dia: dc. ago. 04, 2021 6:20 am, en total s’ha editat 31 vegades.
Tord blau
Member
Entrades: 32
Membre des de: dl. feb. 22, 2021 1:41 am

Cuidar litoral. Neteja nedant amb sacs boia i grimpant. Info, provant trucs, històries...

Entrada Autor: Tord blau »

ANIMALS INTERACTUANT AMB SO FEMS I SA NETEJA
Fent s'animal ;) ♥ d'explorar, expressar, jugar... Adaptant-se, aprenent, o no...


Inspira per això s'ocurrència d'humor de sa galiota Willy interactuant amb sa neteja de sa bombona vella, que jo feia suquí a uns paràgrafs abans...


Ets animals interactuen amb so fems, o quan netejam es fems, ells exploren, tenen dubtes, curiositat... I es poden distreure, viure incerteses, estressar més, tantejar i fallar...
Es diu que errar és humà, però també ets animals fallen! I és cert que es més savi és es que més errors ha fet! ;) I que com més es sap de sa natura més es dubta, i es percep que es sap manco...

Ets animals des litoral no utilitzen es mateixos 'mètodes científics' per anar provant, però també també tasten i fallen, aprenen i s'adapten. I creen escola i cultura seua local, es més adaptats serveixen de model. I amb so fems s'entorn canvia, pot ser més incert o no, ser com un desert!

És interessant observar com es fems, o recollir fems, destorba, distreu, o s'integra a sa vida i es comportament de peixos, aus...
Crec que qui sol mirar ets animals i es fems com afició no sempre comenta obertament ses observacions, per motius diversos. I inclús qualque observació no es creuria gens, ni amb fotos o vídeo!

Pot ser interessant explicar-ho, conèixer altres interaccions entre ets animals i es fems, o com interactuam quan netejam i cuidam es litoral.


.
Imatge
Foto de recollir fems nedant amb sacs boies. Aquests fems afecten a animals, no se solen veure fàcil des de fora la mar. Es degraden discretament i quotidianament a infinitat de voreres on s'acumulen, i tornen una contaminació difusa, microscòpica o química constant. Afecten sa vida litoral, creen riscs i alteren es paisatge pes banyistes que neden... Cala Agulla, juliol 2021


.
Si anau amunt a missatges anteriors explic una mica sobre interaccions netejant. I com em prepar per aconseguir destorba'ls manco, per exemple reaprenent o creant automatismes, jugant a vegades amb alguns animals.



Deu haver moltes interaccions entre animals i fems!
Mostr o explic qualcuns exemples, que abans eren a missatges més amunt.

Per exemple, ara record un cas, un pop que atacà dos escorpènids mentre els hi netejava uns fils de pesca des fons, a devora... Em va fer sentir que vaig influir malament, tot i que es pop va aprendre i no hi tornà... En vaig poder fer fotos de quan atacava i crec que es va ferir. En vaig fer seguiment, i va sobreviure dos dies segur. Cada dia estava millor, però en es principi m'espantà, semblava un pop canviant cada pocs segons de colors, i com tutti-frutti... Talment com en es còmics de ficció d'Astèrix i Obèlix, quan es druides tenen accidents o assagen fórmules que van tornant de multicolors divertits sa pell de sa gent.

Una altre exemple és de tant en tant, quan em sorprenen peixets, pops, corbs marins i galiotes que em decanten i empenyen es fems com a regal. O peixos i pops que protegien es seus fems com a tresors... I casos en què m’exhibien es fems, agafant-ho i mostrant-ho amunt, pentura com protestant o un ritual, o no sé...

O es fems surant o pes fons els serveix com a resguard per estar ocults, i protegits. O com a referent per orientar-se, i nedar voltant-hi..
I es fems de taps i recipients a es caragols els serveix de closca on viure-hi!
Altres animals inclús s'adhereixen a plàstics que suren. He trobat peixos vivint protegits a dins botelles de llet velles que floten i viatgen amb sos vents!

I sovint hi ha peixos que masteguen es fems, com ara plàstics vells, tot i que després sovint l'escupen.
.
Imatge
Foto: hi ha peixos de moooltes espècies que he vist que masteguen es plàstics! Però els solen escopir. Supòs que es plàstics vells fan olor de sa microvida que ja hi creix adherida, pentura plaques de micro algues o bacteris...
Qualcuns s'hi entretenen massa...
Aquest em sembla que nom pàmpol, o peix pilot (Naucrates ductor)
Sol acompanyar peixos grossos i embalums de fems viatjant amb so vent. Bon profit!?




MALS DE FEMS
Es fems i plàstic gros pot ferir i matar sa vida marina físicament amb xocs, estrenyent, enredant, fatigant... I si torna menudet contamina ecosistema com microplàstic, inflamant, afectant es sistema digestius, brànquies, pulmons... I més petit, com a nanoplàstic, fa de cavall de Troia de contaminants, s'encavalca amb additius perjudicials propis o des medi, i condiciona malalties, patògens... I crea estrès oxidatiu, inflamació crònica, altera teixits interns, penetra dins ses cèl·lules. I altera membranes. Inclús altera es medi intern i extern cel·lular, es nucli i s'ADN, i així altera com es desenvolupa es cos. O pot afectar sa reproducció, sistema hormonal i ets equilibris de poblacions i pesca, amb condicionants diferents a es de medis no contaminats...

P. e. es pot llegir des tema a
Moyan Hu, Dušan Palić "Micro- and nano-plastics activation of oxidative and inflammatory adverse outcome pathways." Redox Biology. Volume 37, October 2020, 101620 https://doi.org/10.1016/j.redox.2020.101620
Bhabra, G., Sood, A., Fisher, B. et al. "Nanoparticles can cause DNA damage across a cellular barrier". Nature Nanotech 4, 876–883 (2009). https://doi.org/10.1038/nnano.2009.313


És delicat, perquè en ets entrants de ses voreres de la mar hi ha vida filtradora, sensible, amb infinitat de diversitat d'animals microfiltradors, alevins herbívors que els tasten o mig carnívors que els confonen, o es distreuen, s'estressen, o afecten física mecànicament...
I si hi ha altres contaminants, acumulacions, i degradacions, i amb so fems entren més fàcil a algues, fitoplàncton, ses plantes, i a sa cadena tròfica...
Es plàncton filtrador es pot afectar més amb sos fems finets, i això transcendeix un caramull a s'ecosistema!. Es plàncton és a ses bases de sa vida, i és ingent! I és es major grup creadors de fotosíntesis, acumuladors de CO2, i éssers recol·lectors, pescadors, i de sa vida des planeta Terra! I normalment no es veu a simple vista, i cada nit molt migrar cap a sa superfície, pentura si no el distreuen ses llums urbanes, i de dia sol ser mar avall...
I de rebot, amb aquests fems finets s'alteren es teixits i defenses d'altres filtradors majors, com ara escopinyes, crancs, peixets juvenils... Indirectament s'acumulen a animals qumajors carnívors.

