Cuidar litoral. Neteja nedant amb sacs boia i grimpant. Info, provant trucs, històries...

Estudi i conservació dels aucells a les Illes Balears
Tord blau
Member
Entrades: 84
Membre des de: dl. feb. 22, 2021 1:41 am

Cuidar litoral. Neteja nedant amb sacs boia i grimpant. Info, provant trucs, històries...

Entrada Autor: Tord blau »

NOTA:en es principi es tema comença com a
"deman ajuda per dentificar au 'éxitus' ¿virot gros?"
i després més avall s'amplia i desenvolupa com a
"Cuidar litoral. Neteja nedant amb sacs boia i grimpant. Info, provant trucs, històries..."

------------------------------------------------------------------------------------------------------
Hola,
deman ajuda per identificar aquesta au marina 'exitus' -morta. La vaig trobar surant a llevant de Mallorca dia 18/02/2021.
Imatge
Aparentment no anava marcada anellada, i no semblava tenir cap més marca artificial, però li sortia des bec un monofil sintètic de pesca gruixat, tallat a devers un metre.
Em semblà que ses ones de vent la van atracar flotant cap a terra, perquè feia uns dies que bufava així sullà.
Altra gent que la mirava em deia que era un corb marí. Supòs que es tamany i color clar des pit és paregut. Però tenia ses potes diferents a un corb marí, com molt més delicades i fines, es coll més curt, o es dibuix blanc davall ses ales em semblà com diferent. Així què potser era una altra espècie -no em sortia es nom- com un virot o similar, que em sonava que potser era endèmica balear, i més en risc.
Vaig consultar o avisar diversos serveis o entitats per si ells podien recollir-là. Primer a un servei els vaig dir que dubtava si era una au especial, protegida, i que no em sortia o no sabia es nom clar de s'espècie, però que no em semblava un corb marí ni gavina. Després vaig avisar altres serveis, i els vaig dir que potser era un corb marí, potser influït perquè altres m'insistiren de què no era una au important.
La vaig deixar marcada i visible de lluny, senyalitzada amb uns trucs casolans, amb uns objectes que la destacaven en es paisatge. I elevada a damunt una roca, i així quedava un poc protegida de ses gavines, moixos, menuts, ones... L'endemà ja no hi era.
Salut, :)


Nota: Ses dades informàtiques dets arxius de ses imatges corresponen a sa seva darrera edició o còpia. Potser no coincideixen exactament amb sa imatge original (data i hora de captura, nom d'arxiu...)
Aquest missatge o tema s'aprofita millor si s'és comprensiu i generós llegint. Potser està reeditat aquí mateix, a sobre des que hi començà com un esbós de guió casolà, més difícil d'entendre que un telegrama, hi, hi... Teclejat amb dificultats ergonòmiques, amb un mini teclat virtual tàctil de pantalleta que es penja. En un concert improvisat a dos dits grossos, potser mig coixos, banyats, freds o amb feridetes curant.🤷‍♂️🙂
Tord blau l’ha editat per darrera vegada el dia: dl. abr. 29, 2024 7:16 pm, en total s’ha editat 37 vegades.
Pep Sunyer
New member
Entrades: 3
Membre des de: dj. ago. 27, 2020 4:32 pm

Re: ideman ajuda per dentificar au 'éxitus' ¿virot gros?

Entrada Autor: Pep Sunyer »

Gran putada!! S'ha empassat l'am d'un palangre.
Jo diria que és un virot petit Puffinus mauretanicus. El gros te el bec més reforçat, grogós, amb les narines prominents.

Foto d'internet del petit
Imatge
Tord blau
Member
Entrades: 84
Membre des de: dl. feb. 22, 2021 1:41 am

Detalls des bec

Entrada Autor: Tord blau »

Detalls des bec:
Imatge
Veure es fil de pesca podria enganar, perquè era molt gruixat. No era com es fils de pescar amb canya més típics que es veuren per ses voreres de la mar.
S'au feia més de mig metre de punta a punta d'ales...

Moltes gràcies per identificar es virot petit, s'atenció i complicitat, Pep Sunyer, i per ses claus, això des bec! 🙂




Nota: Ses dades informàtiques dets arxius de ses imatges corresponen a sa seva darrera edició o còpia. Potser no coincideixen exactament amb sa imatge original (data i hora de captura, nom d'arxiu...)
Aquest missatge o tema s'aprofita millor si s'és comprensiu i generós llegint. Potser està reeditat aquí mateix, a sobre des que hi començà com un esbós de guió casolà, més difícil d'entendre que un telegrama, hi, hi... Teclejat amb dificultats ergonòmiques, amb un mini teclat virtual tàctil de pantalleta que es penja. En un concert improvisat a dos dits grossos, potser mig coixos, banyats, freds o amb feridetes curant.🤷‍♂️🙂
Tord blau l’ha editat per darrera vegada el dia: dl. abr. 29, 2024 7:17 pm, en total s’ha editat 21 vegades.
Tord blau
Member
Entrades: 84
Membre des de: dl. feb. 22, 2021 1:41 am

Uns detalls de sa gestió

Entrada Autor: Tord blau »

Explic un poc més com va anar:
En trobar-la, primer vaig trucar un servei de vigilància de sa zona protegida. Els vaig dir que segurament no era corb marí ni gavina. Que em semblava una au més rara, més protegida, però que aleshores no sabia dir s'espècie.

Després altra gent variada em va dir que 'segur' que era un 'cormorán'
Jo no ho veia gens clar, però potser em vaig deixar influir massa...

I vaig trucar i demanar ajuda a altres professionals des municipi, que recullen animals morts, i també es COFIB. I crec que els vaig dir que seria un corb marí, potser degut al que em digué altra gent...


Aquest missatge o tema s'aprofita millor si s'és comprensiu i generós llegint. Potser està reeditat aquí mateix, a sobre des que hi començà com un esbós de guió casolà, més difícil d'entendre que un telegrama, hi, hi... Teclejat amb dificultats ergonòmiques, amb un mini teclat virtual tàctil de pantalleta que es penja. En un concert improvisat a dos dits grossos, potser mig coixos, banyats, freds o amb feridetes curant.🤷‍♂️🙂
Tord blau l’ha editat per darrera vegada el dia: dl. abr. 29, 2024 7:17 pm, en total s’ha editat 16 vegades.
Avatar de l’usuari
Juan J. Bazán
Member
Entrades: 1124
Membre des de: dl. gen. 07, 2008 7:45 pm
Ubicació: Son Rapinya (Palma)

Re: ideman ajuda per dentificar au 'éxitus' ¿virot gros?

Entrada Autor: Juan J. Bazán »

Ostras, esa foto es mía. y ¿está así sin más en internet? Por saber, no es para que la quites ni nada, Pep.
Tord blau
Member
Entrades: 84
Membre des de: dl. feb. 22, 2021 1:41 am

deman ajuda per dentificar au 'éxitus' ¿virot gros?

Entrada Autor: Tord blau »

Uau Juanjo, ja ho val amb internet! Sa teua foto des virot petit volant em sembla una que surt de ses primeres a cercadors, i no sé dir segur, però crec allà és enllaçada a https://www.ara.ad/firmes/enric_culat/V ... 05441.html
Desig t'ajudi, Juanjo! És magnífica sa imatge! I em semblen bones fotos també moltes altres teues, Juanjo, en es fòrum GOB! :-)


Aquest missatge s'aprofita millor si s'és comprensiu i generós llegint. Potser està reeditat aquí mateix, a sobre des que hi començà com un esbós de guió casolà, més difícil d'entendre que un telegrama, hi, hi... Teclejat amb dificultats ergonòmiques, amb un mini teclat virtual tàctil de pantalleta que es penja. En un concert improvisat a dos dits grossos, potser mig coixos, banyats, freds o amb feridetes curant.🤷‍♂️🙂
Tord blau l’ha editat per darrera vegada el dia: dl. abr. 29, 2024 7:18 pm, en total s’ha editat 6 vegades.
Pep Sunyer
New member
Entrades: 3
Membre des de: dj. ago. 27, 2020 4:32 pm

Re: ideman ajuda per dentificar au 'éxitus' ¿virot gros?

Entrada Autor: Pep Sunyer »

Si Juanjo, puse Puffinus mauretanicus en el buscador y cogí la que más me gustó ;)

Se podria confondre amb un corbmarí immadur, però no ho és perquè tenen els peus més grans, i no tenen el tubets del nas.
Si que val la pena avisar al cofib o 112 per que la vagin a recollir. És una dada d'interès.
Avatar de l’usuari
Juan J. Bazán
Member
Entrades: 1124
Membre des de: dl. gen. 07, 2008 7:45 pm
Ubicació: Son Rapinya (Palma)

Re: ideman ajuda per dentificar au 'éxitus' ¿virot gros?

Entrada Autor: Juan J. Bazán »

Pues si, veo que está mi foto en esta MIERDA DE WEB
https://animales10.net/la-pardela-balear/

Sin pedirme permiso, sin mencionarme como autor, etc, etc. Cojonudo.
Tord blau
Member
Entrades: 84
Membre des de: dl. feb. 22, 2021 1:41 am

Gràcies i admiració

Entrada Autor: Tord blau »

Juanjo, sí que és almanco desmotivant que no ho respectin. Sa teva imatge d'un virot petit volant és magnífica, i s'ha de respectar, és clar!
Aquest blog que comentes, per mi que sembla que permet comunicar-s'hi, escriure-hi missatges. I potser contestin, i donin pistes, rectifiquin...
Coratge i ànims Juanjo! 🙂



I gràcies Pep Sunyer! Això que dius m'anima. Els ho diré, per si pot interessar diferent com a virot petit.



😀Quin bon art i tècnica útil teniu de mostrar i d'identificar espècies de virots! Gràcies!



Aquest missatge s'aprofita millor si s'és comprensiu i generós llegint. Potser està reeditat aquí mateix, a sobre des que hi començà com un esbós de guió casolà, més difícil d'entendre que un telegrama, hi, hi... Teclejat amb dificultats ergonòmiques, amb un mini teclat virtual tàctil de pantalleta que es penja. En un concert improvisat a dos dits grossos, potser mig coixos, banyats, freds o amb feridetes curant.🤷‍♂️🙂
Tord blau l’ha editat per darrera vegada el dia: dl. abr. 29, 2024 7:22 pm, en total s’ha editat 18 vegades.
Tord blau
Member
Entrades: 84
Membre des de: dl. feb. 22, 2021 1:41 am

Ses plomes davall s'ala

Entrada Autor: Tord blau »

Aquí mostra una mica més ses plomes de davall ses ales.
Imatge




Nota: Ses dades informàtiques dets arxius de ses imatges corresponen a sa seva darrera edició o còpia. Potser no coincideixen exactament amb sa imatge original (data i hora de captura, nom d'arxiu...)

Aquest missatge o tema s'aprofita millor si s'és comprensiu i generós llegint. Potser està reeditat aquí mateix, a sobre des que hi començà com un esbós de guió casolà, més difícil d'entendre que un telegrama, hi, hi... Teclejat amb dificultats ergonòmiques, amb un mini teclat virtual tàctil de pantalleta que es penja. En un concert improvisat a dos dits grossos, potser mig coixos, banyats, freds o amb feridetes curant.🤷‍♂️🙂
Tord blau l’ha editat per darrera vegada el dia: dl. abr. 29, 2024 7:22 pm, en total s’ha editat 11 vegades.
Tord blau
Member
Entrades: 84
Membre des de: dl. feb. 22, 2021 1:41 am

Gràcies per sa clau útil

Entrada Autor: Tord blau »

Quins detalls i claus més útils, això des bec!
Deu ser útil mostrar-ne fotos i curiositats i així es recorda més com és aquesta au.
Ho he mostrat a qui estigué pel voltant es dia de sa troballa, i així ho han conegut, i que és una au més especial i protegida.
Què pràctic, gràcies!
:-)

Aquest missatge o tema s'aprofita millor si s'és comprensiu i generós llegint. Potser està reeditat aquí mateix, a sobre des que hi començà com un esbós de guió casolà, més difícil d'entendre que un telegrama, hi, hi... Teclejat amb dificultats ergonòmiques, amb un mini teclat virtual tàctil de pantalleta que es penja. En un concert improvisat a dos dits grossos, potser mig coixos, banyats, freds o amb feridetes curant.🤷‍♂️🙂
Tord blau l’ha editat per darrera vegada el dia: dl. abr. 29, 2024 7:23 pm, en total s’ha editat 13 vegades.
Tord blau
Member
Entrades: 84
Membre des de: dl. feb. 22, 2021 1:41 am

És una au diferent, especial

Entrada Autor: Tord blau »

Com què tenc poc ull, i molt curiós, em perd més entre noms de variants, espècies...
Com sa Puffinus puffinus, yelkouan, mauretanicus... O noms comuns com es virot, baldritja, virot gris, gros, balear de llevant, atlàntic, mediterrani, menorquí puffí híbrid...
Deu ser bo aprendre a diferenciar es virots petits, balears, Puffinus mauretanicus.
Si estan en risc crític d'extingir-se, no seria com altres subespècies des virots petits o baldritges paregudes, però més abundants.
Quina au més inspiradora!
:)




Aquest missatge o tema s'aprofita millor si s'és comprensiu i generós llegint. Potser està reeditat aquí mateix, a sobre des que hi començà com un esbós de guió casolà, més difícil d'entendre que un telegrama, hi, hi... Teclejat amb dificultats ergonòmiques, amb un mini teclat virtual tàctil de pantalleta que es penja. En un concert improvisat a dos dits grossos, potser mig coixos, banyats, freds o amb feridetes curant.🤷‍♂️🙂
Tord blau l’ha editat per darrera vegada el dia: dl. abr. 29, 2024 7:23 pm, en total s’ha editat 7 vegades.
Tord blau
Member
Entrades: 84
Membre des de: dl. feb. 22, 2021 1:41 am

Ses seves potes...

Entrada Autor: Tord blau »

Veure d'aprop s'au morta m'impressionà! I això que intentava no mirar-la, intentant no emocionar-me gaire. I fotografiar com un robot, cercant diferents postures o motius, per si servissin...
I ara ja és una mica lluny, i m'és menys desagradable, i la mir més:
Imatge
Ui, idò sí que ses potes semblen més llargues que sa coa...

I es color varia a sa cara anterior i posterior. Volant quedarien per davall i per a damunt. Com ses mans dets humans, que tenim ses mans de dos tons, però amb s'ordre al revés.
Deu ser una adaptació mimètica? Es to fosc a damunt semblaria més sa terra o la mar, vista per depredadors des d'adalt. I es color clar a davall semblaria més es cel, vista pes peixos que pesca. Deu servir bé per a sobreviure!
Certament és un animal especial, una gran pèrdua!



Nota: Ses dades informàtiques dets arxius de ses imatges corresponen a sa seva darrera edició o còpia. Potser no coincideixen exactament amb sa imatge original (data i hora de captura, nom d'arxiu...)
Aquest missatge o tema s'aprofita millor si s'és comprensiu i generós llegint. Potser està reeditat aquí mateix, a sobre des que hi començà com un esbós de guió casolà, més difícil d'entendre que un telegrama, hi, hi... Teclejat amb dificultats ergonòmiques, amb un mini teclat virtual tàctil de pantalleta que es penja. En un concert improvisat a dos dits grossos, potser mig coixos, banyats, freds o amb feridetes curant.🤷‍♂️🙂
Tord blau l’ha editat per darrera vegada el dia: dl. abr. 29, 2024 7:23 pm, en total s’ha editat 13 vegades.
Tord blau
Member
Entrades: 84
Membre des de: dl. feb. 22, 2021 1:41 am

Imatges més expressives

Entrada Autor: Tord blau »

He pogut mirar i editar de manera senzilla unes fotos seves,
de forma més artística...
Imatge
Es mateix virot petit, abans de treure'l de la mar 🤔🫣😟

Imatge
I aquí, ehem, no és una foto de concurs, però expressa! 😬

S'expressió que suggerix un contrast d'emocions empeny! Per a diferenciar, apreciar, valorar, sensibiltzar, estimar, recordar, canviar hàbits... Bones arts ambientalistes! ♥




Nota: Ses dades informàtiques dets arxius de ses imatges corresponen a sa seva darrera edició o còpia. Potser no coincideixen exactament amb sa imatge original (data i hora de captura, nom d'arxiu...)
Aquest missatge o tema s'aprofita millor si s'és comprensiu i generós llegint. Potser està reeditat aquí mateix, a sobre des que hi començà com un esbós de guió casolà, més difícil d'entendre que un telegrama, hi, hi... Teclejat amb dificultats ergonòmiques, amb un mini teclat virtual tàctil de pantalleta que es penja. En un concert improvisat a dos dits grossos, potser mig coixos, banyats, freds o amb feridetes curant.🤷‍♂️🙂
Tord blau l’ha editat per darrera vegada el dia: dl. abr. 29, 2024 7:24 pm, en total s’ha editat 16 vegades.
Tord blau
Member
Entrades: 84
Membre des de: dl. feb. 22, 2021 1:41 am

Bons sabers a mà

Entrada Autor: Tord blau »

En línia hi ha dues eines sobre es virotets i aus similars. Un llibret il·lustrat i un vídeo, amb enllaços, de legal, de gratis, ni registre 🤩Uau!

-Quaderns o guies il·lustrades clicant en aquest enllaç de descàrrega des document, en format d'arxiu '.pdf'
https://www.caib.es/sites/proteccioespe ... ris-71498/ 📚
I a ses pàgines web des Servei de Protecció d'Espècies des Govern Balear hi ha molts més documents de més espècies. Uau!

-Una videoconferència didàctica, de moltes que es poden consultar en es compte de vídeos des GOB en línia. Aquest vídeo de s'enllaç
https://www.youtube.com/live/Y6xgcsrKw_E📺
Amb en Miguel Mc Minn, que coincideix que és coautor des llibret d'abans.
Parla de com diferenciar aquestes aus! I hi fila prim! Uau, inclús es miren ses tendències de colors a davall ses ales...

Quins tresors! 😃 Serveix molt aprendre a diferenciar, a tenir un poc de fonaments. I va bé poder escoltar a qui fa molt temps que ho cerca i ho divulga.

👌🏖🙂
Aporten tranquil·litat! Ajuden a actuar millor quan hi ha imprevists, si ses aus ens apareixen ferides, mentres jugam per ses voreres!


Aquest missatge o tema s'aprofita millor si s'és comprensiu i generós llegint. Potser està reeditat aquí mateix, a sobre des que hi començà com un esbós de guió casolà, més difícil d'entendre que un telegrama, hi, hi... Teclejat amb dificultats ergonòmiques, amb un mini teclat virtual tàctil de pantalleta que es penja. En un concert improvisat a dos dits grossos, potser mig coixos, banyats, freds o amb feridetes curant.🤷‍♂️🙂
Tord blau l’ha editat per darrera vegada el dia: dl. abr. 29, 2024 7:24 pm, en total s’ha editat 15 vegades.
Tord blau
Member
Entrades: 84
Membre des de: dl. feb. 22, 2021 1:41 am

Cuidar litoral. Neteja nedant amb sacs boia i grimpant. Info, provant trucs, històries...

Entrada Autor: Tord blau »

Imatge

CUIDAR I NETEJAR ES LITORAL JUGANT
TRESCANT, GRIMPANT I NEDANT AMB SACS BOIA


Sa troballa des virotet va ser practicant un lleure poc conegut, i que potser inspira coses bones!
Ho mostraré, però tira-tira, com en un esbós refent-se... 🛠 Feixuc de llegir, 🥱😴💤 en es paràgrafs amb un estil com de telegrama, pendents de redactar bé, a revisar...🤦
Es guarden ses rectificacions a sobre del publicat. De tant en tant, o a cada poc, per a evitar pèrdues. 📩 I és que m'és complicat teclejar, editar text... Empr mans grosses a un tecladet virtual a una pantalleta tàctil, que a més falla o es penja... 🤳 I altres complicacions ergonòmiques o posturals, inclús per petiteses, com un atxem, uns dits freds de nedar, o amb tiretes de cures d'haver grimpat i recollit vidres romputs per ses roques punyents des litoral.

Per a il·lustrar-ho hi ha fotos, 🖼 i si no són meves s'indica. I s'enriqueix amb qualque hiperenllaç en blau on clicar per a més infos, àudio, vídeo...

Si hi arribau i fullejau aquest tema generosos i comprensius, potser vos inspira més, crea curiositat, nous bons dubtes... 👀

Au idò! ♥️ A passar gust!
🙂


.
Imatge
Carretó de compres llançat. Per aquestes voreres n'hi havia més d'una dotzena, normalment més capolats. He pogut treure es menys incrustats.

DEPORT PER SES VORERES
RECOLLINT 'BASURA' DESCONTROLADA
QUE "DESAPAREIX" QUOTIDIANAMENT

Es virotet ferit es va trobar mentres es cuidava es litoral cercant fems descontrolats nedant, trescant i grimpant. Ho practic a pics sovint i altres pics esporàdicament, des de fa dècades.
Normalment practicat amb bosses de plàstic comunes, o sacs més resistents. Són pràctics! Útils per a estotjar, penjar o transportar es fems pescat i ets objectes personals en es trajectes per ses voreres, lluny dets accessos a la mar i ses papereres. I també serveixen com a boia, per a més seguretat, fer vistosa sa meva posició a la mar, recolçar-m'hi, descansar surant...
Així es torna viable recollir i transportar més fems de ses voreres agrests i poc fondes. I varia sa predisposició i es criteri per a recollir-ho, ses decisions i estratègies... I practicant, a llarga tot això s'automatitza, varia s'atenció i sa percepció... "Veus" i trobes més fems!
.
Imatge
Amb sacs o bosses surant com una boia es fems es poden transportar nedant recorreguts llargs.
Més o manco, es fems petits tous poden anar dedins una bossa típica, sa més fràgil. I a una bossa resistent hi van es més durs, punxants... Es grossos pesats es pugen amb fils, i queden penjants.


És una activitat pes litoral que tendeix a anar cap a ses voreres marines poc netejades, inaccessibles a peu. Nedant de travessia entre platges i per a lloc poc fondo, entre roques i aprop d'on rompen ses ones. O grimpant o trescant per zones abruptes, fins a on arriben ets esquitxos grossos de la mar, sa zona supralitoral.


Imatge

És una forma de lleure, un deport (esbarjo) amb activitat física d'intensitat variable, o exercici físic i entrenament, de consolidació d'hàbits de salut... I una expressió, forma d'educar o fins i tot de manipular objectes o arts. I va encavalcat amb certa recerca, naturalisme, i ambientalisme, ajudant directament a equilibrar s'ecosistema o es paisatge.

No és com un voluntariat o deport organitzat, ni esport estandarditzat, ni cercant rànquings de marques, rècords. No és cap activitat remunerada, subvencionada, becada, feina, ni va de lucre... Ni cercant interaccions, estils o tendències competitives, ni gaires presses...

Pot ser com un joc amb normes, objectius i lògica interna. Que tendeix a ser variable, i cooperatiu, sense oposició o competició entre equips, bàndols, practicants... Amb interaccions d'ajuda entre jugadors, animals i persones de s'entorn, o s'ecosistema, es medi fisic i paisatge que ens ajuda, estimula, enriqueix... Pot variar, per exemple, segons objectius més generals, o ses circumstàncies de sa pràctica, qui hi juga o es recursos materials i temporals.
.
Imatge
Fems típic recollit nedant amb bosses boia. Exposat pes registre, i després destriat per a rebuig, reciclar... Foto a Cala Agulla, juliol 2021

QUÈ ÉS ES JOC DE FEMSUKÍ?
Un joc que nomiem Femsukí, però que segurament té altres noms, era d'aquest lleure de cercar i descobrir fems, agrupar-ho en munts, i trasportar-ho. El vaig conèixer així d'infant, es darrers anys setanta. Per exemple, jugant a Cala en Basset, baixant de La Trapa, enfront de s'illa de Sa Dragonera. Com molts altres racons naturals, on hi passàvem gents variades, esplais, colles de jovent i grups en activitats a s'aire lliure, de naturalisme, lleure, oci, esports...
A vegades es joc tenia una lógica interna rica i més definida, amb objectius i normes més marcades. Com on estar, o on nedar, o durant quant de temps. I es separaven més es papers de cadascú, es rols o jugadors, que podien ser es de nedadors, ets exploradors, es grimpadors, o es patecos quiets triant des munts, o es monitors tranportistes... I ets espais es diferenciaven per a segons què, com es corriols i caminois, o ses voreres planes, diferents de ses roques amb més riscs, o s'aigua propera o sa llunyana... Inclús llocs prohibits per a segons qui, com es patecos que no podien anar a certs llocs, però altres jugadors sí que hi anaven. Ses zones estaven separades, dedicades per a cada activitat, com unes pes descans, altres per a recerca, o on es feia molta recollida si hi abundava uns fems. O on fer un munt, o on destriar fems. I ja després on fer munts des fems diferenciats, o on empaquetar per a carregar, o per on traslladar el recollit per a reciclar... I el que es trobava de fems i d'elements naturals d'interès variava es simbolismes, es sotrols i tasques, o ses fases i sa velocitat. I el que s'observava enriquia moltes pauses, ses situacions, sa creativitat, ses manipulacions de fems, sa imaginació i es dubtes, ses emocions i es riures. Per exemple si es veia una closca d'un eriçó, un xipell o una botella antiga, un fems rar, un fems gros, un naufragi, vernis... I a vegades es creava una figura o escultura, un penjoll amb afectes, cures des medi i gent... I es majors ajudaven guiant, recolçant...

Cap a finals dets anys 70 a Mallorca germinava i s'entremesclava bastant s'associacionisme. A més s'accelerà bastant sa influència cultural pes vols de visitants i turisme, televisió, ràdio, discs, publicacions, cinema...
En es moments de lleure pes medi natural s'establien situacions un poc diferents, relacions i dependències, confiances, complicitats... I fraternor amb altres formes o estils de vida, inclús amb altres espècies! Hi havia moments de més llibertat i intimitat, per s'intercanvi i convivència entre expressions diverses, de hippies, underground, de naturisme, llibertat sexual, feminisme, anarquisme, pacifisme, ecologisme... 😉 I aversiò cap a es superfeudalisme global, es vernis des petrolers i a ses guerres, sobretot sa que defoliava ses selves amb s'agent taronja...
I es tataven es seus jocs i estils alternatius, amb altres estils, valors, connotacions i efectes a s'entorn. Ens arreceràvem una mica en aquestes estones i llocs. No s'hi sentia tant s'allau de s'urbanisme, sa telecomunicació a masses, s'empax de publicitat, ni tant de café para todos, toros ni futbol!
Es menuts i menudes amb ses antenes posades en ets espais naturals discrets sentíem aquest vaivé d'expressions, d'intercanvis tatant idees, ses converses i ses vivències. I clar que gaudíem de tants d'estímuls! I des nous jocs alternatius bondadosos! Com més patecos érem, més ens semblava tot ben lògic, i normal! No era com pets adults i majors, aveçats a ets anys i dècades de sa repressió de sa dictadura, sa transició democràtica i una darrera crisi econòmica i petrolera...

Un suggeriment, tastar musica, cançoners o versions cumbaià per a infants de s'època. Aleshores molt era en viu, ses piles eren cares, i no anàvem d'excursió amb una ràdio, hi, hi...
P. ex:
Fortunate Son https://youtu.be/t-IzMBdF_yk
Give peace a chance https://youtu.be/C3_0GqPvr4U?t=05
Es musical Hair https://youtu.be/bvHTOET8qJo?t=120
I adaptacions de Puff es drac màgic, Escolta el vent, Es temps estan canviant https://youtu.be/-MNERp95t9A,
Big Yellow Taxi de ciment sobre paradís https://youtu.be/2595abcvh2M
Sa Nova Cançó des 60s era ben coneguda i cantada en colla a excusions i en versions cumbaià, i evolucionà en es 70s. P. ex:
Bona nit https://youtu.be/-WXBo7TMHgU,
Flors de baladre https://youtu.be/07QkxEkPLa0?t=45


Es nom de Femsukí potser vendria d'excursions on es monitors demanaven a es nins de cercar a s'entorn i apropar es "fems suquí", en un munt, com jugant. Es reforçaria escoltant a altres jugant lluny cridant "fems suqui", en es final de moltes frases com "Hi ha molt fems suqui!" o "Començ es munt de fems suquí!"
I en altres diades es nins demanaríem anar a fer capficos, justificant-ho amb so jugar as joc naturalista i ecologista, "... a aquell joc des fems suquí...
S'expressió es diu així, pronunciada talment, /femsukí/, a alguna variant local de sa llengua a Mallorca. I es diria o vol dir 'escombraries aquí' en llengua més estàndard. 'Fems' té aquest ús variat. Deriva des llatí 'fĭmus' o 'fĕmus' segons es DCVB.

Pentura es nom des joc sonaria escatològic a fora d'aquest àmbit mallorquí. Com a femta animal, adob agrari... Però vaja, decorar es betlems amb caganers s'admira mundialment! 😁
Es nom de Femsukí inclús es deriva, conjuga... Per exemple, femsukinar és fer un munt, jugar-hi... Tal com noltros daixonam de ses daixonses, o barrufa s'idioma barrufet.

Algun pic hi havia confusions, o se'n bromejava entre es monitors i es jovent! 😜 Anà més o manco així 😂 alguna anècdota o sa broma:
Un crit normal des joc, com "Hi ha un fems suquí gros!" sonaria confús as turistes anglòfons o francòfons sullà prenent es Sol. I més a ses parelletes romàntiques relaxades pes ses cales... Els semblaria que cridàvem A gross femme sucking!😳 🤦‍♂️🤷
I més en aquelles èpoques i llocs, on s'hi practicava bastant de naturisme, i noltros també, o es prenia més es Sol en topless que ara. I es nins cercant fems arreu, confoníem a ses turistes nudistes que ens fitar-mos feien un xisclo en topless pes racons discrets. I les sorprendríem més si ens intentàvem explicar, amb sos nirvis ficaríem més sa pota... 🫣🤸🤽 I és que xapurrejàvem idiomes com en Tarzan! Ens brollarien justificacions ràpides, dominant poc s'argot des tòpic cumbaià guai modern:


😇Som boooons nins, femsukiners!
Tu entiendes? Cogemos sucio, por tooodo!
All is love! Lo necesitamos todos! Como Gaia...
Okey? Tu booon rollo!?
Todo natural, sí? Así se ve bonito!
🙂

Imatge
Ses cobertes de rodes descontrolades a ses voreres s'incrusten o enterren pes fons, i queden mig ocultes. N'he tret dotzenes nedant a ses voreres des municipi...

UNA NETEJA ACURADA I COMPLEMENTÀRIA DES LITORAL
Dinàmiques i efectes de fems a sa vorera
Es fems cauen o arriben surant a ses voreres de la mar, a llocs poc fondos o abruptes, calonets, escletxes i entrants estrets... Hi queden acumulats, descontrolats o poc accessibles. I s'enterren, incrusten o s'alliberen espontàniament, de forma incerta. I com es veuen, varia molt segons des d'on mirem, ses ones, sa quantitat o s'angle de sa llum...
Ses rompents i es vaivé de ses ones i es xocs de ses voreres els erosionen i capolen més. Alguns s'esmicolen tant com es micro o nano plàstics, i tornen espumes i aerosols, que es dispersen de manera molt eficaç, floten per s'aire i sa pluja, contaminen de forma difusa, discretament i continuadament.

A pics es fems erosionen o fereixen, duen contaminants o components i additius perjudicials i permanents a sa cadena tròfica, o se n'impregen i n'absorbeixen. O es cobreixen de vida, a pics més patògena, i d'olors mengívoles...
Tot això això té implicacions regionals i globals, mar i cel enllà, però també locals. Certa vida animal clau s'arrecera en es litoral, nia, eclosiona, creix o hi crea escola ben variada. Hi succeeixen cicles necessaris, i que influeixen en adaptar-se, equilibrar i enriquir s'ecosistema marí, sa salut i sobreviure.

Imatge
A sa foto no es veu, però en es munts hi sol haver molts trossets de fems i de vidres esmolats! És una activitat delicada, com de mà de metge per dedins ets entrants de la mar.

Voreres poc fondes, estretes i abruptes
Netejar ses voreres nedant, trescant i grimpant s'adapta amb encert i cura ats entrants laberíntics i poc fondos des litoral o abruptes. I és on s'acumulen fems, i just abans de capolar-se!
Netejar així és diferent des mètodes comuns, perquè pot ser àgil i acurat, ràpid, repetit i de llarga durada, quotidià...
NO és com netejar a llocs més fondos o amplis amb barca, bussejant, en apnea, i amb altres estils i roba, aleta major i plom. Però femsukinar nedant i grimpant es complementa bé amb aquestes i altres activitats diferents! Per exemple amb qui va en balsa o barca i ens ajuda pes transport. O qui va amb vehicle i s'apropa a on hem deixat munts de fems, aprop de punts més accessibles a peu sec.

Imatge
Munt de Femsukí deixat a lloc accessible per a recolllir.
Es fems a vegades es pot dur fins a abocadors en etapes. Pot quedar pendent de fotografiar, d'eixugar, destriar, transportar... Pot ser fems pesat, voluminós, perillós o especial, que s'ha d'atendre diferent. O es prioritza nedar i recolllr altre fems molt contaminants o urgents dins s'aigua, abans de què es perdin, enterrin, s'espenyin, dispersin i es descontrolin massa i afectin pitjor.
Convé deixar-ho vistós o senyalitzat.🚩 I potser una mica estés, deixant clar què és, 😉 per a que no interessi remenar-hó i dispersar-ho a 🤗 "ratolins" de "tresors"😉
Sa vivència i resultats són uns bons souvenirs,
i s'humor pot animar o minvar es disgust a qui ho vegi passejant... ♥


Sinèrgies gràcies a s'equipament adequat.
De cop es "veu" i troba mooolt més fems!

Emprar bosses o sacs flotants permet elevar, pujar, estotjar, penjar i dinamitzar es fems en es trajectes llargs, entre accessos.
Un sistema adequat per a guardar es fems incrementa més sa predisposició a recollir. I això incrementa sa percepció de més fems! Es molts petits o grossos es consideren accessibles i acceptables per a transportar, no se rebutgen o minimitzen.
S'automatitza es procés, i s'incrementa s'atenció cap a es fems. Sa percepció tria diferent des sentits, s'atina diferent a la mar.
On abans nedant sovint es 'veien' només un quants fems surant, així jugant, per sorpresa, de cop s'aprèn, i es 'veuen' mooolts més fems! Mooolts!
Son tants de fems en es munts, que costa de creure a qui no juga nedant capturant fems! 😋 Tant, tant, que inclús algú aliè a s'hàbit, i que ha nedat allà dies i minuts abans, s'embulla... I ens retreu que duguem fems a la mar i sa vorera... O que tot és un montatge!😅

Imatge

Una lògica de joc pot donar més sentit a capturar fems, torna més significativa s'acció, i incrementa s'observació i sa predisposició.

Es conjunt d'aquest lleure modifica ses percepcions, ajuda a aprendre prioritats dinàmicament, es reforcen ets automatismes d'actituds i valors que creen hàbits cooperatius i ambientalistes, de reconeixement des medi i d'altres formes de vida...


