(Continuant es missatge anterior)
CONTEXT SOCIOCULTURAL I DIFERENCIACIÓ DE LLEURES QUE CUIDEN ES LITORAL
A sa societat, s'entreteniment de netejar o cuidar es medi ja es practica de moltes maneres. I aquestes pràctiques es multipliquen, i es poden establir tendències, diferenciar o classificar segons infinitat de criteris. Qualcunes pràctiques són prou delimitades, amb trajectòria i història popular i cultural, i són pràctiques amb noms. I poden ser afins a uns sectors i col·lectius. Altres pràctiques van evolucionant, o són espontànies, o sense noms clars i comuns.
.
TENDÈNCIES SOCIALS NETEJANT LLIUREMENT.
PRÁCTIQUES PUNTUALS, CONTINUADES, ESPORÀDIQUES, VOLUNTARIATS... HI HA DE TOT!
♥
Des d'antic es neteja com activitat de lleure, integrada i encavalcada durant altres pràctiques majors. Durant moments en excursions, acampades, diades lúdiques i festes, camps de treball, excavacions arqueològiques, encontres ajudant per endreçar un lloc apreciat...
O també netejar es practica com activitat principal de lleure, en diades puntuals de neteja com a voluntariat, per educar i reforçar hàbits...
Per exemple, Keep America Beatiful ha sigut un voluntariat variat de neteja, proper a valors d'antic, vinculat a es dany ambiental per massificacions. Un link:
https://en.wikipedia.org/wiki/Keep_America_Beautiful
I hi ha varietat de diades i campanyes de neteges estatals, internacionals o ‘mundials’ famoses. Per exemple "Let's Clean Up!".
A Balears a s'àmbit esportiu d'antic també passa en diades, actes o campanyes. Per exemple clubs de busseig, d'espeleologia o nàutics. Són neteges espectaculars, perquè sovint recullen grans quantitats de fems.
A Capdepera fa anys que s'organitzen neteges populars pes port i litoral. Són una bella diada, plenes d'entreteniment, i anècdotes. Són variades, per exemple:
http://capvermell.org/index.php/festes/ ... -ser-bauxa
O un altre exemple, de campanya navegant netejant per més zones:
http://capvermell.org/index.php/actuali ... r-cala-gat
.
.
SA NETEJA QUOTIDIANA O ESPONTÀNIA ES SOL DIVULGAR POC
Ses neteges per lliure o quotidianes sovint són poc divulgades. Hi ha qui ho practica com esbarjo, entreteniment, exploració, exercici físic o voluntariat espontani, o just com entrenar es cos genèricament, o una expressió en privat.
Des d'antic es nins, famílies i majors juguen per voreres cercant i recollint curiositats, fent manipulacions i expressions. Inclús joc i art netejant fems, com qui juga fent castells a s'arena, o fa un penjoll de materials de vorera. Un exemple de tendència amb art espontani, amb fems marí, en es link:
https://www.laopinioncoruna.es/gran-cor ... 90980.html
Netejar quotidianament i com a trobada habitual social és menys comú, i és una passa interessant. Com fa uns anys practiquen ses colles de 'Mingas por el Mar', que inclús tendeix a integrar-ho com a oferta complementària per a turistes. Hi ha un vídeo seu a
https://youtube.com/watch?v=EEBUv9OYVGQ&ucbcb=1
O es Sierra Club ja fa dècades organitzava situacions de cuidar es medi i netejar similars. A més de turisme amb oferta complementària o central diferents. Cuidant ets entorns de moltes maneres, connectant es turisme amb valors ambientalistes. En una tendència ambientalista organitzada i segura per veure món cooperant diferent, més físicament o directe. Oferia oportunitats similars a estades, camps de treball, rutes i viatges alternatius, sovint minoritaris.
Un link amb sortides de Sierra Club:
https://content.sierraclub.org/outings/ ... activities
.
.
NETEJAR COM A JOC, EXERCICI DE SALUT, ESBARJO, EXPRESSIÓ, ENTRENAMENT...
D'antic netejar fems dins s'aigua s'usava i es reconeixia en qualcuns àmbits com a eina d'entrenament esporàdic, almenys d'habilitats tècniques. Per exemple a hi ha un cas famós, d'escoles de bussos entrenant durant anys recollint milers de rodes. A fons de desenes de milers de rodes de cotxos que s'havien deixat per crear esculls vius, sumant un error 'ambientalista' de milions de rodes pes fons a USA o Japó, i centenars de milers en es Mediterrani. Vegeu-ne una mica més d'info de s'impacte, i més neteges diferents, a s'enllaç:
https://raymondworonko.wordpress.com/20 ... iterranee/
INSPIRAR TENDÈNCIES DE NETEJA AMB FINS D'EXERCICI I PRÀCTIQUES AMB ATENCIÓ A S'ACTIVITAT FÍSICA
PLOGGING...
Es gener de 2014 vaig publicar un apunt breu on intentava inspirar per a netejar voreres de mar com deport, activitat física de lleure, salut o esbarjo, dient:
"... voltar vora mar a gustet. I aprofitau per fer com caçar bolets, però caçau plàstics o escombraries, que també és una bona forma de moure's i relaxar-se.
Au va! Ànims! No fa tanta por ni vergonya per a recollir almanco un tap, una botella o una bossa per passejadeta. O si?..."
en es final de s'article a
http://capvermell.org/index.php/agenda/ ... ts-al-moll (ATENCIÓ no usar s'adreça d'email meua que s'indica en es final de sa notícia d'aquest link. No és segura, no l'ús des de fa anys. Es poden fer missatges privat aquí en aquest fòrum)
Mesos després, altra gent i independentment a Suècia, coincidia similar. Cap a primavera 2014 es va fer coneguda sa pràctica d'entrenament esportiu corrent i recollint fems amb so nom de 'plogging.
Un link de plogging a Viquipèdia:
https://en.wikipedia.org/wiki/Plogging
Es plogging es divulgà a internet amb encert, amb gran acollida i practicat a àmbits d'atletisme, i després molts més.
A internet ho han fet seu tota casta de gent, grups i colles, nacionalitats i cultures. Ha sigut apropiat i adaptat en multitud de variants a tot es planeta, per exemple trescant ràpid.
Sobretot abunden variants de tendències cooperatives, fraternes, expressives, humorístiques i estils ben desenfadats.
♥
.
COMPETICIONS DE CAPTURAR FEMS
També paral·lelament han aparegut moltes opcions competitives o challenge.
Ses tendències de netejar competint aporten una motivació diferent. Amb valors èpics, estils de rendiment, afins s'esport modern, ben popular a sa societat occidental contemporània. Uns links d'exemples de neteja com a joc puntual estil "challenge" o repte, i competició:
https://en.wikipedia.org/wiki/TrashTag
Mirau-hi bé! No sols són lluny! N'hi ha moltes a prop! Per exemple jocs variants de deport de 'basuraleza', o variants des moviments des volunteer littering...
https://www.mlive.com/news/flint/2020/1 ... hoods.html
https://indianfolk.com/company_update/t ... mpetition/
SA NETEJA LÚDICA COOPERATIVA COM A MODEL I ESPECTACLE
Recollir fems, a terra o a mar, pot tendir a destacar una expressió i model, manifestació... I ser joc i deport educatiu, 'influencer' o d'espectacle! Perquè fa joia observar qui gaudeix jugant i cuida i neteja es medi!