Es medi natural no és un laboratori petit, hi ha moooltes variables i incidències per descobrir... Es fems sovint s'assimila i perjudica més i variat que en un experiment i laboratori amb el que ens aproximam a entendre-ho.
P. e. llegir Monica Fabra, Luke Williams, Joy E.M. Watts, Michelle S. Hale, Fay Couceiro, Joanne Preston, "The plastic Trojan horse: Biofilms increase microplastic uptake in marine filter feeders impacting microbial transfer and organism health", Science of The Total Environment, Volume 797, 2021, 149217, ISSN 0048-9697, https://doi.org/10.1016/j.scitotenv.2021.149217 És un exemple de divulgació de recerca d'això, sobre animals filtradors, comparant es medi natural i laboratori. Sembla que es plàstics els afecten, ajuden a transportar malalties, quan hi ha biofilms de bacteris en ells, i podrien afectar després a humans.
A noltros es fems moolt petitonets descontrolats pes medi ens poden passar mals similar, i quan menjam animalons que els han caçat, filtrat i acumulat. O de moltes formes, respirant, per sa pell, aigua... I es nanoplàstics ja se'ns acumulen de joves, quan tenim es sistemes defensius tolerants. Traspassen a dins sa placenta, i cap a es teixits des fetus, i pot condicionar es desenvolupament. Inflamant crònicament parts delicades des cos...
Així discretament ens poden influir a la llarga en infinitat de mals, però segurament molts són per descobrir.

Us pas varis enllaços més, d'estudis, un pes regne vegetal a
Wenfeng Yanga, Pan Gaob, et al. "Mechanism of the inhibition and detoxification effects of the interaction between nanoplastics and microalgae Chlorella pyrenoidosa"  Science of The Total Environment. Volume 783, 20 August 2021, 146919. https://doi.org/10.1016/j.scitotenv.2021.146919

Un pes vertebrats i es seu cervell a:
Teoman Özgür, Sökmenab Ekrem, Sulukanbc Medine,Türkoğlubd Alper, Barane Mustafa, Özkaracaf Saltuk, Buğrahan Ceyhunbc "Polystyrene nanoplastics (20 nm) are able to bioaccumulate and cause oxidative DNA damages in the brain tissue of zebrafish embryo (Danio rerio)"  NeuroToxicology, Volume 77, 2020, Pages 51-59, ISSN 0161-813X, https://doi.org/10.1016/j.neuro.2019.12.010

Un estudi amb larves de zooplàncton model. A baixa i gran concentració poc o molt temps, a:    Samarth Bhargava et al, Fate of Nanoplastics in Marine Larvae: A Case Study Using Barnacles, Amphibalanus amphitrite. ACS Sustainable Chem. Eng. 2018, 6, 5, 6932–6940 March 21, 2018. https://doi.org/10.1021/acssuschemeng.8b00766

Efectes a ADN i fisiologia a musclos filtradors a:
I. Brandts, M. Teles, A.P. Gonçalves, A. Barreto, L. Franco-Martinez, A. Tvarijonaviciute, M.A. Martins, A.M.V.M. Soares, L. Tort, M. Oliveira, Effects of nanoplastics on Mytilus galloprovincialis after individual and combined exposure with carbamazepine, Science of The Total Environment, Volume 643, 2018, Pages 775-784, ISSN 0048-9697, https://doi.org/10.1016/j.scitotenv.2018.06.257


Impacte a comportament i escurçant sa vida en peixos juvenils a :
McCormick, Mark I.; Chivers, Douglas P.; Ferrari, Maud C. O.; Blandford, Makeely I.; Nanninga, Gerrit B.; Richardson, Celia; et al. (2020): Supplementary material from "Microplastic exposure interacts with habitat degradation to affect behaviour and survival of juvenile fish in the field". The Royal Society. Collection. https://doi.org/10.6084/m9.figshare.c.5178749.v2 
.
Imatge
Foto: detall d'eriçó de roca (Paracentrotus lividus) gros. No és un 'eriçonet' (Psammechinus microtuberculatus) ni 'eriçó negre' (Arbacia lixula) gros.
Serveix com al·legoria sobre que com més petit miram, normalment més descobrim.
I amb sos contaminants i es fems més petitons descontrolats pes medi natural, pescats per animals, filtrats i acumulats, és lògic preveure que passa igual.



.
Imatge
Foto: Intentava recollir un fems de s'anella d'una llauna, i aquesta morena (Muraena helena) va venir curiosa, o demanant atencions, o marcant territori.

.
Imatge
Foto: Mentre netej, és típic que qualque donzella (Coris julis) com aquesta donzella mascle s'encurioseixin i seguesquin.
A baix, es veu una vaqueta reposant (Serranus scriba). La vaig entretenir amb sa foto, i netejant sa botella de plàstic ben a poc a poc, dolçament, amablement... Per mi fa ulls de mal de panxeta! Haurà mastegat plàstics? ;)


.
INTENTAR NO CONFONDRE I DESTORBAR VIDES
Practicant aquest lleure es millora sa percepció, i es gests i tempos amb aus, peixets... Perô els podem confondre, i en veure'ns tocar es fems tornen curiosos per saber pellucar menjar on sols són deixalles! A la llarga s'acostumen a estar passives, i amb sos dies s'espanten manco, i ens diferencien des pescadors. Igualment passa amb sos peixets, pops...
Però ja passa que a qui cuida o neteja nedant se'ns pot confondre'ns amb pescadors, bussejadors, pescasub, o furtius!
Pot ser que es peixos i aus aprenen abans? ;-)
Ses darreres temporades es vigies de sa Reserva Marina en barca alguns moments també recullen restes.
I en coincidir, si poden em buiden es sac boia des fems que trob nedant. Així puc continuar gaudint fàcil, perquè si buid sa bossa boia de fems còmodament sense sortir, puc perseguir més fems. I és molt avanç, si em cal sortir a buidar sa bossa. Sobretot evita cansar tant i quan fa fred refredar en sortir de s'aigua. Es trajecte per buidar fems també pot ser llarg, si és lluny apropar-se a una zona amb paperera. I calgui treure equip especial, diferent, d'anar terra endins a cercar sa paperera a peu. Això amb tot s’equip reordenat de nedar, i tornar a nedar aigua repetidament és poc profitós i enreda.
Entre tots gaudim molt més i queda més peix bell i sanot! :-)