Imatge




Nota: Ses dades informàtiques dets arxius de ses imatges corresponen a sa seva darrera edició o còpia. Potser no coincideixen exactament amb sa imatge original (data i hora de captura, nom d'arxiu...)

Aquest missatge o tema s'aprofita millor si s'és comprensiu i generós llegint. Potser està reeditat aquí mateix, a sobre des que hi començà com un esbós de guió casolà, més difícil d'entendre que un telegrama, hi, hi... Teclejat amb dificultats ergonòmiques, amb un mini teclat virtual tàctil de pantalleta que es penja. En un concert improvisat a dos dits grossos, potser mig coixos, banyats, freds o amb feridetes curant.🤷‍♂️🙂
Tord blau l’ha editat per darrera vegada el dia: dl. abr. 29, 2024 7:24 pm, en total s’ha editat 373 vegades.
Tord blau
Member
Entrades: 84
Membre des de: dl. feb. 22, 2021 1:41 am

Cuidar litoral. Neteja nedant amb sacs boia i grimpant. Info, provant trucs, històries...

Entrada Autor: Tord blau »

Imatge
Bicicletes submarines! En pocs anys en vaig treure dotzenes, però molts trossos hi quedaren...

Lleures netejant, i es seu context...
S'entreteniment de netejar o cuidar es medi ja es practica de moltes maneres o tendències, i es poden diferenciar segons infinitat de criteris. Algunes pràctiques estàn bastant delimitades, amb nom i una trajectòria i història popular, afins a uns sectors i col·lectius. Altres són més variades o van evolucionant, més espontànies, sense noms comuns...
.
TENDÈNCIES NETEJANT LLIUREMENT
Hi ha de tot, unes pràctiques són puntuals i altres continuades, esporàdiques, inclús voluntariats organitzats. I sovint serveixen per a endreçar un lloc apreciat o proper, estimat...
Ja fa anys que és típic netejar entremig d'una diada de lleure a s'aire lliure, de manera integrada i intercalada a ses pauses o en finaltzar excursions, rutes i acampades, encontres, diades lúdiques i festes, camps de treball, espeleologia o excavacions arqueològiques...
O netejar també arriba a ser s'activitat principal de diades puntuals, útils per a fomentar, educar, reforçar hàbits...
De lluny o antic, per exemple, amb Keep America Beatiful a pics es vivia un voluntariat variat de neteja. Era proper a valors antics, i vinculat a haver patit danys ambientals per massificacions. Més infos a https://en.wikipedia.org/wiki/Keep_America_Beautiful📚

I hi ha varietat de diades i campanyes de lleure o voluntariat netejant, estatals, internacionals o ‘mundials’ famoses, com per exemple Let's Clean Up!.
O just a Capdepera, fa anys que s'organitzen neteges populars pes port i litoral. Són unes belles diades, plenes d'entreteniment i anècdotes. Per exemple:
http://capvermell.org/index.php/festes/ ... -ser-bauxa📚

I altres per a suquí anaven també en campanya navegant, netejant per més zones:
http://capvermell.org/index.php/actuali ... r-cala-gat📚


Imatge

.
NETEJA QUE ES DIVULGA POC, QUOTIDIANA, TURÍSTICA...
Antigament ses neteges espontànies per lliure o quotidianes eren poc divulgades. O avui dia, segons com... Perquè hi ha qui neteja com esbarjo, entreteniment, exploració, exercici físic o voluntariat i no ho mostra gaire. Anònimament o discretament, just com una forma de moure es cos, una expressió, atenció...
Des d'antic es nins, famílies i majors juguen per voreres cercant i recollint curiositats, fent manipulacions i expressions. Com a joc i com un art netejant fems, similar a qui jugaria fent castells a s'arena, o fa penjolls de copinyes de sa vorera. Un exemple més adult d'art amb fems marí a
https://www.laopinioncoruna.es/gran-cor ... 90980.html📚

Netejar quotidianament i com a trobada habitual és una passa interessant. Tal com fa uns anys practiquen ses colles de 'Mingas por el Mar'. Un vídeo a
https://youtu.be/EEBUv9OYVGQ🎭📺

Inclús tendeixen a integrar-ho com a oferta complementària per a turistes!
O també, es Sierra Club fa dècades connectava s'oferta turística complementària alternativa per a adults, i poder cuidar s'entorn de forma física i directa, guiada i segura. Durant rutes i viatges, estades de voluntariat... Un enllaç seu:
https://content.sierraclub.org/outings/ ... activities 📚

.
Imatge

NETEJAR COM A FORMA DE JUGAR,
I MOURE ES COS, EXPRESSAR, CUIDAR-SE...

A Balears a s'entorn o s'àmbit esportiu d'antic també es netejava i neteja puntualment en diades, actes o campanyes. Per exemple diades de neteja de clubs de busseig, d'espeleologia o nàutics. I són neteges espectaculars, que recullen grans quantitats de fems descontrolats! 😃
A vegades netejar dins s'aigua era una eina d'entrenament esporàdic o d'habilitats. Per exemple, escoles de bussos recollint milers de rodes de cotxos! S'havien deixat per a crear esculls vius i el que resultá ser un error 'ambientalista' gros! Globalment eren milions de rodes, pes fons a USA, Japó i en es Mediterrani! Més infos a
https://raymondworonko.wordpress.com/20 ... iterranee/📚

Per si inspira bondats: "... voltar vora mar a gustet. I aprofitau per fer com caçar bolets, però caçau plàstics o escombraries, que també és una bona forma de moure's i relaxar-se. Au va! Ànims! No fa tanta por ni vergonya per a recollir almanco un tap, una botella o una bossa per passejadeta. O si?..." http://capvermell.org/index.php/agenda/ ... ts-al-moll (Ull, a s'adreça d'email meva que hi apareix. No l'ús des de fa anys)

I sa primavera de 2014 sorgí sa pràctica d'entrenament d'àmbit esportiu corrent i recollint fems, es plogging. Que es divulgà a internet amb encert, amb gran acollida. Inicialment practicat a àmbits d'atletisme, i després molts més! 😀 Tota casta de gent, grups i colles, nacionalitats i cultures! Apropiat i adaptat en multitud de variants per tot es planeta! No només corrent, sinó també trescant ràpid. Amb tendències cooperatives, fraternes, expressives, humorístiques o estils ben desenfadats. Més infos a...
https://en.wikipedia.org/wiki/Plogging📚

Mirau-hi bé! No sols són lluny! Hi ha moltes activitats a prop! Per exemple jocs i deports de 'basuraleza', o variants de tendències des volunteer littering...😀 Però ull amb so greenwashing!

COMPETICIONS DE CAPTURAR FEMS
Paral·lelament han aparegut tendències amb opcions més competitives, de challenge que aporten una motivació diferent... De valors èpics, de rendiment esportiu. Més afins a s'esport modern, que és popular a sa societat occidental contemporània.
En àmbit urbà, i ja fa prous anys, sorgí s'esport spogomi. Que és un joc competitiu esportivitzat, des que han arribat a organitzar-se competicions internacionals. Més infos a
https://en.wikipedia.org/wiki/SpoGomi📚

I un exemples de s'estil "challenge", de repte o competició a
TrashTag https://en.wikipedia.org/wiki/TrashTag📚

Step Up, Pick Up competition reduces litter in Flint neighborhoods https://www.mlive.com/news/flint/2020/1 ... hoods.html 📚
😃

Imatge
Foto de cova marina a Cala Rajada amb fems i carretó de supermercat, aprox. 2011

SA NETEJA LÚDICA COOPERATIVA COM A MODEL, ESPECTACLE:D
Recollir fems, a terra o a mar, pot tendir a destacar una expressió i model, manifestació... I ser joc i deport educatiu, 'influencer' o d'espectacle! I a pics també es critica algun cas complicat, com fals o com un greenwashing.

Idò, fa joia observar qui gaudeix jugant mentres cuida i neteja es medi!

Per exemple aquest espectacle emotiu des d'UK:
If you see a piece of litter pick it up!
https://youtu.be/lp7yppOAyPw🎭📺
😃 Quina allau d'art i brusqueta vital!

I ses neteges de voreres de platges poden fomentar sa imatge de cooperació institucional internacional. Sa UE ho practica a un caramull de nacions, per exemple a...
Montenegro https://youtu.be/PRU4v0VZIm8📺

Ghana https://youtu.be/o9uPdZXsJAE📺

Tailàndia https://youtu.be/Iu6zPmB3fL8 📺

També és interessant i útil quan s'ajunten iniciatives privades, associatives, practicants, entitats i governs. Per exemple:
Sant Antoni presenta el pez 'come plásticos' para concienciar sobre la recogida de envases https://www.diariodeibiza.es/ibiza/2019 ... 67359.html📚

Limpieza internacional de costas https://ambienteeuropeo.org/proyectos-2/📚

120 voluntaris participen en la neteja integral de Cabrera https://www.caib.es/pidip2front/ficha_c ... ca=8888630📚


Netejar i cuidar la mar també pot inspirar gran art i bell, música, cançó, cinema, i inclús ser viculada amb sa publicitat i empreses. Per exemple aquest gran art de publicitat de cervesa:
Una altra manera de viure https://youtu.be/P0kQdJ8ExYA🎭📺

Acte III. Compromís https://youtu.be/A9HW3YlR1EI🎭📺

Amor a primera vista https://youtu.be/rn3TjJUGwK0🎭📺

.
Imatge


JUGAR A CUIDAR ÉS SIMBÒLIC... PERÒ MILLOR INTENTAR ENCERTAR!
😊😉

En jugar a cuidar es medi, es viu un moment simbòlic i lúdic. Si es prioritza sa sensibilització i emocions, no té per què ser 'útil' o implicar una millora 'real' pes medi. Bastaria, en teoria, practicar intentant una ajuda que s'interpreta com a benefici pes medi.
Però té més valor, si realment s'ajuda es medi, encara que sigui un ajut humil.
Conèixer ses espècies i ecosistema, tenir encert naturalístic mentre es juga, permet saber millor com jugar. Saber actuar significativament pes medi mentre es neteja com a lleure.
Si es juga a cercar cuidar es medi, val més si realment ajuda s'entorn. Convé saber si realment s'està cooperant en afavorir equilibri o benefici ambiental. I no és senzill, podem patir molts biaixos i errar... 😉Però pot ser falla més es greenwashing!

.
Imatge


NETEJAR ÉS VIVENCIAR AJUDAR, DIRECTAMENT
I en es medi natural, és prou ric!

Aquestes pràctiques cuiden es medi interactuant directament, físicament. Hi ha aquest component emotiu diferent, vivencial, immersiu, instantani, situacional... Interactuant ajudant físicament!
Implica una experiència diferent, i afecta diferent com a premi. Supòs que hi ha un punt psicològic, neurohormonal. O de percepció ambiental, d'agraïment, d'afecte i de cures. S'apropa diferent a sa tendresa, sa delicadesa. Com una redempció o ofrena simbòlica, o un ritual. Permet una expressió d'una acció efectiva d'ajuda. A la vegada que es cerca estratègia en un medi incert i estimulant, i una finalització de tasques pendents.

Durant es lleure i joc de cuidar es medi netejant nedant es creen moltes interaccions cooperatives entre practicants. Però també hi ha certes normes i lògica interna respecte a ses interaccions amb sos animals, s'ecosistema o ambient. I va bé cercar o interpretar sa seua intenció, voluntat, personalitat...
En es medi silvestre hi ha interaccions motores i físiques per totes bandes, i poden ser així de benefici, mutualisme, 'cooperatives', d'ajudes.
Observar aquestes ajudes amb sos animals és interessant. Però deu variar segons es models per a interpretar-ho, es criteris... Hi ha moltes curiositats per etologia, en com interactuam nedant!
I s'impacte emocional és també beneficiós localment a s'ecosistema i es paisatge. I mantingut a la llarga pot fer-se més evident. Per exemple, una neteja local puntual popular de platges aporta una vivència mantinguda un temps. I és emotiva per s'impacte a qualitat de vida i 'ajudar' en es paisatge. Mirar sinó aquesta neteja de platges que han fet a la Índia a
The Incredible Transformation Of World's Most Polluted Beach
https://youtu.be/jXcoPO76UyA🎭📺

.
Imatge
Expressió i paisatge motivant per a observar es medi o es detalls de ses ones mentres es cuida sa vorera.
Hi ha un anvi curiós de tons en es buf d'aigua segons es raigs de sa posta de Sol. Està tot molt sarurat, per a veure-ho millor. Però noooo hi ha un filtre fotogràfic roig a sa zona superior de sa foto.
Just en aquell punt es raigs rojos directes des Sol passaven per amunt ses roques a la dreta, fora de sa foto. I coincidien il·luminant directament sa punta des buf d'aigua.
S'aerosol mòbil també tenia iridescència, però no es veu bé aquí.
No hi havia cap fullet vigilant aquest tresor! Però sí que hi havia mooolt d'or a s'inlci de s'arc iris! O sigui, dins s'estel des Sol! ♥


.
Altres pràctiques, de...
CUIDAR ES MEDI INDIRECTAMENT

Altres pràctiques ambientalistes molt diferents intenten cuidar es medi indirectament, sense interactuar-hi físicament. Són activitats que no cuiden es medi en es moment que es juguen o s'expressen.

Per exemple, fer observacions naturalistes, estudiar, fotografiar, divulgar... O anar a una manifestació ecologista. O organitzar una recollida de doblers mitjançant una competició ajudant una causa ambientalista. O crear una fita simbòlica esportiva modèlica i èpica, a favor de sa natura. O jugar un esport amb imatges a roba i lemes ambientalistes....
Si ens manifestem per salvar sa posidònia, no implica estar plantant-la, o traient fondejos que l’erosionin en aquell moment, sinó que ho cuiden indirectament.

Moltes pràctiques ambientalistes no cuiden directament. Qui les practica no viu s'ajuda directa física a s'ecosistema en es moment de practicar-les. No intenten ajudar es medi directament, sinó diferent.
No interactuen igual amb so medi! A seua norma principal, sa seva lògica interna i accions, no hi és això de cuidar o ajudar es medi directament físicament.

Però tot i no incidir directament en es medi, aqustes expressions són una vivència igualment clau, molt importants a sa nostra societat! Eduquen i influeixen!
Aquests lleures o expressions ambientalistes, ses manifestacions, art, estudis, observacions, fites, rècords, sa imatges... Tots ajuden molt es medi, indirectament! Reforçant un valor educatiu, ambiental, social, deportiu, de salut... Modificant es medi a la llarga, i en com ens hi relacionam i ho percebem.
I poden ser molt activitats serioses, o no, desenfadades, com una expressió lúdica, un lleure, deport, entreteniment, o joc. I poden ser de molts estils, formals, cridaneres, lúdiques, amb humor... Per exemple, es passa gust mirant aquesta obra d'art i expressió de s'enllaç, que és un vídeo humorístic sobre es recipients de plàstic:
Humanity’s Impact - How many plastic bottles do we produce?
https://youtu.be/M1_zb10euFo🎭📺
Ull! ;) Que ve s'ona gegantina, una allau imparable de fems! 😊

.
CUIDAR ES MEDI DIRECTAMENT, SENSE NETEJAR
Hi ha moltes pràctiques que no netegen es medi, però cuiden es medi directament. I poden ser lúdiques, amb molt de goig. A poc a poc, o amb activitat física intensa. I amb rècords o sense, i competint o no competint...
Per exemple, es pot cuidar es medi regenerant sa biodiversitat. O millorant sa seguretat des carrers i camins. O en un paisatge beneficiar expressions, s'estètica. O afavorir s'accessibilitat... I amb accions lúdiques de construcció d'art, o renovant tanques, llindars, o arreglant i fitant camins, tallant branques, construint refugis... O de cura, sembrant llavors, decorant un bosc, nius d'aus o ratapinyades, beneficiosos per natura, o tasques a una finca amb bonsais, o una zona comuna amb jardins secs o horts, o trasplantant arbres a zones reforestades, limitant espècies alienes, foranes o invassives...
Així es cuida lúdicament sa biodiversitat des medi, o sa seua capacitat de recuperar-se o sobreviure. O que sembli bell, més segur, o útil, amb més o menys encert per a ecosistema i benestars.
I aquest encert i criteri naturalístic cuidant es medi no té per què renyir amb s'estil informal, lúdic, amb so lleure o un joc. Però si venim d'un entorn molt formal, a pics hem de reaprendre a jugar, practicar de forma lúdica aquest àmbit de coneixements.

.
Imatge
Sensibilització indirecta amb una acumulació de Pelagia noctiluca perdent filaments entre fems. Sa Pedruscada, 2009

CUIDAR NETEJANT NEDANT COM A DEPORT, COOPERANT.
O COM A ESPORT, COMPETINT?

Cooperant és com es va recollir es virotet jugant, passejant, com a deport, un esbarjo i una diversió per sa vorera marina. Durant es capficos i passejades netejant com a activitat física de salut... I és ambientalista i de recerca, per a revisar i plena de dubtes. Amb expressió, exploració, o fins i tot art efímera amb fems , de construcció, o en reordenar objectes

I amb so nom d'eco-swimming netegen nedant amb un estil i equipament més proper a s'esport de travesses en aigües obertes. I organitzaren un taller de natació netejant en aigües costaneres. I van recollint residus dins boies de senyalització de s'esport de natació en aigües obertes o triatló. Però ull, que són boies delicades, permeten carregar poc fems, lleuger, que punxi poc... Més infos a:
Eco-Swimming en Cadaqués by Miquel Sunyer
https://www.rockthesport.com/es/evento/ ... mming-cdqs📚

Segurament a altra gent competeix nedant netejant, i és proper a tendències d'esport. Jo no ho seguesc, però seria interessant veure-ho.

Pentura seria més significatiu per a educar si es netegés amb altres boies o equipaments personals per a carregar més fems. Sa predisposició a recollir i netejar nedant milloraria amb boies resistents a on ficar es fems petits, o penjar es feixucs, voluminosos... Així de cop es percep i es vol recollir mooolt més fems. És clar que això varia segons es recursos, altres fins educatius, sa pràctica deportiva, es trajecte...

ES DEPORT / ESBARJO TAMBÉ ÉS CREACIÓ, EXPRESSIÓ I CULTURA
Es deport és una expressió de sa societat, i és indicadora de com és sa societat. També és una configuració creada, que pot ser joc repetitiu, i element cultural germinal, modificador i crear tradicions.
S'empra es terme 'deport' des de temps primigenis de sa llengua. Per a referir-se a una diversió pràctica, model, inclús com exercici físic intens. Sovint fora casa, de portes sortint, de port o límits abstractes quotidians enllà, 'outdoor'...
Què diuen dos diccionaris importants:
(DCVB) DEPORT:Diversió, recreació; cast. recreo, diversión. Los béns que nosaltres avem en est món són en menjars e en vestirs e deports e solàs, Llull Cont. 49, 21. Nostres vassalls ab grans alegries, cants e deports passaren tota aquella nit, Pere IV, Cròn. 80. Alguna stona | yo cave'n l'hort | per mon deport, Spill 15794. Car tots mos senys han perdut lur deport, Auzias March xciii. Lo amaven tant, que no tenian altre deport ni altra alegria sinó son fill, Comalada PP 8. Lluytaria més brau contra la fera, | fent l'espectacle de més viu deport, Costa Trad. 119.

(DIEC) DEPORT Recreació, esbarjo, comunament a l'aire lliure.


.
Imatge
Humor sobre es nous esports, mentre volava un estel.


ESPORT MODERN IGUALITARI, ESTANDARDITZAT, AMB RÈCORDS, RÀNQUINGS, JERÀRQUIC, INTERACCIÓ COMPETITIVA...
(No ho practic gaire...)
A molts exercicis i lleures sa gent es mou seguint una mica es models motors i es valors de s'esport modern o es seu entrenament. Sa pràctica lúdica i com es mou es cos gira sovint influïda per un cert estil esportiu.
Ses pràctiques d'esport més modern solen ser un poc diferents de ses d'esport i deport que vénen de més antic. S'esport modern innovà una mica, sobretot en cert rendiment motor. I tendeix més a establir puntuacions, rànquings, i molts sistemes de jerarquies. I s'organitza en entitats associatives, reguladores. Condicionant de forma abstracta i de lluny es practicants jugant. Defineix amb cura què es valora, i unes normes estandarditzades. I crea interaccions competitives, oposició junt amb cooperació i ajuda dins bàndols i col·lectius.
S'esport modern destaca per regular prou sa major igualtat de possibilitats entre gent diversa, i evitar certs riscs entre bàndols i col·lectius, i el que representen. I hi sol haver es rol dets àrbitres o es control independent i refinat de sa violència. Això no implica siguin més o menys violents, sinó que a s'esport se marca de lluny quina lluita simbòlica és sa que puntua, i es practicants s'arrisquen diferent.
Es simbolitza sa lluita, es sublimen certs instints, i es representen conflictes. Però es recreen de forma habitual, enfortint aquests automatismes i valors. Formen com un nou context molt hegemònic i influent a sa vida quotidiana.
I a s'entrenament o exercici físic vinculat a s'esport modern solem moure es cos diferent, i sobretot expressam altres simbolismes i estils, i relacionars. Són d'altres maneres que a exercicis des lleure i esbarjo més informal, natural, deportiu, espontani...


ESPORT AMISTÓS, JOCS DE COOPERAR, ALTERNATIUS, ECOLOGISTES...
PERÒ QUE MANTENEN COMPETIR PROU A SA LÒGICA INTERNA...

(No ho sol cercar jo...)
Ets esports moderns combinen cooperar dins bàndols, però competint entre bàndols, normes de fora des practicants, regulades i estandarditzades lluny. Prou fixes, amb sistemes de punts, rànquings i rècords. Condicionen es valors i objectius, o sa motricitat, interaccions, relacions, emocions...
Es menys competitius, esportius amistosos, ho són en dedicar-se a valors diferents. Però mantenen normes, sa seua lògica interna, objectius de competició entre bàndols o tandes.
Igualment jocs que es nomen esports alternatius, cooperatius o ecologistes, modifiquen materials, reciclats o alternatius, expressions i lemes que destaquen valors així, intensitats, equitat, atencions... Però ses regles i lògica interna sovint segueix sent de cooperar junt amb competir, rànquings bàndols...Tot i que ja s'allunyen una mica de tendències competitives des model més hegemònic esportiu.

.
Imatge

JOC NATURAL, EMOTIU, LLIURE, ESPONTANI, EQUITATIU, ECO-UBUNTU, GENTIL...
Una tendència cooperativa, diferent de s'esport i jocs més populars i estàndards.

(Això sí que ho cerc més, sí! 🙂)
Hi ha pràctiques lúdiques diferents a s'esport modern, més naturals, amb menys tendències esportives. Més lliures, informals, i apareix a molt de deport, com esbarjo sovint a aire lliure, com molts lleures quotidians i rutinaris, però més minoritari i sovint en altres contexts, potser més de confiança.
😉 Potser va una mica així: https://www.thefarside.com/2024/05/01/3 😋😁

I tant s'esport modern i com un deport natural, tots poden ser beneficiosos! Amb més o menys activitat física, un cert moviment corporal intencional aparent, o no aparent...

Ets esbarjos, exercicis i motricitats menys estàndards poden ser com més naturals, menys culturitzats. I qui els practiquen poden trobar més senzill executar el que desitgen, hi ha més varietat. I serien jocs més fidels a qui i quan es practiquen. En aquests jocs flueixen millor es criteris espontanis, es significats i ses lògiques variables. Són un poc més lliures, improvisats... Es condicionants que fan avançar es seu lleure són més diversos... Amb més opcions per a facilitar que es visquin i practiquin amb condicionants diferents.
És clar que també poden puntuar, competir, i seguir una mica normes estàndards. I si s'hi competeix, pot ser amb altre significat o sentit, més comunal, ubuntu...
En ells es desenvolupen més fàcil altres automatismes i hàbits, de consens, mes pacífics, amistosos, gentils, de concòrdia, de cures...

.
Imatge
Per mi que aquesta pilota de golf no està accidentalment en remull.
😜Ja no hi havia es banderí, però... 😉 Com es fa un forat a s'aigua?



Es deport natural, no cerca tant ses regles comunes, ni seguir estàndards previs. És una diferència grossa respecte a ses condicionants de ses normes i estils de s'esport modern.

Per a segons qui és incòmode moure's en estils així, desconcertant i incert, arriscat...
Tot depèn des moment, potser...
Sense tants condicionants previs, es pot passar un gust diferent, amb més llibertat de triar. El que 'puntua' és una altre cosa!
No es segueix tant s'esport o es seu entrenament funcional i motricitat, simbolismes, mèrits i valors...
Amb més llibertat es poden enriquir lògiques diverses, objectius humorístics, emotius, noves interaccions, rols, moviments espontanis, altres sentits o incertes.
Es troben significats que van més cap a plaer, sensualitat, festeig, afectes, o simular por, descobriment, terror, bromes... Infinitat de variants, estils i juguesques!

Un lleure més natural pot fer fàcil tantejar, experimentar, explorar, expressar espontàniament.
Facilita sa diferenciació de jugadors, equitativa, adaptar-se integrant éssers variats. I es fins i sentits ambientalistes diferents, explorar...
Per contra, a s'esport sa norma i sa lògica més comuna destaca sa igualtat. Això a pot minvar s'equitat si som ben diferents!
Qui juga deport no tan estandarditzat pot triar més. Pot filar més prim i a prop des perquè es mou en un moment. En jugar més lliurement es regeix tot diferent, i pot ser ben variable! És sovint un lleure o joc amb significats o culturalment més divers!
Aquest joc més lliure també pot ser un poc reconegut i repetible, i es pot transmetre, i arribar a ser element cultural entre generacions. Però pot seguir sent variable, com un ritual prou natural! :)
Si jugant naturalment o més lliurement es troba que no es gaudeix en igualtat de condicions, no hi ha prou consens, aquestes es poden modificar equitativament. Per gaudir tots, en ubuntu. Inclús ubuntu amb ecosistema, si en sabem o encertam prou :)

ALTRES JOCS SIMILARS,
COOPERANT, SENSE COMPETIR
I DESTORBANT MENYS...

Netejar per lliure jugant és similars a altres lleures cooperant sense competir. Per exemple qualcuns balls, cants, fer qualcuns castells, acrobàcies i malabars, danses o sortides en es medi amb certa exploració, diades cooperant, construint, creant...
I moltes diades i activitats col·lectives lliures, que cerquen millores i ajudes per s'entorn també ho solen ser. Practiquen un lleure amb interaccions ben cooperatives. Tan si s'ajuda es medi directament físicament, com indirectament.
O passa en jocs i situacions educatives i de recreació, serveis de turisme, teràpies, relacions amistoses, jocs de confiança i emocionals... O qualcuns jocs i atencions amb familiars, relacions amistoses, conjugals, entre infants... En situacions poc exposades, en un cercle relativament segur, confiable, afectiu, relaxat, tranquil...

.
Imatge
Humor sobre jugar i ballar amb animals, o peixos. Per aprendre com són, com 'funcionen'. Per a agafar confiança en variar qui mana, en què, es rituals, o ets objectius jugant.
Així aprenc a no destorba'ls tant netejant i cuidant es medi


NETEJAR JUGANT COM CRIATURES, AMB PEIXOS!?
Per a destorbar menys netejant, va bé abans jugar amb sos animals, per a tenir-ne millor coneixent pràctic. Per a anar assolint i automatismes. És útil per a establir complicitat de joc, i bona comunicació quan es neteja.

Un joc natural ve a ser com un joc infantil, jugar com nins durant sa vida adulta. És més com sa tendència des joc emocional o afectiu. Són volubles, viscuts com expressions espontànies d'emocions variades, cosa ben sana i útil per a una cultura adaptativa.
Com juga un adult amb animals de companyia? I amb infants de pocs anys? És diferent amb un corb marí que amb sos peixos?
Cada ésser té una perspectiva, i cada jugada o vivència és un poquineu repetible, amb sa seua lògica. I hi podem entremesclar sabers, i aprendre'n, segons es condicionants, ses percepcions, sa motricitat, es rituals i interessos, ses variacions segons ses estacions meteorològiques o hores des dia....
Jugant amb sos animals podem interactuar i trobar vincles dinàmicament. Entendre'ls més instintivament, interactuar millor automàticament.

O jugar pot servir com a teràpia per totes bandes, i per passar gust. A vegades hi ha animals silvestres que en agafar confiança semblen explicar, rememorar i explicar vivències seues. Recorda en algun punt a una persona gata a sa barra d'un bar. Expressen a sa seua manera, molt destirotada, sentida... Quan es relaxen o se senten acollits i escoltats amb empatia, sembla que mostren com jan patit, i que ho expliquen.
Dues divulgacions sobre traumes d'animals socials i silvestres:
Ecology and Neurobiology of Fear in Free-Living Wildlife
https://www.annualreviews.org/doi/10.11 ... 720-124613
📚

Do wild animals get PTSD? Scientists probe its evolutionary roots https://knowablemagazine.org/article/li ... s-get-ptsd📚

Qui sap què reaprenem o aprenem, i recordam jugant amb peixos, pops, corbs marins o gavines. I si aprenem a percebre i interpretar més com 'funcionen' podem trobar curiositats, utilitats... ;) Inclús jugant amb ells ens poden indicar aspectes nostros ben ràpid, més que ses persones que ens coneixen! Podem aprofitat que tenen una percepció a altres velocitats, tempos, capacitats, atencions, poca vergonya...
I per saber 'idiomes animals no sol haver massa escoles i clubs, mestres a escoles...

Pensem en quants idiomes parla una persona adulta estàndard mallorquina a zona turística. I si no fa de pare o educador, encara recorda com jugar amb nins? Sap comunicar-se i establir complicitat ràpida per jugar amb infants menudets? I amb un canet o un moixet? I amb animals silvestres? Quants sabem jugar amb qualque peixet?

Dissortadament amb sa educació i estils de vida modern i urbà sovint no sabem entendre i comunicar amb formes de vida diferentes! No és senzill si no hi tenim tracte sovint. O si som majors amb rols formals i vergonya a jugar... Ens cal practicar, recordar-ho, reaprendre'n...
Per il·lustrar-ho amb humor, per exemple, aquí dos dibuixos còmics d'errors amb cans:
https://static.boredpanda.com/blog/wp-c ... 7__880.jpg📚🎭😋

https://static.boredpanda.com/blog/wp-c ... 0__880.jpg📚🎭😋

També hi ha gran art de comediants. D'un 'pastor' intentant comunicar-se amb en Lluc, es seu 'canet' molt llest i que estima ses ovelles. Fareu bon riure! Té molt encert etològic! Ben segur que molts els reconeixereu a
Pastor-SIT https://youtu.be/oen2w8stTTc🎭📺

.
Imatge
Exemple d'observar interaccions art i expressions amb animals. Es ca acompanyava passivament es malabarista de foc.
I coincideix que a suquí a prop és on vaig trobar es virotet...



LIMITACIONS EN NETEJAR JUGANT.
INCOMODITATS, INTRANSIGÈNCIES, I ABUSOS...

Sa pràctica de lleure cuidant es medi és una part humil des lleure en general, que pot ajudar a canviar ses percepcions, coneixements, relacions, valors... Com un salt qualitatiu, de costums.
És important compartir es paper d'aquesta situació, sa vivència, es rol, sa dinàmica i lògica interna des joc netejant! I experimentar cercar, trobar i recollir fems descontrolat.
Pot ser xocant per qui ho conegui i no ho hagi practicat. I més per a qui ho desconegui o ho menystingui. És ben sorprenent com reaccionam.
Som una societat de consum, i en es principi, es percep com dissonant. I incomodar viure tant de canvi, i nedant a la mar!
Un joc simbòlic és com un ritual, i si es sent com molt diferent o nou, veure-ho pot estressar, desconcertar...

Si es neteja seriós o com a voluntariat puntual, sense jugar, sol semblar més comú, normal, fins i tot correcte... I jugar i ser feliç netejant espontàniament dia a dia pot ser vist com estrany, i ser minoritzat.
Qui tresca, neda o busseja cuidant sa natura pot sentir-se més reconegut o valorat si mentre es mou practica com en un esport estàndard. Explorant la mar de forma planificada o organitzada, en una colla de campanya o diada. Amb un rol naturalista típic, sotrols i accions amb certa disciplina, i senzilla i fàcil de reconèixer per altres.

Normalment a s'àmbit marí hi cap menys s'etologia experimental, això de ses emocions i interaccions i afectes amb animals fora de laboratori, amb cultures incertes seues...

Ets adults ens autolimitam a ser espontanis, no jugam amb animals, però no sols per no molestar ets animals, sinó per biaixos. Ens cream resistència cultural o social cap a ets imprevists, desconcerts, modificar costums.
Per exemple, jugar com un nin amb un peix a la mar pot semblar massa desconcertant o fer es ximple si ens veuen!
Hi ha costums hegemòniques des lleure i turisme amb ses que ens anam estructurant culturalment, i després no acceptam canvis fàcil.
Es joc i esport modern estàndard popularment és ben transcendent, important, inclús seriós, formal, i amb jugadors gairebé mites, i seguiments de fraternitat fins i tot místics.
Una costum, viscuda i repetida anys, a vegades es configura com si fos un fet que ha d'ésser sempre així.
S'esport pentura ja es considera un ritual o un hàbit més honorable, valuós que moure's instintivament i casualment, desordenat. Més rendible que un esbarjo espontani i informal amb infants, nadons, cans o animals... I encara més si ets animals són silvestres, o poc agraciats, desatesos, bruts de fems...

Ses costums i es rituals, ses expressions lúdiques són definides socialment i a cada cultura es van acomodant. I en un entorn fixe, poc divers socialment, en un parell de generacions ses costums poden semblar universals i eternes!
Exemple de ritual, de ficció, i que seguiria unes instruccions de comiat a
Captain fantastic Sweet child o' mine scene
https://youtu.be/cHSk606yFas🎭📺
.
Imatge
Fragment de fotograma des film "Captain Fantastic" a baixa resolució per a propòsit didàctic altruista. Els drets i autoria segurament son de sa distribuidora o dets estudis on s'ha produït.

Netejar o cuidar la mar nedant amb aquests estils cretius, lliure, deportius, d'esbarjo, es pot percebre com 'massa' diferent, inconvenient per a sa imatge, incomodar...