Per exemple aquest espectacle emotiu: "If you see a piece of litter pick it up!" d'UK a:
https://youtube.com/watch?v=lp7yppOAyPw&ucbcb=1
Quina allau d'art i brusqueta vital!!
I ses neteges de voreres de platges poden fomentar imatges de cooperació institucional internacional. Sa UE ho emplea a un caramull de nacions, per exemple:
Montenegro:
https://youtube.com/watch?v=PRU4v0VZIm8&ucbcb=1
Ghana:
https://youtube.com/watch?v=o9uPdZXsJAE&ucbcb=1
Tailàndia:
https://youtube.com/watch?v=Iu6zPmB3fL8&ucbcb=1
També és interessant i útil que s'ajunten iniciatives privades, associatives, practicants, entitats i governs. Per exemple:
https://ambienteeuropeo.org/proyectos-2/
https://www.diariodeibiza.es/pitiuses-b ... 9.amp.html
https://www.caib.es/pidip2front/jsp/es/ ... ia/8888630
Netejar i cuidar la mar també pot inspirar gran art i bell, música, cançó, cinema, i inclús ser viculada amb sa publicitat i empreses. Per exemple aquests enllaços de publicitat de cervesa:
https://youtube.com/watch?v=P0kQdJ8ExYA&ucbcb=1
https://youtube.com/watch?v=A9HW3YlR1EI&ucbcb=1
https://youtube.com/watch?v=rn3TjJUGwK0&ucbcb=1
.
JUGAR A CUIDAR ÉS SIMBÒLIC, PERÒ INTENTAR ENCERTAR
En jugar a cuidar es medi, es viu un moment simbòlic, lúdic. Si es prioritza sa sensibilització i emocions, no té per què ser 'útil' o implicar una millora 'real' pes medi. Bastaria, en teoria, practicar intentant una ajuda que s'interpreta com a benefici pes medi.
Però té més valor, si realment s'ajuda es medi, encara que sigui un ajut humil.
Conèixer ses espècies i ecosistema, tenir encert naturalístic mentre es juga, permet saber millor com jugar. Saber actuar significativament pes medi mentre es neteja com a lleure.
Si es juga a cercar cuidar es medi, val més si realment ajuda s'entorn. Convé saber si realment s'està cooperant en afavorir equilibri o benefici ambiental. I no és senzill, podem patir molts biaixos i errar.
.
.
NETEJAR ÉS VIVENCIAR INSTINTS D'AJUDAR DIRECTAMENT ES MEDI
Aquestes pràctiques cuiden es medi interactuant directament, físicament. Hi ha aquest component emotiu diferent, vivencial, immersiu, instantani, situacional... Interactuant cuidant-se, ajudant físicament! Implica una experiència diferent, i afecta diferent com a premi psicològic, neurohormonal, i de percepció ambiental, ajudes, agraïment, afectes i cures, tendresa, delicadesa, redempció o ofrena ritual, expressió d'acció efectiva d'ajuda, estratègia en un medi incert i estimulant, finalització de tasques pendents...
Durant es lleure i joc de cuidar es medi netejant nedant es creen moltes interaccions cooperatives entre practicants. Però també hi ha certes normes i lògica interna per interaccions amb animals i ecosistema o ambient. Segons s'interpreta sa seua intenció, voluntat, personalitat... Hi ha interaccions motores i físiques per totes bandes, i són sovint de benefici, mutualisme, inclús 'cooperatives' o d'ajudes.
Observar aquestes ajudes és interessant, i varia segons models d'interpretar, criteris... Hi ha moltes curiositats per etologia, en com interactuam nedant!
I s'impacte emocional és també beneficiós localment a s'ecosistema i es paisatge. I mantingut a la llarga pot fer-se més evident.
Per exemple, una neteja local puntual popular de platges aporta una vivència mantinguda un temps. I és emotiva per s'impacte a qualitat de vida i 'ajudar' en es paisatge. Mirar sinó aquesta neteja de platges que han fet a la Índia en es vídeo d'aquest link:
https://youtube.com/watch?v=jXcoPO76UyA&ucbcb=1
.
Foto d’expressió, paisatge, i un truc per motivar a observar es medi, es detalls de ses ones mentre es cuida sa vorera.
I aquí per exemple, podeu observar es canvi curiós de tons en es buf d'aigua segons es raigs de sa posta de Sol. No és un efecte de filtre fotogràfic roig a sa zona superior de sa foto. Es raigs rojos no eren aturats per ses roques a aquest nivell, i coincidien il·luminant directament sa punta des buf d'aigua.
I es bufs creaven també qualcun aerosol mòbil amb iridescència que no es veu bé aquí. Però no hi he vist cap fullet d'arc de Sant Martí que vigilés aquest tresor! 
♥
.
ALTRES PRÀCTIQUES LLIURES QUE TENDEIXEN A...
CUIDAR INDIRECTAMENT ES MEDI
Altres pràctiques ambientalistes molt diferents intenten cuidar es medi indirectament. Quan es practiquen no interactuen físicament per ajudar es medi.
Per exemple, fer observacions naturalistes, estudiar, fotografiar, divulgar... O anar a una manifestació ecologista. O organitzar una recollida de doblers mitjançant una competició ajudant una causa ambientalista. O crear una fita simbòlica esportiva modèlica i èpica, a favor de sa natura. O jugar un esport amb imatges a roba i lemes ambientalistes.
No impliquen accions que cuiden es medi directament, físicament, en es moment que es juguen, expressen...
Per exemple, si ens manifestem per salvar sa posidònia, no implica estar plantant-la, o traient fondejos que l’erosionin en aquell moment, sinó indirectament.
Moltes pràctiques ambientalistes no cuiden directament. Qui les practica no viu s'ajuda directa física a s'ecosistema en es moment de practicar-les.
No intenten ajudar es medi directament, sinó diferent.
No interactuen igual amb so medi, a sa seua norma principal, lògica interna, accions... No hi és això de cuidar o ajudar es medi directament físicament.
Tot i no incidir directament en es medi, ses expressions són una vivència igualment clau, i són molt importants a sa nostra societat! Eduquen i influeixen! Aquests lleures o expressions ambientalistes, ses manifestacions, art, estudis, observacions, fites, rècords, sa imatge... Tots ajuden molt es medi indirectament!
I poden ser molt serioses o desenfadades, com una expressió lúdica, un lleure, deport, entreteniment, o joc. I poden ser de molts estils, formals, cridaneres, lúdiques, amb humor... Per exemple, es passa gust mirant aquesta obra d'art i expressió de s'enllaç, que és un vídeo humorístic sobre es recipients de plàstic:
https://youtube.com/watch?v=M1_zb10euFo&ucbcb=1
Ull!
Que ve s'ona gegantina, una allau imparable de fems! ♥
.
ALTRES PRÀCTIQUES LLIURES QUE TENDEIXEN A...
CUIDAR ES MEDI DIRECTAMENT, PERÒ SENSE NETEJAR
Hi ha moltes pràctiques que no netegen es medi, però cuiden es medi directament. I poden ser lúdicament amb molt de goig i utilitat, interès. I poden ser a poc a poc, o fer-se amb activitat física intensa. I amb rècords o sense, i competir o no competir...