.
Imatge
Foto: netejant fems de carretó dins Cala Rajada pentura devers 2011. A la dreta, sa típica una colla de fadrins (Thalassoma pavo) que se solen moure ràpid i curiosejar. I avall en es centre, per dins es carretó, una donzella femella ben petitona (Coris julis).
Es carretó trobà un lloc de fortuna aquí que li permeté resistir s'embat de ses ones. Va costar de treure, perquè era incrustat. Però pesa relativament poc dins s'aigua, és més embalum amb so que cal anar amb cura a no ferir-se.
Després es fadrins i ses donzelles van gaudir molt cercant entre ses pedres! :)

.
Imatge
Foto de contrast des fons de la mar, a una zona de roca amb vida adherida, i sa zona erosionada amb fems de bicicletes capolades. Netejant es fons de Cala Rajada, aprox. 2012

.
Imatge
Foto d'abocament antic, que erosionà i empobrí durant anys es fons removent-se amb ones de fons. Netejant es port de Cala Rajada, aprox. primavera 2011

.
Imatge
Foto: Sovint qualque anfosset o uns pocs, s'encurioseixen i em segueixen una estona, com fan molts peixos i pops mentre jug femsukí.
Aquí femsukinava una cartera amb documentació. No hi havia doblers! :)
La vaig trobar així, mentre jo netejava ben acompanyat amb aquest anfós -femella o de sexe immadur- que em seguia encuriosit ♥ :) En sortir de s'aigua la vaig entregar a autoritats (sa cartera amb carnets, no sa femella)
Fent humor, pens que tanmateix a mi no m'agradava. I a s'anfós no li farien bé tants bitllets de 500 nanoplàstics ;)
Aquesta foto de s'anfós m'ha recordat una anècdota, aquesta observació curiosa:
En dues situaciins, fa uns 10 anys, i en anys diferents, vaig trobar colles grosses d'anfossos! Supòs que hi ha dies especials, rars, que són dotzenes en una zona petita!
Però no sé dir quina espècie són, si són anfossos retxats (Epinephelus costae), o es roig (Mycteroperca rubra). Crec que no tots em semblaven iguals, i que hi havia qualque anfós rei (Epinephelus marginatus).
Jo els confonc! Tampoc no sé si potser qualcun eren rascàs (Polyprion americanus)
No ho conec gaire, són peixos molt estressats per humans, que procur no destorbar, i en no atenir-hi gaire segur que els confonc.
Eren diverses zones properes, de molts enfonyais i roques. I es peixos se movien en colla o per s'aigua similar a ets anfossos, i de lluny em semblava que tenien es cos amb sa forma d'anfós, però qualcuns de colors pentura diferents.
Cap no em van semblar peixos que fossin escorball de roca, arena o fosc, pagre, déntol, dorada, pagre, llobarro... Ni des serrànids més comuns que veig de petits, però supòs que pot haver espècies que no reconec quan són molt grosses i grans...
Es mesclaven, però en qualque instant em va semblar que feien com colles separades, i diferents comportaments, ben rars... Amb petits trajectes més solitaris, un poc esverats accelerant i aturant, perseguint o cortejant, dominant, una mica rude, o no ho sabria dir, perquè a altres moments semblava un ball!
Era espectacular veure'ls quan ballaven lluny... Costa explicar, era molt bell, i amb color brillants... Parescut a quan festegen es fadrins (Thalosoma pavo) mooolt més petitonets. Amb un estil o coreografia similar a en Wall•e i na Eve cap a 01:42ss d'aquesta escena! : https://youtube.com/watch?v=NPW3mvAN0Rc&ucbcb=1
N'hi havia qualcuns de mida mitjana, més lluny de sa vorera, que em semblaren estranys. Que feien com una colla dispersa que nedava més amunt, i mirava més cap a sa vorera, com volent fer un gran grup tots mesclats.
Més prop meu, i de sa vorera, hi havia dos grups de més petits i mitjans comuns, i qualcun gros pentura més de s'espècie anfós rei en es front. I molts de dispersos, que anaven i venien o s’amagaven. I lluny mar endins es veien ombres que semblaven des més grossos atents, o es que ballaven...
Com que era estrany, m'astorava massa o intimidava sa situació, o els destorbava, sempre vaig marxar aviat! :)
Ho vaig explicar aleshores a autoritats, però crec que em feia vergonya semblar una exageració, una observació naturalista poc creïble. Sols passà dos dies separats. I en general, habitualment a sa zona hi havia menys anfossos, i més separats, i en colla de sols un grapat, com caus familiars de menys de mitja dotzena.
Dissortadament en un any o dos, i fins fa uns tres anys, em vaig començar a trobar molts més pescasub furtius :( I en un o dos anys a sa zona ja no va quedar gairebé ni una petita desena part del que hi havia en anfós, pop o escorpènids :cry:
Però fa uns dos o tres anys ♥ que em sembla que en qualcunes èpoques es recupera. Crec que hi ha manco furtius, i els que veig són més camuflats. Veig encara qualcuns que hi cerquen dissimuladament, els fan feeding. I després en privilegi veig que fan petites captures amb amics obertament. I veig ells o indicis clars que hi tornen amb més equipament camuflatge furtivament més discretament, i amb qui els recolza a sa vorera. :( És una llàstima, perquè ets animals ho noten mooolt, i no fan bona colla, cultura seua i escola seua. Perceben com ens movem, s'enrecorden i no nien o no tornen en anys... :(
Ànims en deixar almanco una zona guapa i lliure per es peixos de vorera ♥ especialment pes peixos que solen ser d’interès per gastronomia privilegiada. I lliure de riscs, destorbs i enganys pes qui nedam i netejam ♥ Si respectam almanco unes petites zones guapes es peixos hi faran més colles, i cultura seua de pops, anfossos i escorpènids! ♥

.
Imatge
Foto de tenassa d'algues i vermet mediterrani. Aquests invertebrats són des més protegits per normes, i són afectables mentre hi netejam per sobre, i per contaminants típics des ports...
Aquest vermet (Dendropoma petraeum) és una espècie d'invertebrat protegida com a vulnerable. No sé si s'ha valorat aquest tram de costa Port-Coconar-Na Ferradura-Son Moll respecte a aquesta espècie. Ni si s'ha inclòs aquest tram en es catàleg d'aquesta espècie que s'ha avaluat a moltes voreres de Mallorca. I igualment, pes tram des port fins passat Cala Gat.