Anys abans potser més, semblava agradar poc a segons qui. Normalment a qui semblava tenir qualque interés poc clar, clandestí o afí a furtivisme, cap a mi o animals, plantes marines... O qui patia per sa imatge o aparença, i minvar qualque benefici o privilegi, o alguna autoritat, negoci, servei...
Per exemple, si netejant així deixava provisionalment fems a sa vorera. I sa gent passejant ho veia més, i els semblava feo, indignant, que arruixa visitants, a qui llogar apartaments, a turistes... Tot i que sa neteja formal no arribava per tot, i tota neteja té dificultats, complicacions, i un cost, per moltes bandes... I era una millora que es fems que estaven descontrolats dins s'aigua quedessin recolllits en un munt a recer, més accessibles i més controlable sa contaminació.
O podia sorprendre i incomodar s'estil informal, provant materials per a jugar, roba acolorida llampant, expressions o art amb sos fems...
O per exemple, semblava incomodar molt, però a pocs, que jo nedés amb boia, que fes fotos de fems, o que em coincidissin es furtius aprop i no m'agradés... I és que en trobava sense voler molt sovint, i això que intentava no coincidir-hi, però algunes setmanes costava, i em perjudicava de mil formes, inclus evitant anar a nedar.
Aleshores a vegades mentres netejava i nedava qualcú malinteressat se m'atansava com intransigent, incòmode, violent, crispat i em pressionava de forma variada. Alguns amb comportaments abusius o maltractadors, o com a mínim poc encertats. Com joc brut, manipulant ses aparences, per a desinformar. Confús per a qui ho mirava i no ho patia, i sense massa risc per a abusadors, però més mal evident per as qui ho patim.
Per exemple, en repetides ocasions durant dies diferents, i temporades, em cridaven i feien gests de forma molt vistosa o marcada simulant que em renyaven, per jo suposadament marisquejar, pescar o bussejar amb escafandra. Tot i que d'aprop havien comprovat que era fals. Inclús a vegades a pocs metres ben aprop, o minuts abans, altres enfront seu sí que hi marsiquejaven o pescaven infringint normes. O confonien a altra gent amb explicacions que donaven a entendre que jo practicava pescasub amb permís, cosa doblement falsa.
O per exemple, sobretot per part de furtius i afins, o de qui els escoltava i era enganat, s'abús m'era menyspreant, provocant, fent burla, falta de respecte, insult, coacció amb amenaça amb gests, armes o temeritats possant-me en risc de traumes... Algun pic sense cap motiu aparent ni relació, atropellaments, cops nedant. Inclús a terra, cops a ses parts delicades des cap, coll. I estant jo ja assegut o tombat terra, cops de peu a sa columna. I després a sobre meu m'ofegaven escanyant, estrangulant... I de pas, clar, espenyar o fer com intentar robar sa càmera.
Es maltractes, de tant en tant anaven acompanyats de males excuses estranyes, de poc sentit, com per a justificar-ho. Per exemple:
(a) jo no pescar, i dir que troben es meu capficos poc productius, (b) o al contrari, insinuant o dient que jo pesc furtivament o busseig furtivament a zona protegida, (c) per jo fer capficos i fotos de peixos sovint, (d) per jo ballar, jugar i riure amb peixos o aus, (e) per jo netejar la mar com a lleure dia a dia, (d) i com a entrenament, que troben boig i inservible, (f) o jo nedar amb boia o senyalitzat que els sembla 'que atreu furtius' o 'engana', (g) per jo no simpatitzar quan pesquen furtivament o amb fusells gens o mal senyalitzats i mooolt aprop meu, (h) per mostrar rebuig quan m'apunten amb fusell, (i) jo protestar si em tiren fins ferir pedres des de desenes de metres amunt, o aprop pedres grosses, o botelles i llaunes plenes, o objectes i fems densos de metall, com ara arpons perduts per altres, (j) jo queixar-me si em salten d'acantilats caient-me a sobre, o a pocs centímetres, intencionadament de forma descarada i temerària, quan havia esperat a quan ja no saltaven, (k) queixar-me de què m'envolten fent eslàlom temerari amb embarcació i passar per a damunt, (i) quan per motius clau de seguretat se'ls fa una foto, després d'ells actuar amb viloència o greument, (j) per jo cercar, fotografiar, recollir i agrupar es fems a sa zona medilitoral i supralitoral, i ells queixar-se que estava millor més ocult, o a dins la mar, emprat com abocador, i on no els destorba ja, (k) motius diversos meus personals com ara s'edat, s'aspecte, s'idioma, o sa meva veu d'escanyat... O tècnics, per exemple des meu estil de nedar juganer, o sa meua roba i equipament que ús per ser vist aviat...

.
Imatge
Femsukinant un abocament festiu típic d'embarcacions. Redols de Cala Moltó, prop Cala Agulla, aprox. 2012.

Es comportaments humans observats a la mar són com més complicats o variats que es dets animals. Possiblement més en ser tants de visitants i que es van renovant, amb visites de poca durada, foranis o internacionals. I amb una lògica consumista, que varia molt segons el que hi cerquen.

Imatge
Llunada / lluna / martell, llunyana però similar (Sphyrna zygaena?) Crèdits imatge: Gerd Eichmann (CC BY-SA) https://commons.wikimedia.org/wiki/File ... 76-gje.jpg

Es comportaments d'animals silvestres em semblen relativament més previsibles. Per exemple...
En ets anys setanta es veien taurons martell nedant aprop des fons de sa vorera. I hi nedàvem submergits a un grapat de metres, ells mantenien certa distància. Els nomíem llunes o llunada, i pentura seria Sphyrna zygaena, S. mokarran o S. lewini. Bastantes llunes farien uns pams, altres menys d'un metre, i poques prop d'un metre i mig. Però un parell de vegades es veié s'ombra d'una més grossa que vaig evitar, i no en sabria dir sa mida.
Normalment elles nedaven aprop des fons i a més fondària, i on es descartava peix, a davall on amarraven ses barques grosses de pesca, de ses naus que nomíem bous, a Cala Figuera de Santanyí.
Unes poques llunes tal vegada no hi arribaren de caure de descarts a bord. Estaven ben vives, rondaven, anaven i tornaven en diferents dies, hores, com independents des bous.
Les vèiem més des de terra, mentre passejàvem per es moll mirant es fons en s'hivern i inici de primavera.
En moments lúdics alguns nins, majors que jo i més atrevits, botaven des de sa coberta des bous atracats cap a s'estiu i en hores de Sol directe, quan sa llunada no hi nedava tant a la vista.
Altres nins ens banyàvem a una trentena de metres as nord, a s'altra vorera enfront des Caló d'en Busques de Cala Figuera, que és estret i llarg com un torrent. A sullà d'infantó hi vaig aprendre a fer es primers capficos i banys amb immersions i desplaçaments pes fons. I bastant després aprendria a nedar respirant, tal com neda un canet, hi, hi...
Segons com es tauró martell sí que hi atacava. Potser accidentalment, o competint per una peça de peix d'algú que pescava nedant. I a sa part que quedava entre Sol i ombra, segons s'hora.
Un pic, no gaire lluny, vérem a dos nins majors que pescaven amb fitora nedant, a sa vorera sud des caló, que es migdia encara queda entre Sol i ombra. I just després un estava mig ajagut plorant el que semblava un petit tall net i profund devers es turmell o sa cama. I cridaven que havia sigut sa lluna.
Noltros ho miràvem un poc lluny, des de sa vorera nord d'enfront, asseguts a ses escales que apareixen en es minut 09:45 d'aquest anunci: https://youtu.be/G2yFVITVG3E?t=585 I totduna uns adults els van socórrer, i es patró que nomíem en Pipes, es patró de ses pipes.
I en Pipes comentà que no convenia pescar nedant tan aprop des moll des bous. Que és sa vorera sud, i més a s'est des caló, més fonda, amb més ombra es dematí i migdia. Dies després estàrem expectants d'un nin major i veïnat que intentà, sense èxit, pescar sa lluna. Nedava amb un fusell d'elàstics de goma, més útil que un altre fusell de molles que hi havia. Es deia que eren fusells atrotinats reutilitzats, que es veïnats havien reparat de forma casolana, després de què els deixessin antics visitants francesos.
Però sí que per allà aprop apreníem a pescar mig nedant, o amb sos genolls en remull. A altres llocs de sa cala pescàvem algun pop, jugant i de forma molt bàsica, emprant només un mocador, un pedaç o torcaboques blanc. Només a sa vorera més as nord, amb so Sol directe, ben visibles. I més a s'horabaixa, a devers sa vorera est dets escars des Caló d'en Boira, que és s'altre caló de sa cala.
Cala Figuera és estreta i llarga, fa dos calons, dues branques perpendiculars, de dues torrenteres que desemboquen entre bosc i roques. Que sembla que continuïn llaurant acantilats submergides a la mar, i que s'uneixin pes fons submarí formant es recer de sa cala. I després es conjunt gira, s'eixampla, enfonsa i obri molt. I continua es girs entre acantilats, fins que s'obri pas cap a ses ones de la mar ben oberta.
Un grapat d'anys després ja no es veia aquesta vida marina. Fins i tot hi nedàrem o hi férem immersions en aigua freda, de nit... I apagant sa llum! Uuuh... 😉😁


Mallorca en general ha perdut molta vida marina en poques dècades degut a sa pesca, es destorbs, des renou, des fems moderns, de ses contaminacions urbanes o des sa ramaderia, per es turisme massiu...
Una reserva marina de pesca podria ser un bon avanç, però també atreu furtius, visitans, consumidors i banyistes que cerquen interaccions i experiències, que volen gaudir de productes més naturals...

Cal dir i recordar que el que més abunda a ses voreres sol ser gent respectuosa, i de joc net, que cada pic coneix i comparteix més es gust per aquest lleure de netejar i cuidar es medi.
Pentura per falta de recursos, timidesa o qualsevol altre motiu personal no participa i interactua tant cuidant es medi directament, netejant voreres com a entreteniment...

I també negocis, serveis, gestors i treballadors o becaris i gent per lliure ajuden més darrerament, i de forma més cortés! 🙂 Per exemple recollint a peu, en barca, o és fàcil que ajudin en vehicles. Per exemple, recollint el que duc a ses boies mentres ned, o es que deix a sa vorera. O es van minvant de diverses maneres ses infraccions que perjudiquen...

Si ens atrevim valents a passar gust tendint més a cuidar es medi com esbarjo, hi hauria algun guany per cadascú, es medi, paisatge i animals. 🙂
I així segur que també variaria sa cultura o escola animal local!
Quan mostram i tenim més complicitat amb sos animals, ells ho noten molt! Ens perceben diferent! I això canvia ses vivències, ses interaccions amb sos visitants i banyistes. I ets animals podrien respondre de forma més curiosa, "no fent tant s'animal", amb més riquesa que sa indiferència, atacar o fogir. Ets animals també ens demanen ajuda, ens avisen, mostren, eduquen, o ens ajuden de formes sorprenents!


UNA LÒGICA COOPERATIVA POC COMUNA!
AMB AUTOMATISMES DIFERENTS

Un joc atent, gentil, amable...♥

Actualment cooperar sense competir no apareix massa a sa imatge pública popular ciutadana. Ni a sa cultura lúdica esportiva, ni es seu model o espectacle de masses. Ni entre infinitat des jocs i deports de joves i adults moderns.
És diferent i interessant es lleure de netejar perquè és un joc o ritual ambientalista i princimalment de cooperar! Tendint a més cooperatiu a sa lògica interna, i cuidant i interactuant físicament directament amb so medi! Amb valor cultural a llarg termini, o ambientalista! :) No són ni més ni menys importants que es cooperatius que apart combinen interaccions competitives. Però si són rars potser cal revaloritzar-ho! Perquè enriqueixen diferent, són opcions per nous hàbits, relacions... Permeten adaptar-se una mica diferent! Crear altres dinàmiques, hàbits, habilitats, automatismes.... No s'han de minoritzar!

Ses neteges lúdiques són expressió social, i element cultural diferent pets animals i es medi. Ets animals ho perceben mentre s'hi interactua, i poden aprendre'n, i transmetre-ho entre ells. Just observant es cossos, objectes, com ens movem...
Si es lleures cooperant tornen hàbit personal, creen automatismes ben diferents en habilitats motrius, i en ses relacions amb animals i persones.

Es lleure cuidant es medi no sols fa un ús de s'entorn, sinó que minimitza s'impacte, i a més cerca com ajudar s'entorn en sentit ampli, i a llarg plaç, per benefici de tots.
Això pot ser un tipus de lleure diferent a es més hegemònic, es competitiu, jeràrquic i d'èlits. Pot aportar vies i estils per models més cooperatius, d'equitat, consens, ubuntu, o adaptar-se diferent amb altres formes de ser, vida i s'ecosistema. ♥

Netejar la mar a poc a poc, de forma gentil és un jugar diferent a ses presses d'una competició, que no ajudarien massa...
Per exemple, no convé fer anar es peixos desbandats. Netejant entre roques i a entrants, veure peixos desbandats sol ser senyal que prop s'atraquen grans carnívors de caça. O altres humans com nedadors, apneistes, pescadors, banyistes, bussejadors, taules de pàdel surf, qualcú remant, fent snorkeling, o gent intentant observar i fotografiar peixos amb una mica massa de pressa...

.
Imatge

JUGAR ESPORÁDICAMENT AMB PEIXOS,
PER A DESTORBAR MENYS NETEJANT

Jugar un poc amb peixos als que no perjudiquen serveix per a aprendre com interactuam. Practicar-ho esporàdicament revisa i milora ets automatismes, com moure's. Varia molt segons s'espècie, sa situació de joc...
Ets automatismes apresos poden servir per a destorbar menys, o ser destorbat menys, mentre netejam aprop d'altres espècies més afectables a ses que evitam influir.
Cal tenir present que a vegades ens caldrà fer com molt "teatre" extra per a no destorbar es peixos afectables mentre netejam, perquè ets animals es fixen en el que cercam o per on anam. Ens recorden, i recorden què es fa a cada lloc!

Anotacions sobre...
JOCS ANIMALS PASSATS PER AIGUA 😉

(generalitzant mooolt...)
1-Triar s'espècie, lloc, moment per a jugar amb peixos
Han de ser d'espècies socials que no corrin perill si es condicionen un poc a perdre sa por. Que no es pesquen amb so nostro cos a la vista. I que no solen atreuere estèticament a bussos, snorkeling, pescadors.... No perilloses, però abundants. I en estols, per a que avancin es peixets més interessats i predisposats.
Cada colla i animal varia un poc de rituals i d'interessos, sa motricitat...
Es peixos joves, a vegades són es més oberts a jugar, tantejadors, exploradors.
I influeixen es lloc i es moment des dia, s'època i hores més socials varia amb la mar, Lluna, Sol, niguls, temperatura, si és primavera, es sorolls...
O ses experiències anteriors a cada racó, o sa seua escola...
I ells noten si tenim fam, i per això ens hi convé nedar apunt, amb sa panxa ben contenta!😋
2-Apropament
Observació de lluny com mlg dissimulant, de contactes visuals, o si són espècies cegues, vibracions, ones i calor de lluny.
Mostrar direcció des cos, i quan ens eviten mostrar passivitat, respecte.
Aproximació fent pauses, alternar creuar mirades calmades, temptejar intencions...
3-Presentació
Ens 'saludam' més intens, amb mirades i gest ràpids curts, i esperam com reaccionem. Varis pics, i ...
Si hi ha inspiració, pot interessar sa curiositat.
Provar de respectar distàncies després, i intercanvi de dominàncies...
4-Complicitat, joc
Si tornen, s'avança en coincidència de velocitats, tempos i ritmes, trajectes i espais. Més aproximació, exhibició d'intencions, respecte, presentació, tanteig de dominàncies i submissions...
Si reaccionem bé tots per a jugar, establim confiança i complicitat lúdica.
Sa lògica de joc és variable, i almanco inicialment la poden definir ells amb sos seus rituals, agafant confiança.
A mesura que jugam i agafen complicitat, va una mica més per sort, segons dia, hora, època, experiències anteriors, s’art i encert, es lloc, destorbs, imprevists...
Generalitzant, coincideixen una mica ses espècies socials, amb expressions o conducta rica. A ets animals en estol en aigua oberta, els pot semblar més un joc de ball, i d'establir vincles emotius, confiances i d'exploració, terapèutic...
5-Variacions
I després puc cercar com els puc suggestionar i conduir cap a variants, però si ho permeten fàcil ells. I és progressiu, i segons s'atzar de ses situacions, ses espècies...
Puc modificar elements constitutius de sa pràctica. Com ara s'espai, tempos, velocitats, itinerari, accions, gests, objectius, cooperar o competir, implicar més jugadors i es seus tipus...
I aplicar a ses colles i estols una mica com de dinàmica de grup. Com es comporta cadascun a dins sa colla? Tantejar com reaccionen a canvis, reequilibri de dominàncies i poders entre ells. Per exemple fer més cas a es quiets, febles, atendre diferent els tímids...
Els interessa tenir una amistat i bones relacions amb qui neden, exploren, passen gust expressant-se.
Quan hi ha complicitat, familiaritat, com un company, amistat, tot es torna ric, i varia molt! A vegades sa comunicació és ben complicada, i ses sorpreses i es dubtes, o ses experiències i observacions tornen ben riques i són un gust.
6-Final i bons records
Normalment preferesc intentar que ells acabin dominant i sentin guany, plaer per haver jugat i utilitzat s'espai, objectes o territori diferent.

Pot semblar poc, un avanç petit darrere altre, però amb so temps es conjunt i sa intuició se va enriquint. Torna ben curiós!
I jugant amb sos peixos segurs aprenem automatismes per a destorbar menys mentres netejam devora peixos afectables, perillosos... 🙂


I clar que si va bé sovint gaudim jugant amb peixos socials, doncs molts són jugadors divertits, bons ballarins aquàtics en estols, salerosos i bromistes. Són considerats o no, interessats, sorprenents, curiosos, expressius, adaptables, audaços... I sí, també fan comèdia i enganen!
I hi ha qui s'hi dedica mooolt més a jugar amb peixos! Un exemple:
Peces cariñosos https://youtu.be/hHojgWYhDtw🎭📺
No ho puc valorar massa, perquè practic diferent. És de gent amb peixos de companyia o busseig acaronant morenes! (Muraena sp.)
Ets aucells semblen més rics, sociables, i més entenedors que es peixos....
Però ets humans no volam gaire, i sí nedam prou bé entre roques!

Deu ser mooolt més fàcil jugar amb animals o aus de companyia, amb impronta humana... Per exemple:
Perro y cuervo juegan con una pelota https://youtu.be/dCIq90j38l4🎭📺
I hi ha qui va jugant molt amb animals, en fa una afició i ho divulga. P. ex:
https://www.boredpanda.es/experto-selfi ... n-dixon-2/📚
D'antic, com homínids, probablement jugàvem amb animals de companyia. Abans cooperàvem i intercanviavem més senyals i sons amb molts animals silvestres. I en passàvem gust i mutualisme! Serviria també per fer ponts entre humans, entre llengües i cultures. Ho recorda una mica es film de ficció 'Ballant amb llops', quan juga o fa expressió corporal simulant animals. Un retall a
Ballant amb llops (Tatanka) https://youtu.be/V456Vqd17Ko🎭📺

Imatge
Foto des de defora s'aigua, a un lloc poc fondo i poques ones.
Ses morenes ens eviten o són pacífiques, sobretot quan reposen. Ens poden mossegar quan exploren i cacen i hi ha olors a residus de menjar, feeding, senten que s'han de defensar per xocs o estretors, confusions, si les pesquen...


Jugar amb sos peixos més segurs i poc afectables serveix per a aprendre automatismes, i així posteriorment poder practicar neteja tantejant millor i dstorbant menys ets animals afectables, més complicats o perillosos!
Amb segons quins peixos perillosos convé tenir pràctica en aconseguir que no s'apropin, en com mantenir ses distàncies, que s'allunyin des qui netejam... Pot ser ben diferent, si ens convé semblar que som un depredador que podria caçar, i no un animal indefens pasturant...
Cal anar amb cura amb sos gests, ocupant espais, distraccions... I pot haver-hi autoenganys perjudicials, com ara es feeding, que condiciona es peixos a ser pescats, però també a que patim accidents si nedam passius, o netejam massa pausat, poc dominant...
I convé jugar sense massa presses. No anar sempre a les totes, sense mesura de gests destorbant animals, per a intentar atendre millor a com ens viuen jugant.

Fent un símil, pocs dies haurem de netejar com qui marca territori o espai a un depredador o un peixot esverat. I bastants dies netejarem com qui mima, o practica una cura a una ferida, o qui acarona! I tot fent ritmes i gests o moviments mig preparats. Potser i tot com un teatre per a peixos, una imitació, fals...

I jugar de forma natural tendeix més a expressar-se variat, aprop de s'art... És un procés que no es pot descriure fàcil del tot.
😉Però hi ha un model totalment detallat de s'art
Idò, útil per a ensenyar com netejar nedant jugant!🤿
Explicat en aquest vídeo dramatitzat,
clicant a s'enllaç:
https://youtu.be/3wxz5wbu7mM🎭📺 😜
.
Imatge
Fragment de fotograma des film "Dead Poets Society" (1989) a baixa resolució per a propòsit didàctic altruista. Els drets i autoria segurament son de sa distribuidora o dets estudis on s'ha produït.

Apropar-se a es lleures i cultures dets animals ens pot ajudar a adaptar es nostros, i ses costums, es valors... A conèixe'ns, sobretot quan esbiaixam percepcions, habilitats o automatismes, sabers... I atendre ats animals de forma diferent té connotacions especials, d'estil i de model de conducta.
Per a jugar, sobretot amb animals, ets humans adults urbanites molt culturitzats hem de tornar una mica cap enrera i baixar des carro, pujar més a sa gepa dets instints bons.
Va bé jugar, fer de clown atent, i experimentar per a 'parlar' i entendre's, interactuar amb espècies a qui no perjudiquem, i siguin sociables, no perilloses... I així quan netejam es medi les destorbarem manco!
Sa complicitat per a jugar i s'humor ajuda a entendre, a conviure amb éssers diferents!
😜Fent-ne humor...
Jugar serviria a ets autòmats 🤖 que enviaria sa NASA a ses llunes aquàtiques! 🌍🚀🌜
Si 'contacten' 👾 amb colles d'àliens com grumers, ctenòfors o popets... 👽
Idò! Ses IAs des robots de sa NASA copiaran a Clowns Sense Fronteres 🤡 es protocols i tempos de presentació, complicitat i situacions de joc!?

Pentura es CONTACTE ALIEN 👽
així no és massa perillós, i a qualque robot clown li va bé! 🤖
Ull a un vídeo d'una epifanía dramàtica, d'un
primer CONTACTE amb CRIATURES FEROTGES
clicant a
https://youtu.be/o8D44LXW8qw🎭📺

Imatge
Fotograma des film "Fierce creatures" (1997) a baixa resolució per a propòsit didàctic altruista. Els drets i autoria segurament son de sa distribuidora o dets estudis on s'ha produït.
Tord blau l’ha editat per darrera vegada el dia: dc. juny 12, 2024 5:16 am, en total s’ha editat 237 vegades.
Tord blau
Member
Entrades: 84
Membre des de: dl. feb. 22, 2021 1:41 am

Cuidar litoral. Neteja nedant amb sacs boia i grimpant. Info, provant trucs, històries...

Entrada Autor: Tord blau »

Imatge
Sacs boia carregats de fems recollits nedant superficialment en un itinerari, passant aprop de turistes submarinistes turistes ambientalistes que netejaven a més fondària.

PRÀCTIQUES QUE A VEGADES ES CONFONEN
amb so femsukí nedant, trescant i grimpant


NO ÉS SWIMRUN
Femsukinar així és similar a swimrun, però sovint més lent i combinant amb grimpar. Netejar entre cales i platges varia segons orografia. Hi ha entreteniment de molt fems desatès a entrants estrets de zones intermareals, esculls, roquissars, costers, acantilats...
En canvi es swimrun és més organitzat, esportiu, competitiu, i no cerca netejar, almanco a sa seua lògica interna principal.
.
Imatge
Closca de caragol de porcellana pigada (Erosaria spurca / Naria spurca) amb so seu cranquet ermità. Es cranquet ermità mostra un dibuix a s'esquena, devora ets ulls, que sembla una calavera! 💀 I el malnom Pirata
😉Uuuuuh... Sa seua calavera 💀 confon a depredadors? I sobreviuria més, seria més competitiu...


NO ÉS MARISQUEJAR
Femsukinar va de recollir deixalles,.fems, residus artificials, antròpics, contaminadors o perjudicials, o que flueixen diferent amb ones i erosionen, fereixen...
No és marisqueig, ni agafar pedres, ni pescar animalons per a jugar-hibcom si fossin de companyia! No és recollir ni eriçons, ni escopinyes, ni crancs, ni gambons, ni peixets!
I netejant fems en èpoques de reproducció convé anar més alerta a no distreure i moure aquests animals, molt afectables quan recollim fems. O a ses dates de veda reproductiva, a ull, i com 1 regla mnemotècnica a ull, serien es mesos amb una R en es seu nom (setembRe, octubRe...i així tots, fins abRil. Diferents des mesos sense una R en es nom: maig, juny, juliol o agost)
Imatge
Aquí mostra més es dibuix de tota sa seua esquena. I sa calavera a sa punteta des dibuix, devora ets ulls, destaca manco.
Té mèrit dur una closca tan grossa! Ànims pen Pirata! ♥ :)


NO ÉS UN BANY, NI SNORKELING, NI BUSSEIG, NI SUBMARINISME...
Jo no practic així normalment, però hi ha molta gent que neteja i cuida així! I netegen molt ses voreres! Sovint famílies netegen en banys, capficos i snorkeling a platges. I amb sos peus en remull, o secs... I veure-ho motiva!
P. ex.BEACH CLEAN UP! https://youtu.be/enrWacOGPa4🎭📺
Normalment vario aquest trescar, banys i petites apnees cap a altres tendències. Nedant estona, sovint entre platges i grimpant. Amb equip on transportar tot entre platges, inclús es fems surant.
No és tant com un bany, submarinisme o passeig de snorkeling. Nedar és anar impulsant amb cicles de moviments de braços, i més estona, repetit. Per poder emplear es braços ses aletes són més retallades que per snorkeling, mooolt curtes, com de natació entrenant. Això sembla rar si no es viu, però permet alliberar ses mans, es braços, i capturar àgilment es fems!
I es neda sense pes de ploms, ni equip feixuc d'aire comprimit.
Es pot nedar amb un tub, però millor frontal de natació, no lateral de pescasub o snorkeling. Un tub serveix per seguretat i observar es fems sempre.
Nedar no es considera fer molta apnea, perquè es fa principalment avançant en superfície.
I nedar molta estona implica fer poques pauses per fer fotos, ni per observar es medi reposant, ni banyar-se quiets massa estona.
Nedar no és considerat busseig, escafandrisme, snorkeling o submarinisme, o busseig en apnea. Tot això sol ser altre forma de moure's. I implica tendències de pràctiques diferents, amb diferents normes i condicionants. I es sol anar triant equipament més específic, tot i que varia, i no és tan clau com es sol pensar.

NO ÉS PESCASUB, APNEA...
Jo no pesc mentre netej nedant i trescant. No practic pescasub, però qui mira de lluny ho sol confondre. Jo ned més en superfície, tot i que pot haver breus capficos. Sense portar eines de pescar. I ses aletes grosses de pescasub o apnea dificultarien sa braçada. S'equipament de nedar en mar netejant es cerca específic i limita a això, a natació activa.
I es tratge de nedar és adaptat per a molta més activació aeròbica i funcional diferent.
Es fred en aigües de superfície no és tan intens d'aigües avall més fredes.
Amb un tratge de natació s'agafa més fred en poca estona que amb un de pescasub o busseig, si s'està quiet.
I nedant cal tratge àgil per moure braços. I es coll des tratge per nedar és per exercici amb molta més intensitat aeròbica.
Amb tratges de pescasub, i de molts altres esports nàutics, no es podria respirar o tenir agilitat igual que amb un de natació a la mar. A es braços i cames es perfils i disseny varien, i pes moviments de nedar i capturar fems és important.
I es materials de sa roba varien, es flota i mouen diferent. Fatiguen diferent així per a cada tendència motriu...
I jo ned sense ploms, costant molt més mantenir-se submergit sense reflotar.
Tot i així, s'equip es pot anar modificant segons es fems acumulat en un punt, si cal fer moltes immersions i apnees breus, superficials en un mateix lloc, i segons es fred, per exemple.
En aquest cas meu, de netejar nedant en superfície, no ha sigut mai una pràctica de pescasub.
NO SÓN COMPETICIONS DE PESCASUB NETEJANT
Hi ha qui combina neteja, apnea o pescasub. I crec que s'ha inclòs sa neteja a fases i condicionants de competicions, a ses normes i marques.
Això és important cultural i emotivament dins s'esport modern.
I per mi que a ses competicions de pescasub que netegen intenten anar amb prou compte. I coneixen molt bé com tractar sa fauna.
Aquest avanç esportiu de integrar sa neteja a ses competicions té molt valor ambientalista, educatiu, són model... I és una organització i canvi valent! Esper sigui popular i similar a altres esports.
Jo no ho faig pescasub, ni pesc nedant! Però valor molt a qui neteja i cuida la mar mentre fa apnea i competeix! :)
No record si es fan fases de neteja en trobades per altres esports similars, com apnea estàtica, o de recorregut i velocitat, o sa baixada a grans profunditats.
Potser amb sos anys es van adaptant i prenent força molts més jocs i competicions de netejar nedant o apnea. Pentura en equips a piscines, establint munts de fems simbòlic, estàndard. De fet ja hi ha molts jocs i entrenaments d'esports amb objectes subaquàtics, com polo o rugbi, hoquei, salvament...
.
Imatge
Una curiositat fotogràfica de tutes aleví i fems. És complicat enfocar-les a una foto, i més a les fosques. S'aturen, i en un instant surten disparades i s'aturen de nou a pocs centímetres! I així indefinidament... Semblen bromistes!

NO ÉS FOTOSUB
Fer fotos submarines es pot fer de mil maneres, i es fotosub pot ser també com en un joc competint, que no sol practicar.
Competint o no, és una ajuda indirecta, pot ser un model, divulgació i unes formes jugades ambientalistes, on fent fotos es cuida indirectament es medi marí. Ajuden indirectament, i eduquen a llarg termini, i poden ser de molta ajuda ambiental i emotiva.
Pescasub i fotosub poden anar tendint a jugar, competir, a anar a veloç, i a tenir més ull i cura a no destorbar animals, plantes enganxades... Sa competició de fotosub contrarellotge, o pescasub agafant un mínim de fems és delicada. Es tracta d'un joc esport amb competició, regulat, estandarditzat, jerarquitzat en nivells i llistats de mèrits, o punts, rànquing competitiu... I són model, perquè ja es van organitzant i divulgant, i mostren si es fa amb cura. I en ser ambientalistes mostren millores en com es practica i si es controlen afectacions, afluències, destorbs a fauna...

NO ÉS BIRDING, BIRD WATCHING...
Jugant femsukinant també faig observacions i fotos d'aus, per exemple com un registre naturalista, però no amb una tendència esportiva o de competir.
S'observació i naturalisme fotografiant d'aucells, pot variar cap a molts estils i noms, com es bird watching. Potser són diferents ses competicions, es birding, sa caça fotogràfica competitiva...
Es voluntariat i lleure també pot derivar en jugar, tant netejant, observant, fotografiant... I si és joc de més competició pot implicar més velocitat, i cal atenir més a no destorbar. Deu haver varietat de gent habilidosa, i diferent cura. I encara més fotografiant peixos entre voreres. Aquí són animals delicats, a racons especials, o afectats pes fems, o són ferits, estressats...
Qui juga netejant competint en colles deuen afinar molt més sa freqüència de visites. Si són grosses i amb prou gent, en trobades o competicions, es poden repetir i dispersar ses afluències en poc temps a diversitat de llocs.
Ses competicions fotogràfiques també aporten molta difusió i emocions, i sensibilització educant.
.



Nota: Ses dades informàtiques dets arxius de ses imatges corresponen a sa seva darrera edició o còpia. Potser no coincideixen exactament amb sa imatge original (data i hora de captura, nom d'arxiu...)
Aquest missatge o tema s'aprofita millor si s'és comprensiu i generós llegint. Potser està reeditat aquí mateix, a sobre des que hi començà com un esbós de guió casolà, més difícil d'entendre que un telegrama, hi, hi... Teclejat amb dificultats ergonòmiques, amb un mini teclat virtual tàctil de pantalleta que es penja. En un concert improvisat a dos dits grossos, potser mig coixos, banyats, freds o amb feridetes curant.🤷‍♂️🙂
Tord blau l’ha editat per darrera vegada el dia: dl. abr. 29, 2024 7:25 pm, en total s’ha editat 82 vegades.
Tord blau
Member
Entrades: 84
Membre des de: dl. feb. 22, 2021 1:41 am

Cuidar litoral. Neteja nedant amb sacs boia i grimpant. Info, provant trucs, històries...

Entrada Autor: Tord blau »

PROVANT TRUCS...
INTERCANVIAR TRUCS, INNOVACIONS, JUGADES, PRIORITATS, ANÈCDOTES, ERRORS...
ÉS CULTURA LÚDICA!

Jugant ens trobam amb imprevists i aprenentages, i ens hi anam adaptant. Amb sos anys ho anam integrant i assumint. Arriba un punt en què decidim, triam i ens movem i actuam per automatismes, com una costum. Sense ser massa conscients des perquè, o no ho tenim tan present o llistat com per a mostrar-ho, explicar-ho, ensenyar-ho.
I més en un medi ric i variable, amb vida humana i animal. A vegades es irrepetible, o difícil compartir i explicar cada detall i un procés.
Aquí uns trucs d'exemple, només uns pocs...
.
Imatge
Un truc fàcil i plaent caminant per sa vorera de ses platges:
Vos hi heu fixat que a sa vorera de ses platges es formen una línies de fems efímeres? És com un enfiloll, cinta o corretja marina gegant! Són des residus lleugers, que suren més, enfilats fins a on ses ones màximes els empenyen defora la mar.
Idò! És ben senzill seguir-les, observar ses restes i capturar fems... Abans de què voli o s'enterri amb ses trepitjades!
Mirau-ne unes roses, per darrera des fems de sa foto.
Ueeep! Aquestes són guapes, com d'arena rosa!
De què serà? Foraminífers bentònics (Miniacina miniacea) que són com branquetes colorides davall sa posidònia? Restes d'algues, esponges, briozous? Escopinyes, eriçons...? Roca erosionada?
Fa ganes agafar una mostra i mirar-ho amb lupa... És una foto a Cala Agulla.


ES TRUC DE DUR UNA TOVALLOLA
Costa de dur una tovallola grossa flotant entre cales i voreres!
És dur dur, dur una tovallolota surant!

😉-Una tovallola!? Mmm... Tal com aconsella Douglas Adams a s'autoestopista galàctic!? A "The Hitchhiker's Guide to the Galaxy"? :o

D'això va qualque jugada! 😉
Sa tovallola serveix per a capturar animals malalts, amb dificultats, ferits...
Aleshores millor telefonar es COFIB o s'112 per a demanar ajuda. Es tècnics, per exemple, poden trobar solucions que no sabem, o indicar com observar si ses aus o ets animals estan febles, si tenen malalties... Per exemple, pentura en es final no cal portar-les a sa clínica des manescals. Si volen o s'orienten bé, es veuen fortes i sanes... Si s'han enredat fa poc a fils, i només tenen petites enganxades superficials. I no fils clavats, tragats... O no, i no ens ho sembla, fins que ho veu un tècnic.

.
Imatge
Provant trucs marcant ses bosses boia en es port de Cala Rajada


ES TRUC DE D'EMPRAR BOSSES BOIA
SACS ESTANCS, FÀCILS D'OBRIR I TANCAR...
SÓN BOIES BEN ÚTILS!


SA BOIA PER A SES JUGUETES I DESCANSAR
Una bossa estanca com a boia permet dur i mantenir secs ets objectes personals. Com una tovallola, aigua, menjar, farmaciola, documents, telèfon...
I és útil per a visibilitat, seguretat, descans...
Pot servir una bossa típica de casa, de fems, i més resistent si es vol que duri més diades.
.
Imatge
Es truc de ses boies d'estotjar, penjar o pujar es fems amb politges.
Vorera poc fonda a Na Ferradura. Tardor-hivern 2020.