Per exemple, es pot cuidar es medi regenerant sa biodiversitat. O millorant sa seguretat des carrers i camins. O en un paisatge beneficiar expressions, s'estètica. O afavorir s'accessibilitat... I amb accions lúdiques de construcció d'art, o renovant tanques, llindars, o arreglant i fitant camins, tallant branques, construint refugis... O de cura, sembrant llavors, decorant un bosc, nius d'aus o ratapinyades, beneficiosos per natura, o tasques a una finca amb bonsais, o una zona comuna amb jardins secs o horts, o trasplantant arbres a zones reforestades, limitant espècies alienes, foranes o invasives...
Així cuidam lúdicament sa biodiversitat des medi, o sa seua capacitat de recuperar-se o sobreviure. O just fan que sembli bell, o més segur, útil amb més o menys encert per a ecosistema i benestars...
I clar, també poden cuidar indirectament, per exemple un valor educatiu, ambiental, social, deportiu i de salut. Poder modificar es medi prou bé en es moment, i la llarga, i com ens hi relacionam i el percebem.
S'encert i criteri naturalístic no té per què renyir amb s'estil informal, lúdic, amb un lleure o un joc. Però és clar que en es principi convé estar una mica més a l'aguait, i contrastar tendències, tècniques, accions... Ho hem de reaprendre si no ho practicam!
♥
.
Foto que pot ser expressiva, de sensibilització indirecta. És d'acumulació de grumers Pelagia nocticula, ja perdent filaments entre fems. Sa Pedruscada, 2009
.
CUIDAR NETEJANT NEDANT COM A DEPORT, COOPERANT, O COM ESPORT COMPETINT?
Cooperant és com es va recollir es virotet jugant, passejant, com deport, diversió de vorera marina. Ha sigut durant es capficos i passejades netejant com a passatemps, esbarjo, activitat física més o menys típica i ja cultural, de salut, estil... Una pràctica deportiva, o sigui d'entreteniment, evasió. I és ambientalista i de recerca, per revisar i dubtar.
Amb expressió, exploració, o fins i tot construcció, reordenar objectes o manipulació i certa estètica i art efímera.
O a sa Costa Brava, amb so nom d'eco-swimming netegen nedant amb un estil i equipament proper a s'esport de travesses en aigües obertes. A es link
https://www.rockthesport.com/es/evento/ ... mming-cdqs
Es veu que organitzaren qualque taller de natació netejant en aigües costaneres.
Bona iniciativa eco-swimmers pioners! ♥
Crec que van recollint residus dins boies de senyalització de s'esport de natació en aigües obertes o triatló.
Aquestes boies són delicades, però ja permeten carregar una mica de fems lleuger, com ara plàstics.
Ses boies, aletes o altre equipaments personals va bé si poden variar segons ets objectius educatius, o de sa pràctica deportiva, es trajecte. I sa predisposició a netejar nedant varia si s’empleen boies resistents on ficar o penjar fems feixucs o abundants, voluminosos... I de cop es percep i es vol recollir mooolt més fems!
♥
Pentura altre gent competeix nedant netejant, més proper a tendències d'esport. Jo no ho seguesc, però seria interessant veure-ho.
.
Foto de cartell de publicitat. En general, divulgant de protegir natura solen succeir solapaments subliminars, no tant d'esport i més de deport: evasió, esbarjo, entreteniment, sensualitat, expressió no reglada...
.
ES DEPORT (ESBARJO) TAMBÉ ÉS CREACIÓ, EXPRESSIÓ SOCIAL I CULTURA
Es deport és una expressió de sa societat, i és indicadora de com és sa societat. També és una configuració creada, que pot ser joc repetitiu, i element cultural germinal, modificador i crear tradicions.
A es diccionaris es pot veure com s'usa 'deport' des de temps primigenis de sa llengua, Com a diversió pràctica, model, inclús com exercici físic intens, i sovint fora casa, de portes sortint, de port o límits abstractes quotidians enllà, 'outdoor'... Així per exemple, segons es DCVB:
DEPORT:
Diversió, recreació; cast. recreo, diversión. Los béns que nosaltres avem en est món són en menjars e en vestirs e deports e solàs, Llull Cont. 49, 21. Nostres vassalls ab grans alegries, cants e deports passaren tota aquella nit, Pere IV, Cròn. 80. Alguna stona | yo cave'n l'hort | per mon deport, Spill 15794. Car tots mos senys han perdut lur deport, Auzias March xciii. Lo amaven tant, que no tenian altre deport ni altra alegria sinó son fill, Comalada PP 8. Lluytaria més brau contra la fera, | fent l'espectacle de més viu deport, Costa Trad. 119.
O segons es DIEC:
DEPORT Recreació, esbarjo, comunament a l'aire lliure.
.
Foto fent humor sobre nous esports. A prats luny d’aquestes voreres litorals
.
ESPORT MODERN IGUALITARI, ESTANDARDITZAT, AMB RÈCORDS, RÀNQUINGS, JERÀRQUIC, INTERACCIÓ COMPETITIVA... (No ho practic gaire...)
A molts exercicis i lleures sa gent es mou seguint una mica es models motors i es valors de s'esport modern o es seu entrenament. Sa pràctica lúdica i com es mou es cos gira sovint influïda per un cert estil esportiu.
Ses pràctiques d'esport més modern solen ser un poc diferents de ses d'esport i deport que vénen de més antic. S'esport modern innovà una mica, sobretot en cert rendiment motor. I tendeix més a establir puntuacions, rànquings, i molts sistemes de jerarquies. I s'organitza en entitats associatives, reguladores. Condicionant de forma abstracta i de lluny es practicants jugant. Defineix amb cura què es valora, i unes normes estandarditzades. I crea interaccions competitives, oposició junt amb cooperació i ajuda dins bàndols i col·lectius.
S'esport modern destaca per regular prou sa major igualtat de possibilitats entre gent diversa, i evitar certs riscs entre bàndols i col·lectius, i el que representen. I hi sol haver es rol dets àrbitres o es control independent i refinat de sa violència. Això no implica siguin més o menys violents, sinó que a s'esport se marca de lluny quina lluita simbòlica és sa que puntua, i es practicants s'arrisquen diferent.
Es simbolitza sa lluita, es sublimen certs instints, i es representen conflictes. Però es recreen de forma habitual, enfortint aquests automatismes i valors. Formen com un nou context molt hegemònic i influent a sa vida quotidiana.
I a s'entrenament o exercici físic vinculat a s'esport modern solem moure es cos diferent, i sobretot expressam altres simbolismes i estils, i relacionars. Són d'altres maneres que a exercicis des lleure i esbarjo més informal, natural, deportiu, espontani...
ESPORT AMISTÓS, JOCS DE COOPERAR, ALTERNATIUS, ECOLOGISTES, PERÒ QUE MANTENEN COMPETIR PROU A SA LÒGICA INTERNA... (No ho sol cercar jo...).
Ets esports moderns combinen cooperar dins bàndols, però competint entre bàndols, normes de fora des practicants, regulades i estandarditzades lluny. Prou fixes, amb sistemes de punts, rànquings i rècords. Condicionen es valors i objectius, o sa motricitat, interaccions, relacions, emocions...
Es menys competitius, esportius amistosos, ho són en dedicar-se a valors diferents. Però mantenen normes, sa seua lògica interna, objectius de competició entre bàndols o tandes.