.
Imatge
Foto: descarts de pesca d'embarcacions en es molls. Aquesta carcassa em va semblar similar a sa forma d'una rajada. I es veu qualque tuta adulta (Chromis chromis) pellucant i més peixets difuminats. És una estructura de teixits ben curiosa!
.
.
Imatge
Foto: Era un poc impactant veure aquest corb marí (Phalacrocorax), és ben expressiu. Per mi feia poc que arribà surant. Diria que els solen recollir aviat, però aquest arrecerat es veia poc i pentura estigué aquí una mica més.
Diuen que es joves que no han après bé a s'escola de sa seua colònia se cuiden i mengen pitjor, es parasiten més, i agafen infeccions. I es fems de microplàstics ingerits també els deu afectar a sa panxa, a més de quan s'enganxen a arts de pesca.


.
Imatge
Foto: Hi ha moltes espècies amb forma de rajades, mantes, ferrasses, i varia com es relacionen quan netej devora elles...
Aquest de sa foto jo el nom milà (Pteromylaeus bovinus) Sol ser tranquil i mou ses ales vertical, com fa una papallona que vola. Sa seua aleta petita de sa coa, es cap i es morro grossos el diferencien d'altres rajades.
Netejant jo no sol trobar massa milans. Sol ser més comuna sa companyia de ses milanes adultes, que són una espècie ben parescuda a aquest milà. Sa milana té manco morro i s'aleta petita de sa coa diferent, i les trob més fosques. Ses adultes solen ser de mida similar a aquest milà jove, que creixerà més.
En qualcuns moments netejant coincidim, i nedam de costat una llarga estona segons com trob es fems i els agradi a elles. Pentura ses milanes de més edat estan acostumades a nedar acompanyades que ses joves, ja que solen nedar amb peixos més grossos devora, com per exemple es peix pilot, es pàmpols (Naucrates ductor)

I una similar que sol trobar nedant és sà rajada violeta (Pteroplatytrygon violacea) Ses violetes també aletegen com es milà i sa milana, movent ses aletes verticalment. Però es morro de sa violeta i es seu cap són manco sortints, es típics de ses ferrasses. Ses violeta són ben similars de cos a altres ferrasses que també trob nedant, com sa ferrassa (Dasyatis pastinaca) i sa més fosca ferrassa clavellada (Dasyatis centroura). Però aquestes dues es sap aviat que no són sa violeta, perquè ja neden diferent, ondulant ses aletes, com sa majoria de rajades, que no les mouen batent-les verticalment.

Imatge
Foto de un truc que vaig provant, i rajada violeta (Pteroplatytrygon violacea)

Ses ferrasses joves es desplacen més a prop des fons, i Ies confonc més fàcil amb altres espècies demersals, que neden aferrades pes fons, com fan es peixos pedaç (Dasyatis tortonesei).
Ses que van caçant pes fons, a també estan acostumades a anar acompanyades de peixets oportunistes que les segueixen, i que pelluquen ses restes de sa seua caça. I aquests peixets també solen seguir igual es pops i es peixos pedaç que cacen.
Però ses rajades joves que van pes fons d'arena, demersals, són més reactives, tot i caçar també amb pellucadors acompanyant-les. Supòs que es senten més limitades i afectables que estant lluny des fons. Per això cal anar-hi amb cura! No sempre ens permeten recollir un fems a prop seu. Si no els agrada qualque cosa aixequen i exposen es fibló defensiu de sa coa ben prest!
També hi ha rajades que trob rarament, o en èpoques determinades. Sovint les veig de lluny, i dubt si serien sa rajada marbrada (Dasyatis marmorata) o pentura més rara sa rajada ondulada (Raja undulata).

Em costa diferenciar ses rajades petites o joves i menys perilloses, demersals, que neden aferrades pes fons. Pentura unes serien sa rajadeta Dasyatis tortonesei, i ja diferents sa clavellada (Raja clavata) o sa rajada estrellada (Raja asterias), i pentura qualcuna una mica similar a sa rajada blanca jove (Rostroraja alba)

I femsukinant nedant es vespres esporádicament he vist el que semblen plats de plàstic pes fons, però que en atracar-me a reculli’ls, de cop s'eleven i vénen directe cap a mi !! :shock: I em vénen en formació explorant en parella, entre ses foscors! :? I descobresc així que no són plats de plàstic, sinó unes rajadetes rodonenques :o molt atrevides!
Per sort avancen amb parsimònia! No hi jug gens amb aquestes, perquè resulta que són peixos que per atacar fan descàrregues elèctriques! ;)
Tenen noms populars variats, sinònims, com vaques tremoloses o tremolai marbrat (Torpedo marmorata) o vaca comuna (Torpedo torpedo). Són guapes i es mouen elegantment, ♥ però no vull patir un 'tremoló' nedant, i no m'atur massa a distingir es detalls des dibuixets a sa seua pell! ;)

