MÉS HISTÒRIES...
UNES CAPTURES DEPORTIVES EXAGERADES
Fa certa reserva explicar grans captures... Es diu que es pescadors tornen es peixos gegantins! Que com més s'explica, més gros és!
I és que hi ha hagut anys de temporades riques en residus descontrolats...
Algunes jornades més que tots es munts que es veuen aquí junts! Arribava a arreplegar desenes de vegades es majors de ses fotos aqui. Solia passar més amb sos naufragis embarrancats, triturats durant mesos a ses rompents d'ones, a on era poc fondo. I fems que s'enterrava o desenterrava de cop, unes hores...
Era mooolta activitat, i no feia fotos o no solia dur sa càmera!
I és que sa majoria de femsukís no els he fotografiat gens!
Per què no queda sempre un registre fotogràfic des femsukí?
Perquè no surt el més gros i espectacular?
Doncs, pot ser per molts motius, situacions... Pentura perquè bàsicament cerc jugar netejant, no tant fotografiant... O perquè no em fix massa en comparar es munt finals, ni cerc fer rècords d'això, sinó que mir més es procés.... O per més detalls que tot seguit intentaré explicar, però pot ser "complicat"...
MOTIUS FOTO "MATONS"
Ses fotos sovint es feien quan ja no hi havia molts residus, o en uns minuts en què ja no era molt brut, o no era arriscat distreure's, més relaxats, des final des capficos... O de quan la mar és més calmada i neta, o transparent per a fotos. També n'hi ha de pauses de descans dins aigua, o una freqüència de captura baixa.
I a ses fotos es veu el més gros, no el rutinari i més nombrós, petitó...
I altres prioritats i dificultats frenen fotos, com es fred pes vent en sortir a buidar ses bosses boia.
Sa pràctica de jugar netejant nedant és central, i no sempre deixa un moment fàcil per fotos. O sa càmera no cab a sa bossa quan sa pràctica és intensa. O en una diada llarga torna fosc, ses bateries fredes s'esgoten... O no vull destorbar amb un flaix, sobretot a animals no humans, de nit...
Si hi ha tant fems, no faig fotos! A certs llindars, com més fems, manco fotos!
És IMPORTANT que sa pràctica principal, i sa seua lògica, és de cercar i netejar fems. No va gaire de fotos. De fet, hi ha èpoques que no he fotografiat, i desenes de sortides i grans neteges...
En aquests missatges apareixen una petita part de ses fotos, però sobretot una mooolt petita part de ses sortides i des fems trobat. I no sol mostrar ses fotos com en aquests missatges, en obert. Aquí és una excepció, i una prova, esbós... És rar que en mostri, i més rar que en mostri tantes i variades.
I sí, m'empenedesc de no tenir fotos de moltes diades i anècdotes de munts de fems descomunals. Com a dietari són útils, i mai se sap per a què servirà un registre de ses sortides amb ses fotos!
I es troba a faltar no tenir més de registres d'observacions i incidències. Sobretot ses que no són molt creïbles sense fotos. Hi ha moltes anècdotes que no es solen dir sense una prova gràfica. O no es mostren del tot, per molts motius variats.
Ses fotos des munts més grossos que jo feia les solien fer altra gent, o es vianants i banyistes. I si veia que em fotografiaven netejant, o em demanaven permís, gairebé sempre pregava que esperessin un moment, que millor fessin sols fotos d'ells o sols des fems.
FOTOGRAFIAR PLÀSTICS 'INVISIBLES'.
RUTINA PELLUCANT "PAPALLONES SALADES"
El més habitual de netejar nedant és capturar milers de peces petites surant. Plastiquets complicats de veure, transparents, i costa de fer-hi fotos. I se remouen a s'aigua, els malnom papallones salades.
És un bon exercici dinàmic de natació! Sobretot esquivant grumers mesclats i camuflats.
En haver omplit ses bosses boia de plastiquets ho aboc a una paperera. Però si fa vent s'agafa fred, i me n'afluix d'aturar a fer fotos. Em centr en activar es cos i moure'm! I poder continuar perseguint "papallones salades".
.
Foto de contrasts emotius. Hi surten fems que sovint nom 'papallones salades'. Són molts de plastiquet surant mig transparents. Es veuen millor es de colors i opacs
.
MOLTA MERDA! EQUIVAL A POCA FOTO
En es món des teatre, d'antic, si hi ha molt públic, gent mirant, és quan fa olor de merda, de ses sabates brutes de popó de ca i de rics a carruatge a cavall.
A vegades ses platges estan plenes de gent, i després de nedar netejant, hi arrib a sa vorera per descarregar ses bosses de fems. I abans de treure un peu de la mar trob que vénen curiosos, o confosos crispats, o creatius de fotografia casolana animats... Tot torna com un globus ràpid de fems i gent mirant que s'apropa amb intencions i coneixements variats. A pics hi ha gresca, entreteniments variats, o embolics o malentesos per idiomes, costums, interessos diferents. Inclús a pics pastura i aprofita qualque versió de 'pilladineros', 'mangante', o un furtiu 'liante' que aprofita per a confondre i pescar anant 'a rio revuelto ganancia de...' O fusellers amb s'arpó lliure i carregat a terra, i negociets amb camells, desfressat de famílies o que van de parelles d'amor lliure i místic psèudo naturalista, o naturista, però vestides i ressacoses!