Igualment jocs que es nomen esports alternatius, cooperatius o ecologistes, modifiquen materials, reciclats o alternatius, expressions i lemes que destaquen valors així, intensitats, equitat, atencions... Però ses regles i lògica interna sovint segueix sent de cooperar junt amb competir, rànquings bàndols...Tot i que ja s'allunyen una mica de tendències competitives des model més hegemònic esportiu.
.
JOC NATURAL, EMOTIU, LLIURE, ESPONTANI, EQUITATIU, ECO-UBUNTU, GENTIL... Una tendència cooperativa, diferent de s'esport i jocs més populars i estàndards.
Hi ha pràctiques lúdiques diferents a s'esport modern, més naturals, amb menys tendències esportives. Més lliures, informals, i apareix a molt de deport, com esbarjo sovint a aire lliure, com molts lleures quotidians i rutinaris, però més minoritari i sovint en altres contexts, potser més de confiança.
I tant s'esport modern i com un deport natural, tots poden ser beneficiosos ,i amb més o menys activitat física, un cert moviment corporal intencional aparent, o no aparent.
Ets esbarjos, exercicis i motricitats menys estàndards són com més naturals, menys culturitzats. I qui els practiquen poden tenir més senzill executar el que desitgen. Serien jocs més fidels a qui i quan es practiquen. Hi flueixen millor es criteris espontanis, es significats i ses lògiques variables. Són un poc més lliures, naturals, improvisats, variats en es condicionants que poden fer avançar es lleure, es joc... Amb més opcions per facilitar que es visquin i practiquin amb condicionants diferents. Poden no puntuar, ni competir o
no seguir normes estàndards. O si es competeix sol tenir integrat amb altre sentit, comunal, ubuntu... I desenvolupen més altres automatismes i hàbits de consens, pacífics, amistosos, gentils, de concòrdia...
.
Foto: Per mi aquesta pilota de golf no és accidental. Un esport nou? Atenint a on eren qualcunes, i quan, em sembla que hi ha qui practica tir de golf a la mar!
En broma, pens en si empleen un banderí de golf, o si el claven a un forat a s'aigua
.
En es deport natural, que no cerca tant ses regles comunes, ni seguir estàndards previs, varia prou respecte des condicionants de ses normes i estils comuns de s'esport modern.
Ull! És diferent, per segons qui és incòmode moure's en estils així, desconcertant i incert, arriscat... Tot depèn des moment potser...
Sense tants condicionants previs, es pot passar un gust diferent, amb més llibertat de triar. El que 'puntua' és una altre cosa!
Per exemple, si no es segueix tant s'esport o es seu entrenament funcional i motricitat, simbolismes, mèrits i valors...
O amb més llibertat, es poden enriquir lògiques diverses, objectius humorístics, emotius, noves interaccions, rols, moviments espontanis, altres sentits o incertes. O significats més cap a plaer, sensualitat, festeig, afectes, o simular por, descobriment, terror, bromes... Infinitat de variants, estils i juguesques!
Un lleure més natural pot fer fàcil tantejar, experimentar, explorar, expressar espontàniament.
Facilita sa diferenciació de jugadors, equitativa, adaptar-se integrant éssers variats. I es fins i sentits ambientalistes diferents, explorar...
Per contra, a s'esport sa norma i sa lògica més comuna destaca sa igualtat. Això a pot minvar s'equitat si som ben diferents!
Qui juga deport no tan estandarditzat pot triar més. Pot filar més prim i a prop des perquè es mou en un moment. En jugar més lliurement es regeix tot diferent, i pot ser ben variable! És sovint un lleure o joc amb significats o culturalment més divers!
Aquest joc més lliure també pot ser un poc reconegut i repetible, i es pot transmetre, i arribar a ser element cultural entre generacions. Però pot seguir sent variable, com un ritual prou natural!
Si jugant naturalment o més lliurement es troba que no es gaudeix en igualtat de condicions, no hi ha prou consens, aquestes es poden modificar equitativament. Per gaudir tots, en ubuntu. Inclús ubuntu amb ecosistema, si en sabem o encertam prou
♥
.
Foto fent humor sobre es tema de jugar o ballar amb animals i peixos. Per aprendre com són, com 'funcionen' I agafar confiança en variar qui mana, en què, es rituals, o ets objectius jugant.
Així aprenc a no destorba'ls tant netejant i cuidant es medi ♥
.
NETEJAR JUGANT COM CRIATURES, PER APROPAR-S'HI I MODIFICAR RITUALS
Per exemple, un joc natural és més el que es sol dir un joc infantil. O jugar com nins, també dins sa vida adulta.
Jugat naturalment és més com un deport emocional, joc afectiu. Molt volubles, jugats amb naturalitat, que és ben sana dins una cultura adaptativa.
Com juga un adult amb animals de companyia? I amb infants de pocs anys? Jugam diferent amb un corb marí? I amb peixos?
Cada ésser té una perspectiva. I cada vivència, és un poquineu repetible com a pràctica de lleure lúdica. Cada tendència i animals tenen sa seua lògica, i podem entremesclar sabers i aprendre'n, segons condicionants, percepcions, motricitat, rituals i interessos, i estacions meteorològiques o hores des dia....
Jugant amb sos animals podem interactuar i trobar vincles dinàmicament. I entendre'ls més instintivament, interactuar millor automàticament.
Em va bé jugar amb sos animals per tenir-ne millor coneixent pràctic, i anar assolint automatismes en com establir complicitat de joc, i bona comunicació quan netej.
O jugar pot servir com a teràpia per totes bandes, i per passar gust. A vegades hi ha animals silvestres que en agafar confiança semblen explcar-me, avisar, rememorar i explicar vivències seues... A pics com s'expressen em recorda en algun punt a escoltar una persona gata a sa barra d'un bar. Expressen a sa seua manera, molt destarotada, sentida... No ho conec gaire, però quan es relaxen i es senten acollits i escoltats amb empatia, per ses expressions dets animals, em sembla que han patit i que ho expliquen. Afegesc dues divulgacions que poden inspirar, que després he vist i fullejat. Van d'això, de traumes d'animals ben socials i silvestres:
https://www.annualreviews.org/doi/10.11 ... 720-124613
https://knowablemagazine.org/article/li ... s-get-ptsd
Qui sap què reaprenem o aprenem, i recordam jugant amb peixos, pops, corbs marins o gavines. I si aprenem a percebre i interpretar més com 'funcionen' podem trobar curiositats, utilitats...
Inclús jugant amb ells ens poden indicar aspectes nostros ben ràpid, més que ses persones que ens coneixen! Podem aprofitat que tenen una percepció a altres velocitats, tempos, capacitats, atencions, poca vergonya...
I per saber 'idiomes animals no sol haver massa escoles i clubs, mestres a escoles...
Pensem quants idiomes parla una persona adulta estàndard mallorquina a zona turística.. I si no fa de pare o educador, encara recorda com jugar amb nins? Sap comunicar-se i establir complicitat ràpida per jugar amb infants menudets? I amb un canet o un moixet? I amb animals silvestres? Quants sabem jugar amb qualque peixet?
Hi ha moltes espècies, colles i personalitats, i situacions especials que ajuden o dificulten... No m'allarg gaire ara...