.
.
Imatge
Imatge
Dues fotos d'un vessament típic a pluvials i mar. Pens que a ses voreres de Mallorca es sistema d'aigües brutes no sempre acaba d'anar fi, i provoca excessos per microhàbitats marins arrecerats.
A altres llocs o municipis, almanco fins no fa molts anys, es vessaven a la mar aigua de piscines. I és tòxica, amb algicides i floculants amb formes tòxiques de metalls pesants de coure o alumini. I biocides oxidants o residus tòxics des desinfectants, clor, bromur...
Ses piscines es buiden una mica quotidianament per renovació d'aigua. O puntualment massivament per incidències, o quan acaben hivernada.
Era delicat si massa aigües sense tractar anaven a pluvials o baixants cap a torrentets, carrers o directament a voreres marines.
També pens que a Mallorca queden uns quants edificis antics que encara vessen a pluvials ses aigües brutes, grises o negres.
I sa neteja de terrasses d'edificis encara pot passar similar. I passa sovint amb terrasses de sa restauració vora mar en netejar amb molta aigua o buidar es poals. O no era estrany que hi hagués petits molls i urbanisme encara amb deficiències puntuals similars, i sospit que qualcuna no s'ha acabat de solventar.
I es manteniment o avaries de clavegueram, i ets embossos, almanco fins no fa molt, segons quan crec que es solucionava traient sa neteja a sa superfície, i deixar assecar o anar part corrent avall. O apareixien després de torrentades, o mar endins, peces gegants de fems d'embossos de clavegueram.
Aquí no ho sé gaire, però he vist afectacions. A aquest caló entre Cala Lliteres i Cala Agulla hi vessen molts tubs de pluvials, més de mitja dotzena. I és habitual que qualcunes aigües siguin més brutes que de sa pluja i d'escorrenties de carrers o parcs, o de netejar amb aigua sola es carrers, jardins o solàriums.
En fer sa foto, en aquest pendent, que fa com una baixant de torrentí, es mesclava aigua de dos orígens diferents.
Una aigua no molt bruta venia des passeig, per sobre. Per mi era aigua d'aclarir sa platja de sa piscina d'un hotel. Però aquesta aigua més clara no es veu gaire a ses dues fotos, i no semblava sabonosa.
Sa que es veu a sa foto és un instant poc intens d'una aigua d'origen desconegut, sabonosa i grisa. Surt des d'aquest tub gros. Semblava similar a aigua de neteja de roba o superfícies. Brollava durant molta estona i creixia i decreixia a estones.
I no plovia gens ja, i en ses dues hores abans sols havia fet quatre gotes, no per fer córrer aigua.
Fa uns set anys, suquí aquests baixants, durant uns moments de diferents dies, hi hagué vessaments similars, que enterboliren de blanc s'aigua de sa caleta. I un temps després hi coincidí una gran mortaldat suquí. Va deixar de ser un lloc ric en varietat de caragoles de mar, caragols, peixets, i molta vida petita i variada.
Ara apareixen qualcuns exemplars, segons ses èpoques. Però per mi que ni un 5-10 % que abans, i poca varietat.
I hi sol haver més afectacions, per exemple amb floracions com d'algues o capes de bacteris de creixement ràpid, més cap a juliol i agost. Que van entapissant, ofegant es fons marí més sanot. Fan capes que es desprenen, fent com filaments i mucositats. I segons es combinen ones i vents, una petita part van surant cap a Cala Agulla o Cala Lliteres. Però aquesta caleta és molt tancada, sa brutor que hi entra sol sortir lent i a fora es sol dispersar.
Sa gent i autoritats que ho han mirat i els ho he mostrat in situ, crec que els sembla que això passa des de fa dècades. I sí, jo hi coincidesc. Almenys fa deu anys que ho veig.
Però hi ha èpoques que apareix molta més brutor, i molt més freqüent. Hi sol haver contaminants sòlids, sovint d'escorrentia, pentura de qualque neteja de terrasses o jardins. Fems de tovallons, escombraries casolanes rompudes, objectes de vidre, plàstics, bosses, vandalisme, accidents, incivisme o deixadesa... Diria que en ets estius sovint s'hi tiren aigües que enterboleixen molt la mar de blanc. Alguns dies gran quantitat una bona estona. Hi ha dies que cauen un esplet de fems triturats de sa vorera a la mar. I altres dies arriben surant de la mar fems, sobretot amb vents de components nord. I no surten de sa caleta fàcil, fins ser pols.

Aquesta caleta té diferents vessants i baixants, i jo hi sol recollir fems trescant, desgrimpant, quan és més sec i ja no hi corr aigua. O els recull nedant abans que es triturin més i dispersin i contaminin. Però no hi puc nedar gaire si tornen s'aigua ben tèrbola i de color gris o blanquinós, dissolvent-se, amb olor de productes variats sintètics, o sanitaris i contaminants. O inclús filaments mucilaginosos com de bacteris o algues, que evit.
Si no s'embruta tant, pentura pot recuperar-se s'equilibri, i ser molt més bella!
:)

.
Imatge
Foto: Costa un caramull tallar es fils amb incrustacions!
Aquests filets afecten sa resta de vida, físicament. Per exemple com obstacle, erosionant, de mil maneres...
I pitjors són es grans flocs monofil de palangre més gruixat. Enganxen ses algues ramificades, com s'herba saupera (Cystoseira sp.) i més algues i formes de vida ramificades. No afecten tant es tapissos bells de corallines, però sí ses varietats de corallina que creixen alt. No és un corall, sinó també una alga roja, que crea racons bells a llocs ombrívols ♥
Es flocs més gruixats de monofils patinen, i si són peces de devers un metre formen unes espirals que van viatjant rodolant, com una molla girant pes fons. No enganxen gens fàcil a sa roca, sinó a algues ramificades i branques de briozous! I quan han enganxat, fan vaivé. I un cop arrabassat on feien vaivé, tornen a començar! I així durant anys, si no els recull.
Però encara costa més tallar ses cordes gruixades, brutes i mig seques, salades i incrustades a ses roques. Un encenedor amb una flama potent pot ajudar, o encalentir es guinavet.

.
Imatge
Foto: Un boooon jardí de fems! ;)
Aquestes branquetes delicades es solen nomenar vulgarment fals corall, però també moltes altres espècies. Aquest fals corall (Myriapora truncata) són unes colònies de briozous, uns microanimalons que cacen convivint dins d'aquesta branqueta que construeixen.
Es briozous són uns animalons variats, i des des seu cau cacen microalgues diatomees, un tipus de fitoplàncton.
Altres espècies de briozous les coneixereu molt! Uns semblen taques a ses roques, que gairebé recorden a esponges planes o líquens terrestres. Són delicats, i poden viure a poc fons o a llocs ombrívols. I es duen molt bé amb sos eriçons, perquè els ajuden netejant unes algues que els cobreixen i els destorben.
A es briozous d'aquest fals corall (Myriapora truncata) els agrada estar tranquils per treure es tentacles, sense destorbs de vaivens o xocs amb aquest fems que se mou diferent la mar. Si va bé, treuen es tentacles per caçar, que són ben finets, i tenen aspecte com de plomissó o de pèls finets vermells. Si els tinguessin blancs ja serien iguals que es famós corall vermell (Corallium rubrum) I sí, sembla curiós que es corall vermell té tentacles blancs! Però es coralls vermells són altra mena d'animals, són cnidaris, parents de grumers i ortigues.
Fixau-vos bé a sa foto, heu vist quants peixets vermells mig ocults hi ha!? Solen viure en aquestes escletxes. I són ben territorials! I guapos, tan distingits que els nomen mare d'anfós, moll reial o reietons! (Apogon imberbis) ♥