SA BOIA PLENA DE FEMS
Una bossa qualsevol, fàcil d'obrir i tancar, serveix per a estotjar el que capturam si és lleuger, petit, no la forada... Amb s'experiència s'arriba a aprendre a què no hi entri aigua, i fer-la surar. I si és una bossa més resistent, pot durar més d'una sortida.
Sa bossa boia situada flotant mer sobre de la mar també serveix per a lligar-hi cordes i aixecar es fems pesat i pujar-ho amb politges.
També hi ha bosses o matalassos inflables amb forma de planxa o barqueta, típics de pescasub. Però ull que tan aprop de ses voreres a pics poden tombar si la mar no és plana, a ses rompents... Pentura les triaria més si emprés cotxo, perquè també pesen més... Ses barquetes m'agraden pes fems petitó freqüent, des plastiquets, si no ve vent i volen...

.
Imatge
Fems penjat de ses bosses boia. D'una embarcació accidentada devers Sa Pedruscada.


UNA BOSSA QUE MILLORA SA PERCEPCIÓ NEDANT!
😉-Oh no! És un joc de nedar amb una bossa pets ulls!?🙃😅

Es bon sistema per a estotjar i traslladar es fems capturat nedant ens transforma sa pràctica, sa vivència i es resultats. Es considera factible recollir més fems, i se'n descarta menys. Incrementa sa predisposició i s'atenció cap a més fems. I això s'automatitza inconscientment. Varia sa percepció des medi i objectes, de cop, es percep més fems! Se sol dir 'ara si que veig' un caramull de deixalles! I cal una memòria molt breu 'de peix, i més estratègies.
S'aprecia més si es tasten un quants capficos de ses dues maneres, amb bosses boies i sense. És tant s'efecte i sa diferència, que si no es viu és difícil de creure o entendre-ho!

.
Imatge
Des de fora sembla mar turqueta, però amagat pes fons hi ha de tot!
Un matalàs inflable és es típic fems de cada nova temporada turística!
Es perden amb so vent, o en deixen d'inflats a qualsevol vorera, i devora ses papereres de ses platges.
Hi ha dies que entenc que abandonin es matalassos... Tants de souvenirs no cabrien en ets avions! ;)
Un matalàs inflable és un embolic! S'omple d'arena i pesa molt!
Va bé foradar-ho amb un ganivet, penjar-ho de sa boia flotant per sobre la mar, aixecar-ho, buidar-ho, pujar-ho amb politges, i transportar-ho penjant.Són més complicats es de lona de qualitat i moltes càmeres. Com un aprop sa sortida de Cala Lliteres fa menys de mig any. Estigué dins un clot durant mesos i mesos, i abans de buidar-ho devia pesar mooolt!


.
Imatge
Va bé recordar que aquest tipus de fems és habitual per ses voreres. O que es degrada i desapareix quotidianament. I que es veu poc des de fora la mar!
I un equipament i estil de nedar lleuger, i unes aletes molt curtes, alliberen ses mans i ajuden a capturar-ho.


ABRACADABRA! MÀGIES DE JUGAR I FEMS!
És engrescador veure gent que practica lleure o voluntariat recollint fems descontrolats. Sobretot es jovent i infants, és espectacular!
Actualment s'ambientalisme així potser es valora més, i sa cura des litoral. És més públic, sabut, popular. Antigament potser era més experimental, pentura una excentricitat, o inclús minoritzat com una extravagància...
Ara es reconeix més això de cuidar es medi netejant, per lliure o organitzats, o com a deport, exercici físic de salut, entreteniment, entreno... I és emocionant, emotiu i entranyable, sembla màgia!
Però ebcara hi pot haver malentesos i interesos creuats, biaixos. A pics desagrada trobar un caramull de fems deixat provisionalment entre roques, encara que minuts abans fos per dins la mar descontrolat. Sobretot causa desconcert si es fems dins la mar era mig ocult, desconegut per a qui hi neda o passeja sovint. Inclús amb escepticisme es dubta, sobre com pot ser que tant fems sigui d'aquella vorera tan bella i turqueta, i a on hi neden o miren es fons cada poc! 😉 O sembla màgia!
Es fems tret provisionalment a ses voreres pot semblar mal paisatge, però es pot veure'l més en positiu. Com una bona expressió de què es juga i ja no és a aigua! Millor que sigui provisional allà que no anys perdut dins la mar.

JUGAR A FEMSUKÍ
Es lleure netejant a poc a poc, gentilment amb sos peixos, pot millorar si es practica en forma de joc. I si és un joc cooperatiu és més fàcil que sigui un moviment calmat, pacífic, amb altres atencions i cures. I afavoreix altra creativitat, apareixen expressions diferents, simbolismes propers a naturalisme, i rebrota sa imaginació i sa curiositat per a sa vida a ses voreres.
Sa lògica d'un joc aporta beneficis variats, netejar així es torna diferent, més significatiu, motivant, i queda com un bell record.
Per a inspirar altres idees, un vídeo de fotos de jugar netejant, a
Femsukí nedant a Cala Rajadahttps://youtu.be/QyX3eoTSJMM📺🎭

Imatge
Foto d'estendre un munt de femsukí capturat nedant, pendent de recollir. Si passejant es veu fems ordenat, potser destorba menys... Sinó, pot indignar, sobretot si la mar abans semblava buida de fems.

TRUCS DE FEMATERS CAÇADORS TÀCTICS I ESTRATEGUES 😉😊
En recollir fems nedant, sense vergonyes i amb un poc d'humor, també va bé alguna estratègia!
Es pot prioritzar perseguir ses deixalles que suren i rompen amb ones. I després ses incrustades entre ses roques. Varia segons es temps lliure, ets ànims, sa salut, sa llum solar, temperatura, meteorologia, corrents, orografia...
Per exemple, unes oportunitats que es poden aprofitar:
ses ones de vent durant varis dies atraquen restes flotant, i els acumulen en ets entrants cap on arriben.
I ses ones de fons poden alliberar es fems que estava incrustat, sedimentat... El remouen i el poden fer més accessible, pujar-ho a menys fondària, almanco durant unes hores o dies.
Durant una travessa, si ses boies queden plenes, es poden fer munts a ses voreres des recorregut. Després es pot tornar-hi grimpant, i apropar-ho a un camí, i a ses papereres. El més voluminós es pot intentar fer-ho coincidir amb serveis de recollida. I si és lluny de papereres es pot avisar demanant ajuda, sobretot si és un lloc fora camí.
Un equipament lleuger i àgil permet més visites, freqüència, i nedar en aigües poc fondes, intermareals, esculls, llocs on desgrimpar... Té bones avantatges a voreres abruptes!
I ses peces planes grosses es poden moure més fàcil àgilment, si es desllissen com una ala que planeja. Això escurça molt sa recollida, respecte a nedar amb altres estils de natació amb equipaments personals amb llast de ploms.

Imatge
És útil observar i recordar on hi ha nacres i animals delicats. Així quan hi tornem podrem revisar ràpid si s'hi hab enganxat fems. Foto a devers Cala Moltó, 2014

FITAR SES PAPERERES DE VORERA, SÓN GUAPES ;)
Va fantàstic que hi hagi papereres a un lloc proper de sa vorera a on tirar es plastiquets pescats nedant! I més bé si hi ha papereres de reciclatge...
Normalment fic es fems a ses papereres si ja estan prou eixuts, si hi caben, si no la omplen massa...
Però potser es fems descontrolat apareix dins s'aigua en un mal moment de sa diada de neteja o sa travessia, entre accessos, lluny de papereres... O és tant que només en puc moure una part d'un munt provisional que faig a sa vorera, a resguard de ses ones.
Si hi ha massa fems, convé seleccionar-ho durant sa captura, o es des munts cap a ses papereres... I pot quedar mig munt pendent de recolllr, amb allò que voli o contamini menys, pesi més...
Deixar un munt de fems controlat a sa vorera, tot i ser rar, a vegades és prioritari. A vegades convé treure abans cert fems des medi aquàtic. Per exemple fems tou, contaminant, que es dispersa i descontrolarà ràpid, que no es podrà recollir en un altre moment proper de bones ones, meteorologia...
Es munt de fems que queda pendent de transportar, millor que estigui a un lloc accessible i protegit des vents i ones. I per a què no ho dispersin i ho toquin, va bé que allò gros quedi un poc estès, deixant clar què és. I que allò petitó o que vola quedi dins bosses que es puguin revisar.
Després algú es pot disgustar si ho troba i en desconeix s'orígen. Per això va bé marcar-ho, senyalitzar-ho...
Millor que es munt quedi on destorbi poc, i que sigui un punt fàcil d'indicar i accessible a altres serveis de recollida. Convé avisar si és on hi passen poc sovint a netejar, o lluny d'una via d'accés, o on es fems crea riscs.
Una paperera, un cartell de platja o un mobiliari urbà poden servir de referència, per a indicar on hi ha un munt gros per a recollir. I és útil saber com i a qui demanar ajuda, i si varia segons on és s'imprevist.

Imatge
Amb so truc des dibuixets, tot es veu millor! 😃
Foto d'un femsukí breu sa primavera de 2021, pes redols de sa vorera poc fonda de Na Ferradura.


ES TRUC DE NETEJAR QUOTIDIANAMENT
PELLUCANT PAPALLONES SALADES ;)

A ses voreres de la mar quotidianament abunden es fems descontrolats fets de films i trossets de plàstics tous i flexibles, com de bosses espenyades, envoltoris... Hi deuen caure amb so vent, per escorrenties, descuids, incivisme...
Aquest fems tan blans se rompen prest, contaminen i es dispersen de pressa, convertits en microplàstics, aerosols salats com una pols cap a terra, i arriben a cocons, llacunes, aqüífers...
Jugar a recollir nedant aquests fems és com perseguir un nigul de plastiquets surant! És molt dinàmic! Sobretot entre ones i remolins!
Realment és com espantar i capturar papallones! És ben entretingut i es fa moooolta activitat física, i més si hi cal esquivar es grumers amagats per entremig!

Imatge
Expressió i humor afavorint que es recuperin ets objectes perduts i destirotats. Foto a voreres de Cala Agulla-S'Entrador. Primavera 2021.


PROVANT EQUIPAMENT PERSONAL...
BOSSA, CARETA, TUB... 🏊 I A NEDAR FEMSUKINANT!
🐬

S'equipament personal per a netejar nedant i grimpant per ses voreres pot variar una mica segons ses circumstàncies, sa meteorologia, ones, es fems, estils... A més des sacs boia lligats, hi ha alguns altres trucs provats amb èxit...
Uns taps auriculars de natació ajuden a evitar fred i vent i brutors. Convé que siguin fàcils de treure o acomodar mentre es neda, i lligats a un fil. Ull! No convenen per a immersions, s'aigua pot entrar de cop! Peeerò, si es va amb molta cura, i amb molta pràctica... Aleshores s'aprèn a treure'ls una mica, el just per a obrir s'espai estanc. I que hi entri sempre sa presió mantinguda des medi, de s'aigua, i més quan enfonsem un o dos metres es cap. Doncs per a evitar es fred a s'oïda basta reduir s'intercanvi de calor minvant es fluxe de nova aigua movent-se, ses ones, es vent... Però és clar que nedant amb taps normalment es percebeix menys es soroll aeri. Excepte pentura no, amb taps especials, com uns amb forma de con o oreiera, amb membranes.
Un tub de respirar permet no estendre o girar es cap a cada inspiració, i observar continuadament s'entorn. Va millor un tub de natació, frontal, per a facilitar es lliscament i ses braçades. I convé no treure'l gaire de sa boca si es neda en aigua bruta o calenta. Convé netejar-hó a fons entre diades, sobretot en s'estiu, i per això va millor si és incolor i transparent. Però amb sa punta vistosa, acolorida llampant, com sa roba i es sacs boia, es guinavet, es tallacaps o es xiulet de seguretat.
Ses ulleres de vidre incolor, àmplies, de goma opaca i fosca ajuden a veure fems i ombres, i resisteixen més retxades. Potser serien millors amb nas lliure, destapat, però amb totes ses característiques juntes no es fabriquen, o em costen massa de trobar. Extraordinàriament, si fa molt Sol i reflexos per brillantors serveix un vidre amb un filtre especial, d'una capa que tria sa llum polaritzada.
En utilitzar tub no giram es cap inspirant, i ens podem abrigar amb una gorra de natació cobrint es coll. Però poc apretat, i que es pugui extreure fàcil, per a evitar sa pressió durant s'activitat intensa nedant, i treure si sobrevé estrès per un imprevist.
.
Imatge
Un truc femsukinant.

Un equipament i estil de natació lleuger, sense llast permet agilitat a voreres estretes i poc fondes, fer girs rodejats de molt de fems a capturar, o ses travessies llargues entre accessos a la mar i explorant amb sos sacs boia carregats.
Nedar sense aletes, o molt curtes, com d'entrenament de natació, i sola resistent, allibera ses mans per a braçades i captures àgils, girant... No ho permetrien tant ses aletes típiques més llargues d'snorkeling, busseig, apnea, pescasub...
Ets escarpins o calcetins de natació flexibles, però amb sola una mica ferma i rugosa ajuden a impulsar. I ses sandàlies aquàtiques de sola ferma ajuden a grimpar sa roca marina.
Sa roba i disseny flexible poc compressor des tratges de natació en aigües obertes faciliten s'agilitat nedant i capturant fems, respirar amb intensitat i una activitat d'hores. És similar amb sa de swimrun o triatló, però a girebé tots els suren massa ses cames, fins i tot as de bons nedadors, de cames poc flotants, dits d'stil "natural". Si fos per a poca estona, servirien es dissenys per a snorkeling, busseig, apnea, pescasub, surf...
Es guans rugosos ajuden a s'impuls, i protegeixen de ferides, brutors i d'animalons urticants invisibles, gairebé microscòpics, que hi ha aferrats pes fons.
Sa roba de nedar, inclús sa de filtre solar, protegeix prou des grumers, que són més comuns a devora des fems surant. I també evita bastantes picades, ferides petites i talls, raspades... Perquè sa pell a s'aigua ens torna tova, fàcil d'erosionar-se. A més, una ferida es pot infectar de pressa si es juga en aigua bruta o calenta. I normalment és en es dits o ses extremitats i ens afecta a sa pràctica durant dies.
A sa farmaciola convé tenir-hi pinces, calor i fred local instantanis, que serveixen per a molts de mals, per a inflamacions agudes de cops, cremades per picades de grumer.
I estotjar un termo o un escalfamans també serveix en general, en estar secs, pes fred.
Ets accidents amb espines per mi que deuen ser molt més comuns a peixateries i cuines, pescadors surfers, banyistes... A mi no m'ha passat, però hi són aprop, a la vista...

Ah, i un monyo o trunyella evita enganxar es cabell a sa careta o es tub caiguts a ses rompents. I ajuda a no descambuixar-se i distreure's nedant. I salva cabells, hi, hi...

Imatge
Es truc d'estar alerta a ses ones de fons quan no hi ha vent. La mar vista de lluny pot semblar plana, però pujar bastant quan ens atraquem a ses rompents de sa vorera.


Nota: Ses dades informàtiques dets arxius de ses imatges corresponen a sa seva darrera edició o còpia. Potser no coincideixen exactament amb sa imatge original (data i hora de captura, nom d'arxiu...)
Aquest missatge o tema s'aprofita millor si s'és comprensiu i generós llegint. Potser està reeditat aquí mateix, a sobre des que hi començà com un esbós de guió casolà, més difícil d'entendre que un telegrama, hi, hi... Teclejat amb dificultats ergonòmiques, amb un mini teclat virtual tàctil de pantalleta que es penja. En un concert improvisat a dos dits grossos, potser mig coixos, banyats, freds o amb feridetes curant.🤷‍♂️🙂
Tord blau l’ha editat per darrera vegada el dia: dl. abr. 29, 2024 7:26 pm, en total s’ha editat 224 vegades.
Tord blau
Member
Entrades: 84
Membre des de: dl. feb. 22, 2021 1:41 am

Cuidar litoral. Neteja nedant amb sacs boia i grimpant. Info, provant trucs, històries...

Entrada Autor: Tord blau »

.


IMPREVISTS, ACCIDENTS, PROTOCOLS...
Uns pocs exemples, amb humor i alguna ficció.😉


Imatge
Atac de bavosa marina, llebre, Doris Gegant Peluda, Titanodoris pilosa😉
És broma! Només era un fems, penjant de sa bossa boia. Pes redols de Na Ferradura, tardor-hivern 2020.

Recollir fems i jugar a ses voreres estimula s'observació des medi, i imprevists, troballes casuals... I més curiositats, o dubtes naturalistes, de si es veuen en espècies foranes, quan es troben aus i peixos o altres espècies ferides, mortes, malaltes... l succeixen més imprevists, com algun accident entre animals, o a noltros... I troballes peculiars, ben sorprenents, sobretot de fems i residus perillosos, com es vidres espenyats incolors o es vernis.
Per a il·lustrar el que es troba, ses possibilitats o motivar sa curiositat, aquí dic uns pocs exemples. Però enriquit a pics amb un poquiu de ficció o d'humor! ;)

Protocols
Mentres es neteja, neda o juga amb més coneixement es poden anar aplicant normes i procediments diversos. Així més o menys s'intenta estar preparat per a resoldre allò perillós o imprevist i complicat.
Del més imprevisible i complicat que trob nedant netejant a reserva marina de pesca pentura seria es comportament humà alrededor. Suceeix més per sa massificació i negoci per a això, arribant arreu, sovint a llocs únic i especials, espais naturals protegits, i a recer. Sovint de turistes o visitants esporàdics de cap de setmana, que van cercant evasió, escapada urbanita, catarsi... A cada poc algun hi ha de temerari o amb massa poca habilitat, mal informat... Potser amb un mal dia, o que torna gent crispada o embolicadora, que practica lleures que poden ser de risc amb ressaca, i creant situació social tòxica. O qui practica esports amb picaresca, sentint privilegi o deixadesa, esperit d'evadir normes... Potser colcant vehicles nàutics sense titulació ni matrícula clara, o beguts, o expoliant, o pescant fora norma, mimetitzats o anònimament, utilitzant estris de forma temerària... I que si es veuen incòmodes, per a marcar territori, provocar o intimidar, tornen com a armes cap as nedador qualsevol recurs. Com per exemple assetjar navegant amb velocitat fins a tocar, amb una embarcació, una moto d'aigua o una moto submarina. O amb un fusell de pesca, arpons, bòtils, pedres, o inclús un volantí amb un hams... I hi ha casos pitjors, però bastants menys, rars. 🤔🫢

Un exemple de protocol elaborat, més per a troballes pacífiques, i específic per a voluntariat cuidant es litoral trescant, apareix a sa web des GOB Menorca, a: https://www.gobmenorca.com/sites/defaul ... cols_0.pdf
En colles observen es medi, en tenen cura de ses voreres i hi recullen residus. I s'organitzen específicament per a cert tram des litoral de s'illa. I a més, registren ses observacions en fitxes, i així després serveixen més en es futur.
Vegeu-ne sa plana clicant a https://www.gobmenorca.com/programa-dad ... de-menorca
😍 I a més, a Menorca molta gent cuida sa vorera netejant per lliure, anònimament, de forma espontània! 😃



S'ATAC DES COGOMBRES MARINS😵

Es pardals de moro!

Imatge
Imatge generada amb OpenAI: Dayma, B., et al. (2021) DALL·E Mini 2021
https://github.com/borisdayma/dalle-mini


Vaig patir un bon susto un dia que passava gust i nedava recollint deixalles per ses roques i rompents devora sa cala de Na Ferradura.
Quan ja feia estona que nedava, vaig agafar des fons un tros de fems gros, una planxa deformada de metall i fibra de vidre. Amb sa mala sort o descuid de què a dedins hi havia un cogombre de mar aferrat i molt ben ocult.
Es cogombres de mar semblen uns cucs gegants amb sa majoria de sa pell de color negre o marronós, i de forma popular els nomem pardals de moro. Són centenars d'espècies d'Holothuroidea, vegeu-ne a https://ca.wikipedia.org/wiki/Cogombres_de_mar. Són com parents llunyans dets eriçons de mar, però no tant des llimacs de mar, ni sangoneres o anèl·lids, es cucs típics...
Algunes espècies de pardal de moro, com per exemple H. forskali o H. sanctoriI s'aferren as fons amb filaments adherents, o n'expulsen quan se'ls destorba, com automatisme de defensa peculiar, ben enganxós...
I així va anar!
Idò! Es cogombre va activar es seu mecanisme defensiu! Va començar a amollar mucositats adherents! En principi aquesta defensa no és un "atac", i inicialment és com si alliberés uns filaments deformes, gruixats, grumosos i inofensius... Però s'anaven expandint de pressa, es formava un embolic gros, desfilagant-se i estenent-se! Un descambuix blanquinós en pocs segons! Una teranyina gegant que s'enganxava i m'anava envoltant!
Es sistema defensiu tendria menys efecte si es deixés caure pes fons i amb la mar en calma. Però a mi em va rodejar sa teranyina, perquè havia aixecat i pujat s'animal amb so fems des naufragi. I s'estenia com si res, passivament, gràcies as vaivé d'ones ràpides entre sa rompent de ses roques!
Per bona sort meva, ja sabia d'aquest mecanisme defensiu i no em va desconcertar. I sense pensar gaire, com per automatisme, ho vaig esquivar prou, filant prim mirant amb ses ulleres i jugant ràpid amb ses corrents.
Si es filaments des cogombre envoltessin un peix possiblement el desorientarien, s'hi enganxarien i el frenarien. A més sa substància des filament els afecta bioquímicament, és un poc neurotòxica o irritant. Podria incapacitar alguna aleta i provocar acidents, xocs o ferides amb ses roques. I ser presa fàcil de mossegades d'altres animals oportunistes. Almanco es tendria un bon susto i mal record!
Es peixos que ho veiessin aprendrien ràpid... No convé destorbar aquest cogombre marí!

Idò, vaja teranyina! Era ben adhesiva! Una mica se m'aferrà, part a sa roba de natació i guans, i una poca a sa pell de sa cama. Sa sensació inicial era similar a enredar-se amb filets de cola. I després, es conjunt de sensacions era com de vestir una malla elàstica rompuda, amb clapes i filets desfets.
I ull, que podria arreplegar-te grossota, és com un esplet gegantí!
En sortir de s'aigo ses fibres de sa teranyina s'assecaven ràpid, i tornaven més fràgils, per mi que més fines i delicades que un cabell. I aleshores produïen sensacions rares... Comprimint-se com un elàstic o una corda banyada d'aigua salada que s'eixuga i estreny. I rasposes, com penetrants, irritant sa pell tira-tira, abans de mitja hora.

En netejar-ho i treure-ho de sa pell i de sa roba es filaments més fràgils s'anaven rompent, ben petits i fins, gairebé transparents, incolors i invisibles. I ben enganxosos! Per descuid, es trossets també són fàcils de transferir a altres bandes. En un no res, netejant es cos, van de ses mans cap a ses zones delicades des nas, sa boca, ses pipelles, es plecs íntims... I sa picor allà és delicada! 😳🥴😵‍💫
Supòs que si no es va amb cura es trossets de filaments perduts també es podrien arribar a respirar. Perquè alguns de petitons que s'eixuguen i desprenen floten com sa pols, o un fil de teranyina, i possiblement podrien afectar sa respiració, ets ulls o es cos de forma general.🤯😵

Mira tu! 😲
Es pardals de moro! 😧
😉 Sa poca cosa que semblen, i donarien lliçons a n'Spider-man i tot! 🕸🤭




Trobada casual de restes de patrimoni històric marí

Imatge
Un exemple de neteja de fems d'un naufragi modern... I sorpresa! En netejar-ho aparegueren i vaig descobrir casualment una pedra esculpida antiga a davall, i moltes més a tocar, pes voltant! Ai, i jo no conec gaire des tema, hi tenc poc ull!
Possiblement aquestes pedres foren esculpides fa més de cent anys, pel que es tractarien com a patrimoni històric marí. I per si un cas, davant es dubte, vaig enregistrar es descobriment i avisar ses autoritats i tècnics competents en sortir de s'aigo.
Eren com una dotzena d'àncores lítiques, pedres de fondeig o llast. De pedra tova o poc resistent, similar a marès. De formes diverses, unes guapes de rombe, altres troncoidals o lenticulars. Unes amb un forat esculpit, altres dos, o més, inclús algun canal i un forat per un costat llarg.
Imatge
Serien àncores d'un vaixell molt antic embarrancat? Amb tants forats i grosses, supòs que podrien ser de tipologia posterior as període de s'esplendor de sa cultura nàutica des comerç fenici, minoic, micènic, de sa Grècia antiga...
I clar, també podrien ser més modernes inclús, de fa poques generacions. O pedres tallades defectuoses i descartades sullà...
És una zona de costa propera a una pedrera, i imagín que hi podria haver hagut un taller a sullà. Idò, també hi coincideixen baumes amb ombra i degotissos, grutes marines amb surgències...
I també és emocionant imaginar possibilitats fent més ficció i humor!
😉🤡 Serien àncores simbòliques d'un vaixell viking ritual? O una balsa indígena, per a enganar i dissuadir atacants? O des decorat per a una peli de pirates, o per a turistes! 🎭😉



Destrucció de patrimoni històric marí

Imatge
Un exemple d'una urgència per erosió a patrimoni històric marí. Ses mateixes pedres esculpides dites a ses fotos just abans. Ses restes des naufragi modern coincidiren a damunt i van erosionar totes ses restes antigues, i triturar a sa majoria de pedres.



Dubtes de patrimoni històric marí

Ses roques marines fan formes rares! 😉 De forma natural, o no...

Imatge
Un exemple de dubte. Probablement és una formació natural de geologia, que coincideix per casualitat amb sa forma d'una pedrera, un dic, piscina, escar...? Com si fos una obra humana a 4-6 m de fondària. Jo hi tenc poc ull!
Aquí davall, ho marc en un croquis simbòlic:
Imatge
Crèdits: imatge modificada d'una ortofoto original major a escala 1:500. S’indica sa capa triada. Visor IDEIB https://ideib.caib.es/visor/ .
Qui sap... Perquè es nivell de la mar ha variat prou es darrers milenis. Ses voreres eren on ara és mar... Aquí davall una estimació, a Alemanya:
Imatge
Crèdits: Bungenstock, H. & H.J.T. Weerts, 2010, The high-resolution Holocene sea-level curve for Northwest Germany: global signals, local effects or data-artefacts? International Journal of Earth Sciences (Geologische Rundschau) 99: 1687-1706. https://www.academia.edu/2164225/Bungen ... _1687_1706


Meteorologia
És útil estar a l'aguait de sa meteorologia per a planificar sa neteja de ses voreres! Almenys sa previsió de ses ones de fons, vent, llamps... I sa des darrers dies, per a saber ses vertents on s'han acumulat fems durant dies amb so mar de vent, ses escorrenties des de terra, on s'ha remogut es fons submarí...
Imatge
Un exemple des fronts marcats, que arriben amb caps de fibló a davant.
.
Imatge
Exemple d'ones rompents de vorera, i d'observar comportaments animals.
Fixau-vos en ses galiotes volant just enfront s'ona! Anys després una llevantada més forta n'enganxà vàries. Les llançà contra ses roques, i cap es cel com un covet! I finalment queien com padaços, pepes o teresetes! :shock:


La mar i ses ones van per davant de sa neteja més comuna i formal, o sa burocràcia

Imatge
Exemple d'un fems gros, una cadira a ses rompents d'ones. Netejant nedant podem observar restes especials, abocaments, de vandalisme, accidents, avaries... I pot servir avisar o demanar ajuda, tornar-hi amb equipament diferent, i varia segons el que succeexi i on.

Imatge
I hi ha riscs variats d'accidents netejant fems. Per exemple, es vidres espenyats poden ferir es peus, mans, dits... Va bé prevenir i utilitzar almanco un guant i sandàlies de sola reforçada. I una farmaciola a sa bossa boia.



Mooolts dubtes i vida marina variada!

Cercant fems a la mar a vegades sorgeixen dubtes naturalistes, des comportaments observats o de ses espècies. I convé registrar-ho!
😉 Per exemple...
Imatge
Seria un tunicat i es seu peu? Un Aplidium proliferum? Des mateix gènere que Aplidium albicans, d'on es tria sa Plitidepsina, que s'estudia com a medicament (Aplidin) o antiviral, contra sa COVID-19.
Seria un cuc? Un equiür? Una Bonelia viridis? Però aquesta de sa foto no és verda, sinó roja... 😉Fent humir -oops, ai!- humor, potser nom Bonellia 'virilis' ;) De sa Bonellia viridis se'n fa recerca per a medicaments, com sa bonellina, per mals greus de sa vida moderna, bacteris resistents...
Ull! Ens convé cuidar es medi d'aquests animalons! Un de similar podria arribar a ajudar sa vida que més estimam. :)

O també hi ha observacions de vida singular, peculiar o bella, poc comuna. O es pot dubtar de si hi ha indicadors d'afectacions. P. ex...
Imatge
Perquè té aquest color? Supòs que és una 'Anemone de vidre' de s'espècie Aiptasia mutabilis, que és transparent junt amb colors que poden variar, i aquesta tendria es color cel.
Diferenciar sa vida i observar-la ajuda a entendre es medi, o aprendre a saber com l'afecta es fems.

Imatge
A aquest corall l'afectaren es xocs de dues embarcacions embarrancades s'estiu de 2019 aprop Na Ferradura.
Però conec poc es coralls d'esculls, si podria ser una espècie forana, invasora...
O, aquest corall tendria es tentacles retrets? I si sa madrèpora mediterrània (Cladocora caespitosa) pot caçar de dia, aleshores, potser fos més probable una madrèpora solitària (Balanophyllia europaea)?
Es coralls a poca fondària creen esculls rics i protectors. Alguns tenen unes algues beneficioses a dins seu.❤️ Els afecta sa calor, contaminants, trepitjades, obres, o accidents...


Imatge
És útil observar poblacions d'espècies foranes, invasores, en risc... Aquí un exemple amb dubtes sobre crancs i cranques. I serví per a intentar motivar sa curiositat, sa col·laboració ciutadana en observacions de sa natura. A http://www.capvermell.org/index.php/med ... i-cranques (ATENCIÓ de fa anys ja no empr s'adreça d'email que s'indica en es final de sa notícia, tornà poc segura)


Imatge
Exemple de troballa imprevista: Ou de tauronet, possiblement viu, enganxat a fems de plàstic surant. Pes redols de Cala Gat s'hivern de 2020.
A Mallorca s'Associació Cayume ha acollit i recuperat ous de tauró i rajada (elasmobranquis ovípars) amb acords amb sos pescadors que els capturen accidentalment.





Nota: Ses dades informàtiques dets arxius de ses imatges corresponen a sa seva darrera edició o còpia. Potser no coincideixen exactament amb sa imatge original (data i hora de captura, nom d'arxiu...)
Aquest missatge o tema s'aprofita millor si s'és comprensiu i generós llegint. Potser està reeditat aquí mateix, a sobre des que hi començà com un esbós de guió casolà, més difícil d'entendre que un telegrama, hi, hi... Teclejat amb dificultats ergonòmiques, amb un mini teclat virtual tàctil de pantalleta que es penja. En un concert improvisat a dos dits grossos, potser mig coixos, banyats, freds o amb feridetes curant.🤷‍♂️🙂
Tord blau l’ha editat per darrera vegada el dia: dl. juny 17, 2024 6:07 am, en total s’ha editat 125 vegades.
Tord blau
Member
Entrades: 84
Membre des de: dl. feb. 22, 2021 1:41 am

Cuidar litoral. Neteja nedant amb sacs boia i grimpant. Info, provant trucs, històries...

Entrada Autor: Tord blau »

Imatge
MÉS HISTÒRIES...

UNES CAPTURES DEPORTIVES EXAGERADES:shock:
Fa certa reserva explicar grans captures... Es diu que es pescadors tornen es peixos gegantins! Que com més s'explica, més gros és! ;)
I és que hi ha hagut anys de temporades riques en residus descontrolats...
Algunes jornades més que tots es munts que es veuen aquí junts! Arribava a arreplegar desenes de vegades es majors de ses fotos aqui. Solia passar més amb sos naufragis embarrancats, triturats durant mesos a ses rompents d'ones, a on era poc fondo. I fems que s'enterrava o desenterrava de cop, unes hores...
Era mooolta activitat, i no feia fotos o no solia dur sa càmera!
I és que sa majoria de femsukís no els he fotografiat gens!

Imatge

Per què no queda sempre un registre fotogràfic des femsukí?
Perquè no surt el més gros i espectacular?
Doncs, pot ser per molts motius, situacions... Pentura perquè bàsicament cerc jugar netejant, no tant fotografiant... O perquè no em fix massa en comparar es munt finals, ni cerc fer rècords d'això, sinó que mir més es procés.... O per més detalls que tot seguit intentaré explicar, però pot ser "complicat"... ;)

Imatge

MOTIUS FOTO "MATONS" ;)
Ses fotos sovint es feien quan ja no hi havia molts residus, o en uns minuts en què ja no era molt brut, o no era arriscat distreure's, més relaxats, des final des capficos... O de quan la mar és més calmada i neta, o transparent per a fotos. També n'hi ha de pauses de descans dins aigua, o una freqüència de captura baixa.
I a ses fotos es veu el més gros, no el rutinari i més nombrós, petitó...
I altres prioritats i dificultats frenen fotos, com es fred pes vent en sortir a buidar ses bosses boia.
Sa pràctica de jugar netejant nedant és central, i no sempre deixa un moment fàcil per fotos. O sa càmera no cab a sa bossa quan sa pràctica és intensa. O en una diada llarga torna fosc, ses bateries fredes s'esgoten... O no vull destorbar amb un flaix, sobretot a animals no humans, de nit...

Si hi ha tant fems, no faig fotos! A certs llindars, com més fems, manco fotos!

Imatge

És IMPORTANT que sa pràctica principal, i sa seua lògica, és de cercar i netejar fems. No va gaire de fotos. De fet, hi ha èpoques que no he fotografiat, i desenes de sortides i grans neteges...
En aquests missatges apareixen una petita part de ses fotos, però sobretot una mooolt petita part de ses sortides i des fems trobat. I no sol mostrar ses fotos com en aquests missatges, en obert. Aquí és una excepció, i una prova, esbós... És rar que en mostri, i més rar que en mostri tantes i variades.
I sí, m'empenedesc de no tenir fotos de moltes diades i anècdotes de munts de fems descomunals. Com a dietari són útils, i mai se sap per a què servirà un registre de ses sortides amb ses fotos!
I es troba a faltar no tenir més de registres d'observacions i incidències. Sobretot ses que no són molt creïbles sense fotos. Hi ha moltes anècdotes que no es solen dir sense una prova gràfica. O no es mostren del tot, per molts motius variats.
Ses fotos des munts més grossos que jo feia les solien fer altra gent, o es vianants i banyistes. I si veia que em fotografiaven netejant, o em demanaven permís, gairebé sempre pregava que esperessin un moment, que millor fessin sols fotos d'ells o sols des fems.