Dissortadament amb sa educació i estils de vida modern i urbà sovint no sabem gaire d'entendre i comunicar amb formes de vida diferentes! No és senzill pes qui no hi tenim tracte sovint, som majors, culturitzats abstractes i amb certes vergonyes per jugar... Ens cal practicar, recordar-ho, reaprendre'n...
Per il·lustrar-ho amb humor, per exemple, mostr un link divertit de dos dibuixos còmics que he vist d'errors amb cans:
https://static.boredpanda.com/blog/wp-c ... 7__880.jpg
https://static.boredpanda.com/blog/wp-c ... 0__880.jpg
O mirar aquest vídeo curt! És un gran art, fareu bon riure i té molt encert etològic! És d'un 'pastor' intentant comunicar-se amb en Lluc, es seu 'canet pastor' molt llest que estima ses ovelles. Ben segur que molts els reconeixereu a:
https://youtube.com/watch?v=oen2w8stTTc&ucbcb=1
.
Foto exemple observant interaccions jugant, art i expressions animals. Es ca acompanyava passivament es malabarista de foc. Suquí a prop on vaig trobar es virotet, fa anys.
.
INCOMODITATS I AUTOLIMITACIONS PER JUGAR NATURALMENT, I INTRANSIGÈNCIES I ABUSOS CAP A SA CURA LÚDICA DES MEDI
Sa pràctica de lleure cuidant es medi és una part humil des lleure en general, que pot ajudar a canviar ses percepcions, coneixements, relacions, valors...
Netejar com a lleure pot ser important, un salt qualitatiu, de costums.
Es fet de netejar jugant en grup o colla pot ser xocant per a colles i costums consumidors, o per qui ho conegui i no ho hagi practicat, i sobretot per qui ho desconegui o ho menystingui. És ben sorprenent com reaccionam!
Un poc en es principi, es veu desorientador, com dissonant.
És important viure sa situació, vivència, sa seua dinàmica i lògica interna de joc netejar, experimentar cercar, trobar i recollir fems descontrolat.
Pot incomodar viure un canvi nedant a la mar! O concebre i viure ses expressions de lleure i rituals de forma diversa en un entorn natural poden estressar.
Pentura sembla més important netejar si es fa seriós i com a voluntariat puntual, que no jugant. I jugar i ser feliç netejant espontàniament dia a dia pot ser minoritzat.
O qui tresca, neda o busseja cuidant sa natura pot sentir-se més reconegut o valorat si mentre es mou practica com en un esport estàndard, explorant la mar de forma planificada o organitzada, en colla de campanya o diada. I amb rol naturalista típic, sotrols i accions amb certa disciplina senzilla i fàcil de reconèixer per altres. Normalment hi cap menys s'etologia experimental, això de ses emocions i interaccions i afectes animals fora de laboratori, amb cultures incertes seues...
Ets adults ens autolimitam a ser espontanis, no jugam amb animals, però no sols per no molestar ets animals, sinó per biaixos. Ens cream resistència cultural o social cap a ets imprevists, desconcerts, modificar costums.
Per exemple, jugar com un nin amb un peix a la mar pot semblar massa desconcertant o fer es ximple si ens veuen!
Hi ha costums hegemòniques des lleure i turisme amb ses que ens anam estructurant culturalment, i després no acceptam canvis fàcil.
Es joc i esport modern estàndard popularment és ben transcendent, important, inclús seriós, formal, i amb jugadors gairebé mites, i seguiments de fraternitat fins i tot místics.
Una costum, viscuda i repetida anys, a vegades es configura com si fos un fet que ha d'ésser sempre així.
S'esport pentura ja es considera un ritual o un hàbit més honorable, valuós que moure's instintivament i casualment, desordenat. Més rendible que un esbarjo espontani i informal amb infants, nadons, cans o animals... I encara més si ets animals són silvestres, o poc agraciats, desatesos, bruts de fems...
Ses costums i es rituals, ses expressions lúdiques són definides socialment i a cada cultura es van acomodant. I en un entorn fixe, poc divers socialment, en un parell de generacions ses costums poden semblar universals i eternes!
Un exemple de ritual diferent en aquest enllaç:
https://youtu.be/cHSk606yFas 
Que és una ficció d'un ritual seguint instruccions d'un comiat.
Fragment de fotograma des film "Captain Fantastic" a baixa resolució per a propòsit didàctic altruista. Els drets i autoria segurament son de sa distribuidora o dets estudis on s'ha produït.
.
Foto de coveta a Cala Rajada amb fems i carretó de supermercat, aprox. 2011
.
En cuidar es medi lúdicament a vegades qualcú se m'atansa intransigent, incòmode, violent, crispat. Normalment qui té qualque interés poc clar, afí a furtivisme. O qui té por per sa imatge o aparença, minvar qualque benefici o privilegi.
I aquesta actitud o comportament intransigent, es sovint brètol, abusiu, manipulador... Es més bàsic menysprea, provoca, fa burla, falta a respecte, insulta, coacciona, amenaça amb gests, armes o temeritat. O en colla de furtius 'de finde', per exemple, qualcun m'agredeix a ses parts delicades des cap, coll o si sóc a terra em dona cops de peu a sa columna, i intenta inmobilitzar, ofegar escanyant, estrangulant... I de pas espenyar i sostreure sa càmera...
I a pics el pitjor ve després, quan això es trasllada i repeteix amb acosaments similars a s'entorn on visc. I en colla es fa fals testimoni i denúncia, es calumnia, desacredita, es crea odi... I qui abusa així ja sol trobar males excuses estranyes, de poc sentit per a justificar abusar, com ara (a) jo no pescar, i dir que troben es meu capficos poc productius, (b) o al contrari, insinuant o dient que jo pesc furtivament o busseig furtivament a zona protegida, (c) per jo fer capficos i fotos de peixos sovint, (d) per jo ballar, jugar i riure amb peixos o aus, (e) per jo netejar la mar com a lleure dia a dia, (d) i com a entrenament, que troben boig i inservible, (f) o jo nedar amb boia o senyalitzat que els sembla 'que atreu furtius' o 'engana', (g) per jo no simpatitzar quan pesquen furtivament o amb fusells gens o mal senyalitzats i mooolt aprop meu, (h) per mostrar rebuig quan m'apunten amb fusell, (i) jo protestar si em tiren fins ferir pedres des de desenes de metres amunt, o aprop pedres grosses, o botelles i llaunes plenes, o objectes i fems densos de metall, com ara arpons perduts per altres, (j) jo queixar-me si em salten d'acantilats caient-me a sobre, o a pocs centímetres, intencionadament de forma descarada i temerària, quan havia esperat a quan ja no saltaven, (k) queixar-me de què m'envolten fent eslàlom temerari amb embarcació i passar per a damunt, (i) quan per motius clau de seguretat se'ls fa una foto, després d'ells actuar amb viloència o greument, (j) per jo cercar, fotografiar, recollir i agrupar es fems a sa zona medilitoral i supralitoral, perquè troben que estava millor més oculta, o dins la mar com abocador, on no els destorba ja, (k) motius diversos meus personals com ara s'edat, s'aspecte, s'idioma, o sa meva veu d'escanyat... O tècnics, per exemple des meu estil de nedar juganer, o sa meua roba i equipament que ús per ser vist aviat...