.
Imatge
Foto de detall de femsukí nedant de Cala Moltó a Cala Agulla dimecres 9 de juny a sa posta de sol. Darrerament apareixen materials mèdics, normalment guants i mascaretes. Potets d'injectables és rar.
Una anècdota des trajecte ha sigut amb un cranquet de closca llisa, de color ataronjat amb ses pinces blanques, de potes una mica fines. Amb ses potes esteses devia fer uns sis centímetres, potser uns dos de cos. Pentura és des tipus de crancs, de vàries espècies, i que els nomen voladors.
Jo era nedant a uns quinze metres de sa vorera, a mig camí de sa punta de s'Agulló, que separa Cala Moltó de Cala Agulla.
Es cranc, en veure'm a uns cinc metres lluny, ha abandonat un tros d'herba saupera (Cystoseira sp.) una alga ramificada arrancada on surava. M'ha vingut perseguint-me i directe, com ansiós. Nedava d'una manera que em recordava veure volar borino ros, però gegant i dins s'aigua! ;)
Es cranc volador se m'ha aferrat desesperat, arrastrant-se pes meu cos rapidíssim, com fent pessigolles, fins aturar-se'm devora es llombrígol. He rigut molt!
I l'he duit a sa vorera, a un crui ombrívol, ple de vida i arrecerat. Però ben a prop de lloc obert a ones, perquè així ell pogués triar on volia anar.
Es cranquet volador taronja era ben guapo i sanot. És espectacular com neda! Es mou molt de pressa, i àgil, no es pot esquivar!
:)



.
Imatge
Foto: Observació des fems variat, acumulat per temporals en es moll. Es peix gros mort que flota pentura devia ser ferit pes fems?

.
.
Imatge
(Foto de nacra, supòs que Pinna nobilis, i femsukí. Cala Rajada, 2011?)

.
Imatge
Foto: Madrèpora mediterrània (Cladocora caespitosa), o pentura Madrèpora solitària (Balanophyllia europaea). Sa mediterrània caça també de dia...
Fan bons esculls, sobretot ajudades per micro algues dins seu! ♥


.
VIDA VULNERABLE I AFECTABLE A VORERES I ESCULLS PECULIARS
Es Coconar / Na Ferradura és una zona de vorera de vida rica especial, plena d'esculls, roques, graves i platgetes de pedretes. Hi té infinitat de raconets i cavitats amagades i laberíntiques poc fondes.
Sa part a flor d'aigua, intermareal, té sa típica tenassa de vermet (Dendropoma petraeum) a sa seua pedra, que és una espècie de cuquet i alga que fa com una crosta blanca ben valuosa. I aquí sovint és de tenassa de vermet viu, amb aquesta espècie de cucs i algues.
Ses tenasses de vermet mediterrani i ses seues crostes blanques vives són molt delicades a certs mals. Si les trepitgen persones visitants caminant o banyistes ocasionals.
Sa vida filtradora es pot afectar amb sos residus d'obres, com ara es reble i àrids. I sovint i quotidianament hi ha abocaments a aquestes voreres des de pluvials, per exemple de productes de neteja, avaries de clavegueres, o brutors de terrasses i carrers. I igual qualque afectació greu des de la mar, per exemple ses embarcacions, sobretot ses antigues, que perden oli o combustible més sovint.
Aquesta tenassa de vermet és protegida per normes, reconeguda com a vulnerable.
A flor d'aigua entre cocons hi ha infinitats d'altres espècies filtradores o delicades. Qualcunes pugen a sa vorera i es mostren quan varia la mar, o ets animals pugen per reproduir, menjar...
A aquestes zones són ben abundants sastres, caracoles, cornets, ermitans, crancs, cogombres, eriçons, ortigues, ofïures... I de tant en tant sípies, popets, i mooolts peixets, gambons, gambetes, i peixos reposant.
Inclús hi ha colònia de corall de Madrèpora mediterrània, o molts exemplars de M. solitària. O també hi van apareixent i afectant nacres rugoses joves.
Entre ses graves i pedres i aigües someres hi ha microhàbitats rics i ideals per reproductors, inclús amagats a davall.
Aquí hi ha moltes afluències de visites puntuals i esporàdiques de turistes i banyistes explorant. Qualcuns pocs hi marisquegen, entre banys, capficos i deport explorant voreres.
Hi ha qui va ficant animalons a bosses o poals. Per exemple cranquets, gambons, ortigues, eriçons, pellegides, cranquets ermitans, caragolins, sastres, cornets, ofïures, sípies, gambetes, popets...
Aquests animalons són estressats en ser visitats o manipulats, pescats... Sovint no es retornen a la mar. Els maten per fer esquer de pesca, o enriquir gusts per brous a casa. I per a decorar peixeres, potser qualcuna amb fins educatius.
És delicat perquè es van sumant afectacions entre visitants.
També qualcuns practicants creen model, sense voler o obertament. Qualcuns juguen així sovint, dia festiu darrere dia. I es visitants menys coneixedors, o menys escrupolosos fan grans captures, omplint bosses grosses, que solen jusfificar amb algun biaix.
Sovint aquestes captures d'animalons mariscant són en mesos delicats, de reproduccions. En època reproductiva, es mesos de veda de mariscar, quan és millor no destorbar massa aquests entorns. Just que ens hi atraquem massa netejant o movem pedres els podem destorbar.

Es fems capolant i sobretot certs abocaments contaminants habituals, afecten aquests baixos de mar. Si hi ha deixalles que amb ses ones decanten i flueixen diferent, aquestes fereixen, i si perduren poden destorbar sa vida durant anys.
Aquest entorn inclou i afecta es descans de peix reposant, festejant, o es malalt i postes a raconets. I hi ha recers amb infinitat d'escoletes de peixets i guarderies de cries.


Imatge
Foto d'ofïura, pentura una estrella de mar de potes brunes (Ophioderma longicauda)? i dos sastres (Galathea strigosa) Part d'una captura que vaig veure, d'una dona que mariscava en Es Coconar/Na Ferradura. Crec que m'indicà que mariscava per a educar infants i per a peixeres d'un centre escolar. Pentura ella mariscava furtivament, i em va voler confondre un poc?