FOTOGRAFIAR PLÀSTICS 'INVISIBLES'.
RUTINA PELLUCANT "PAPALLONES SALADES"

El més habitual de netejar nedant és capturar milers de peces petites surant. Plastiquets complicats de veure, transparents, i costa de fer-hi fotos. I se remouen a s'aigua, els malnom papallones salades.
És un bon exercici dinàmic de natació! Sobretot esquivant grumers mesclats i camuflats.
En haver omplit ses bosses boia de plastiquets ho aboc a una paperera. Però si fa vent s'agafa fred, i me n'afluix d'aturar a fer fotos. Em centr en activar es cos i moure'm! I poder continuar perseguint "papallones salades".:)

.
Imatge
Foto de contrasts emotius. Hi surten fems que sovint nom 'papallones salades'. Són molts de plastiquet surant mig transparents. Es veuen millor es de colors i opacs

.
MOLTA MERDA! EQUIVAL A POCA FOTO ;)
En es món des teatre, d'antic, si hi ha molt públic, gent mirant, és quan fa olor de merda, de ses sabates brutes de popó de ca i de rics a carruatge a cavall.
A vegades ses platges estan plenes de gent, i després de nedar netejant, hi arrib a sa vorera per descarregar ses bosses de fems. I abans de treure un peu de la mar trob que vénen curiosos, o confosos crispats, o creatius de fotografia casolana animats... Tot torna com un globus ràpid de fems i gent mirant que s'apropa amb intencions i coneixements variats. A pics hi ha gresca, entreteniments variats, o embolics o malentesos per idiomes, costums, interessos diferents. Inclús a pics pastura i aprofita qualque versió de 'pilladineros', 'mangante', o un furtiu 'liante' que aprofita per a confondre i pescar anant "A río revuelto ganancia de..." O fusellers furtius amb s'arpó lliure i carregat a terra, fent negociets com de camells, desfressat de famílies o parelles d'amor lliure i místic psèudo naturalista, o naturista, però vestides i ressacoses!
😋 Més o manco pot anar així: https://www.thefarside.com/2024/05/01/2 😉😁

Tot això, junt a traginar amb ses incerteses i novetats des cansanci per una bona estona de cercar escombraries. Mooolt de tipus de fems, a pics incert i especiail... I d'intentar trobar entre es trui a algú que li pot fer servei aprendre i gaudir millor... Aleshores, tot distreu tant, que no trec ni empr sa càmera!
Segons com també preferesc no mostrar sa càmera, quan hi ha turistes o gent mirant. Pot inspirar a altres a voler fer fotos de gent sense demanar permís o cortesia. I sol haver gent poc vestida, banyant-se... I si hi ha infraccions cap a es medi o de pesca, o d'altres es sol iniciar cercar més incomoditats, i crear incerteses i suspicàcies per mals usos de fotos i vídeos.
Si hi ha molt de fems i distraccions, per a retratar bé cal minvar més es riscs, acomodar-se, certa pausa... I pot implicar haver de moure's sense ganes, canviar equipament, despistar-se i perdre fems, o accidents petits...
I sobretot, engrescar-se en fer una foto més social pot aturar es sentit del que es fa, modificar sa pràctica i es seu significat i emocions.
O fer una foto sol requerir haver d'invertir en anar a un lloc sense massa ones. Fins i tot pot influir en cercar massa ràpid i imprevist on fer un mal ancoratge de fortuna de ses boies des fems. En reordenar i reorientar un caramull d'embalums penjant de ses bosses boia entre ses rompents d'ones. I amb gent mirant diria que solem ficar més sa pota!
O aturar-se i distreure's arran vorera pot modificar com es mouen es residus carregats, que xoquen entre corrents i rompents... I es fems penjant poden ferir!

A més, una càmera és delicada, ocupa atenció observant, riscs per enquadrar imatge, i agafar fred per aturar de nedar.
Es mesos que hi ha més quantitat de fems nou normalment són ets estius, amb molta gent per tot, en pla festiu i sovint poc coneixedora des medi o sa pràctica. I ses tardors i finals de primaveres després de ploure també hi ha fems, però és fems més envellit, i amb menys gent mirant, i diferent. Sa pràctica de netejar nedant pot allargar-se molta estona, però encara que sigui estiu s'agafa fred i fatiga. I qui ens mira normalment està més calent...
Entrant i sortint de la mar sa pell evapora aigua i es refreda, i sa temperatura corporal baixa, i per això aleshores em motiva més moure'm que atura'm a fer fotos.
I aturar per deixar fer fotos a altra gent, implica haver d'establir noves relacions, i explicacions, i sovint amb gent desconeguda, i en un estat lúdic incert. Pot ser bona experiència, però de cop es joc de cuidar es medi i netejar canvia molt!
I si és un dia de goig capturant fems, és molt entretingut, i normalment no pens gaire en agafar sa càmera! Inclús pot destorbar massa! I això que sa fotografia trob que sovint és tremendament útil per enregistrar, o un bon lleure i art! :)

.
Imatge

😉ABRACADABRA!
S'APARICIÓ D'UN PLÀSTIC EN ES BUID DE S'AIGUA TURQUETA
:o
Es fems en trossets menuts flotants sol ser en estols, o forma línies de front, i el transporten ses ones de vent que arriben cap a terra, i acumulen a caletes i entrants.
Es fems més finets i vells s'oculten prou de sa vista en arribar a sa vorera. Sobretot uns que són com cel·lofana o trossets de bossa. Sovint sols es veuen nedant, i amb ajuda d'ulleres àmplies, respirar amb tub i experiència...
I costa molt moure es fems en arribar a terra, entre turistes i gent diguem que en situació molt informal... Ses anècdotes varien prou... I no hi sol fer ganes fer fotos entre tantes incerteses...
Es fems translúcids són gairebé invisibles des de fora. Tant que a dins ses cales es banyistes no els veuen encara que siguin nedant amb ulleres a pocs metres meu. I se sorprenen quan 'apareixen' quan jo arrib nedant amb bosses i hi ned.
Per què es veuen més es plàstics quan hi soc? Pentura perquè faig atenir-hi, els destac. O els remèn quan els toc, i es mouen cap on es perceben millor.
I es fems descontrolats que semblen invisibles, dinàmics petits o translúcids, a fora des llindars canvien sa vistositat, es fan més evidents. No es veuen gaire fàcil si són pes fons, o sa capa fineta o interfase aire-aigua. Encara que es nedi aprop, no es perceben si no s'hi até bé i fixant-se. I millora molt amb s'experiència, coneixent el que es cerca, amb automatismes i sabent com es mouen, on es solen posar segons orografia, ses corrents i ses neteges nedant des darrers dies...
I no vaig amb sacs de fems entre ses platges i arrib per a embrutar-les. Hi entr perquè hi haurà una paperera o acabar sa diada. I per cada trosset flotant que se'm cau des sac nedant, a canvi en sol recollir centenars.
Si es coneix poc, ses aparences enganen, i tot i ser estiu i mostrar joia, quan ned vestit de colors llampants puc estar patint pes tremolors i fred i prioritats. Fan poques ganes d'aturar a explicar tecnicismes, i més així vestit com de clown xop :D
En arribar a ses voreres mai se sap qui hi ha, i en quin estat... I en vacances, per exemple de bon matí, sol haver gent que empalma sa revetlla en un estat prou 'informal'. I em costa triar fems i fer fotos des fems entre gent mirant. O hi ha gent que em vol fer fotos a mi sense preguntar. Hi ha moltes confusions, i de molts idiomes. O antigament era comú que pensessin que jo era un pescador furtiu. O un servei laboral de neteja amb rols i obligacions de servilisme cap a es visitants a platges.
I hi ha situacions ben divertides, però amb fred en es coll i mandíbula costa de parlar, i convé reservar forces per gaudir més en sortir de s'aigua :)

Imatge

ACUMULACIONS EFÍMERES,
😉 i festa D'ESCUMA I AEROSOLS

Es fems que suren a ses voreres es degraden més prest si ja hi arriben fins i vells. Hi acaben acumulats a entrants i calonets, agrupats per sa força de ses ones de vent arribant cap a sa costa. I formen línies o estols estacionaris, segons equilibris entre ses ones de fons i de vent.
Sa degradació accelerada d'aquests fems a ses voreres pentura té relació amb so lloc. Pot ser per sa rompent d'ones i voreres, per patir més xocs per fluir diferent, estar més agrupats o calents... I sa microvida que els colonitza en aquestes condicions contacta diferent, potser més, i hi creix més quan s'ajunta...
De fet a ses voreres surant trob plàstics grossos que tan degradats que es desfan entre es dits.
És sorprenent com degraden de ràpid i desapareixen de sa vista. Fan com un adéu en dies, en un dia o hores. Similar a es grumers que arriben a sa vorera i moren entre rompents i acumulacions. Primer perden filaments llargs urticants, i després es peixos en mengen es tentacles i es cos i queden pes fons. Ses restes xoquen i surten fora s'aigua, o fan una espècie d'escuma de detrits.
Es plastiquets es degraden aquí aviat i amb sos detrits fan com escuma. Aquestes escumes són ben vistoses si creen bancs estacionaris a uns metres de sa vorera, per joc de forces entre ones de vent i retons d'ones de fons. Són similars a ses escumes típiques d'altres restes orgàniques.
Ses escumes amb microplàstics i nanoplàstics i altres brutors i detritus també tornen a terra, en aerosol amb so vent, com espurnes salades. Ja fa anys que s'estudien, per exemple amb cates, amb una espècie d'aspiradores gegants. Com en una metàfora o rondalla, són com pescadors de brises marines! :)

.
Imatge
(Es sacs boia, ses bosses on estotjar o penjar fems pescat)

.
FITANT FEMS VIATGER 8-)
Per mi sovint es fems que sol recollir són arribats de fa poc, però ja eren vells abans de banyar-se a la mar. I arriben a la mar en decantar per vents i pluges. D'acumular-se a pluvials,
torrents, i raconades a voreres properes.
Els plàstics que vénen de mar endins, i apareixen a ses voreres, van arribant segons ones de vent i corrents. Però qualcuns per mi vénen de cop, perquè crec que són pescats lluny, massivament, i poden ser apropats en caure d'embarcacions, en destriar peix o ordenar i aclarir ses cobertes.
Pes fons hi ha també molt de fems, dens i pesat, i de qualcun es pot intuir s'origen. Per exemple resta molt residu per abocaments d'enderrocs d'obra de reformes, equipaments urbans en desús, o equipaments nàutics deteriorats.
Es noten es canvis des fems nous de s'oci i ses festes a voreres. O en haver majors afluències de visitants es dies festius. I es vandalisme, més habituals de nit, o abocaments incívics de residus especials.
I ets accidents nàutics o ses torrentades grosses destaquen per aportar grans quantitats de fems, voluminós, que perdura i es va dispersant a poc a poc erosionat.

.
Imatge
Estol de plàstics, i 'algues' que són plantes fanerògames.
Serien residus de d'ancorar i netejar cobertes d'embarcacions? O de destriar peix i retornar femsbpescat a la mar?


NEDAR I GRIMPAR NETEJANT ÉS UNA FORMA COMPLEMENTÀRIA DE CUIDAR DES LITORAL AMB OROGRAFIA COMPLEXA
Un embarrancament, si ha deixat milers de residus petitets, dispersen, erosionen i costen de trobar i treure. Per mi no se solen acabar de recollir del tot si embarranca i es romp a una zona poc fonda d'esculls, o caleta estreta, de rocams i multitud de raconets poc fondos.
Sa labor de qui hi deu fer feina netejant es deu complicar si cal esperar una calma de la mar, per actuar barques, bussos professionals...
I entre deportistes o voluntaris no sempre hi ha qui duu equip per transport de fems dins s'aigua.
I cal sort i constància, poder aprofitar ses calmes de mar. I estar a l'aguait, per aprofitar ses finestres de ses oportunitats, quan es remou el que no es veia, o era empotrat, incrustat...
Per exemple ses calmes després que ses restes incrustades o fondes són remogudes amb ones de fons, després de sa mala mar. La mar és incerta per fer grans plans de tants recursos, o mantenir-ho estant a disposició terminis llargs.
També hi ha costes que van canviant temporada d'usos, i qui o com ho neteja, i si es passa esporàdicament netejant en barca o a peu, i camions, tractors...
A ses caletes i voreres més desertes se sol notar molt quan es passa a netejar.
Ets entrants poc fondos, ses caletes abruptes properes i poc visitades és on no s’aprecia sa neteja o sa brutor, no es valora, i s'hi acumulen fems. I regularment poden rebre aportacions per corrents o des de terra.... Poden estar contínuament i durant dècades així, aportant discretament pols de fems triturada a la mar!
Aquests racons discrets entre platges és on sovint tenc sort per trobar i fer grans munt de fems suquí ses voreres. Per poder jugar a Femsukí, i cuidar es litoral, practicant com a lleure, esbarjo, deport d'exercicis saludables pes medi, nedant, trescant i grimpant.

.
Imatge
(Foto de muntet de fems recollit nedant amb bosses boia. Pes redols de Sa Pedruscada)

.
FEMS QUE PUJA ETAPES :)
Es resultats de recollir nedant mooolt de fems com a deport quotidià no es sol divulgar, o no es coneix ni percep gaire. I qui passeja, si veu munts de fems per sorpresa, no sol saber que vénen de fer deport de recollir i agrupar fems nedant.
Es fems que han sigut capturats i deixats provisionalment a prop de la mar, des de fora pot semblar erròniament que s'han mogut per ses forces de ses ones.
Per exemple, vegeu un article que explica prou bé això, per una confusió així, a
http://capvermell.org/index.php/agenda/ ... 30-08-2020
Parla sobre es fems que vaig anar traient d'aigua d'una embarcació embarrancada i triturada per ses ones, a prop Sa Punta de S'Entrador, i Cala Agulla.
I un altre article a
http://capvermell.org/index.php/actuali ... -ferradura
parla de restes d'embarcacions embarrancades i moolts de restes capolats per ses ones, a prop Na Ferradura / Coconar. A s'article es relacionen amb sa força d'ones de temporals.
Aquests caramulls prop Na Ferradura són de quan hi havia relativament deixat poca quantitat, perquè allà i pes voltants havia agrupat munts de fems i objectes moooolt majors feia pocs dies o setmanes, en diferents tandes de treure'ls des fons marí per etapes. P. ex. es pals principals des veler. :shock:
Ho havia anat pujant a poc a poc durant mesos. Qualcuns munts grossos es van recollir abans de ses fotos. I de milers de trossets. Es volum totals des munts eren de desenes de vegades això, i peces moooolt majors.
També sovint apareixien així dispersades qualcunes restes pes fons, més devers Na Ferradura o cap a Son Moll. I es munts eren similars, i es feien més cap allà.

PUJAR FEMS EN ETAPES CREA MÉS CONFUSIONS
Explic un poc més com vaig agrupar fems des dos velers embarrancats es 2019 a Es Coconar. Perquè sovint es van pujar per etapes, i això podia confondre a qui ho veiés. Es van pujar gairebé tots des fons marí nedant per etapes i de fora podia crear més confusions.
Així, per exemple, s'article que deia abans, i que parla de molèsties per fems en es passeig, parla també d'onades. Però aquestes en realitat afectaren en altres sentits al que potser es deia. En realitat aquells dies ses ones allunyaren moltes de ses restes des fons proper d'esculls, no els van treure a sa superfície gaire. Però els espaiaren i els desincrustaren, tot i anar sovint més cap es fons.
També poderen confondre unes restes que havia deixat entre roques en qualque moment, com en una etapa durant un jorn.
I altres restes gegantines sobresortiren quan les acomodava la mar o jo.
Es removien a s'aigua dies i setmanes abans, entre esculls. Però calia treballar dins s'aigua amb un poc de fons, havent de desembolicar mirant amb careta i tub. Era un embolic de cables, cordes, estructures rompudes, encavalcades i submergides.

En un jorn, primer anava apropant estratègicament fems segons prioritats, des fons llunyà i esculls cap a fons proper i accessible. Després entre roques, o a sobre uns instants...
I un cop fora, intentar que sigui a recer d'ones o travelades. Quedava un caramull més o menys assegurat. I si un munt s'estenia si podia semblar interessant per curiosos, culejadors o pellucadors.
S'estenia per deixar clar a la vista què no és res de valor. Per evitar que es pellucadors habituals amb presses o deixadesa deixin restes molt més desordenades, i creïn qualque risc extra.
Aleshores ja acabava un jorn!
:)
En altres jorns ja, es fems que era assegurat en sec es va pujant per etapes cap amunt, fins a un llindar des passeig, com on es van fer ses fotos de s'article dit d'Es Coconar / Na Ferradura.

Imatge

FER O NO FER MUNTS, I ON...
MIL DUBTES I "CONSELLERS" ESPONTANIS
Hi pot haver condicionants situacionals variats que porten a haver de deixar un munt de fems, a no recollir-ho tot d'una.
El més habitual és que ja s'ha agrupat massa fems enmig d'un trajecte nedant per sa costa. Es deixa a sa vorera per poder continuar netejant la mar, sobretot si en queda molt a la mar que es dispersarà. Es deixa pendent si hi ha prioritat per treure'n més.
O si en es final s'acumula tant fems, no es pot dur tot, i cal triar a on es dedica temps i prioritat. O es deixa a prop un lloc marcat, o d'on on es tirarà, si encara és ben banyat, brut, o per triar, o també si es pensa enregistrar, avisar perquè es reculli si és un fems especial, i calen esforços i temps, a poc a poc. Per exemple fems de naufragis recents. O fems que no és per papereres, perillós, inflamable, de líquids molt contaminants. O explosius com bengales de senyals. I inclús pot haver objectes personals de possible valor sentimental o en bon estat, i valuosos.
Es llocs i quan es deixen munts també varien segons indicacions, de quan i com es recolliran després. O varien segons ses molèsties i riscs que creen. Per exemple en temporada alta, segons ocupacions de terrasses.
I hi ha condicionants naturals, com es vent o si s'esperen ones grosses.
Si es deixaven es munt de restes molt avall, costava més a ets serveis de recollida, però així es fems destorbaven manco a es restaurants i vianants.
I sí, qualque cop apareixen vàndals, i llençaven es fems que havia endreçat en munts de nou cap avall la mar i ses voreres. I com que es vàndals dispersaven es fems lluny, quedava tot per allà abaix desordenat. I aleshores sí que semblava que havien arribat en onades! Ehem, vandàliques...? ;)
Per això també a prop des dies festius no sol deixar gaires munts de fems cap a es carrer. Però es vandalisme amb sos munts de fems recollits ha succeït pocs pics. Sol passar més amb so fems que ja havia arribat inicialment a la mar en un acte de vandalisme.

.
Imatge
De vandalisme a ses voreres. Aquí un element urbà tirat dins la mar i que vaig pujar suquí provisional. Aquest va fer molts viatges! Ja l'havia pujat diversos pics! Sol passar amb so fems de vandalisme...
(Cala Rajada, 2013?)


UNES DARRERES INFOS DE FEMS D'EMBARRANCATS A ES COCONAR - NA FERRADURA
Ja queda poc fems des primer veler embarrancat a Es Coconar, a prop Na Ferradura aquell estiu. Vegeu quin era des dos, a article d'aquest link:
http://capvermell.org/index.php/actuali ... -ferradura
Gran part de s'estructura i casc la van retirar bussos i embarcacions....
Peeeerò pes fons quedà durant mesos el que podria semblar com si haguessin buidat es contingut d'un habitatge, i gros, amb un estudi, cuina, banys, garatge i taller nàutic...
Ses primeres setmanes em vaig centrar en el més contaminant (pots de pintures, olis, dissolvents, coles, electrònica triturada, escumes...) I capturar nedant infinitat d'objectes personals que suraven fins passat Na Ferradura cap a Son Moll. I entregar i estendre'ls amb sos nàufrags francesos, una bella família, que eren ja relaxant a terrasses de restaurants suquí. Es mesos següents vaig recollir molt, i més o menys ho diferenciava prou des segon veler posteriorment embarrancat just allà.
Des segon veler embarrancat aquell estiu just aferrat, ni a deu metres lluny en Es Coconar, ara queden també qualcunes restes. És es veler que explicava abans, i de s’article sobre restes a llindar des passeig.
Entre esculls, des dos velers, a flor d'aigua o poc més fondo, el que queda és molt dens i molt pesat. Per exemple des segon queda el que crec és part d'un motor interior entre esculls poc fondos, aferrat a una peça de casc poc densa que fa vaivé amb ones, amb una punta que surt a flor d'aigua.
També d'aquests dos embarrancats hi ha qualque cosa per parts més exteriors i fondes. Hi ha encara entre esculls a poc fons, devers un metre i mig, el que em sembla era un motor fora borda des segon veler. I unes poques peces grosses i denses des cascs a uns pams de fons entre esculls.. Una d'elles, una peça blava grossa i densa és ben visible, surt a fotos que fan es passejants, perquè surt molt per sobre aigua i esculls.

Gairebé totes ses altres restes des dos velers ja s'han netejat. Fins i tot sa majoria des trossets de fibra de vidre des cascs de pocs centímetres. Per sort pets animalons filtradors ja s'ha pogut netejar prou entre esculls aquestes restes d'embarrancats. Ja no els destorbaran durant anys molts des trossets erosionant de metalls i vidre, fibra de vidre i molts més contaminants variats capolats. :D
.
Imatge

ALTRES FEMS NÀUTICS i D'ACCIDENTS CAPOLANT-SE A VORERES PROPERES
Uns altres exemples de fems d'embarrancament que vaig trobant i surten a fotos que mostrava, és per exemple per devers Son Moll i Sa Pedruscada, a Capdepera. Hi havia moltes restes disperses d'una llanxa cremada navegant per allà, no fa massa anys. Em sembla que ja queda poc, almenys a la vista, o fàcil de treure, i cal anar mirant quan es remouen.

Fins i tot a Son Moll, a gairebé tocar arena, enfront es torrent que hi desemboca, hi ha hagut durant anys, i encara supòs, un ciclomotor enfonsat, ben incrustat en es fons, i recobert de crosta de detrits calcificats, que recorda a es travertí o a sa tova calcària.

Imatge
Munt de fems senyalitzat amb 'banderí' fet amb so mateix fems. Tot ve de la mar, de jugar a femsukí nedant amb sacs boia. Agrupat després a poc a poc lluny de ses ones, visible i accessible a peu. A Ses Pedreres de s'Entrador i coordinat per a recollir-ho dies després.

També hi ha unes poques restes que van apareixent de s’enfonsament i embarrancament devora Sa Punta de sa Pedrera o S'Entrador, es 2020.
I qualcuns més, per exemple d'una altra embarcació baix carrer Can Patilla...

Imatge
Atinant a plastiquets surant mentre jugava Femsukí nedant. Calonet baixant prolongació de carrer Can Patilla.

.
UNA OBRA DE MIRÓ BAIXANT CARRER CAN PATILLA? ;)
Entre Cala Lliteres i Cala Agulla, hi ha un calonet o entrant llarg i estret, situat davall de pluvials, baixant i prolongant es Carrer Can Patilla, recte fins a la mar.
Allà s'entrant o es caló és orientat a ses ones de components nord, i es va estrenyent, entre acantilats que protegeixen que surti de dins s'entrant amb d'altres vents. I ses ones acaben fent un rompent en una costa de blocs i roques desordenades. És una cala on molt des fems que arriba no surt, queda i va triturant, i no surt fins a ser pols fina...
Allà hi van arribar unes restes d'embarcació. I es van rompre en milers de trossets, surant o enfonsats. No record bé ara si devia ser abans des de novembre o desembre de 2018. I pes gener, en veure-ho passejant astorava! Era un caramull de restes capolant-se amb sos xocs de ses ones i es rocams...
I quan es veia es deia Uuuuroooo! Quin berenar! :(

.
Imatge
Femsukí breu pes redols des calonets baixant carrer Can Patilla i Sa Regata Blava, sa primavera de 2021


Aquest calonet és molt llarg i tancat, està entre acantilats, i es veu caminant a davall des passeig peatonal. I si passejant en s'hivern es mirava dins d'aquest calonet, es veia mooolt fems endinsant-se i embolicant-se per dins forats, fent una sopa pujant i baixant amb ses ones de mar de fons. Quin panorama! I així setmana darrera setmana, i aquesta espècie de sopa de fems era a la vista passejant, i es veia de lluny...
Aleshores allà hi vaig fer moltes recollides de fems, agrupat per etapes, pujant... Sobretot sa que vaig practicar a peu netejant entre gener i febrer, a sa zona de roques, grimpant i trescant. I variava sa recollida segons dies, a mesura que es desincrustaven i alliberaven de roques amb onades de temporals grossos.
Durant gairebé un mes en aquests acantilats hi vaig deixar un itinerari marcat amb mooolt de fems, com un circuit lúdic. Marcava corriols, donava accessibilitat, delimita o marcava punts amb exposició a riscs de caure, i ajudava a fer qualque pas entre blocs i roques. Anant des restes incrustats a es buits entre ses roques des calonet allargat i estret, a davall ets acantilats, i cap amunt fins just davall es passeig, on es podrien recollir millor a peu pla i camionetes...
I fou divertit i amb anècdotes variades. Per exemple, qualque caramull i senyals que hi vaig fer semblava art modern! Eren amb escumes de suros sintètics de colors, ben grosses i rodonenques, erosionades i polides. Per mi semblà bonic i a qui passejava els els recordà una mica ses escultures de Joan Miró! ;)
Per mi que cap a mitjans o finals de març altra gent va pujar es munt què jo ho havia deixat ben amuntegat, protegit de vents, a uns pocs metres trescant un rost a peu, davall es passeig. Supòs que ho degueren ficar a camionetes, perquè hi havia mooolt fems.
Però encara reapareixen fems des cas, sortint d'entre roques a sa caleta dins la mar. No s'han acabat encara, i aprofit quan s'han remogut amb ones de fons.
.
Imatge

Cales Capoladores,
i s'aspiradora de vent marí.
' :twisted:
Hi ha caletes estretes i allargades de roca que funcionen com trampes per mantenir es fems dins elles, i anar-ho i triturant. Per exemple si són perpendiculars a sa línia més o manco recta des litoral. O si formen una línia de litoral estretint-se com un embut. I si són orientades a rebre ones des vents predominants. I protegides d'altres vents que traurien es fems de dins sa caleta cap a mar més obert, amb barreres de vent com estar baix acantilats de roca alta o edificacions.
Es fems que hi arriba no surt gaire, es va acumulant capolant i degradant fins ser pols, que després dispersa pes fons i ja entra a altres dinàmiques i corrents. O si sura, ja torna mesclat amb detritus flotant, formant escumes i volant cap a fora cala, cap a terra...
Aquests aerosols arriben de la mar amb micro i nano plàstics plens de contaminants, i ja fa temps que s'estudien. Per exemple es controlen a punts de ses voreres, on se situen una espècie de 'filtres, que fent broma semblarien unes aspiradores de vent marí. ;)

Imatge

Coses de ficció, coves i ports
Mentres nedava a una cova marina aquesta roca em va sobtar:
Imatge
Deu mesurar un poc menys de mig metre de diàmetre, a ull i de records. Situada a devers metre i mig de fons. A una coveta marina, sa mateixa que mostr a una foto a un missatge anterior des tema, on hi apareix un carretó de supermercat!
Sembla una estalagmita erosionada, formada abans de que la mar pugés fa milers d'anys. Però sa superfície exterior té un dibuix curiós, molt regular. Com d'estalagmites més petites o nòduls molt ordenats per sobre? Seria una curiositat geològica, tal vegada singular...
Inspira a imaginar possibilitats! I si aquesta superfície regular fos ser per un procés diferent? A vegades ses formacions similars tenen bacteris, però més bé a dins... I altres més extraordinàries, les construeixen microorganismes que s'alimenten de minerals, i no de matèria orgànica, ni llum... I si fos en part un recobriment de microvida marina posterior a sa formació inicial, com un corall?
Fent-ne broma, semblava sa peli Alien, a s'escena de s'astronauta a una sala fosca i que respira en escafandra, com un bus, i mira a dins un ou d'àlien agressiu...😱👾
Vaja aquí no seria com sa peli, però trobar això mentre vas nedant, en aquest lloc tan fosc i solitari, ui, ui... 😉 Quan t'hi atraques a mirar dedins, millor que no hi hagi un congre dormint, sinó vaja susto! 😅
Imatge
Póster de sa pel·lícula Alien (1979) a Viquipèdia https://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:Po ... _Alien.jpg Imatge des film a baixa resolució per a propòsit didàctic altruista. Els drets i autoria segurament son de sa distribuidora o dets estudis on s'ha produït.

Aquesta saleta és ben especial per sa vida pel que hi passa! És peculiar en molts quilòmetres! Perquè a pics s'hi arreceren estols de desenes de peixos d'espècies variades a reposar de nit, o inclús de dia entre penombres i llums. I es descans és important per es peixos, per a curar o enfortir-se. I en es litoral queden pocs llocs arrecerats i en bon estat pes peixos, ho hem ocupat i afectat massa...
Supòs que es recer especial és degut a un conjunt de circumstàncies. Pentura pes resguard que es crea a poca profunditat i per sa llum. O deu ser segur per a ells per sa seva visió reposant, degut a es contrallums i sa foscor a resguard, o s'orientació segons s'horari. Si permet es control des lloc d'entrada i sortida, de com rebota es soroll i vibracions, es fluxos i retorns d'ones, olors...

I hi ha una propera reforma portuària per devers allà. Vegeu una divulgació des projecte i obres previstes es novembre 2021, a https://www.capvermell.org/index.php/ac ... l-novembre
Des projecte, em sembla que tapiaran part d'aquesta cova, o sa llum que hi arriba. Tan de bo no calgui i es conservi!
Imatge
Ho hauria de confirmar, però em sembla que s'entrada principal a sa coveta és es forat amb una "A" just a davall. I entre ses dues fletxes,, es forat "B", una finestra lateral útil.
I es projecte mostra que preveuen tapiar B. I això aturaria prou llum i cert accés per a sa vida a sa cova marina, o modificaria es fluxos d'ones.
A qualcuns fons aprop hi dipositaran roques, blocs o faran obra. Però no em queda clar si ho faran en aquesta part.
Pas pena també que el que hi construeixin es rompi, degradi i torni erosiu, com un àrid contaminant o destorbant a sa vida, amb sos fluxos de ses ones... Ja ha succeït anteriorment en es port, a punts on es van fer darreres reformes des port, que es van rompre.
O a ses voreres des passeig aprop Na Ferradura, on es va embrutar amb reble a qualque punt. Es va emprar reble per a consolidar momentàniament es peus des puntals d'obra. Es llançà així s'enderroc fent muntets directament a la mar. A sobre o a uns centímetres d'on hi havia vida de cucs filtradors vulnerables, des més protegits per normes.

I ja passà que hi ha hagué molta brutor per àrids, per accident, en es dic des moll. Es romperen ses plaques enormes de formigó que es van construir per a reforçar es moll. I han afectat o erosionat es fons i sa construcció.
I pes meu gust, es va tapar massa amb ciment un entrant marí petitonet aprop de Na Ferradura. Era un foradet a sa roca molt sòlida, a un lloc arrecerat i molt protegit d'ones, i sense afectació pes darrers temporals. On s'hi solia resguardar vida grossa, com per exemple sípies de dia i de nit, i escorpènids o peixos aranya grossos.
Eren llocs on, un cop decidit que calia reforçar sa vorera, trob que es podria haver fet obra de forma diferent, si es volia atendre millor sa vida marina.
Amb ses obres de sa reconstrucció des passeig i des port s'ha fet molta feina, amb grans esforços i inversions, sovint bells. A vegades em sembla que ha sigut amb molt encert, com art, amor i vocació de qui hi treballa. Però pentura es proper pic es podria atendre un pelineu més respecte a certs animalons marins i racons especials, diferents.
Perquè un cop construït després costa fer marxa enrere, o és inviable reproduir el que hi havia, un pic modificats o afectats es microhàbitats especials.
Imatge
Zona de moll que es reformà i es tornà a rompre. Pes proper novembre diuen que s'inicien noves obres de millora, més grosses i importants.


.
ES GEGANTS D'EN WALL·E :D
Històries populars, caràcters simplificant forces naturals


Quan netejam com a lleure, o se'n fa art, ens recolzam a ses espatlles des qui ja ho practicava fa molt temps...
Netejar per lliure per a segons qui era més freqüent o quotidià, derivat i ampliat des des jocs i costums. Entremesclat amb formes d'entendre es medi, des de sabers poc formals, de dites, records i instints incerts... Per exemple de rondalles i sabers ancestrals apresos de menuts.
Històries de com relacionar-se o respectar es caràcter de certs aucells, bèsties, animalons, i forces de sa natura...
És com escoltar i atendre més a un missatge dispers des temps llunyans.
Pot ser d'haver escoltat de creences de bruixes, cavallers, fades, i d'esperits des bosc, que hi serien com una mena de guardians, o dinamitzadors des medi...
És una forma cultural d'explicar es mecanismes naturals simplificant, com si fossin personatges... A vegades amb encert amb sa dinàmica natural, o no...
Això deu venir de costums de com explicar sabers a s'antigor, amb llegendes d'esperits i éssers mitològics, i deus... Caramulls de figures simbòliques, de ficció mig difusa amb sa realitat, i que guiaven ses relacions i equilibris de forces de sa natura. 🐉🦇🧚‍♂️🧜‍♂️🌋🌜🌈🌊☄❄🌬🌪🗿
Hi ha orígens d'aquest mites i llegendes per totes bandes!
I inspiren en es lleure, entreteniments, es prestigi, ets espectacles, i art de tot tipus. Com aquesta genialitat de fa mooolts anys:
😲❤"Arise! ye spirits of the storm"https://youtu.be/2Uk9sNQAt4s🎵
de Thomas Linley (fill) que Amadeus Mozart admirava com a gran geni! Quin goig!

I netejant es pot jugar a fer adaptacions de molt més humor, fantasia i històries casolanes! Per exemple...
Imatge
Imatge
Basilisc i dementor Crèdits imatge: bestiari de Harry Potter https://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:Ba ... otter).jjp
https://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:Th ... entor).jpg

Imatge
Lluita de basilisc i dos dementors. Es basilisc mastega un dementor!
Broma amb bosses de plàstic rompudes, netejant covetes marines, aprox. 2011.


Es referents culturals de ses llegendes i creences amb referents des medi i sa natura, com de fades o tot tipus d'éssers mítics, influïren a artistes! I aquests a periodistes i escriptors, i així a caramulls de gents!
I as moviments culturals, com es romanticisme!
I vet aquí, que en mesclar-se sabers de ciència, naturalismes, i tornar populars, es pot influir més... Inclús en qui investiga, o a universitats, i en es poders públics...
I amb tanta influència, creativa i subtil, pot aparèixer qualsevol cosa! Pentura tan grossa com es Parc de Yellowstone!
I potser aquests sabers brollen més amb alguna crisi mediambiental. Per exemple en es 70s, entre crisi econòmica o des petroli, i guerres lluny afectant es medi. Haver rebotat com a expressions musicals, i moviments hippies, eco llibertaris. I ets afectats, i pàries viatgers, haver recalat i experimentat més lliures a Balears.
Entre tant moviment pot aparèixer qualsevol cosa! Tan grossa com un Dragonera Lliure!?