S'abús pot ser creatiu per desinformar, amagar-se camuflat, confús per a qui no el pateix, i sense massa risc per abusadors. Però un abús és evident per a qui va dedicat, es qui el patim.
Cal dir que aquests darrers dos o tres anys estic prou a gust, i mooolt agraït a autoritats i vigies de sa reserva de pesca suquí. Inclús si coincidim a vegades em recullen en barca es fems que duc nedant a ses bosses. Tot i que com ned pentura a una autoritat formal pot semblar una mica incòmode, informal, estrany, a la mar, veure aquest joc meu com de clown. Sobretot quan vaig provant equipaments i estils de jugar, art, colors llampants per ser vist aviat pes peixos i embarcacions...
Altres autoritats, negocis o serveis, anys abans, pentura cinc o deu, a pics no fou així, amb algun comportament poc encertat puntual o repetit, cap a mi o animals. Bàsicament crec que no agradava que jo nedés amb boia.
Però vaja, sa reserva marina de pesca i ses autoritats ambientalistes foren un avanç pes medi. En general ses seves accions són ben encertades, dedicades, crec que vocacionals. I ja fa bastants anys...
Sa resta de zones de mar sense reserva de pesca o altres proteccions especials han patit més, pel que veig nedant arran voreres. Mallorca en general ha perdut molta vida marina en poques dècades! Però no sols per sa pesca...
.
Foto de femsukinar un abocament festiu típic d'embarcacions. Redols de Cala Moltó, prop Cala Agulla, aprox. 2012.
.
Es comportaments humans a la mar són ben complicats, comparats amb sos riscs des medi i es comportaments animal
Per exemple, pets anys setanta, sa gent es banyava a pocs metres d'on nedaven taurons martell joves, o altres petits similars, a davall barques de pesca de Cala Figuera de Santanyi.
Hi ha moltes més situacions on incomoda una ajuda pes medi diferent, alternativa i informal. Per exemple, si es fems que era surant es deixa çrovisionalment a sa vorera, i sa gent passejant ho veu més.
Però sa neteja formal tampoc no arriba per tot. Sa neteja té dificultats, complicacions, i un cost, per moltes bandes...
Cal dir que el que més abunda a ses voreres sol ser gent formal, i de joc net. Sa gent normalment comparteix es gust per aquest lleure de netejar i cuidar es medi! Pentura per falta de recursos, timidesa o qualsevol altre motiu no sol participar i interactuar ajudant directament.
Si ens atrevim valents a passar gust cuidant es medi com a deport hi ha guanys per cadascú i en es medi i paisatge! I amb ets animals, es nota amb so temps, i a ses cultures locals. Quan hi ha més costums i opcions de complicitat i joc amb sos animals, ells ho noten molt, ens perceben millor. I pes visitants i banyistes varien ses vivències i ses situacions especials es fan més accessibles...
A vegades ets animals responen de forma ben curiosa, si no fan tant s'animal
Passa quan no actuen bàsicament ( indiferents/atac/fogir), sinó que ses aus i peixos ens demanen ajuda, o ens avisen, eduquen, o ens ajuden de formes sorprenents! Ses conductes animals es mostren més properes, i poden perdurar i tornar riques, fent conjunt, aparèixer sinergies amb noltros...
.
Femsukí contrastant amb un bell violer marí, Matthiola sinuata? Que és propi de dunes. Però em sol confondre amb so violer bord (Matthiola incana) i 'alhelí marino' (Malcolmia triloba). O potser alguna altra des gènere Matthiola, com ara M. parviflora, M. lunata, M. tricuspidata...
Era a Cala Agulla, primavera 2021.
LLEURE I JOCS TENDINT A COOPERACIÓ AMB ANIMALS I CUIDAR ES MEDI
Aquest lleure de femsukinar i de netejar nedant que practic tendeix a cuidar es medi sense competir. Es mostra sovint una expressió lenta, amable i delicada per no destorbar ets animals. Ses interaccions es cerquen d'ajuda per un mateix i altres. Es fan accions amb ajudes cooperant amb ecosistema, sa resta d'animals i entorn, paisatge...
Ets animals ens aporten comportaments ben diferents quan ens apropam a poc a poc, i si els tractam diferent. I se sent que expressen més llibertat, variants. Això sol ser poc visible per altres lleures dins la mar. I en descobrir-ho estimula més a jugar!
Netejar la mar es pot fer jugant i diferent, i no fer anar es peixos desbandats, que pel que observ nedant netejant entre roques i a entrants, sol ser senyal que en pocs segons s'atraquen grans carnívors de caça. O a pics els fan una mica de susto contagiat altres humans nedadors, apneistes, pescadors, banyistes, bussejadors, taules de pàdel surf, qualcú remant, fent snorkeling, gent intentant observar i fotografiar peixos amb una mica massa de pressa...
.
NETEJAR I CUIDAR ES MEDI COM A JOCS COOPERATIUS, EQUITATIUS, ECO UBUNTU GENTIL, AMABLE... ♥
SÓN POC COMUNS!
Es lleures netejant es configuren intentant interaccions físiques directes que afavoreixen s'ecosistema i es paisatge, i moltes altres cooperacions.
Es practiquen condicionats amb normes, en atenció a es medi, a riscs, delimitant espais amb llindar abstractes, o limitant sa durada i ses tandes o etapes, rituals... I molts condicionants depenen de variables ambientals i canvis incerts.
Ses interaccions que intenten netejar o cuidar es medi a vegades són simbòliques, no són tan útils realment pets animals, o inclús poden afecta'ls... Això depèn de molts factors, com ara es coneixements des medi, d'interpretacions, biaixos i ses percepcions de ses dinàmiques des medi... Es va tantejant, i no sempre és ben clar ni hi ha consens en ses prioritats, per exemple quan es conjuga paisatge, es destorb pera vianants i terrasses... No sempre es sap bé com es pot ajudar o perjudicar s'ecosistema, es medi, i com es percep per tothom. I millorar es medi per segons quins animals o s'accessibilitat per humans pot crear desequilibris nous.
Qualcunes neteges tendeixen a tenir un enfoc lúdic, i una dinàmica i lògica més clara de jugar, són més definides com un joc. Entre humans, però també amb animals.
En es lleure i es ritual de joc es crea amb certa complicitat espontània, amb comunicació, interpretar que és una simulació i requereix confiança. En un joc entre espècies animals anam explorant comportament, ses capacitats i papers de cadascú. I ses experiències van variant, i ets aprenentatges per a cadascú.
Aquest lleure de netejar que es fa jugant sol ser sovint amb interaccions cooperant i gentils, amables, considerades... Majoritàriament ses neteges que practic són de lògica interna cooperant. Ajudant-se entre colles o participants, sense valorar tant sa diferència entre uns i altres. No sols hi ha sa igualtat, sinó també sa equitat i sa cohesió per un fi passant gust comú, inclús amb s'entorn.
Sa tendència lúdica de cooperar sense competir és peculiar! MOLT RARA COM A JOC!
I netejar per lliure de forma cooperativa es situa entre altres lleures similars de sa societat, des nostres costums en general.
A sa societat hi ha altres lleures cooperant sense competir. Per exemple qualcuns balls, cants, fer qualcuns castells, acrobàcies i malabars, danses o sortides en es medi amb certa exploració, diades cooperant, construint, creant...