.
MARISQUEIG I JOCS DE PESCAR. TURISMES, LLEURES I JOCS SIMBÒLICS A ECOSISTEMA LITORAL
Es lleures a s'escapada de dies festius s'intenta variar sa rutina quotidiana. Variar de lluites i estrès, o un entorn repetit i urbà, humanitzat...
Aquest lleure alguns ho viuen en tendències més èpiques, rudes i amb certs punts de jugar a supervivència. I de recordar costums antics, un poc d'etnologia o records bons de costums de vida marinera casolana.
Si no hi ha prou mesura en aquest lleure, o hi ha tanta visita, es pot incidir en espècies vulnerables o afectables.
Convé mirar amb perspectiva, com evoluciona sa resta de mar i ecosistema, i ses altres voreres.
Convé mirar si es qui juguen ara de nins podran jugar de grans en es futur, si hi haurà esculls...
Encara que no es passi fam ni penúries, jugant o fent deports, en qualcuns punts i moments, aquesta lluita es sol recrear. Just per passar gust o motivar, reviure costums i habilitats...
No és rar que a sa nostra societat aparegui aquesta tendència a simular, i transformar qualque detall de com és s'entorn o sa vivència, recreant cert misteri o saber ancestral. O es reviure un costum etnològic de cultivar i mariscar. O tendir a ser èpic, de lluita, competitiu, o fins i tot d'aventura de supervivència....
Pot ser dur per s'ecosistema a llarg termini, encara que sigui un simulacre, un instant emotiu. Si es repeteix i copia per masses visites, es turisme massiu com a sa resta de litoral.


.
Imatge
Foto expressiva, d'un sol dispar, contrastant es reflex urbà a la mar amb una sípia. Sepia sp., supòs que S. officinalis.
Un truc habitual és atendre a com ets animals usen sa vorera fosca i contrallums per ocultar-se. I veuen clarament el que els ve de mar obert que és més il·luminat. I també estar a l'aguait a què ets ulls es contreuen i dilaten segons on s'està incrementen s'efecte a voreres amb zones de sol i ombra.



.
Imatge
Foto d'exemple d'observació naturalista i etnològica: fems i descarts de pesca a sa zona. I és un truc expressiu de foto es contrast de composició lineal, ordenada, amb sos descarts i fems desordenats

.
ESTAR ALERTA A ANIMALS INTERACTUANT I APRENENT
En general es lleure, deports, jocs o esports són sans i profitosos. Són ben educatius! I també serveixen per expressar, i es poden combinar amb art i voluntariat...
Aquests lleures influeixen en es medi i ets animals, tot i ser practicats puntualment, si hi ha moltes visites.
Dins es medi ets animals ens fiten i diferencien prest! I aprenen!

Amb tants humans visitant es medi impactam en ets animals. Els cream condicionaments, aprenentatges, i els hi anam modificant ses conductes. Entre ells es passen sa informació, es fa escola animal local. Entre animals hi ha traginar informatiu, memòria, cultura. Ses diferències locals fomenten exemplars amb comportaments diferents, com viuen diferent s'estrès, i cadascun desenvolupa una personalitat una mica diferent.
.
Si es va amb cura amb sa conducta i es gests, sent gentils, amistosos amb ells, podem impactar positivament.
A la llarga influeixen molt si es practica per prou gent, sobretot si es practica quotidianament. I interactuam més recollint fems, o on hi ha animals sensibles, estressats, o afectables.
Es corbs marins, galiotes i colles de passeriformes trob que mostren comportaments propers i interactius a noltros, aprenen, i cadascun varia sa personalitat. I mostren prous expressions i emocions, i són prou socials, amb personalitats, i fan escola entre ells.
Es pops, també són prou rics en expressions, i fan companyia, a sa seva manera. I aprenen molt! Però pentura aquí es pops no són en colles. Almanco pes redols suquí devora no he vist microhàbitats de colles de pops. Pentura perquè són molt destorbats i pescats.
Qualcuns peixos sedentaris i ja d'edat tenen una història de tractes amb sa gent, i semblen amb una personalitat peculiar. Per exemple ses dorades, anfossos... O també cada espècie varia, per exemple es verderols joves solen tendir a voler nedar devora, com desitjant patrullar junts.

.
Imatge
Foto: ficcionant sobre què passaria si torna i queda es vell marí (Monachus monachus) Va ser un truc, com a eina per a reflexionar sobre ses relacions humanes que es compliquen, sobretot amb segons quines espècies.

.
SES PUNXES AMIGUES (exemple de riscs i dubtes de reforçar amistats perilloses netejant)
A alguns animals perillosos em va bé no fer-hi massa cas, sols marcar una mica sa mirada, sa distància i s'espai amb fermesa, i no entrar en balls i juguera quan em trob peixos amistosos complicats. Per exemple, quan estic molts dies netejant un mateix lloc molt brut, i coincidesc repetit amb qualque peix perillós que agafa massa confiances, com un escorpènid. Pes cas, no es comporta habitual, no resta immòbil, ni tampoc ataca o fuig com un llamp. Sinó que s'apropa un poc massa, i neda variable, explorant amb curiositat, interès... Amb gests similars a altres peixets curiosos, que ja semblen contents de tenir visita meua. Pens que s'escórpora, tan sola, deu trobar bo tenir-me com amic gentil, amable, cordial... Com si jo fos un 'peixot' grandolàs i amistós, com feia amb altres peixets netejant devora seu.
I aleshores em va bé fixar-me mooolt en es moviments, aparences i prendre precaucions diferents.
En casos així dubt sobre mostrar un reforç de rebuig. I igual amb altres peixos que ataquen més es nedadors passius. Per exemple ses morenes (Muraena helena) avesades a rebre feedings de bussejadors variats, i que intenten robar de ses boies o cinturons de pescasubs. Són peixos 'mal educats' per humans, que ja associen ets humans amb sos moments per alimentar-se. Això altera es seu comportament, i poden sorprendre més agressivament als qui netejam nedant pausats.


.

.
.
Imatge
Foto exemple de dubtes especulant sobre observació de mortaldat en aus aprop es litoral. I pens si són per moixos, rates, pànics per campanyes de tirs amb escopetes contra sa processionària, malalties...

.

Imatge
(Foto exemple de pesca fantasma.
Sol informar si netejant trobam fems de pesca fantasma o arts de furtius. Tot i no ser pescasub de fusellers que vagin sense senyalitzar i destorbin sa seguretat quan netejam nedant.
Aquest cas fou després d'avisar immediatament de veure deixar s'art a mitja aigua pes furtiu nedant. Era un nedador comú allà que vestia similar i solien confondre amb mi, i no em feien gaire cas!
Finalment s'art aparegué a sa vorera, cala endins, amb un congre (Conger conger) Feia molta pudor ja, i era ocult entre rocs i fems de botelles de licors a s'arena. Cala Gat, aprox. 2012?)

.