Sa cultura i ses expressions van fent camí, i recordant ets aprenentatges de formes molt diverses!
Sa cultura pot anar vestida de moltes maneres, com ara de jocs de nins, cançons, contes, o com indústries d'arts... Són eina per a educar i recordar millor, amb figures retòriques, metàfores per simplificar, i cercant recrear emocions, per a recordar millor.
Però cal anar alerta amb ses representacions i que siguin ben guiades. Que no passi com un film d'animació infantil d'aventures i desventures de peixets, que va esgotar ses existències de peixos exòtics.
Sa cultura lúdica va evolucionant, i s'expressió, i ses seves indústries culturals i d'art. I aquestes inspiren a altres, es valors i ses conductes. Es renoven sabers i models, i amb sort ajuden a adaptar-se a s'entorn.

Aquí uns exemples:

-Un curt divertit de netejar platges jugant, relacionat amb videojocs, des Hungry Shark World: https://youtu.be/ajjmDJK2hDg

-O es famós film de Wall·e, també és ara a videojoc. Aquí un enllaç que mostra en vídeo es joc: https://youtu.be/5UGQTPdqUmY

-I sa cura de sa natura i ses llegendes de relacions cooperatives també inspira gran art, indústria per a més majors:
Imatge
Imatge des film 'Lady in the water' a baixa resolució per a propòsit didàctic altruista. Els drets i autoria segurament son de sa distribuidora o dets estudis on s'ha produït.
Es film 'Lady in the water' rememora ses rondalles ancestrals de forces i éssers de sa natura aquàtica, com evolucionen a sa literatura, i impactarien a sa societat.
Un tall des pròleg: https://youtu.be/HHh7RgFNTAM
I de s'escriptor inspirat per sa nimfa. Que fomentaria s'evolució cap a una societat més cooperativa:https://youtu.be/uwVBS2yt-9Q


Imatge
Imatge des film "The Abyss" a baixa resolució per a propòsit didàctic altruista. Els drets i autoria segurament son de sa distribuidora o dets estudis on s'ha produït.
The Abyss recrea una civilització de nous de mar oculta a ses profunditats. Es Ctenòfors han desenvolupat tantes tecnologies misterioses que poden educar pacifisme a les braves a ets humans que ens barallam. Una escena:
https://youtu.be/pTysJGiRhIs



.
Imatge
Art, humor i femsukí. Cala Agulla, 2021
AMB UN POC DE SUCRE SÚPERCALIFRÀGIC :D
Recordau sa cançó de na Mary Poppins que endreçava tot amb un poc de sucre? Per si de cas, afegesc un link a s'escena:https://youtu.be/Cy-6DoO_xKM
A sa nostra cultura, a més de netejar, durant molts voluntariats o lleures es cuidava i atenia amb cura es medi directament de moltes formes. I sovint ens recolzam a ses seues espatlles per fer-ne de noves o professionalitzar-les.
Qualcunes atencions podien ser esporàdiques, activitats lúdiques festives i diades ben variades, o visites a camps de treball, acampades, excursions, excavacions, tallers...
I es feia de tot! Com ara a poc a poc anar arreglant camins estimats o apreciats i útils, poc practicables. O ajudar en excavacions arqueològiques, o creant recursos i infraestructures lleugeres, com tanques, o endreçar fites, bots, passadors, indicacions, itineraris amb cura... O moltes casuístiques de cuidar petites de plantes o arbres en risc o i plantar a poc a poc reforestant. O marcant tornalls d'espais i itineraris per activitats puntuals, jocs... I experimentant o ajudant com entreteniment a horts educatius o artístics, i jardins, tallers de manualitats a lo gros a voreres i boscs... O murals i expressions o simbolismes, o protestes, que no afectin, ni destorbin gaire més que simbòlicament. O passamans per passos efímers, per accessibilitat i millores a entorn per a qui fa altres activitats.
I així es transferia també com activitat superposada en moltes sortides o passejades quotidianes pes redols de casa, com un entreteniment o costum més a ses sortides més freqüents i amb menys gent, com a deport, expressió o activitat de salut tenint cura del que s'estima.
.
Imatge
Foto de munts de femsukí. Es típic fems que vaig treure sovint amb bosses boies des fons des port de Cala Rajada devers 2009-2010-2011...

.
NETEJAR PER LLIURE,
DES VOLUNTARIAT I EDUCACIÓ CAP A
ES DEPORT QUOTIDIÀ ESPONTANI I ANÒNIM

Almanco ja fa unes dècades, a ses sortides de lleure i excursions infantils i juvenils es solien 'organitzar ses neteges des medi superposades a moments de descans, o en arribar i partir. I molts nins practicants d'esplais o escoltes laics ho continuaren ja quan han sigut grans. És un costum, intentar deixar es lloc visitat més polit de com es troba.
Igualment colles d'esports com espéleo, sortides de naturalisme, ecologisme, excursionisme, torrents, activitats subaquàtiques...
Podia passar durant passejades, en córrer per complementar un entreno creatiu. O en anar a fer diada i nedar a un lloc on volen fer net per fer guapo. I moltes excursions per passos bruts, anant a fer torrents fer neteges de torrenteres, i a certes sortides a coves. O a ses visites puntuals per activitats a acampades, camps de treball, excavacions arqueològiques, encontres...
I sa gent que anava a fer sortides grosses, després entrenava o practicava sovint igual, però per lliure i poca gent, entre setmana. I hi superposava i transferia netejar en altres accions, exercicis físics, deports...
També netejar se solia anar alternant amb diversitat de sortides setmanals en estius o vacances, on cooperar, visitar amistats, fer bona gresca i experiències, mostrar novetats i passar gust i relaxar o distreure's...
Si es tenia afició en netejar, o s'havia passat gust en companyia, a poc a poc es sabia, i es rebien més infos i per costum ja s'anava on demanaven ajuda boca a boca, o just per passar gusts, i afectes còmplices per tornar a veure es racons estimats ben guapos.
Per això per segons qui no era tan puntual i esporàdic, sinó que es tornava quotidià, com entreno o salut, deport, exercici físic quotidià, i no sols caps de setmana.

,
Imatge
Una neteja que vaig intentar que fos discreta, anònima...
S'estatueta religiosa fou 'adoptada' amb apreci pes vigilants des Club Nàutic. I és agradable que sa imatge pugui servir per inspirar pau, bondat, acolliment, sigui o no de sentiment místic o religiós, tot i ser art humil, ajudi per ser positius, constructius...
Li faltava sa mà esquerra, i en broma la malnom sa 'Verge de tenir mà esquerra" en sentit figurat. En es principi em sentia incòmode amb ella, i crec que altra gent també... Per a mi va ser excepcional poder resoldre fàcil aquesta troballa. Jo a pic em sent patós, poc diligent, i no m'agrada cert tema religiós... Em vaig sorprendre ŕesolvent sa troballa delicada, i que em semblà que ho vaig torejar amb mà esquerra!

Idò, aquesta troballa jugant també és suggerent per a creativitat! I de mites i llegendes...
En faig broma,😊🎭🤡 mentre ningú se la cregui... Mmm... Aquesta Verge es pot apuntar es seu primer tanto!? 😊😉 "Que jo tengui mà esquerra? Que jo sigui diligent? Ui, potser sí que és com un miracle! 😉😊🎭 Visca sa Verge de tenir mà esquerra! 🤡🎭 🥳 Iuuuuhhhu...."

Ehem, ho deia una mica intentant copiar s'estil de com fer un miracle a sa peli Life of Brian. 🤡🎭 En versió casolana i passat per aigua!? 😊😉🎭Bona excusa per recomanar sa peli Life of Brian i gaudir-ne.
És de ses pelis de més humor! Aquí unes infos divertides d'ella:
https://nosomosnonos.com/2019/08/26/ret ... -of-brian/

Imatge
Imatge des film Life of Brian i propers. A baixa resolució per a propòsit didàctic altruista. Els drets i autoria segurament son de sa distribuidora o dets estudis on s'ha produït.


I hi ha més bon gran art de cine i humor ambientalista amb miracles i una Verge, i també pot ser útil per a contrastar, inspirar, motivar...
Per exemple, The Milagro Beanfield War, una peli molt bona, premiada, d'especulació de territori i turisme de camps de golf, i similar a realisme magic. Unes infos a:
https://en.wikipedia.org/wiki/The_Milagro_Beanfield_War
I una escena divertida: https://youtu.be/HpDoFWX-mo4

Imatge
Imatge des film The Milagro Beanfield War a baixa resolució per a propòsit didàctic altruista. Els drets i autoria segurament son de sa distribuidora o dets estudis on s'ha produït.


.
CURES AMAGADES DE MALLORCA ;)
Històries minoritàries i discretes

De fa dècades es practicava netejar com a exercici físic de salut, entrenament, deport i activitat física de quotidiana. Però més com a activitat experimental, minoritària o poc divulgada. I fins i tot un poc minoritzada per altres, evitada o tractada com una excentricitat, o fins i tot extravagància, que s'ha anat acceptant, i ara no fa tanta timidesa en mostrar.

És ben cert que al llarg de dècades, per a evitar pressions, ser ridiculitzat o burles es silenciava o dissimulava alguna neteja. Si "destorbava" sa vista a sa vorera... I és que incomodava a qui ho llençava per a que es desfès a la mar, i potser era qui vivia o estiuetjava a sullà. Sovint s'incomodava més qui depenia des paisatge pes turistes amb qui hi tenia interès de lloguer, negocis...
O per exemple, mooollta gent, esportistes o pescadors de la mar, s'enreien si explicava que enlloc de pescar peixos, nedant hores, només hi feia fotos per naturalisme. O "pitjor", fotos de fems! I encara era pitjor si deia que hi recollia o pescava es fems, enlloc de pescar es peixots!
I no faltava qui no s'ho creia, i s'inventava i atribuia sa pràctica a motius poc legals... I després em semblà que autoritats algun pic assetjaven sa neteja, o suggerien que hi recollia ànfores! O que amagava coses de pesca furtiva, o no sé què de drogues...
I és que dins la mar nedant no tots som iguals! També n'hi ha que encara som com eco frikis, hi, hi...
Antigament, si es jugava i recollia fems per lliure sovint era poc sabut públicament, o no es publicitava. I és que no es veia gaire això a mitjans massius! I no hi havia internet, ni gaires espais on publicar-ho. I costava fer fotos, vídeo, o publicar més d'una foto o un vídeo...
Sa gent que netejava així, i ho practicava més sovint, potser era més minoritària, inclús marginal dins àmbits ambientalistes o d'esport i lleure. I es practicava molta activitat discreta, sovint per evitar enfrontaments, burles, complicacions...

Ses modificacions o millores per s'entorn o ecosistema també es fan anònimament i quotidianament. Potser antigament eren més privades, i no les hem vist, o no les percebem, ni les sabem apreciar.
Una modificació delicada, a vegades controvertida, serien ses vies d'escalada, de grimpar o torrents, espeleologia.
Antigament, per lliure, es sumaven mooooltes hores de labors i recursos per a netejar o marcar passos segurs o equipar. En certa manera qui marcava camins o vies anava cuidant es medi en seguretat i accessibilitat. Era també per cuidar s'entorn, per accedir, per a socórrer, o per a poder treure fems... Poden ser accessos útils, i més si en triar es lloc ho feien amb criteri naturalístic, atent a afectacions futures, afluències. A no fomentar situar gent aprop i damunt de nius, erosionar... A segons quins llocs poden afectar es medi, aus, anfibis, plantes...
Es tema s'ha complicat sobretot per sa major afluència per lliure i empreses, coincidir s'interès massiu, en mala època de s'any...
És només un exemple més d'ajudar directament o indirectament es medi, per lliure. I són millores que després desapareixen, o no es coneixen gaire, o es transformen d'ús...

Imatge
Imatge
Observació estotjada mig com un "secret" 😉
Sembla un bigotut tragejat guaitant!
Són unes roques suggerents, que inspiren pareidolia. És una formació geològica de devers un metre de grossa, a sa vorera marina de Capdepera. No dic més on, per precaució que no la vandalitzin!
Adonar-se'n és pareidolia, que és com un fenomen de patrons perceptius. És comú amb formes de cares. Però també passa amb animals, com es de s'art rupestre des neolític que aprofitava ses ombres des relleus similars a animals.
També passa amb altres objectes quotidians, i podria provocar accidents, perquè n'hi ha que semblen menjar. P. ex.: https://www.boredpanda.es/cosas-parecen-comida-4/
És com altres figures tradicionals, com sa cara de sa Lluna plena, o a contes orientals un conill. Sa pareidolia pentura ajuda a adaptar-se a es bebès, a identificar es gests i emocions maternes. I també alguns nadons orientals responen diferent as gests, com un "si / no", si agrada amb cara seria o somriure... Això segurament ve per com ha evolucionat sa cultura de gests a cada zona. Ses diferències tornen més interessants ses cultures humanes!
🙂


Imatge



Nota: Ses dades informàtiques dets arxius de ses imatges corresponen a sa seva darrera edició o còpia. Potser no coincideixen exactament amb sa imatge original (data i hora de captura, nom d'arxiu...)
Aquest missatge o tema s'aprofita millor si s'és comprensiu i generós llegint. Potser està reeditat aquí mateix, a sobre des que hi començà com un esbós de guió casolà, més difícil d'entendre que un telegrama, hi, hi... Teclejat amb dificultats ergonòmiques, amb un mini teclat virtual tàctil de pantalleta que es penja. En un concert improvisat a dos dits grossos, potser mig coixos, banyats, freds o amb feridetes curant.🤷‍♂️🙂
Tord blau l’ha editat per darrera vegada el dia: dv. maig 03, 2024 7:07 pm, en total s’ha editat 126 vegades.
Tord blau
Member
Entrades: 84
Membre des de: dl. feb. 22, 2021 1:41 am

Cuidar litoral. Neteja nedant amb sacs boia i grimpant. Info, provant trucs, històries...

Entrada Autor: Tord blau »

MÉS HISTÒRIES CUIDANT LITORAL
Imatge
Munt de fems recolit nedant a Cala Rajada.
Per mi que seria aprop des 2011. L'amo des ca pentura n'afinaria s'edat? :)



Rondalleta de...
Ets infants a pala i granera!
Un exemple més, sobre netejar lúdicament

Unes colles de nins semblava que netejàvem Ciutat, però era tot teatre, dramatitzat, en performances. Aparentàvem cuidar directament s'entorn netejant, però era més cuidar-ho indirectament protestant. Possiblement fou una evolució d'altres activitats a ses sortides d'aquest grup ciutadà d'esplai i d'escoltisme laic, o tendint a laic, quan netejàvem sa natura durant ses excursions a finals des 70s o primers 80s.
Era ben entretingut de veure es nins netejant es carrerons de Ciutat, articulant sa pala i granera! A primer cop d'ull desconcertava es vianants! No record bé sa causa, es motiu de sa protesta. Crec que aquell pic era en reconeixement de sa neteja viària, i de ses condicions laborals de qui hi netejava.
Netejar així com comediants era lúdic per a noltros, tot i que pes casc antic aquells dies hi havia molts popós de canets faldillers! 💩 Es més menuts sentíem aprop des nas tot, i més pudent! I amb sos ois i sorpreses de ses troballes ens fèiem bromes, remesclades amb sa imaginació i es dubtes infantils:
🤔"Amem si...Tanta moguda de 'popó de faldiller' 🐩 tendria a veure amb sos secrets i es tabús dets 'assumptes de faldes'!?"🤫
I així, anant fent, cercant i olorant brutors i misteris, aterràrem amb ses pales enfront de Cort, i des Consell Insular, i l'Almudàina, i d'on ara té sa seu es Parlament Balear.
Fèiem més comèdia per davant de ses cafeteries ☕ de gent de luxe. On ens semblà que podríem coincidir amb sos VIPs, i polítics cafeters... Per 'casualitat', hi, hi...😉
Miràvem ses taules bones des berenars amb sos ulls com a plats, i una mica de fam, en veure bones peces tudades a restes de plats..
I ala! A ses taules riques hi abundaven més es faldillers! (😉 canets, ehem...)
Així encara ens venia més aquest misteri pes tabús de faldes!🐩💩 8-)
Però es més menuts ens engrescàrem massa! I és que eren ses nostres primeres manis de protesta! Sentírem molt s'emoció com de paupar grans poders!
👑👒🎩
Amb s'excitació de ses novetats anàrem omplint ses estones buides polint s'art de sa pala i granera! Però un poc massa, més enllà del previst pes nins majors o es monitors...
Resulta que ensumàrem un 'popó de faldiller' de graaaan oratòria!🗣 Sa merda espectacular ens va fer riure, i ens impulsà sa creativitat... Ens inspirà un 'art' expressiu molt emotiu, d'olor, a repetir a poc a poc, de susto amb "frescura"!
Idò... Pala i granera!
Bufons🤡🥷, anàrem aixecant com estandarts ses merdes més grosses i ambientals! Ben amunt! 💩🏴 Entre ses fileres més fines! A tocar de taules riques!
"Així d'aprop les vivim es més patecos caminant pes carrer!"🤷‍♀️🙇
I de cop, es comensals i cambrers ens miraven desconfiats... 😬🧟‍♀️🤯
Tengueren un esclafit de gests desencaixats, entre somriure i por de què ens haurien d'esquivar un codi marró volador!?👻🧌💩
Des susto feren un bot i vessaren tasses, volaren torcaboques... Partint cap as bany, i es que arribaven es darrers el trobaven okupat... 🚾🚻 I van córrer en totes direccions com en pànic, fent vaivens, anant i tornant entre cadires caigudes...😱🏃‍♀️➡️🏃
En un no res es bar s'omplí de llonguets encalentits, i d'olor a ca rarot.
🤢🥖🤬

"Oh, oh... Ui, ui... Ara l'hem feta massa grossa...?" -pensàrem es patecos.🫢🫣

Qui sap si potser escarrufàrem algun pacte de cafè, copa i puro 🤮 decisiu per a sa neteja de Ciutat.
Segurament algú es va menjar un bon marró...🧑‍🍳👮‍♂️💂‍♂️🕵


I una altra història més...
De curiositats llunàtiques 🌛 marines, de muses🧚‍♀️ primaverals, desventura astronòmica 🪐🎭,
clicant a
http://www.capvermell.org/index.php?opt ... &Itemid=32


Imatge


Femsukinant a Na Ferradura, a finals de maig 2021.
Gairebé tot aquests fems són restes de dos velers embarrancats es 2019 en ets esculls d'Es Coconar, aprop sa platgeta de Na Ferradura, a Capdepera.
Imatge
Fems de nova temporada, contrastat amb so de 2019 (peça 'B')
Si l'amo de sa sabata la cerca, ja no hi és... ;)


Imatge
Ses peces des casc 'A' i 'B' són molt denses i pesades. A devora, a devers metre i mig de fondària, hi ha metalls grossos i es motor fora borda amb vida adherida.

Imatge
Més aprop de terra i a flor d'aigua, hi ha una tercera gran peça 'C' des casc des segon veler. És lleugera i fa vaivé amb ses ones i està unida a una peça metàlica mecànica densa. Fa un any ses ones la van arrossegar aquí com si fos un estel lligat a un llast.

Imatge
Imatge
Restes capolades i remogudes amb ses ones de fons.

Imatge
Nacra observada sulla, una Pinna rudis?


Imatge
Unes històries de furtius i fems
Foto d'un femsukí recollit nedant des fons de sa part més natural de Cala Rajada.
Trobava que calia treure aquest fems, perquè es preveia un temporal en un parell de dies. Per a destorbar menys ses embarcacions, o altres motius, em calia netejar-ho de nit, i ho vaig informar.
I fou una nit complicada!
Abans de començar, estava assegut a una terrassa de restaurant, provant sa fotografia nocturna de s'aigua just enfront. I just a sullà sa vorera sortí de s'aigua un fuseller furtiu amb molta pesca furtiva en es cinturó. Li vaig fer una foto, i es va tirar a la mar. Es voltejà i m'apuntà varis pics bastant descaradament just per damunt des cap, o sigui a ferir-me. I de cop es tornà com molt violent verbalment cridant, ofensiu, burlant...
Es furtiu va marxar nedant en direcció cap a Son Moll, i no feia cas de sa policia que el seguia caminant i el requeria. Els havia demanat ajuda, i un des primers policies que va arribar em va prendre per un furtiu. Aclarit s'embolic em va suggerir que calia nedar per a parlar-hi, i aleshores em vaig anar a casa a agafar un llum potent marí, i després on hi havia moltes autoritats policials i de seguretat que l'esperaven a Son Moll.
Es furtiu era a s'aigua i semblava respirar cansat, i vaig ficar-me a s'aigua per a intentar parlar-hi situant-me en una altra posició. Però m'apuntà de nou i em cridà amenaçant de disparar-me. Com que no vaig servir de gaire, més bé al revés, aleshores vaig marxar a casa per a recollir s'equip per a nedar netejant la mar, tal com tenia previst inicialment.
Després d'alguna altra anècdota passejant aquesta nit vestit de nedador, a la fi vaig poder començar a nedar i netejar en es principi des port, a sa part més natural, on hi havia es fems de sa foto d'adalt.
La mar des port estava bella de nit, sense ones ni barques a qui destorbar.
Es femsukí fou relaxant, 💗🤿 amb estols de peixots nocturns, i molta vida acolorida i activa pes fons.
Es dematí vaig tornar a comprovar que sa peça grossa de fems recollida no hagués tornat a s'aigua per culpa de vandalismes, i vaig fer-ne sa foto.

Imatge
Planxa de metall fina rovellada desincrustada des fons de Cala Lliteres a vorera poc fonda. Era un risc pes bany o qui botés a s'aigua.

Sobre furtius agressius
Alguns anys, potser més entre 2010 a 2015, no era massa rar que m'apuntessin fusellers mal senyalitzats a dins sa reserva marina de llevant. Però solien ser altres, esporàdicament, més variats, més joves, inclús menors, i a sa zona de Cala Gat. Més freqüents a finals de primavera o inici d'estiu, i minvant fins a inici de tardor.
Amb sos anys vaig anar coincidint amb una vintena de fusellers poc agressius, contant vint fusells. Amb pesca gairebé sempre i acompanyats per altra gent que pescava o nedava amb ells. I no compt moltíssims de pescadors de canya o mariscadors fora norma a bastantes voreres, perquè normalment no hi havia interacció.
Una altra dotzena de furtius i acompanyants sí que eren més freqüents, o més agressius. Gairebé sempre amb fusells, o alguna fitora, ham amb flotador entre aigües... O des de terra, algun mariscador o pescador de canya estranys.
Coincidíem més en es llocs arracerats de ses ones, amb bona visibilitat de fems, llum convenient per a observar nedant, poca massificació... I no podia evita'ls si es situaven poc vistosos en es punts de sortida i entrada a la mar, o si apareixien de cop aletejant veloç i camuflats...

Es fusellers sovint destacaven poc o dissimulaven, i s'amaguen ses boies entre esculls i a darrera entrants, o hi ha "compinxes" o afins que els recolcen des de terra.
Es banyistes perceben poc as furtius, o com a poc problemàtics. En canvi jo netejava amb boia i es banyistes em veien molt més, i alguns de lluny em prenien per un fuseller o mariscador, i més si algú ho deia enganant.
Per mi que es furtius es confonen en veure'm nedar amb boies o fent fotos. Pocs es comporten honestament i respectuosament. Gairebé tots t'emboliquen i intenten fer por, o ser dominants. Qualcuns no van de bromes si se'ls posa en evidència, si no ets submís...
I normalment si m'apunten amb so fusell aprop és com simulant malament un descuit. Possiblement per a observar sa meva resposta, coaccionar, intimidar... No per a disparar-me realment, però mai se sap, i és un bon susto!

Convé rebutjar qui ho recolzi per a consumir, apropiant-se un redol de mar. Sorprèn que per mantenir cert privilegi gastronòmic o de lleure es comportin amb tanta rudesa i prepotència. En es final sumen moltes petites situacions exposant a risc, desagradables i patiments cap a nedadors i banyistes i veïnats.

Ànims ♥ as milers de practicants de lleure i esports de pesca, pescasub o marisqueig que ho practiquen de forma més responsable.
I ànims en recollir, pescar o caçar algun fems a cada sortida. Perquè jugant netejant també es passa gust, i es conviu entretinguts, adaptant-mos a s'entorn de ses voreres marines que ha canviat molt en poques dècades :)
........
PS: amb sos anys cada pic veia menys fusellers furtius aquí. Fins a arribar a coincidir amb poquíssims després de 2021, i ja cap es 2023.


.
Imatge
Femsukí a sa Regata Blava. Entre Cala Lliteres i Cala Agulla, 2021.Es tub gros negre, i sa reixa o xarxa amb corda eren nedant a sa zona intermareal, mig en remull suquí.

Es 2020 hi havia un tub similar a devers un metre i mig de fondària a sa platja de Son Moll. Ple d'arena i molt més gruixat! Uns quinze centímetres de diàmetre, a ull.
Sa platja era plena de banyistes gaudint des ‘desconfinafent’ de sa COVID-19. S'animaren i algun ajudà a moure-ho! :) I és que es tub a defora de s’aigua pesava moooolt...


Imatge
Fems recollint nedant, devers Sa Punta de s'Entrador i Cala Agulla


🎭🤡🤸‍♀️😉 Dit amb humor fantàstic:
Ses rodes de mar (Invisibiliam rotaris) nien ocultes i se coven i multipliquen totsoles!
Imatge
Les gaudim, i no ho cuidam massa!
Com la falsa moneda que de mà en mà va, però ningú se la queda!

Veure-ho a
https://youtu.be/s3-WHo7a3sM🎭📺

Imatge
Una més, es 19 d'octubre, devers sa Punta de s'Entrador, Cala Agulla

Imatge
Una altra més, es 20 d'octubre...

Imatge
Una altra, pes desembre...

Imatge
Una altra per na Ferradura, sa tardor o hivern de 2020...

Imatge
Una més, pes juny, nedant de Cala Lliteres a Cala Agulla...

Imatge
Imatge
Dues més, vistes a sa zona abalisada de bany de Cala Agulla...

I encara en quedaven almanco una dotzena
pes fons submarí entre Cala Agulla i Cala Lliteres es juliol de 2021.

Millor si ets humans jugam més dolçament, amistosos amb ses altres formes de vida!
Sinó ens passa com a na María de la O, que per diners va perdre el que estimava, i ja no ho pot recuperar!

Veure-ho a
https://youtu.be/ia9gLwTgQFQ🎭📺



Nota: Ses dades informàtiques dets arxius de ses imatges corresponen a sa seva darrera edició o còpia. Potser no coincideixen exactament amb sa imatge original (data i hora de captura, nom d'arxiu...)
Aquest missatge o tema s'aprofita millor si s'és comprensiu i generós llegint. Potser està reeditat aquí mateix, a sobre des que hi començà com un esbós de guió casolà, més difícil d'entendre que un telegrama, hi, hi... Teclejat amb dificultats ergonòmiques, amb un mini teclat virtual tàctil de pantalleta que es penja. En un concert improvisat a dos dits grossos, potser mig coixos, banyats, freds o amb feridetes curant.🤷‍♂️🙂
Tord blau l’ha editat per darrera vegada el dia: dj. maig 23, 2024 1:25 am, en total s’ha editat 61 vegades.
Tord blau
Member
Entrades: 84
Membre des de: dl. feb. 22, 2021 1:41 am

Cuidar litoral. Neteja nedant amb sacs boia i grimpant. Info, provant trucs, històries...

Entrada Autor: Tord blau »

Més històries i femsukí a sa mateixa zona, aprop de Na Ferradura de Capdepera

Imatge
Un fems a poca fondària que sembla una bombona vella. Ressona, no està plena d’arena. Incrustada a aproximadament 1'5m de fons, i 1'5m de sa vorera.
No la he intentat recollir, perquè m'ha semblat massa de risc o complicat.

És una zona amb moooolts de cruis entre roques, tenasses, i esculls poc fondos. Es fems en aquesta zona s'esmuny i desapareix discret a es laberints d'escletxes i forats, entre una infinitat de roques, esculls, tenasses...
És a tocar de sa platja de Na Ferradura, de pedretes fines. Situada entre es port de Cala Rajada i sa platja grossa d'arena de Son Moll. En es municipi de Capdepera, a sa península de llevant de Mallorca. Zona habitual de visitants familiars, infants i gent local que solen pescar, marisquejar i curiosejar entre cocons, o anar a banyar-se.

Imatge
Foto des muntet de fems que he pogut agrupar en es capfico. Crec que gairebé tot prové des dos velers embarrancats suquí s'estiu de fa dos anys.
Sa sabata pesava un caramull! :o Ja fa molt havia tret sa sabata que li fa parell, que era similar. Crec que és des primer veler embarrancat aquell estiu, i que ja comentava a missatges amunt. Es veler més gros, amb una família estrangera que hi naufragà.
No record sa bombona. No tenc clar si podria ser des segon veler embarrancat sullà aquell estiu, i no des primer.

Per mi gairebé tot el que vos mostr a sa foto fent un muntet, i sa foto des que sembla una bombona, ve de qualcun des dos velers embarrancats en un estiu en Es Coconar, fa uns dos anys. I qualque poc de plastiquet extra, típic i nou de temporada turística.

I ja amb cert humor 🤡 i ficció...👻👽🤖
Imatge
Al·legoria en broma a es jocs de percepció de cercar figuretes dins es còmics de 'Where is Wally?' o 'On és Wally' https://ca.wikipedia.org/wiki/On_es_Wally

Ses galiotes descansen i juguen en es Coconar, com es banyistes esporàdics.
I si hi mir i tat sa bombona, poden sospitar que és qualque cosa comestible!?

🤔 Potser sa bombona els sembla una cranca de ses grosses, 🦀 amb molta vida incrustada a sa closca? Supòs que no, perquè ses cranques són menys rodones, i tenen punxes, potes...
Peeero, pentura sí que ho confonen amb una palangana de marisc, que és més rodona! 🦞

I alguna galiota espavilada sí que ha après trucs locals amb plats i palanganes! 🥗🍤🦐
Diuen una galiota que torna cada any, ve a saludar es restaurants i terrasses suquí enfront... 👨‍🍳Ja té nom i tot! Willy la nomen!
Imatge
🍝 WILLY PICA-PICA's Pardalus Bufet 🐦
En Willy vos sembla un Pardalus bufó? 🐧
Doncs a s'ombra okupa un nivell superior de sa cadena tròfica!
Aquí és es rei des mambo!
🦖

En Willy és molt atrevit i audaç a ses terrasses de turistes!
Va com pidolant, un poc altiu, cavil·lant, però atina quan serveixen el millor!

Quan ve es millor plat comença es ball de mambo! Per exemple, una galiota amiga seua toca objectes personals des comensals, o tomba tassons!
I en Willy aprofita es susto i sa distracció, i es llança a pellucar en es plats!
Ull!
A en Willy li encanta robar es bistecs o es marisc calents, servits davall des para-sols!
Va temptant sa sort segons ets instints. Sa seva fam hi ha dies que és com infinita, i no mira prim!
:o Ai, ai... Si En Willy em veu tocar sa bombona...
Pensarà que és una palangana de marisc?
Ooops! Que en Willy és capaç d'afuar-se en picat a sa bombona!?
🏊‍♂️🧯🦅 Nooo Willy! NooOO ! 🙉 🦤💨🚀


Imatge


Nota: Ses dades informàtiques dets arxius de ses imatges corresponen a sa seva darrera edició o còpia. Potser no coincideixen exactament amb sa imatge original (data i hora de captura, nom d'arxiu...)
Aquest missatge o tema s'aprofita millor si s'és comprensiu i generós llegint. Potser està reeditat aquí mateix, a sobre des que hi començà com un esbós de guió casolà, més difícil d'entendre que un telegrama, hi, hi... Teclejat amb dificultats ergonòmiques, amb un mini teclat virtual tàctil de pantalleta que es penja. En un concert improvisat a dos dits grossos, potser mig coixos, banyats, freds o amb feridetes curant.🤷‍♂️🙂
Tord blau l’ha editat per darrera vegada el dia: dl. abr. 29, 2024 7:27 pm, en total s’ha editat 45 vegades.
Tord blau
Member
Entrades: 84
Membre des de: dl. feb. 22, 2021 1:41 am

Cuidar litoral. Neteja nedant amb sacs boia i grimpant. Info, provant trucs, històries...

Entrada Autor: Tord blau »

ANIMALS INTERACTUANT AMB SO FEMS I SA NETEJA (1d2)
Fent s'animal ;) ♥ d'explorar, expressar, jugar... Adaptant-se, aprenent, o no...


Ets animals interactuen amb so fems, o quan netejam es fems. Els poden distreure, crear incerteses, estressar. Els tasten, poden fallar... Inspira per això s'ocurrència a uns paràgrafs abans, s'humor amb sa galiota Willy i sa bombona vella.

Es diu que errar és humà, però també ets animals fallen! I és més savi és es que més errors ha fet! ;)
Ets animal també també tasten i fallen, aprenen i s'adapten. I es més adaptats serveixen de model, creen escola i 'involuntàriament' cultura seua local.
I un canvi ens pot semblar 'no canvi: amb so fems s'entorn canvia, pot semblar més incert o no, ser com un desert!


Hi ha moltes interaccions entre animals i fems, o quan el netejam!
És interessant observar com es fems, o recollir fems, destorba, distreu o altera sa vida i es seu comportament.
De destorbar recollint, per exemple, ara record un cas, un pop que atacà dos escorpènids mentre els hi netejava uns fils de pesca des fons, a devora. Pentura vaig influir malament, tot i que es pop va aprendre i no hi tornà. A fotos borroses de quan atacava sembla que es va ferir. En vaig fer seguiment, i va sobreviure dos dies segur. Cada dia estava millor, però en es principi m'espantà, canviant de colors tutti-frutti. Com a Astèrix i Obèlix, quan es druides fallen, i tornen sa pell multicolor.
Una altra curiositat és quan animals em decanten fems com a regal o l'estotgen com un tresor.
Si anau amunt a missatges anteriors explic una mica trucs casolans per destorbar menys amb ses interaccions jugant netejant. Per exemple establint certa complicitat i jugant abans amb certs animals, i anar així redescobrint, reaprenent i consolidant automatismes, habilitats amb animals, i sovint contrastant transferències a noves situacions i espècies...

Es fems surant o pes fons serveix a sa vida marina, com a resguard, per a poder estar ocults, protegits... O com a referent per orientar-se, i nedar voltant-hi...
Es taps i recipients serveixen a es caragols i cranquets com a closca o lloc on viure-hi! Altres animals inclús s'adhereixen a plàstics que suren. He trobat peixos vivint protegits a dins botelles de llet velles que floten i viatgen amb sos vents! I sovint hi ha peixos que masteguen es fems, com si es bocinet de plàstics vell fos un xiclet, i sovint ho escupen.

.
Imatge
Foto: hi ha peixos de moooltes espècies que he vist que masteguen es plàstics! Però els solen escopir. Supòs que es plàstics vells fan olor de sa microvida que ja hi creix adherida, pentura plaques de micro algues o bacteris...
Qualcuns s'hi entretenen massa... Bon profit!? 🤢



MALS DES FEMS EROSIONAT, DEGRADAT I PETITONET.
Micro i nano plàstic i es seus oligòmers, tòxics i contaminants permanents...

Es trossos de fems i plàstic gros afecten, fereixen i maten sa vida marina físicament amb xocs, estrenyent, enredant, fatigant... I es flonjos s'acumulen i obturen es seu sistema digestiu, brànquies...