I moltes diades i activitats col·lectives lliures, que cerquen millores i ajudes per s'entorn també ho solen ser. Practiquen un lleure amb interaccions ben cooperatives. Tan si s'ajuda es medi directament físicament, com indirectament.
O passa en jocs i situacions educatives i de recreació, serveis de turisme, teràpies, relacions amistoses, jocs de confiança i emocionals... O qualcuns jocs i atencions amb familiars, relacions amistoses, conjugals, entre infants... En situacions poc exposades, en un cercle relativament segur, confiable, afectiu, emotiu...
.
Foto exemple d'observació naturalista i curiositat netejant. Closca de caragol de porcellana pigada (Erosaria spurca / Naria spurca) amb so seu cranquet ermità. Es cranquet ermità mostra un dibuix a s'esquena, devora ets ulls, que sembla una calavera! 
Afectuosament, en broma, el malnom Pirata!
☠ 
Fent humor... Uuuuu... Sa seua calavera feia por a ets humans antics!? Ningú el devia voler destorba! Es seus ancestres degueren sobreviure més si anaven evolucionant cap a aquest dibuix frontal? En Pirata és aquí perquè es dibuix el va sel·leccionar? És això com deia Darwin?!
☠
.
SA LÒGICA DE JOC QUE TENDEIX A SER SOLS COOPERATIVA ÉS POC COMUNA ACTUALMENT!!!
I CREA AUTOMATISMES DIFERENTS!!!! ♥
Actualment cooperar sense competir no sol aparèixer massa a sa imatge pública popular ciutadana. Ni a sa cultura lúdica esportiva, ni es seu model o espectacle de masses. Ni entre infinitat des jocs i deports de joves i adults moderns.
És diferent i interessant es lleure de netejar que és un joc o ritual ambientalista i de sols cooperar! Tendeix sovint a ser més cooperatiu a sa lògica interna, però a més cooperant cuidant i interactuant físicament directament amb so medi!
Poden tenir valor cultural a llarg termini, o ambientalista!
No vull dir que es jocs cooperatius siguin més importants que es cooperatius que combinen interaccions competitives! Però si són rars potser cal revaloritzar-ho! Perquè es lleure i jocs coooeratius varien o enriqueixen diferent, són opcions per nous hàbits, relacions... Poden permetre
adaptar-se una mica diferent! Crear altres dinàmiques, hàbits, habilitats, automatismes.... No s'han de minoritzar!
Ses neteges lúdiques són expressió social, i element cultural diferent pets animals i es medi. Ets animals ho perceben mentre s'hi interactua, i poden aprendre'n, i transmetre-ho entre ells. Just observant es cossos, objectes, com ens movem...
Si es lleures cooperant tornen hàbit personal, creen automatismes ben diferents en habilitats motrius, i en ses relacions amb animals i persones.
Es lleure cuidant es medi no sols fa un ús de s'entorn, sinó que minimitza s'impacte, i a més cerca com ajudar s'entorn en sentit ampli, i a llarg plaç, per benefici de tots.
Això pot ser un tipus de lleure diferent a es més hegemònic, es competitiu, jeràrquic i d'èlits. Pot aportar vies i estils per models més cooperatius, d'equitat, consens, ubuntu, o adaptar-se diferent amb altres formes de ser, vida i s'ecosistema. ♥
.
.
LÒGICA VARIABLE. RITUALS SILVESTRES. APRENENT JUGANT, PER CUIDAR MILLOR JUGANT
Jo no sol jugar gaire elaborat amb peixos per aprendre'n de cadascun. Sols tanteig de reforç per anar recordant com moure'm, una mica amb cada espècie intent variar per veure com reaccionen.
I si començ a jugar una mica més elaborat amb qualcuna, qui configura es principi de sa lògica variable d:una pràctica lúdica són ells, es peixos silvestres.
Normalment sols jug estona i cercant avanç elaborat amb peixos joves, que són normalment més oberts, confosos, tantejadors, exploradors. I d'espècies que no corrin perill si es condicionen un poc a perdre sa por. Normalment són ses espècies que no es pesquen amb so nostro cos a la vista. I de ses que no solen atreure estèticament a bussos ni snorkeling.... No són perilloses, i sí abundants, juganeres... I en estols, perquè avancin es peixets més interessats o predisposats...
Sa lògica és variable, i inicialment la poden definir ells amb sos seus rituals, agafant confiança. Començant normalment amb aproximació fent pauses, alternar creuar mirades pausades, temptejar intencions, mostrar passivitat...
I si reaccionen bé, després ja mostr curiositat, respectar distàncies, intercanvi de dominàncies...
A mesura que jugam i agafen complicitat, va una mica més per sort, segons dia, hora, època, experiències anteriors, s’art i encert...
I ja mir com els puc suggestionar, conduir cap a variants. Puc modificar elements constitutius de sa pràctica. Com ara s'espai, tempos, velocitats, itinerari, accions, gests, objectius, cooperar o competir, implicar més jugadors i es seus tipus...
Així vaig a jugar amb peixos, a gaudir i aprendre d'ells i aprenc a rectificar com moure'm.
El que aprenc nedant i jugant amb uns peixos amb poc risc i destorb, ho puc transferir sovint per no destorbar a altres espècies.
Així puc entrenar o jugar cuidant es medi més segur, o destorb manco.
.............
APUNT SOBRE JOCS ANIMALS PASSATS PER AIGUA (anotacions
generalitzant, esbós...)
Cada espècie, colla, animal varia de rituals i interessos, motricitat... I es lloc i moment des dia o època incideixen. I ses experiències anteriors, sa seua escola...
I sa lògica de cada pràctica és variable.
Varia un caramull!!! Però intentant generalitzar, pentura algunes solen coincidir una mica, sobretot ses que semblen més socials, amb moviments i expressions de conducta rica... Suquí baix faig un esbós de com trob que algunes coincideixen jugant:
A1) FASES O JOCS DE PREÀMBULS I PRESENTACIÓ O RETROBAMENT (generalitzant, hi ha molta casuística! )
Inicialment normalment té fases com de ritual, d'observació de lluny dissimulant, de contactes visuals.
Començant normalment amb aproximació fent pauses, alternar creuar mirades pausades, temptejar intencions, mostrar que no es persegueix en evita'ns-he, mostrar passivitat...
Si tornen, s'avança en coincidència de velocitats, tempos i ritmes, trajectes i espais, aproximació, exhibició d'intencions, respecte, presentació, tanteig de dominàncies i submissions, guany de confiança lúdica...
A2) FASE o JOCS DE MÉS CONFIANÇA I COMPLICITAT LÚDICA
Si encert, quan jo o ets animals ' reaccionem bé' per jugar, establim confiança i complicitat lúdica. Ens 'saludam' amb mirades i gest ràpids curts, i esperam com reaccionem. Varis pics, i ...
Si hi ha inspiració, pot interessar sa curiositat, espectar distàncies, intercanvi de dominàncies...
A mesura que jugam, va cada pic més per sort, segons dia, hora, època, experiències anteriors, s’art i encert, es lloc, destorbs, imprevists...
Normalment pets animals en estol, per exemple a aigua oberta, diria que els pot semblar un joc de ball, d'establir vincles emotius, confiances, exploració, terapèutic... Que sovint els interessa tenir una amistat i bones relacions amb qui neden, exploren, passen gust expressant-se, i sorprenen. En animals joves o èpoques socials seues sol ser més fàcil, com per exemple en primavera, o quan notem que no tenim fam.