Imatge
(Foto d'observació naturalista. Detall de potes de corb marí (Phalacrocorax) mort.
Ja feia mala olor, i era ben a tocar des passeig sortint des port. Més endavant es COFIB me'l va poder recollir.
Sa mort crec que coincidí amb unes festes amb mooolta pirotècnia i coets de nit a Cala Rajada. Feia seguiment dia a dia de ses voreres, i pentura el vaig veure mort l'endemà matí des coets. Aprox. 2014?)

.

Imatge
(Exemple de riscs d'accidents amb fems. Aquí es vigies de sa Reserva Marina de Pesca netejant. Era després de grans temporals que arrossegaren fems de pesca des ports. Aquests fems són un risc gros per sa vida, o també si els trob nedant netejant, sobretot es més fins.)

.
.
Imatge
Foto: Aquesta iridescència és bella, però és una contaminació!
Comunament ve de motors d'embarcacions, de pèrdua d'olis o combustibles.. I sol ser quotidiana en qualcuns llocs o embarcacions.
Va estenent-se fina i qualcuna més densa es mescla a poc a poc a més fons. Afecta per exemple ses pegellides, crancs i sa tenassa feta per algues i vermet mediterrani (Dendropoma petraeum) una espècie protegida per normes, reconeguda com a vulnerable.
I prou més animals filtradors o ses brànquies de sa resta de peix.
És molt tòxica per sa majoria de vida animal i vegetal. I ets animals grossos carnívors n'acumulen es mals.
Es nedadors aviat les aprenem a evitar. Si hi ha prou contacte irrita es plecs sensibles de sa pell, llavis, ets ulls, i en respirar-ho, i mareja...

.

Imatge
Foto exemple de dubtes amb una observació netejant, i com podem afectar s'espècie mentre la intentam cuidar. Aquesta cranca cavernícola
(Herbstia condyliata?) semblava cega, i no vaig patir massa pes flash de sa foto.


.
Imatge
(Foto exemple d'observació naturalista i danys accidentals de cadenes d'àncores a sa vida des fons. De veure s'evolució i impactes dia a dia en posidònia ajuda a entendre qualcuns mecanismes que les fan desaparèixer. Cala Moltó, 2011?)

.
.
Imatge
Foto: Exemple d'observació naturalista mentre netej nedant. Es noten ses postes segons èpoques, i es comportaments segons ones, fems, fondària... Aquí és pes redols de Cala Rajada, aprox. 2011, a manco de metre i mig de fondària.
És una posta d'ous de dos 'llimacs de mar,' que és es nom vulgar per molts mol·luscs gasteròpodes. Són heterobranquis com es llimacs i caragols de terra, heterobranquis pulmonats. Però es llimacs de mar en lloc de pulmons tenen brànquies, i per això no se'ls nom pulmonats, sinó heterobranquis opistobranquis. I són milers d'espècies!
Aquesta parella pens són peregrines, uns opistobranquis nudibranquis, s'espècie Cratena peregrina.
Són molt sensibles a es fems i contaminació bioquímica!


.
Imatge
(Foto exemple observant ses arribades a cada temporada d'espècies.
Aquí amb sos grumers ou (Cotylorhiza tuberculata) Pentura normals per setembre? A segons on són una plaga relacionada amb fems o contaminants, i es reprodueixen desenes de milions, com va passar per exemple aquí aprop fa uns anys, en es Mar Menor.
I amb sa foto aprofit per fer art expressiu. I es creà bona complicitat jugant amb aquesta família ben guapa de peixets joves curiosos. Supòs que hi viuen en simbiosi detrits-defensa.

.
Imatge
Foto: Segons com convé triar no netejar.
Aquest fems era davall una vauma ombrívola, a poca fondària. És un embroll de fils de plàstic i de vida incrustada! Amb sa erosió de 'pesca fantasma' s'ha anat arrabassant, i hi segueix creixent vida de briozous mig penjant.
Sembla un treball d'art d'orfebreria! I és un fems gairebé intocable! Dissortadament així no solen durar, se rompen més i es moren amb sos temporals de mar de fons :(



.
Imatge
Foto d'un sol dispar prou expressiva! Fent ficció i humor, sembla com si expliqués que es fems li deixa poc espai! ;)
És un llimac de mar, crec que una peregrina (Cratena peregrina). Són parents llunyans des llimacs de terra, però sense pulmons, i amb brànquies.
El vaig observar mentre nedava netejant recollint fems amb qualque capfico breu, aquí a menys de metre i mig de fondària.
Es llimacs de mar són molt afectables bioquímicament pes contaminants. I també físicament es fems fa un vaivé diferent que sa vida adherida i incrustada a sa vorera. Es fems artificial afecta físicament a curt i a llarg termini diferent que es fems natural, com ara una branca o una alga rompuda.. Foto pes redols de Cala Rajada, aprox. 2011?



.
Imatge
Foto de fems que vaig treure de la mar, i va venir es corb marí (Phalacrocorax) i també va fer com gratar-se picors, Cala Rajada, aprox. 2012?

.
ES TRUC DE FER AMISTAT AMB CORBS MARINS
(exemple de cooperació mantinguda netejant nedant, amb dubtes de què o a qui es reforça)
Mentre ned a poc a poc recollint plastiquets parelles o trios de corb marí (Phalacrocorax) em freguen, toquen de pressa com passant. Aprofiten per capturar peix, perquè es peixos eren confiats.
I dies després qualque corb marí amb bons records, potser m'apareix aprop de cop solitari. I em saluda amb sos gests o es seu sons que fan com un peterrell, i va movent-se com comediant, amistós, juganer... I si és empiucat ve més com per més protecció, sobretot si som a lloc adequat, a recer, solejat, tranquil... I aleshores sí que els he ajudat per lesions. Però cal anar amb cura, si es sorprenen es poden estressar...
Per això, i evitar ses seues males puces, he de seguir més sa guia de s'autoestopista galàctic, de Douglas Adams, que ja citava abans, i que recomana dur sempre una tovallola! ;)
Una tovallola grossota és ideal per abduir mini dinosaures amfibis voladors, si em semblen massa ferits, parasitats i amb males puces!
;)
Imatge
Imatge
Dues fotos d'un corb marí (Phalacrocorax) que vaig veure ferit quan va venir a reposar on jo era. Dissimulant el vaig poder capturar, i diferents serveis coordinats van poder cuidar-se'n, des Serveis Forestals i es COFIB, que té bona clínica de manescals i rehabilitació. Fou a Cala Gat, es desembre de 2011.

.
Respon