Es plàstics romputs en bocins tornen microplàstics. I es van degradant, erosionant i exfoliant, en peces més petites, de nanoplàstics. I més petitis inclús, com a oligòmers, i afecten més sa vida.
En general, com més petit és, més es dispersa, difon i penetra ats éssers vius, a tota mena de vida. Va afectant més a ses cèl·lules o es seu interior, i les alteren, envelleixen...
Ets efectes sumats o encadenats o es components tòxics afecten més o abans a teixits corporals, òrgans i es cos.

Per exemple, aquí dos articles sobre oligòmers tòxics des polímers degradats des suro blanc i de rentar roba:
"Oligomers are a major fraction of the submicrometre particles released during washing of polyester textiles" Yang, T., Xu, Y., Liu, G. et al. Nat Water 2, 295 (2024). https://doi.org/10.1038/s44221-024-00214-9📚
"Environmental Distribution of Styrene Oligomers (SOs) Coupled with Their Source Characteristics: Tracing the Origin of SOs in the Environment" Zhexi Tian, Seung-Kyu Kim, Jung-Ho Hyun (2020) Journal of Hazardous Materials, Volume 398 https://doi.org/10.1016/j.jhazmat.2020.122968 📚

O sobre microplàstics:
●Enllanç a un vídeo educatiu, com un conte senzill a https://youtu.be/RTRxZvVcjfM🎭📺

●Una guia senzilla de s'ONU a
https://wedocs.unep.org/bitstream/handl ... sAllowed=y 📚

●Una guia grossa de s'ONU a https://wedocs.unep.org/bitstream/handl ... sAllowed=y 📚


Imatge


O des nanoplàstic, que absorbit, filtrat, caçat, acumulat i afecta diferent, mooolt més... Vegeu per exemple:
Mikael T. Ekvall, Martin Lundqvist, Egle Kelpsiene, Eimantas Šileikis, Stefán B. Gunnarsson, Tommy Cedervall "Nanoplastics formed during the mechanical breakdown of daily-use polystyrene products" Nanoscale Adv., 2019,1, 1055-1061 https://doi.org/10.1039/C8NA00210J 📚

Es nanoplàstic fa de cavall de Troia de contaminants, s'encavalca amb additius perjudicials propis o des medi, i condiciona per a malalties, patògens o es sistema neurohormonal i reproductiu... Crea estrès oxidatiu, inflamació crònica, altera teixits interns, penetra dins ses cèl·lules. I altera membranes. Inclús altera es medi intern i extern cel·lular, es nucli i s'ADN, i així altera com es desenvolupa es cos. O pot afectar sa reproducció i equilibris de poblacions, sa pesca. Es diferent des condicionants diferents des medis menys contaminats.
P.ex.:
Moyan Hu, Dušan Palic "Micro- and nano-plastics activation of oxidative and inflammatory adverse outcome pathways." Redox Biology. Volume 37, October 2020, 101620 https://doi.org/10.1016/j.redox.2020.101620 📚

.
Imatge
Foto de tenassa d'algues i vermet mediterrani. Aquests invertebrats són des més protegits per normes, i són afectables mentre hi netejam per sobre, i per contaminants típics des ports...
Aquest vermet (Dendropoma petraeum) és una espècie d'invertebrat protegida com a vulnerable. No sé si s'ha valorat aquest tram de costa Port-Coconar-Na Ferradura-Son Moll respecte a aquesta espècie. Ni si s'ha inclòs aquest tram en es catàleg d'aquesta espècie que s'ha avaluat a moltes voreres de Mallorca. I igualment, pes tram des port fins passat Cala Gat.


És delicat, perquè en ets entrants marins poc profunds de ses voreres de la mar quotidinament arriba fems, s'acumula, desfà, i després costa de veure i recollir. I hi coincideix mooolta vida filtradora, sensible, amb implicacions per a s'ecosistema. Aquí sa neteja trescant, grimpant i nedant ha ajudat! 😊

En ets entrants i zones poc fondes hi ha infinitat d'animalons microscòpics que filtren i acumulen el que flota, i diversitat d'alevins que aprenen. Es fems pot servir com a substracte on crèixer a bacteris, o de refugi a animals com es crancs i cucs. I es fems confonen, distreuen, estressen o fereixen ats animals. I els pot afectar física i mecànicament, si els destorba o els fereix, incomoda... I es fems que queda a dins ses brànquies o en es cos causa inflamació crònica. Els afecta a llarg plaç, però hi ha molt incert, per anar descobrint i succeint.
Es fems capolats absorbeixen i tenen aditius tòxics i contaminants, i poden fer olor mengívola. Així ets éssers vius absorbeixen i acumulen més es mals. Els absorbeixen ses micro algues, es teixits de ses plantes, i ets animalons filtradors o caçadors, com copèpodes, ses esponges, ses escopinyes, es crancs i peixets juvenils... I així s'acumulen a sa cadena tròfica a animals majors i carnívors, fins noltros.
És difícil d'avaluar s'afectació, perquè es medi natural no és un laboratori petit. I hi ha moooltes variables i incidències per descobrir. Es fems s'assimila i perjudica més o variat que en un experiment o a laboratori amb el que ens aproximam controladament per a entendre-ho. Per exemple proporcionant oportunitats a malaties greus, protegint es patògens resistents a tractaments, antibiòtics...
P. ex.
Monica Fabra, Luke Williams, Joy E.M. Watts, Michelle S. Hale, Fay Couceiro, Joanne Preston, "The plastic Trojan horse: Biofilms increase microplastic uptake in marine filter feeders impacting microbial transfer and organism health", Science of The Total Environment, Volume 797, 2021, 149217, ISSN 0048-9697
https://doi.org/10.1016/j.scitotenv.2021.149217
📚
Qingbin Yuan, Ruonan Sun, Pingfeng Yu, Yuan Cheng, Wenbin Wu, Jiming Bao, Pedro J.J. Alvarez, "UV-aging of microplastics increases proximal ARG donor-recipient adsorption and leaching of chemicals that synergistically enhance antibiotic resistance propagation", Journal of Hazardous Materials, 2021, 127895, ISSN 0304-3894
https://doi.org/10.1016/j.jhazmat.2021.127895
📚

.
Imatge
Foto: descarts de pesca d'embarcacions en es molls. Aquesta carcassa em va semblar similar a sa forma d'una rajada. I es veu qualque tuta adulta (Chromis chromis) pellucant i més peixets difuminats. És una estructura de teixits ben curiosa!


Pes plàncton filtrador, el que caça o menja surant importa un caramull, i aquest per a s'ecosistema! Es fitoplàncton és a ses bases de sa vida! Pentura és es major creador de fotosíntesi des planeta, aportant composts orgànics per sa vida a s'ecosistema de forma autotròfica, inorganica. Ses praderies de posidònia potser guanyarien en eficiència, però no ocupen tot la mar i oceans! Es fitoplàncton junt amb es zooplàncton filtrador pentura són des majors segrestadors de CO2 cap es fons.
Es zooplàncton normalment no es veu a simple vista, no es veu sa seua terbolor de dia. Cada nit sol migrar cap a sa superfície, i pentura més si no el distreuen ses llums urbanes. Són infinitat d'éssers recol·lectors, pescadors, sobretot són crustacis petitonets, copèpodes, o ses larves i estats inicials d'animals, es futurs peixos, crancs, llagostes, gambes, musclos...
Una bona part des plàncton fan bona part de sa captura de CO2 o s'alliberació de s'oxígen pes planeta. I és entre vegetal i animal, com ses diatomees, algunes algues roges, marrons o verdes. Sa diferència entre es regne animal i vegetal es difumina, i ja es va classificant diferent. I hi ha altre plàncton marí, com ara virus, fongs, o sa pluja de pols i detrits seus. Tot junt alimenta es zooplàncton i sa majoria de vida marina, formant una gran pluja submarina de detrits, dipòsits o floten per s'aire. Per exemple des des desert africà i volen fins a fertilitzar s'Amazones.

Es plàncton implica moltes de relacions valuoses per a sa vida en es planeta, i es nanoplàstic hi flota entremig.

O també hi ha sa 'plastisfera' o es 'plastisferi', que són ets éssers vius aferrats o vivint en es plàstic flotant! Per exemple crancs i mol·luscs flotant, com a refugi de peixos, substrat per a percebes, musclos...
Sa plastifera es va creant, trobant i descrivint o descobrint a poc a poc, i va variant com es relaciona i interactua amb so fems i es medi.
I hi ha microvida que menja i desfà del tot químicament cert plàstic. I també a la mar, cosa que en principi és una bona nova! Vegeu:
Wright, R.J., Bosch, R., Langille, M.G.I. et al. Correction to: A multi-OMIC characterisation of biodegradation and microbial community succession within the PET plastisphere. Microbiome 9, 155 (2021) https://doi.org/10.1186/s40168-021-01120-y 📚 I entre ets autors hi ha algú a Mallorca, a s'IMEDEA, cosa que emociona! :) Que siguin moltes més espècies i variades!

Es residus artificials, antròpics, que es van movent o floten a la mar o s'aire de lluny són com es plàncton natural. I per això, mig fent conya, els nom antroplàncton. Ets antroplànctons acumulats en ets entrants de ses voreres són com s'antro de Can Bum! 💥 S'antroplàncton ja arriba surant i volant per tot arreu en es planeta, amb implicacions complexes. És un de tants 'antros' 😉 que hem creat ets humans! Deixarem s'empremta milions d'anys! Que ja es diu que som en es període geològic de s'antropocé!
🧻 🧽 🚬 🪥 🛁 🪣 🛒 🧫🔬💊🩺🧺🧸⛽💩🙈💔💣🧑‍🌾👨‍👧‍👦 💸 🧬


Imatge

S'efecte des nanoplàstic i ets additius varia segons a quina vida afecta. Aquí vegeu uns exemples de divulgacions de recerca

Pes regne vegetal, per exemple aquesta divulgació d'algues i nanoplàstics:
Wenfeng Yanga, Pan Gaob, et al. "Mechanism of the inhibition and detoxification effects of the interaction between nanoplastics and microalgae Chlorella pyrenoidosa"  Science of The Total Environment. Volume 783, 20 August 2021, 146919. https://doi.org/10.1016/j.scitotenv.2021.146919 📚

I de plantes, una de sa favera:
Yin Lu, Qin Ma, Xiaolu Xu, Zhefu Yu, Tianjiao Guo, Yangkai Wu, Cytotoxicity and genotoxicity evaluation of polystyrene microplastics on Vicia faba roots, Environmental Pollution, Volume 288, 2021, 117821, ISSN 0269-7491, https://doi.org/10.1016/j.envpol.2021.117821 .📚

Per animals, hi ha p. ex. una divulgació de recerca per larves d'un zooplàncton model. Amb nanoplàstic a baixa i gran concentració poc o molt temps, a: 
Samarth Bhargava et al, Fate of Nanoplastics in Marine Larvae: A Case Study Using Barnacles, Amphibalanus amphitrite. ACS Sustainable Chem. Eng. 2018, 6, 5, 6932–6940 March 21, 2018. https://doi.org/10.1021/acssuschemeng.8b00766 📚


I aquí una altra de zooplàncton, des krill que neix:
Emily Rowlands, Tamara Galloway, Matthew Cole, Ceri Lewis, Victoria Peck, Sally Thorpe, Clara Manno "The Effects of Combined Ocean Acidification and Nanoplastic Exposures on the Embryonic Development of Antarctic Krill" Front. Mar. Sci., 03 August 2021.  https://doi.org/10.3389/fmars.2021.709763 📚

I una altra divulgació d'exemple, d'efectes a zooplàncton, a
Meiting He, Muting Yan, Xiaofeng Chen, Xukun Wang, Han Gong, Wenjing Wang, Jun Wang, "Bioavailability and toxicity of microplastics to zooplankton", Gondwana Research, 2021, ISSN 1342-937X, https://doi.org/10.1016/j.gr.2021.07.021 📚

Imatge



...................... INCÍS.................
Plàncton, microvida aquàtica, i producció moderna d'aliments

Ull a es plànton, es krill, ses microalgues i altra microvida aquàtica! Els afecten es microplàstics, s'acidificació, s'escalfament, canvi climàtic o sa sobrepesca. P. ex. veure Plastic pollution and ocean acidification reduce Antarctic krill developmenthttps://www.bas.ac.uk/media-post/plasti ... velopment/📚
Són un recurs alimentari i de s'ecosistema bàsic i clau! Són del que més allibera oxigen i acumula diòxid de carboni des planeta. I aporten a sa cadena tròfica certs nutrients especials, greixos essencials com es DHA, vitamina B12....

SA FERMENTACIÓ optimitzada, de precisió, revoluciona sa producció d'aliments, i podria minvar molts impactes de sa sobrepoblació humana. Serviria per a obtenir proteïnes i greixos essencials valuosos, per a anlmals o persones. I vitamines especials, medicines, enzims, materials, combustibles... I utilitza mooolt menys recursos, espai, aire, aigua o llum, temps i recursos. Amb més seguretat, independència des clima. I seria millor des d'excedents, i més de residus, o inclús des de fonts no biològiques!
Sa fermentació d'excedents i residus podria rendir molt, si es fa amb molta cura, i innovadora de llevats, fongs, microalgues o altres microbis! Em recorda una mica a sa revolució de s'agricultura en es neolític!
Rendiria més que usar sucres cultivant microalgues que fan fotosíntesi autòtrofa, o a sa seva fase heteròtrofa. I és clar, molt més que amb s'agricultura, silvicultura, ramaderia, pesca...😮
Aquestes alternatives poden servir per a noves receptes culinàries, i amb més varietat!
Tant per a humans directament, com per a obtenir ous i llet més rics, alimentar animals de companyia, de corral, ramaderia, abelles, larves de peixos i musclos, aqüicultura...
Imatge
Gràfica de s'evolució des cost de sa fermentació de precisió per a cada tipus de producte. Crèdits: RethinkX via Vilaweb a https://www.vilaweb.cat/noticies/sense- ... inze-anys/ 📚

A més de sa fermentació, també és interessant s'agricultura i cultiu cel·lular substitutiu de fonts animals o ageicultura tradicional. Per a molts productes i recursos, a través des cultiu de bacteris, algues, fongs: https://en.wikipedia.org/wiki/Cellular_agriculture 📚
Per exemple, amb llevats i sucres s'obté clara d'ou (albúmina) sense gallines, ni ous: https://en.wikipedia.org/wiki/Clara_Foods 📚

I és que cada microbi pot tenir avantatges! Es cerquen aquells microbis que aporten més o menys nutrients, o matriu i fibra per facilitar es consum, sa digestibilitat, s'absorció...
Un resum gràfic:
Imatge
Crèdits d'aquestes dues imatges: Graham, A.E., Ledesma-Amaro, R. The microbial food revolution. Nat Commun 14, 2231 (2023). https://doi.org/10.1038/s41467-023-37891-1
📚
Imatge

Es productes també es poden obtenir de cultius des de fonts no biològiques. A partir de s'aire, fums o pols d'uns pocs minerals, humitat, i una font d'energia -solar, eòlica... I equipaments de processos físics, químics per a cultius acurats. Un article introductori a https://theconversation.com/microbes-ca ... ful-161014 📚
Per exemple, Solar Foods, as nord d'Europa filtra aire, divideix aigua, i obté hidrogen, oxigen i diòxid de carboni, utilitzant electricitat solar. Hi afegeix un 5% de minerals com ferro, magnesi, calci, fòsfor... I just així es cultiven i es dessequen es microbis, i s'obté es producte, dit Solein. És ric en nutrients, útil per a aliments, i possiblement amb moooolt majors rendiments que s'agricultura i ramaderia. I hi ha altres empreses amb mètodes o productes un poc similars, Air Protein, Proton protein... Segons: https://www.theguardian.com/business/20 ... wer-solein
Amb aquesta darrera tendència de fonts no biològiques inclús es conceben vehicles tàctics de producció d'aliments:
Imatge
Sembla gairebé ciència-ficció! 😯
Disseny per a s'Agència de Projectes de Recerca Avançada en Defensa (DARPA).
Crèdits i autoria: Equips de Cornucopia de s'Applied Physics Laboratory, a sa Johns Hopkins University, 2023 https://www.jhuapl.edu/news/news-releas ... m-thin-air📚


Una peli suggerent des tema
Soylent Green / Cuando el destino nos alcance (1973)
Una distopia on sa carn i verdures gairebé desapareixen del món, i es viu de pastilles "de plàncton".😉Ehem! No en dic pus, per a no fer espòiler/sopes.
Imatge
Imatge des film "Soylent Green" (1973) a baixa resolució per a propòsit didàctic altruista. Els drets i autoria segurament son de sa distribuïdora o dets estudis on s'ha produït.
Una escena graciosa i entranyable, on recorden sa gastronomia perduda, clicant a:
https://youtu.be/kQQ6wNfkcmc🎭📺

................................. Fi DE S'INCÍS ...............



Imatge


Des des fitoplàncton, es fems pot arribar a animals majors, com es musclos i filtradors, que amb brànquies a aigua filtren respirant, i que a més mengen es plàncton filtrant-ho. Sembla que els pot afectar a ADN i fisiologia:
I. Brandts, M. Teles, A.P. Gonçalves, A. Barreto, L. Franco-Martinez, A. Tvarijonaviciute, M.A. Martins, A.M.V.M. Soares, L. Tort, M. Oliveira, Effects of nanoplastics on Mytilus galloprovincialis after individual and combined exposure with carbamazepine, Science of The Total Environment, Volume 643, 2018, Pages 775-784, ISSN 0048-9697,
https://doi.org/10.1016/j.scitotenv.2018.06.257
📚

I evolutivament més aprop nostro, ets animals grossos i vertebrats amb cervell i comportament ric, vegeu per exemple aquesta divulgació de com es plàstic impacta a es comportament i escurçant sa vida de peixos juvenils a :
McCormick, Mark I.; Chivers, Douglas P.; Ferrari, Maud C. O.; Blandford, Makeely I.; Nanninga, Gerrit B.; Richardson, Celia; et al. (2020): Supplementary material from "Microplastic exposure interacts with habitat degradation to affect behaviour and survival of juvenile fish in the field". The Royal Society. Collection. https://doi.org/10.6084/m9.figshare.c.5178749.v2 📚

O es fems de plàstic petitó pot afectar es cervell i es comportament de peixos. Es veu a un peix model pes vertebrats, a:
Teoman Özgür, Sökmenab Ekrem, Sulukanbc Medine,Türkoğlubd Alper, Barane Mustafa, Özkaracaf Saltuk, Buğrahan Ceyhunbc "Polystyrene nanoplastics (20 nm) are able to bioaccumulate and cause oxidative DNA damages in the brain tissue of zebrafish embryo (Danio rerio)"  NeuroToxicology, Volume 77, 2020, Pages 51-59, ISSN 0161-813X,
https://doi.org/10.1016/j.neuro.2019.12.010


I ja directament en ets humans, vegeu dos exemples de divulgació de recerca d'efectes des nanoplàstic:
Masahito Ban, Ryouta Shimoda, Jing Chen, Investigation of nanoplastic cytotoxicity using SH-SY5Y human neuroblastoma cells and polystyrene nanoparticles, Toxicology in Vitro, Volume 76, 2021, 105225, ISSN 0887-2333, https://doi.org/10.1016/j.tiv.2021.105225 📚

Yan-Yang Lu, Heyang Li, Hongyun Ren, Xu Zhang, Fuyi Huang, Dandan Zhang, Qiansheng Huang, Xian Zhang, Size-dependent effects of polystyrene nanoplastics on autophagy response in human umbilical vein endothelial cells, Journal of Hazardous Materials, Volume 421, 2022, 126770, ISSN 0304-3894, https://doi.org/10.1016/j.jhazmat.2021.126770
📚

Imatge
Foto d'abocament antic, que erosionà i empobrí durant anys es fons removent-se amb ones de fons. Netejant es port de Cala Rajada, aprox. primavera 2011

A noltros ets humans es fems moolt petitonets ens podrien passar mals quan menjam peix i animalons que han caçat, filtrat i acumulat nanoplàstics i es seus additius. O per s'aigua i begudes, i respirant, o per ses mucoses, però segurament poc per sa pell, depenent de quins...
Es nanoplàstics se'ns acumulen de joves, quan tenim es sistemes defensius tolerants. Traspassen per gairebé tot es cos, es cor, fetge... S'ha vist que nanopartícules de contaminants ambientals respirats arriben en es cervell. I almanco a ratolins ses de nanoplàstics respirat sí que s'han trovat. I en huams s'ha trobat a dins sa placenta, i deu anar cap a es teixits des fetus, o després a nadons via s'alletament. I probablement pot condicionar es desenvolupament en es nadons més que a ses mares. Anar inflamant crònicament parts delicades des cos, i afectar més a es cossos amb creixement ràpid. Es sospita de relacions amb càncer, afectacions en es creixement, es comportament, aprenentatge, i malalties per acumulació en adults i ancians...
Imatge
Plastipedra de platja, de plàstic incinerat o cremat.
Em trob restes de fems de plàstic incinerat o cremat flotant. Supòs que així podria estar afectant també amb ses dioxines.
En es medi s'alliberen dioxines tòxiques amb fums d'incinerar sense filtrar, de focateres de llenya, incendis de boscs, o es lixiviats de cendres, llosques i fums de xigarros. I ens exposam a ses tòxiques de benzopirens via menjars a la brasa, torrats, cafè, fumats, molt cuinats...



Ets additius, plastificants i qualcuns compostos afegits a es plàstic o moooolts productes i materials (p. ex. PCBs, PFCA, PFAS, POP, PFOS... ) sovint queden a es plàstics esmicolats a s'aigua. I poden afectar a sa pesca, a sa seua reproducció, i a molts mals ambientals. I a humans, en consumir aigua o peix contaminat. Ens pot influir en malalties humanes (circulatòries, càncer...) en es comportament, a ses hormones, sa fertilitat, s'alletament...

P. ex. Moltes infos i opccions de productes a https://www.mamavation.com/ 📚📰

Per exemple, hi ha grans rius i zones afectades, on no poden consumir gaire o gens de peix a Amèricar. Des de devers aprop New York, i cap a Canadà a poblacions inuits. O entremig a ses zones des grans llacs, devers Michigan. Vegeu per exemple aquest enllaç governamental amb infos, avisos, prohibicions de comerç o pesca devers es Hudson River, amunt NY, un mal que ve de fa dècades ja: https://www.health.ny.gov/environmental ... taries.htm 📚
Guia .pdf en castellà:
https://www.health.ny.gov/publications/2799.pdf 📚
I aquí altres n'expliquen més casos, ets efectes i feien una petició:
http://www.clearwater.org/news/hazard.html 📚

Sa contaminació que afecta sa fertilitat de zones tan grosses sembla una distopia. Una mica com sa peli Children of men que vendria a ser una ficció de conflictes per sa infertilitat, quan deixen de néixer nins a tot el món. Val la pena coma peli, és un referent i gran art! Es trailer:
https://youtu.be/_7-hcsRdzj4🎭📺


Imatge
Imatge des film Children of men a baixa resolució per a propòsit didàctic altruista. Els drets i autoria segurament son de sa distribuidora o dets estudis on s'ha produït.

.
Imatge
Foto de contrast des fons de la mar, a una zona de roca amb vida adherida, i sa zona erosionada amb fems de bicicletes capolades. Netejant es fons de Cala Rajada, aprox. 2012

Hi ha flotant plàstic per tot com a nanoplàstic, però és fàcil que patim molt biaix, hi ha limitacions, interaccions per descobrir. Sa vida i s'entorn i moltes variables incertes tornen aquest fems ben complicat i curiós.
Es van fent molts estudis, revisant com ens apropam a aquest tema tan complex, nou, transcendent, evolucionant i afectant divers. És complicat i difícil averiguar-ho del tot, i sovint no queda demostrat s'impacte, sa relació causa-efecte. Però sí que hi ha mooolts indicis que suggereixen mooolt aquesta causa-efecte. Per això, es cerca aplicar una mica més es principi de precaució, i revisar o corregir tant de produir, emprar, tirar i cremar qualcuns plàstics i additius.
I és que probablement no es resoldrà i anirà a pitjor, a causa des sistema de vida modern. Per exemple, anant molt millor, es podrien reduir alguns contaminants permanents o greus a rodes de cotxo. Però, seria incalculable es cost de limitar sa difusió de sa seva pols. Sa contaminació per partícules des pneumàtics ja és ingent, amb mooollt major volum i pes que sa des tubs d'escapament.




Imatge
Al·legoria sobre que com més petit miram, normalment més descobrim. Igualment amb sos contaminants i es fems més petitons descontrolats pes medi natural, pescats per animals, filtrats i acumulats.
Detall de foto d'eriçó de roca (Paracentrotus lividus) gros a Capdepera. No és un 'eriçonet' (Psammechinus microtuberculatus) ni 'eriçó negre' (Arbacia lixula) gros.
Que també, també, es pot estudiar, es veu per exemple amb sos plàstics i ses cries o larves dets eriçons, almenys a laboratori, a:

Flora Rendell-Bhatti, Periklis Paganos, Anna Pouch, Christopher Mitchell, Salvatore Da Aniello, Brendan J. Godley, Ksenia Pazdro, Maria Ina Arnone, Eva Jimenez-Guri, "Developmental toxicity of plastic leachates on the sea urchin Paracentrotus lividus", Environmental Pollution, Volume 269, 2021, 115744, ISSN 0269-7491, https://doi.org/10.1016/j.envpol.2020.115744 📚





.
Imatge
Foto: Interacció intentant recollir un fems de s'anella d'una llauna, i aquesta morena (Muraena helena) va venir curiosa, o demanant atencions, o marcant territori.
Pot il·lustrar per a raonar sobre ses interaccions complexes, i sobre s'actitud, com actuar i mostrar-se, apropar-se a es fons, diferenciar entre uns animals o altres...


INTENTAR NO CONFONDRE I DESTORBAR VIDES

Practicant aquest lleure es millora sa percepció, i es gests i tempos amb aus, peixets... Perô els podem confondre, i en veure'ns tocar es fems tornen curiosos per saber pellucar menjar on sols són deixalles! A la llarga s'acostumen a estar passives, i amb sos dies s'espanten manco, i ens diferencien des pescadors. Igualment passa amb sos peixets, pops...
Però ja passa que a qui cuida o neteja nedant se'ns pot confondre'ns amb pescadors, bussejadors, pescasub, o furtius! Nedar i fer capficos capturant qualque cosa, amb una boia, careta, tub, cordes o fils amples, aletes, neoprè NO significa que es faci pesca. A vegades per diferenciar-ho cal fixar-se més, almanco uns minuts, tot i que es faci de lluny.
Pot ser que es peixos i aus aprenen abans que alguns humans? ;-)

Ses darreres temporades es vigies de sa Reserva Marina en barca alguns moments també recullen restes. I en coincidir, si poden em buiden es sac boia des fems que trob nedant. Així puc continuar gaudint fàcil, perquè si buid sa bossa boia de fems còmodament sense sortir, puc perseguir més fems. I és molt avanç, si em cal sortir a buidar sa bossa. Sobretot evita cansar tant i quan fa fred refredar en sortir de s'aigua. Es trajecte per buidar fems també pot ser llarg, si és lluny apropar-se a una zona amb paperera. I calgui treure equip especial, diferent, d'anar terra endins a cercar sa paperera a peu. Això amb tot s’equip reordenat de nedar, i tornar a nedar aigua repetidament és poc profitós i enreda.
Entre tots gaudim molt més i queda més peix bell i sanot! :-)

.
Imatge
Foto: netejant fems de carretó dins Cala Rajada pentura devers 2011. A la dreta, sa típica una colla de fadrins (Thalassoma pavo) que se solen moure ràpid i curiosejar. I avall en es centre, per dins es carretó, una donzella femella ben petitona (Coris julis).
Es carretó trobà un lloc de fortuna aquí que li permeté resistir s'embat de ses ones. Va costar de treure, perquè era incrustat. Però pesa relativament poc dins s'aigua, és més embalum amb so que cal anar amb cura a no ferir-se.
Després es fadrins i ses donzelles van gaudir molt cercant entre ses pedres! :)

.
Imatge

Sovint qualque anfosset o uns pocs, s'encurioseixen i em segueixen una estona, com fan molts peixos i pops mentre jug femsukí.
Aquí femsukinava una cartera amb documentació. No hi havia doblers! :)
La vaig trobar així, fa uns anys, mentre jo netejava ben acompanyat amb aquest anfós -femella o de sexe immadur- que em seguia encuriosit ♥ :)
En sortir de s'aigua la vaig dur a ses autoritats -sa cartera, sa femella nooo... ;)
Fent humor, 🤡 tanmateix sa cartera a mi no m'agradava i no era meua. I vaig fer bé! No li farien bé es paperets amb nanoplàstics que tenia, de color similar a morat, púrpura, lila o violeta. I que diuen que són de 500, però invisibles! Que en són de petits es nanoplàstics! 😉
Aquesta foto de s'anfós m'ha recordat una anècdota de fa uns deu anys, quan vaig coincidir amb unes agrupacions de colles d'anfosos. Però no sé segur dir quina espècie eren. No sé cert si tots eren anfós rei (Epinephelus marginatus), qualque retxat (Epinephelus costae), roig (Mycteroperca rubra) o rascàs (Polyprion americanus) No ho conec gaire, són peixos molt estressats per humans, que procur no destorbar ni atendre, i potser els confonc.
Eren a diverses zones properes, de molts enfonyais i roques. I es movien en colla per s'aigua obeeta i roques, sempre similar a un anfós, però a pica rar.. I de lluny tots tenien es cos amb sa forma d'anfós, però qualcuns de colors pentura diferents, com més llampants.
Cap d'ells em van semblar escorball de roca, arena o fosc, déntol, dorada, pagre, llobarro... Ni des serrànids més comuns que veig petits. Però pot haver qualque espècie que no reconec quan són grosses i grans.
Ses colles es mesclaven, però en qualque instant em va semblar que feien com colles més separades. I ​tenien comportaments rars... Amb petits trajectes més solitaris, un poc esverats accelerant i aturant, perseguint o com cortejant, dominant, una mica rude... Però a altres moments semblava un ball! Era espectacular veure'ls quan ballaven lluny...
N'hi havia qualcuns de mida mitjana, més lluny de sa vorera, que em semblaren estranys, que feien com una colla dispersa rara que nedava ràpid, ballant. O a ses pauses eren en espera flotant, en colla més amunt i lluny.
Més prop meu, i de sa vorera, hi havia dos grups des peixos més petits i mitjans, i qualcun més gros, com més típic de s'espècie anfós rei en es front. I molts moviments de solitaris dispersos, que anaven i venien a ses colles, o s’amagaven.
Lluny mar endins es veien ombres des que semblaven més grossos atents, i que ballaven més.
Era un ball ric i molt bell, expressiu, i amb color brillants... Parescut a quan festegen es fadrins (Thalosoma pavo) que són mooolt més petitonets. Amb un estil o coreografia similar a en Wall•e i n'Eve cap a 01:42ss d'aquesta escena:
https://youtu.be/NPW3mvAN0Rc🎭📺
M'era nou, estrany, m'astorava massa. I m'intimidava sa situació, que semblava sa festa d'una boda... Tot i que alguns semblaven a gust aprop meu, hi havia moments moguts, un embolic social! I si era una una boda, segur que jo destorbava, hi, hi... ;)
Vaig marxar prest, per no destorbar, tot i que els podés semblar desconsiderat 😉 I és que ho veia massa incert per a mi.
Ho vaig explicar aleshores a alguna autoritat, però crec que ho vaig minimitzar, perquè em feia vergonya que semblés una exageració, una observació naturalista poc creïble. A més, només passà dos dies i separats...
En general, habitualment a sa zona hi ha menys anfossos, i en colles separades de sols un grapat, com caus familiars de menys de mitja dotzena.
Dissortadament en un anys van desaparèixer mooolts anfossos! Coincidí amb alguna malaltia d'anfossos, o més pescasubs furtius dedicats a aquests racons. En un o dos anys a sa zona ja no va quedar gairebé ni una petita desena part del que hi havia en anfós, pop o escorpènids :cry:
Passats uns anys es furtius tendien a ser menys, però semblaven més recolçats, més joves i esportius, dissimulant com a banyistes, difícils de veure... Amb tàctiques i trucs socials més elaborats.
A vegades qualcuns furtius cercaven dissimuladament sense fusell, practicant snorkeling i feeding. I després feien una captura obertament, mostrant fitores i fusells, tantejant i assetjant a qui els atinés o coincidís aprop. Per a enredar sa gent i sortir amb impunitat, fer fogir a qui els feia nosa. Per exemple allunyant infants més innocents, amb més escrúpols i prioritats ambientalistes, sense interés de negocis o beneficis clandestins.
O a vegades es furtius "de finde" creaven una dinàmica repetida que semblava com sàdica, en un ambient brètol, com a "La naranja mecánica" (A Clockwork Orange) I vandalitzaven mobiliari, com ses papereres, tanques... I és que es més adults amb qualque mica de moments d'alcohol i altres drogues a pics també feien altres negociets. Com un extra pes turistes que hi coincidien i tenien ganes d'aquesta mena d'evasió a sa natura, a davalladors i solàriums a entrants discrets.
És una llàstima quan s'estableix una dinàmica repetida d'aquests jocs clandestíns i bruts afins i que es van encavalcant. Es banyistes, nedadors, veinats. I es demés animals ho notam mooolt. A ses voreres així no es fa bona colla, no hi ha cultura rica i bona escola. Ets animals s'enrecorden, es comuniquen, i no nien o no tornen en anys...
M'agrada si es protegeix una zona guapa i lliure per es peixos de vorera ♥ Sobretot pes peixos vulnerables i escasos d’interès per a gastronomia privilegiada, elitista, que es bota normes comunes... Trob que és important per s'ecosistema i es lleure que hi hagi una zona lliure de riscs, destorbs i enganys pes banyistes i pes qui nedam i netejam. ♥ Que respectem almanco unes petites zones pes peixos, i així hi faran més colles, i sa seva cultura de pops, anfossos, escorpènids...♥

PS, actualització: amb sos anys cada pic veia menys furtius fusellers aquí, o els evitava millor... Fins a arribar a poquíssims després de 2021, i cap es 2023.

Imatge
Foto: Exemple d'interacció mentre netej. És típic que qualque donzella (Coris julis) com aquesta donzella mascle s'encurioseixin i seguesquin. A baix, es veu una vaqueta reposant (Serranus scriba). La vaig entretenir amb sa foto, i netejant sa botella de plàstic ben a poc a poc, dolçament, amablement...
Mmmm... Per mi que fa ulls de mal de panxeta! Haurà mastegat plàstics? ;)




Nota: Ses dades informàtiques dets arxius de ses imatges corresponen a sa seva darrera edició o còpia. Potser no coincideixen exactament amb sa imatge original (data i hora de captura, nom d'arxiu...)
Aquest missatge o tema s'aprofita millor si s'és comprensiu i generós llegint. Potser està reeditat aquí mateix, a sobre des que hi començà com un esbós de guió casolà, més difícil d'entendre que un telegrama, hi, hi... Teclejat amb dificultats ergonòmiques, amb un mini teclat virtual tàctil de pantalleta que es penja. En un concert improvisat a dos dits grossos, potser mig coixos, banyats, freds o amb feridetes curant.🤷‍♂️🙂
Tord blau l’ha editat per darrera vegada el dia: dc. maig 01, 2024 9:58 am, en total s’ha editat 73 vegades.
Tord blau
Member
Entrades: 84
Membre des de: dl. feb. 22, 2021 1:41 am

Cuidar litoral. Neteja nedant amb sacs boia i grimpant. Info, provant trucs, històries...