I ja mir com puc accelerar aprendre com són cadascun o sa colla. Com els puc suggestionar, conduir cap a variants. Però molt ho guien ells, i s'atzar de ses situacions i espècies ho complica...
P.e. intent modificar elements constitutius de sa pràctica. Com ara s'espai, tempos, velocitats, itinerari, accions, gests, objectius, cooperar o competir, implicar més jugadors i es seus tipus...
Altra passa és aplicar a ses colles i estols una mica com de sociometria. I veure que passa si intent tantejar com reaccionen amb canvis i reequilibri de dominàncies i poders entre ells. Per exemple fer més cas a es quiets, febles, atendre diferent els tímids, o els dominants...
Quan hi ha complicitat, familiaritat, com un company, amistat, tot es torna ric, i varia molt! A vegades sa comunicació és ben complicada, i ses sorpreses i es dubtes, o ses experiències i observacions tornen ben riques i són un gust.
A3) FINALITZACIÓ, AJUDAR A CONSOLIDAR BON RECORD
Normalment preferesc intentar que ells acabin dominant i sentin guany, plaer per haver jugat i utilitzat s'espai, objectes o territori diferent.
B) TRANSFERÈNCIA A ALTRES ANIMALS I PRÀCTIQUES LÚDIQUES
El que aprenc nedant i jugant amb uns peixos amb poc risc i destorb, ho sol intentar transferir i contrastar sovint per jugar o no destorbar netejant amb altres espècies.
Però n'hi ha de ben diferentes!
Així puc entrenar o jugar i passar gust cuidant es medi més segur, o destorb manco.
Normalment en nedar SEMPRE és com un joc, perquè ets animals ens veuen, miren, es fixen en el que cercam o per on anam. I ens recorden i recorden es lloc, ses activitats... Cal tenir-ho present, tot i que en qualque moment netegem la mar sense fixa'ns-he massa en es peixos o aus, pops, sípies...
...........
Pot semblar poc, però un avanç petit darrere altre, amb so temps es conjunt se va enriquint i torna ben curiós.
Si va bé, gaudim jugant, doncs molts peixets són jugadors divertits, bons ballarins aquàtics en estols, i mooolt salerosos i bromistes. Són considerats o no, interessats, sorprenents, curiosos, expressius, adaptables, audaços...
Hi ha qui s'hi dedica mooolt més a jugar amb peixos! Un exemple:
https://youtube.com/watch?v=hHojgWYhDtw&ucbcb=1
No ho puc valorar massa, perquè practic diferent. És de gent amb peixos de companyia o busseig acaronant morenes (Muraena helena)
Supòs que ets aucells són més rics i sociables, i més entenedors que es peixos.
Però ets humans no volam gaire, i sí nedam prou bé entre roques! ♥
Si són animals o aus de companyia, amb impronta humana deu ser mooolt més fàcil... Per exemple, aquí un link divertit de vídeo que he vist amb un ca i un corb:
https://youtube.com/watch?v=dCIq90j38l4&ucbcb=1
Ja d'antic jugam amb animals de companyia. I abans des cans pentura aprenguérem com homínids a cooperar i intercanviar senyals i sons amb molts animals, i en passàvem gust i mutualisme. O servien per fer ponts entre humans, ses llengües nostres i cultures. Pentura m'ho recorda una mica com quan juga o fa expressió corporal simulant animals es protagonista des film de ficció 'Ballant amb llops'. Un link d'info seua:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Ballant_amb_llops
I hi ha qui va jugant molt amb animals, en fa una afició i ho divulga. P.ex.
https://www.boredpanda.es/experto-selfi ... n-dixon-2/
Tot i anar experimentant i aprenent, en fer lleure normalment intent no fer massa influències a animals, ni encara que sigui netejant. I sobretot no crear aprenentatges perjudicials a animals i gent, amb gests, ocupant espais, distraccions... I pot haver-hi autoenganys perjudicials, com ara es feeding, que condiciona es peixos a ser pescats, o a patir accidents a qui neda passiu o neteja massa pausat, o poc dominant.
Pot servir aprendre, practicar i tantejar jugant amb animals complicats o delicats. I una pràctica mesurada de jugar sense massa presses. No anar sempre a les totes, sense mesura de gests destorbant animals, sense intentar saber millor com ens viuen jugant.
Fent un símil, potser cerc netejar com qui practica una cura a una ferida, o qui acarona.
Tot això que anava explicant de jugar és un poc un art, un procés, a vegades no es pot descriure fàcil o explicar tot...
I hi ha un
model totalment detallat, que també es podria arribar a aplicar per a descriure com netejar nedant jugant
Fragment de fotograma des film "Dead Poets Society" (1989) a baixa resolució per a propòsit didàctic altruista. Els drets i autoria segurament son de sa distribuidora o dets estudis on s'ha produït.
Ho expliquen en aquest vídeo de s'enllaç:
https://youtu.be/9OvyOE9MPnk
Atenir diferent a ets animals té connotacions d'estil i de model de conducta. I ens aporta infos, pes nostro coneixement, que influeix en ses intencions, i en com esbiaixam ses nostres percepcions i demés sabers. Es lleure amb animals i sa seua cultura animal ens pot ajudar a adaptar sabers, costums, valors i sa nostra cultura.
En general ets humans adults molt culturitzats i urbanites per entendre ets animals hem de tornar una mica com enrera, baixar des carro! I pujar a sa gepa dets instints...
Per 'parlar', entendre's, interactuar amb espècies sociables, que no són perilloses, i amb expressions complicades, va bé jugar, fer de clown atent, i experimentar durant dies i dies...
Fent humor,
això potser serveix a ets autòmats que envia sa NASA a ses llunes aquàtiques??
Si 'contacten' amb colles d'àliens similars a grumers, ctenòfors o popets...
Qui sap! Uuuu...
Tal vegada
sa NASA copiarà a Clowns Sense Fronteres
es protocols i tempos de presentació, complicitat i situacions de joc?
Pentura no són massa perillosos! Igual a qualque robot clown li va bé!
Sa complicitat, jugar o s'humor ajudaria a entendre més prest, i a conviure amb éssers nous...
Aquí un
vídeo d'un 'contacte' dramàtic amb 'Criatures ferotges' es 1997, i una foto il·lustrativa:
https://youtu.be/o8D44LXW8qw
Fragment de fotograma des film "Fierce creatures" (1997) a baixa resolució per a propòsit didàctic altruista. Els drets i autoria segurament son de sa distribuidora o dets estudis on s'ha produït.
Molt més endavant n'explic més detalls, i un vídeo sobre cercar com netejar així i jugant... 
☠
⛈
☄❄🌬🌪
Iuuuuhhhu...." Ehem, una mica intentant copiar s'estil de com fer un miracle a sa peli Life of Brian. 
🕵
llunàtiques 
amb molta vida incrustada a sa closca? Pentura no, perquè no són tan rodones del tot, i tenen més punxes, potes...
Ja té nom i tot! Willy li diuen!
No Willy! NooOO ! 
S'antroplàncton ja arriba surant i volant per tot arreu en es planeta, amb implicacions complexes. És un de tants 'antros' 
⚗
⚰
Descobresc així que no són plats de plàstic, sinó unes rajadetes rodonenques 