Entrada Autor: Tord blau »

ANIMALS INTERACTUANT AMB SO FEMS I SA NETEJA (2d2)
S'ha rectificat i ampliat info o fotos guapes. I es missatge de ses interaccions s'ha dividit en aquesta segona part, perquè ja no cabia tota sa info en un missatge tot sol.

.
Imatge
Foto: Es corbs marins (Phalacrocoracidae) joves i es qui no han après bé a sa seua escola o colònia, se cuiden i mengen pitjor. Es parasiten més, i agafen més infeccions. I es fems ingerits també els deu afectar més a sa panxa, a més des qui s'enganxen més a arts de pesca, o s'asusten diferent...
Era un poc impactant veure aquest corb marí, és ben expressiu. Per mi feia poc que arribà surant. Diria que els solen recollir aviat, però aquest arrecerat es veia poc i pentura estigué aquí una mica més.

.
Imatge
Foto: Hi ha moltes espècies amb forma de rajades, mantes, ferrasses, i varia com es relacionen quan netej devora elles...
Aquest de sa foto jo el nom milà (Pteromylaeus bovinus) o bisbe. I sí que té un capell similar a un senyor bisbe! ;)
Es milà o bisbe sol ser tranquil i mou ses ales vertical, com fa una papallona que vola. Sa seua aleta petita de sa coa,  es cap i es morro grossos el diferencien d'altres rajades.
Netejant jo no sol trobar massa milans. Sol ser més comuna sa companyia de ses milanes adultes, que són una espècie ben parescuda a aquest milà. Sa milana té manco morro i cap, i s'aleta petita de sa coa diferent, i les trob més fosques. Ses adultes solen ser de mida similar a aquest milà jove, que creixerà més.
En qualcuns moments netejant coincidim, i nedam de costat una llarga estona segons com trob es fems i els agradi a elles. Pentura ses milanes de més edat estan més acostumades a nedar acompanyades que ses joves, ja que solen nedar amb peixos més grossos devora, com per exemple es peix pilot.

I una similar que sol trobar nedant és sa rajada violeta (Pteroplatytrygon violacea) Ses violetes també aletegen com es milà i sa milana, movent ses aletes verticalment. Però es morro de sa violeta i es seu cap són manco sortints, es típics de ses ferrasses. Ses violeta són ben similars de cos a altres ferrasses que també trob nedant, com  sa ferrassa (Dasyatis pastinaca) i sa més fosca ferrassa clavellada (Dasyatis centroura). Però aquestes dues es sap aviat que no són sa violeta, perquè ja neden diferent, ondulant ses aletes, com sa majoria de rajades, que no les mouen batent-les verticalment.

Imatge
Un truc que vaig provant per a evitar destorbar, per exemple amb sa rajada violeta (Pteroplatytrygon violacea)

Ses ferrasses joves es desplacen més a prop des fons, i Ies confonc més fàcil amb altres espècies demersals, que neden aferrades pes fons, com fan es peixos pedaç (Bothus podas podas).
Ses que van caçant pes fons, a també estan acostumades a anar acompanyades de peixets oportunistes que les segueixen, per exemple vaques (Serranus scriba). I aquests peixets també solen seguir igual es pops i es peixos pedaç que cacen. Els hi pelluquen ses restes de sa caça, però posen en evidència es seu mimetisme i camuflatges!
Però ses rajades joves que van pes fons d'arena, demersals, són més reactives, tot i caçar també amb pellucadors acompanyant-les. Supòs que es senten més limitades i afectables que estant lluny des fons. Per això cal anar-hi amb cura! No sempre ens permeten recollir un fems a prop seu. Si no els agrada qualque cosa aixequen i exposen es fibló defensiu de sa coa ben prest!
També hi ha rajades que trob rarament, o a zones i en èpoques determinades. Sovint les veig de lluny, i dubt si serien sa rajada marbrada (Dasyatis marmorata) amb sa que cal anar amb compte! O altres pics pentura sa més rara i bela rajada ondulada (Raja undulata) inofensiva.
Qualcuna pentura tenia aspecte similar a sa rajada blanca (Rostroraja alba) jove, vista de lluny i rarament.
Hi ha dies que em costa diferenciar ses rajades petites o joves i menys perilloses, demersals, que neden aferrades pes fons. Pentura unes molt habituals serien parescudes a sa rajadeta Dasyatis tortonesei. I altres ben diferentes pentura serien sa clavellada (Raja clavata) o sa rajada estrellada (Raja asterias). Ses tres són inofensives...

I femsukinant nedant es vespres esporádicament he vist el que semblen plats de plàstic pes fons. Però que en atracar-me a reculli’ls, de cop s'eleven i vénen directe cap a mi !!  :shock: 
I em sorprenc perquè entre ses penombres des fons 'es plats de plàstic' em vénen en formació, com explorant en parella!  :?  Descobresc així que no són plats de plàstic, sinó unes rajadetes rodonenques :o molt atrevides!

No hi jug gens amb aquestes, perquè resulta que són peixos que per atacar fan descàrregues elèctriques! ;) Per sort avancen amb parsimònia, com olorant...
Ses rajades elèctriques són diverses, i tenen noms populars variats, sinònims. Trob més ses fàcils de veure a arenals, de color clar, ses vaques tremoloses o tremolai marbrat (Torpedo marmorata) o sa vaca comuna (Torpedo torpedo).
Són guapes i es mouen elegantment, ♥ però no vull patir un 'tremoló' nedant, i no m'atur massa a distingir es detalls des dibuixets a sa seua pell!  ;)

.
Imatge
Un vessament típic des de ses pluvials cap a la mar. A ses voreres de Mallorca es sistema d'aigües brutes no sempre acaba d'anar fi, i afecta es microhàbitats marins arrecerats.
A altres llocs i municipis, fins no fa molts anys, es vessaven a la mar aigua de piscines. Amb algicides i floculants amb formes tòxiques de metalls de coure o alumini. I biocides oxidants o residus tòxics des desinfectants, clor, bromur...
És ben perjudicial que massa aigües sense tractar vagin a pluvials o ses baixants cap a torrentets, carrers o directament a voreres marines!
També a Mallorca queden uns quants edificis antics que encara vessen a pluvials ses aigües brutes, grises o negres...
I sa neteja de terrasses d'edificis encara pot passar similar. I passa sovint amb terrasses de sa restauració vora mar en netejar amb molta aigua o buidar es poals. O no era estrany que hi hagués petits molls i urbanisme encara amb deficiències puntuals similars, i sospit que qualcuna no s'ha acabat de solventar.
I es manteniment o avaries de clavegueram, i ets embossos, almanco fins no fa molt, segons quan crec que es solucionava traient sa neteja a sa superfície, i deixar assecar o anar part corrent avall. O apareixien després de torrentades, o mar endins, peces gegants de fems d'embossos de clavegueram.
Aquí hi he vist indicis d'afectacions. A aquest caló entre Cala Lliteres i Cala Agulla hi vessen molts tubs de pluvials, més de mitja dotzena. I d'aigües més brutes que de sa pluja, d'escorrenties de carrers o parcs, o de netejar amb aigua sola es carrers, jardins o solàriums.
En fer sa foto, en aquest pendent, que fa com una baixant de torrentí, es mesclava aigua de dos orígens diferents. Una aigua no molt bruta venia des passeig, per sobre. Per mi era aigua d'aclarir sa platja de sa piscina d'un hotel. Però aquesta aigua més clara no es veu gaire a ses dues fotos, i no semblava sabonosa. Sa que es veu a sa foto és un instant poc intens d'una aigua d'origen desconegut, sabonosa i grisa. Surt des d'aquest tub gros. Semblava similar a aigua de neteja de roba o superfícies. Brollava durant molta estona i creixia i decreixia a estones. I no plovia gens ja, i en ses dues hores abans sols havia fet quatre gotes, no per fer córrer aigua.
Fa uns set anys, suquí aquests baixants, durant uns moments de diferents dies, hi hagué vessaments similars, que enterboliren de blanc s'aigua de sa caleta.  I un temps després hi coincidí una gran mortaldat suquí. Va deixar de ser un lloc ric en varietat de caragoles de mar, caragols, peixets, i molta vida petita i variada.
Ara apareixen qualcuns exemplars, segons ses èpoques. Però per mi que ni un 5-10 % que abans, i poca varietat.
I hi sol haver més afectacions, per exemple amb floracions com d'algues o capes de bacteris de creixement ràpid, més cap a juliol i agost. Que van entapissant, com ofegant es fons marí més sanot. Fan capes que es desprenen, fent com filaments i mucositats. I segons es combinen ones i vents, una petita part van surant cap a Cala Agulla o Cala Lliteres. Però aquesta caleta és molt tancada, sa brutor que hi entra sol sortir lent i a fora es sol dispersar.
Sa gent i autoritats que ho han mirat i els ho he mostrat in situ, crec que els sembla que això passa des de fa dècades. I sí, jo hi coincidesc. Almenys fa deu anys que ho veig.
Hi ha èpoques en que apareix molta més brutor, i molt més freqüent. Hi sol haver contaminants sòlids, sovint d'escorrentia, pentura de qualque neteja de terrasses o jardins. Fems de tovallons, escombraries casolanes rompudes, objectes de vidre, plàstics, bosses, vandalisme, accidents, incivisme o deixadesa... Diria que en ets estius sovint s'hi tiren aigües que enterboleixen molt la mar de blanc. Alguns dies gran quantitat una bona estona. Hi ha dies que cauen un esplet de fems triturats de sa vorera a la mar. I altres dies arriben surant de la mar fems, sobretot amb vents de components nord. I no surten de sa caleta fàcil, fins ser pols.
Aquesta caleta té diferents vessants i baixants, i jo hi sol recollir fems trescant, desgrimpant,  quan és més sec i ja no hi corr aigua. O els recull nedant abans que es triturin més i dispersin i contaminin. Però no hi puc nedar gaire si tornen s'aigua ben tèrbola i de color gris o blanquinós, dissolvent-se, amb olor de productes variats sintètics, o sanitaris i contaminants. O inclús filaments mucilaginosos com de bacteris o algues, que evit.
Si no s'embruta tant, pentura pot recuperar-se s'equilibri, i ser molt més bella!
:)

.
Imatge
Foto: Costa un caramull tallar es fils amb incrustacions!
Aquests filets afecten sa resta de vida, físicament. Per exemple com obstacle, erosionant, de mil maneres...
I pitjors són es grans flocs monofil de palangre més gruixat. Enganxen ses algues ramificades, com s'herba saupera (Cystoseira sp.) i més algues i formes de vida ramificades. No afecten tant es tapissos bells de corallines, però sí ses varietats de corallina que creixen alt. No és un corall, sinó també una alga roja, que crea racons bells a llocs ombrívols ♥
Es flocs més gruixats de monofils patinen, i si són peces de devers un metre formen unes espirals que van viatjant rodolant, com una molla girant pes fons. No enganxen gens fàcil a sa roca, sinó a algues ramificades i branques de briozous! I quan han enganxat, fan vaivé. I un cop arrabassat on feien vaivé, tornen a començar! I així durant anys, si no els recull.
Però encara costa més tallar ses cordes gruixades, brutes i mig seques, salades i incrustades a ses roques. Un encenedor amb una flama potent pot ajudar, o encalentir es guinavet?

.
Imatge
Foto: Un boooon jardí de fems! ;)
Aquestes branquetes delicades es nomen vulgarment fals corall, però també moltes altres espècies. Aquest fals corall (Myriapora truncata) són unes colònies de briozous, uns microanimalons que cacen convivint dins d'aquesta branqueta que construeixen.
Es briozous són uns animalons variats, i des des seu cau cacen microalgues diatomees, un tipus de fitoplàncton.
Altres espècies de briozous les coneixereu molt! Uns semblen taques a ses roques, que gairebé recorden a esponges planes o líquens terrestres. Són delicats, i poden viure a poc fons o a llocs ombrívols. I es duen molt bé amb sos eriçons, perquè els ajuden netejant unes algues que els cobreixen i els destorben.
A es briozous d'aquest fals corall (Myriapora truncata) els agrada estar tranquils per treure es tentacles, sense destorbs de vaivens o xocs amb aquest fems que se mou diferent la mar. Si va bé, treuen es tentacles per caçar, que són ben finets, i tenen aspecte com de plomissó o de pèls finets vermells. Si els tinguessin blancs ja serien iguals que es famós corall vermell (Corallium rubrum) I sí, sembla curiós que es corall vermell té tentacles blancs! Però es coralls vermells són altra mena d'animals, són cnidaris, parents de grumers i ortigues.
Fixau-vos bé a sa foto, heu vist quants peixets vermells mig ocults hi ha!? 4 o 5? Solen viure en aquestes escletxes. I són ben territorials! I guapos, tan distingits que els nomen mare d'anfós, moll reial o reietons! (Apogon imberbis) ♥

Imatge
Fems variat, acumulat per temporals en es moll. Es peix gros mort que flota pentura devia ser ferit pes fems?


Un cranquet volador assetjador, que fa pessigolles!☺️
Estava nedant a uns quinze metres de sa vorera, a mig camí de sa punta de s'Agulló, que separa Cala Moltó de Cala Agulla. A devers cinc metres lluny hi havia una alga ramificada arrancada surant, un tros d'herba saupera arrancada, sa Cystoseira sp.
I un cranc volador l'ha abandonada de cop, i m'ha vingut directe, com ansiós i m'ha començat a perseguir! Nedava d'una manera que recordava veure volar borino ros, però gegant i dins s'aigua! ;)
Es cranc volador se m'ha aferrat desesperat, arrastrant-se pes meu cos rapidíssim, com fent pessigolles, fins aturar-se'm devora es llombrígol. He rigut molt!
I l'he duit a sa vorera, a un crui ombrívol, ple de vida i arrecerat. Però ben a prop de lloc obert a ones, perquè així ell pogués triar on volia anar.
Era un cranquet de closca llisa, de color ataronjat amb ses pinces blanques, de potes una mica fines. Amb ses potes esteses devia fer uns sis centímetres, potser uns dos de cos. Potser era de s'espècie des crancs d'arena. Pentura des tipus de crancs, de vàries espècies, que els nomen voladors, (Liocarcinus sp., Macropipus tuberculatus, Bathynectes maravigna, Portumnus latipes...?
Es cranquet volador taronja era ben guapo i sanot! I és espectacular veure com neda! Es mou molt de pressa, i àgil, no es pot esquivar!
:)


Imatge
(Foto de fems devora nacra, supòs que Pinna nobilis. Cala Rajada, aprox. 2011)

VIDA VULNERABLE I AFECTABLE A VORERES I ESCULLS PECULIARS
Sa zona de vorera, com per exemple en Es Coconar/Na Ferradura és de vida rica especial, plena d'esculls, roques, graves i platgetes de pedretes. Formen com una zona a recer des temporals, però amb una mica de corrent, i molta llum. Amb infinitat de raconets i cavitats amagades i laberíntiques poc fondes, ple de llocs on protegir-se si ets un peixet o un cranc.
Sa part a flor d'aigua, intermareal, té sa típica tenassa de vermet (Dendropoma petraeum) a sa seua pedra, que és una espècie de cuquet i alga que fa com una crosta blanca ben valuosa. I aquí sovint és de tenassa de vermet viu, amb aquesta espècie de cucs i algues.
Ses tenasses de vermet mediterrani i ses seues crostes blanques vives són molt delicades a certs mals. Si les trepitgen persones visitants caminant o banyistes ocasionals.
Sa vida filtradora es pot afectar amb sos residus d'obres, com ara pols des reble i àrids. I sovint i quotidianament hi ha abocaments a aquestes voreres des de pluvials, per exemple de productes de neteja, avaries de clavegueres, o brutors de terrasses i carrers. I igual qualque afectació greu des de la mar, per exemple ses embarcacions, sobretot ses antigues, que perden oli o combustible més sovint.
Aquesta tenassa de vermet és protegida per normes, reconeguda com a vulnerable.
A flor d'aigua entre cocons hi ha infinitats d'altres espècies filtradores o delicades. Qualcunes pugen a sa vorera i es mostren quan varia la mar, o ets animals pugen per reproduir, menjar...
A aquestes zones són ben abundants es sastres, caracoles, cornets, ermitans, crancs, cogombres, eriçons, ortigues, ofïures... I de tant en tant s'hi veuen de dia sípies, pops... I sobretot hi ha infinitat de bancs de peixets, gambons, gambetes, i peixos reposant o a recer.
O també hi van apareixent i afectant nacres rugoses joves.
Inclús per mi que hi ha una colònia similar a es corall de Madrèpora solitària, però no sé si és una altra espècie similar, o forana...
I per dins ses graves i pedres a ses aigües someres hi ha microhàbitats rics i ideals per reproductors, inclús amagats a davall.
Aquí hi ha moltes afluències de visites puntuals i esporàdiques de turistes i banyistes explorant. Qualcuns pocs hi marisquegen, entre banys, capficos i deport explorant voreres. Hi ha qui va ficant tots aquets animalons a bosses o poals, i són estressats en ser visitats o manipulats, pescats... Sovint no es retornen a la mar, per fer esquer de pesca, o enriquir gusts per brous a casa, decorar peixeres efímeres...
És delicat perquè es van sumant afectacions puntuals amb tants visitants.
També qualcuns practicants creen model, sense voler o obertament, juguen així sovint, dia festiu darrere dia. I es visitants menys coneixedors, o menys escrupolosos fan grans captures, omplint bosses grosses, que solen jusfificar amb algun biaix.
Sovint aquestes captures d'animalons mariscant són en mesos delicats, de reproduccions. En època reproductiva, es mesos de veda de mariscar, quan és millor no destorbar massa aquests entorns. Just que ens hi atraquem massa netejant o movem pedres els podem destorbar.
Es fems capolant i sobretot certs abocaments contaminants habituals, afecten aquests baixos de mar. Si hi ha deixalles que amb ses ones decanten i flueixen diferent, aquestes fereixen, i si perduren poden destorbar sa vida durant anys.
Aquest entorn inclou i afecta es descans de peix reposant, festejant, o es malalt i postes a raconets. I hi ha recers amb infinitat d'escoletes de peixets i guarderies de cries.

Imatge
Foto d'ofïura, pentura una estrella de mar de potes brunes (Ophioderma longicauda)? i dos sastres (Galathea strigosa) Part d'una captura que vaig veure, d'una dona que mariscava en Es Coconar/Na Ferradura. Crec que m'indicà que mariscava per a educar infants i per a peixeres d'un centre escolar. Pentura ella mariscava furtivament, i em va voler confondre un poc?

MARISQUEIG I JOCS DE PESCAR. TURISMES, LLEURES I JOCS SIMBÒLICS A ECOSISTEMA LITORAL
Es lleures a s'escapada de dies festius s'intenta variar sa rutina quotidiana, variar de lluites i estrès, d'un entorn repetit i urbà, humanitzat... I aquest lleure a pics es viuen en tendències mig èpiques, rudes i amb certs punts de jugar a supervivència. I de recordar costums antics, un poc d'etnologia o records bons de costums de vida marinera casolana.
Si no hi ha prou mesura en aquest lleure, o hi ha tanta visita, es pot incidir en espècies vulnerables o afectables.
Convé mirar amb perspectiva, com evoluciona sa resta de mar i ecosistema, i ses altres voreres.
Convé mirar si es qui juguen ara de nins podran jugar de grans en es futur, si hi haurà esculls...
Encara que no es passi fam ni penúries, jugant o fent deports, en qualcuns punts i moments, aquesta lluita es sol recrear. Just per passar gust o motivar, reviure costums i habilitats...
No és rar que a sa nostra societat aparegui aquesta tendència a simular, i transformar qualque detall de com és s'entorn o sa vivència, recreant cert misteri o saber ancestral. O es reviure un costum etnològic de cultivar i mariscar. O tendir a ser èpic, de lluita, competitiu, o fins i tot d'aventura de supervivència....
Pot ser dur per s'ecosistema a llarg termini, encara que sigui un simulacre, un instant emotiu. Si es repeteix i copia per masses visites que els toquen o destorben i pesquen, com a sa resta de litoral, ja massa tocat.
.
Imatge
Foto d'observació naturalista. Detall de potes de corb marí (Phalacrocoracidae) mort.
Ja feia mala olor, i era ben a tocar des passeig sortint des port. Més endavant es COFIB me'l va poder recollir.
Sa mort crec que coincidí amb unes festes amb mooolta pirotècnia i coets de nit a Cala Rajada. Feia seguiment dia a dia de ses voreres, i pentura el vaig veure mort l'endemà matí des coets, i uns dies més tard li vaig fer aquesta foto i el vaig recollir. Aprox. 2014?
.
Imatge
Foto expressiva, d'un sol dispar, contrastant es reflex urbà a la mar amb una sípia. Sepia sp., supòs que S. officinalis.
Un truc habitual és atendre a com ets animals usen sa vorera fosca i contrallums per ocultar-se. I veuen clarament el que els ve de mar obert que és més il·luminat. I també estar a l'aguait a què ets ulls es contreuen i dilaten segons on s'està incrementen s'efecte a voreres amb zones de sol i ombra.
En es principi ses sípies poden semblar de caràcter distant. Comparades amb sos pops, pot semblar com comparar un mamífer moix amb un ca. Però si es fila prim, s'expressen veloç, són espectaculars, i s'enrecorden o aprenen moooolt!
I són ben interessants, per exemple, en qualque crepuscle amb lluna, les he vist en bancs nedant pes fons d'arena. I mentre nedaven en formació simulen s'avanç de ses ombres de ses dunes a sa seua pell! Talment com veure un vídeo de dunes movent-se a sa seua pell. Mimètic de camuflatge, amb encert a es punt de vista meu també mòbil!

ESTAR ALERTA A ANIMALS INTERACTUANT I APRENENT
En general es lleure, deports, jocs o esports són sans i profitosos. Són ben educatius! I també serveixen per expressar, i es poden combinar amb  art i voluntariat...
Aquests lleures influeixen en es medi i ets animals,  tot i ser practicats puntualment, si hi ha moltes visites.
Dins es medi ets animals ens fiten i diferencien prest! I aprenen!

Amb tants humans visitant es medi impactam en ets animals. Els cream condicionaments, aprenentatges, i els hi anam modificant ses conductes. Entre ells es passen sa informació, es fa escola animal local. Entre animals hi ha traginar informatiu, memòria, cultura. Ses diferències locals fomenten exemplars amb comportaments diferents, com viuen diferent s'estrès, i cadascun desenvolupa una personalitat una mica diferent.
Si es va amb cura amb sa conducta i es gests, sent gentils, amistosos amb ells, podem impactar positivament.
A la llarga influeixen molt si es practica per prou gent, sobretot si es practica quotidianament. I interactuam més recollint fems, o on hi ha animals sensibles, estressats,  o afectables.
.
.

Imatge
Foto exemple de dubtes amb una observació netejant, i com podem afectar s'espècie mentre la intentam cuidar. Aquesta cranca cavernícola (Herbstia condyliata?) semblava cega, i no vaig patir massa pes flash de sa foto. De fet, sembla ser que ets ulls li funcionen molt bé, i es sistema sensorial. Però no sa percepció visual i no ho diferencia?
😉Qui sap, potser dissimula, o "no diu res" perquè s'enlluerna o es confon? O li és igual, o és que va leeeenta... O l'hipnotitza, hi, hi... 😉🤔


SES PUNXES AMIGUES
(exemple de riscs i dubtes de reforçar amistats perilloses netejant)
A alguns animals perillosos em va bé no fer-hi massa cas, sols marcar una mica sa mirada, sa distància i s'espai amb fermesa, i no entrar en balls i juguera quan em trob peixos amistosos complicats. Per exemple, quan estic molts dies netejant un mateix lloc molt brut, i coincidesc repetit amb qualque peix perillós que agafa massa confiances, com un escorpènid. Pes cas, no es comporta habitual, no resta immòbil, ni tampoc ataca o fuig com un llamp. Sinó que s'apropa un poc massa, i neda variable, explorant amb curiositat, interès... Amb gests similars a altres peixets curiosos, que ja semblen contents de tenir visita meua. Pens que s'escórpora, tan sola, deu trobar bo tenir-me com amic gentil, amable, cordial... Com si jo fos un 'peixot' grandolàs i amistós, com feia amb altres peixets netejant devora seu.
I aleshores em va bé fixar-me mooolt en es moviments, aparences i prendre precaucions diferents.
En casos així dubt sobre mostrar un reforç de rebuig. I igual amb altres peixos que ataquen més es nedadors passius. Per exemple ses morenes (Muraena helena) avesades a rebre feedings de bussejadors variats, i que intenten robar de ses boies o cinturons de pescasubs. Són peixos 'mal educats' per humans, que ja associen ets humans amb sos moments per alimentar-se. Això altera es seu comportament, i poden sorprendre més agressivament als qui netejam nedant pausats.
.
Imatge
Foto: ficcionant sobre què passaria si torna i queda es vell marí (Monachus monachus) Va ser un truc, com a eina per a reflexionar sobre ses relacions humanes que es compliquen, sobretot amb segons quines espècies.
ImatgeFoto d'exemple d'observació naturalista i etnològica: fems i descarts de pesca a sa zona. I és un truc expressiu de foto es contrast de composició lineal, ordenada, amb sos descarts i fems desordenats

.
Imatge
Foto exemple de dubtes especulant sobre observació de mortaldat en aus aprop es litoral. I pens si són per moixos, rates, pànics per campanyes de tirs amb escopetes contra sa processionària, malalties...

Imatge
Foto exemple de pesca fantasma.
Sol informar si netejant trobam fems de pesca fantasma o arts de furtius. Tot i no ser pescasub de fusellers que vagin sense senyalitzar i destorbin sa seguretat quan netejam nedant.
Aquest cas fou després d'avisar immediatament de veure deixar s'art a mitja aigua pes furtiu nedant. Era un nedador comú allà que vestia similar i solien confondre amb mi, i no em feien gaire cas!
Finalment s'art aparegué a sa vorera, cala endins, amb un congre (Conger conger) Feia molta pudor ja, i era ocult entre rocs a s'arena, junt amb un parell de botelles de licors que semblaven buidades feia poc. Cala Gat, aprox. 2012?


Imatge
(Exemple de riscs d'accidents amb fems. Aquí es vigies de sa Reserva Marina de Pesca netejant. Era després de grans temporals que arrossegaren fems de pesca des ports. Aquests fems són un risc gros per sa vida marina, o també si els trob nedant netejant, sobretot es més fins.)

.
.
Imatge
Foto: Aquesta iridescència és bella, però és una contaminació! Almanco a curt termini afecta mooolt més greu sa vida que es plàstics o altres deixalles.
Comunament ve de motors d'embarcacions, de pèrdua d'olis o combustibles.. I sol ser quotidiana en qualcuns llocs o embarcacions.
Va estenent-se fina i qualcuna més densa es mescla a poc a poc a més fons.
Així, o ja dissolta i invisible, afecta per exemple ses pegellides, crancs i sa tenassa feta per algues i vermet mediterrani (Dendropoma petraeum) una espècie protegida per normes, reconeguda com a vulnerable. I afecta molts més animals filtradors o ses brànquies de sa resta de peix.
És molt tòxica per sa majoria de vida animal i vegetal. I ets animals grossos carnívors n'acumulen es mals.
Es nedadors aviat aprenem a evitar on en fa olor, encara que no es vegi tant com aquí. Si hi ha prou contacte irrita es plecs sensibles de sa pell, llavis, ets ulls, i en respirar-ho, i mareja...

.
Imatge
(Foto exemple d'observació naturalista de danys accidentals de cadenes d'àncores a sa vida des fons. Veure s'evolució i impactes en posidònia ajuda a entendre qualcuns mecanismes que les fan desaparèixer quan ja domés en queda un poquiu de viva. Cala Moltó, 2011?)

.
.
Imatge
Foto: Observació de postes d'ous de llimacs marins, i es seu comportament segons èpoques, ones, fems, fondària... Aquí és pes redols de Cala Rajada, aproximadament es 2011, a manco de metre i mig de fondària.
Llimacs de mar' és es nom comú popular per molts mol·luscs gasteròpodes, gairebé són com es llimacs i caragols de terra, que són heterobranquis pulmonats. Però es llimacs de mar en lloc de pulmons tenen brànquies, i per això no se'ls nom pulmonats, sinó heterobranquis opistobranquis.
Aquesta parella són opistobranquis nudibranquis, supòs que unes peregrines (Cratena peregrina) o qualcuna espècie similar que des de una foto antiga em costa de diferenciar.
No són cucs, no són bona esca per hams, ni són juguetes, ni animals de companyia. Tampoc fan mal en es peixos, crancs... Perô he vist a vegades infants que no em fan cas, i juguen amb animals d'aquests, burlant-se'n. I els fiquen a poals com a pepes, o sàdics els fan mal, els tallen... O els proven com esca pescant, els enganxen a hams o els fermen enrodillats en es ploms. I quan els veig anar a pescar amb aquests estils, ja em prepar per si enroquen. Hi vaig més tard amb equip i els cerc en es fons de la mar, i coneixent es lloc nornalment trob rapid es fems des plom enrocat. Amb s'embolic de fils o ets hams és complicat, però ja estic content si aconseguesc salvar-ne un de cada deu, així jugant com entreteniment. :)

Ets opistobranquis són milers d'espècies ben curioses i belles! ♡
Es poden permetre ser de color cridaner, perquè qualcuns opistobranquis són irritants, tòxics. No és estrany, perquè n'hi ha que inclús mengen pòlips tòxics, es futurs grumers! Es peixos despistats que els mosseguen aprenen aviat a no destorba'ls!
Ets opistobranquis necessiten una dieta ben especial i triada d'un medi en bon estat.

I hi ha opistobranquis ben curiosos, extraordinaris, que han adquirit i integrat en es seus teixits es cloroplasts o clorofil·la del que mengen. I així poden fer sa fotosíntesi per alimentar-se una mica autotròficament, com ses algues o plantes! ♡ :o

Són molt sensibles a ses ones d'impacte provocades pes qui boten devora des de ses roques, o de ses barques accelerades per sorpresa... I els destorben certs xocs amb fems, i sa contaminació bioquímica. Millor cuidar aquests animalons i es seu entorn! Són bells, enriqueixen es medi i s'ecosistema, i a més eliminen grumers, i animalons que ens piquen quan nedam o ens recolzam en es fons! ♡ ;)
.
.

Imatge
Imatge
(Foto exemple observant ses arribades a cada temporada d'espècies.
Aquí amb sos grumers ou frit (Cotylorhiza tuberculata) Pentura normals per setembre? A segons on són una plaga relacionada amb fems o contaminants, i es reprodueixen desenes de milions, com va passar per exemple aquí aprop fa uns anys, en es Mar Menor. I sa foto és art expressiu. I es creà bona complicitat  jugant amb aquesta família ben guapa de peixets joves curiosos. Supòs que hi viuen en simbiosi detrits-defensa.

.
Imatge
Foto: Segons com convé triar no  netejar.
Aquest fems era davall una bauma ombrívola, a poca fondària. És un embroll de fils de plàstic i de vida incrustada! Amb es fils de ses xarxes de pesca que s'hi van enrodillar es van anar arrabassant, com en una forma de 'pesca fantasma'. I hi segueix creixent vida de briozous mig penjant. Dissortadament així no solen durar, se rompen més i es moren amb sos temporals de mar de fons.
Ampliat es veu sorprenent i bell, com un treball d'art d'orfebreria!
Pot servir per perdre's i distreure s'atenció i meditar? ;-)

.
Imatge
Quina bavosa més garrida! Bella, bella!
Es llimacs de mar agrupen centenars d'espècies acolorides. No sé si seria una peregrina, pentura una Cratena peregrina?
Fent-ne broma, humor i ficció, sembla com si es llimac indica amb gests que es fems de plastiquets i gomes li deixa poc espai! ;)
Es fems antròpic sovint fa un vaivé diferent que es residu natural d'una branca o una alga rompuda, i es xoc pot destorbar animals. Cala Rajada, aprox. 2011.

.
Imatge
Imatge
Foto de fems que vaig treure de la mar, i va venir es corb marí (Phalacrocoracidae) i també va fer com gratar-se picors, o ;) indicar sa bretolada boja? Cala Rajada, aprox. 2012?

.
ES TRUC DE FER AMISTAT AMB CORBS MARINS
(exemple de cooperació mantinguda netejant nedant, amb dubtes de què o a qui es reforça)
Mentre ned a poc a poc recollint plastiquets parelles o trios de corb marí (Phalacrocoracidae) em freguen, toquen de pressa com passant. Aprofiten per capturar peix, perquè es peixos eren confiats.
I dies després qualque corb marí amb bons records, potser m'apareix aprop de cop solitari. I em saluda amb sos gests o es seu sons que fan com un peterrell, i va movent-se com comediant, amistós, juganer... I si és empiucat ve més com per més protecció, sobretot si som a lloc adequat, a recer, solejat, tranquil... I aleshores sí que els he ajudat per lesions. Però cal anar amb cura, si es sorprenen es poden estressar...
Per això, i evitar ses seues males puces, he de seguir més sa guia de s'autoestopista galàctic, de Douglas Adams, que ja citava abans, i que recomana dur sempre una tovallola!  ;)
Una tovallola grossota és ideal per abduir un mini dinosaure aquàtic submarinista+terrestre+volador, massa ferit, parasitat i amb males puces! 😉😊
Imatge
Imatge
Dues fotos d'un corb marí (Phalacrocoracidae) que vaig veure ferit quan va venir a reposar on jo estava, a Cala Gat, es desembre 2011.
Vaig poder capturar es corb marí justet, per no dur una tovallola. Va servir un poc que era confiat, d'actuar amb decisió, amb una mica de dissimular, enganar i d'art casolà de jugar amb animals, com de menestral rudimentari comediant ;)🤡🎭🤸‍♀️
Però un pic capturat, ull, que si va ple és com un aspersor de puré de sardines pudent!
Per sort es COFIB em van dir com controla'l millor. I via 112, se'n van poder cuidar, coordinats ets agents forestals i supòs que després es COFIB, que té bona clínica de manescals i recuperació.


Nota: Ses dades informàtiques dets arxius de ses imatges corresponen a sa seva darrera edició o còpia. Potser no coincideixen exactament amb sa imatge original (data i hora de captura, nom d'arxiu...)
Aquest missatge o tema s'aprofita millor si s'és comprensiu i generós llegint. Potser està reeditat aquí mateix, a sobre des que hi començà com un esbós de guió casolà, més difícil d'entendre que un telegrama, hi, hi... Teclejat amb dificultats ergonòmiques, amb un mini teclat virtual tàctil de pantalleta que es penja. En un concert improvisat a dos dits grossos, potser mig coixos, banyats, freds o amb feridetes curant.🤷‍♂️🙂




Clicar as 2️⃣ des cantó dret
per anar a sa plana següent
Tord blau l’ha editat per darrera vegada el dia: dl. abr. 29, 2024 7:28 pm, en total s’ha editat 34 vegades.
Respon