Tot això pot anar junt a traginar amb ses incerteses i novetats d'escombraries de mooolt de tipus de fems, i intentar trobar a qui li pot fer servei aprendre i gaudir... Aleshores tot distreu tant que no trec ni empr sa càmera!
Segons com també preferesc no mostrar sa càmera, quan hi ha turistes o gent mirant. Pot inspirar a altres a voler fer fotos de gent sense demanar permís o cortesia. I sol haver gent poc vestida, banyant-se... I si hi ha infraccions cap a es medi o de pesca, o d'altres es sol iniciar cercar més incomoditats, i crear incerteses i suspicàcies per mals usos de fotos i vídeos.
Si hi ha molt de fems i distraccions, per a retratar bé cal minvar més es riscs, acomodar-se, certa pausa... I pot implicar haver de moure's sense ganes, canviar equipament, despistar-se i perdre fems, o accidents petits...
I sobretot, engrescar-se en fer una foto més social pot aturar es sentit del que es fa, modificar sa pràctica i es seu significat i emocions.
O fer una foto sol requerir haver d'invertir en anar a un lloc sense massa ones. Fins i tot pot influir en cercar massa ràpid i imprevist on fer un mal ancoratge de fortuna de ses boies des fems. En reordenar i reorientar un caramull d'embalums penjant de ses bosses boia entre ses rompents d'ones. I amb gent mirant diria que solem ficar més sa pota!
O aturar-se i distreure's arran vorera pot modificar com es mouen es residus carregats, que xoquen entre corrents i rompents... I es fems penjant poden ferir!
A més, una càmera és delicada, ocupa atenció observant, riscs per enquadrar imatge, i agafar fred per aturar de nedar.
Es mesos que hi ha més quantitat de fems nou normalment són ets estius, amb molta gent per tot, en pla festiu i sovint poc coneixedora des medi o sa pràctica. I ses tardors i finals de primaveres després de ploure també hi ha fems, però és fems més envellit, i amb menys gent mirant, i diferent. Sa pràctica de netejar nedant pot allargar-se molta estona, però encara que sigui estiu s'agafa fred i fatiga. I qui ens mira normalment està més calent...
Entrant i sortint de la mar sa pell evapora aigua i es refreda, i sa temperatura corporal baixa, i per això aleshores em motiva més moure'm que atura'm a fer fotos.
I aturar per deixar fer fotos a altra gent, implica haver d'establir noves relacions, i explicacions, i sovint amb gent desconeguda, i en un estat lúdic incert. Pot ser bona experiència, però de cop es joc de cuidar es medi i netejar canvia molt!
I si és un dia de goig capturant fems, és molt entretingut, i normalment no pens gaire en agafar sa càmera! Inclús pot destorbar massa! I això que sa fotografia trob que sovint és tremendament útil per enregistrar, o un bon lleure i art!
.
ABRACADABRA!
S'APARICIÓ D'UN PLÀSTIC EN ES BUID DE S'AIGUA TURQUETA
Es fems en trossets menuts flotants sol ser en estols, o forma línies de front, i el transporten ses ones de vent que arriben cap a terra, i acumulen a caletes i entrants.
Es fems més finets i vells s'oculten prou de sa vista en arribar a sa vorera. Sobretot uns que són com cel·lofana o trossets de bossa. Sovint sols es veuen nedant, i amb ajuda d'ulleres àmplies, respirar amb tub i experiència...
I costa molt moure es fems en arribar a terra, entre turistes i gent diguem que en situació molt informal... Ses anècdotes varien prou... I no hi sol fer ganes fer fotos entre tantes incerteses...
Es fems translúcids són gairebé invisibles des de fora. Tant que a dins ses cales es banyistes no els veuen encara que siguin nedant amb ulleres a pocs metres meu. I se sorprenen quan 'apareixen' quan jo arrib nedant amb bosses i hi ned.
Per què es veuen més es plàstics quan hi soc? Pentura perquè faig atenir-hi, els destac. O els remèn quan els toc, i es mouen cap on es perceben millor.
I es fems descontrolats que semblen invisibles, dinàmics petits o translúcids, a fora des llindars canvien sa vistositat, es fan més evidents. No es veuen gaire fàcil si són pes fons, o sa capa fineta o interfase aire-aigua. Encara que es nedi aprop, no es perceben si no s'hi até bé i fixant-se. I millora molt amb s'experiència, coneixent el que es cerca, amb automatismes i sabent com es mouen, on es solen posar segons orografia, ses corrents i ses neteges nedant des darrers dies...
I no vaig amb sacs de fems entre ses platges i arrib per a embrutar-les. Hi entr perquè hi haurà una paperera o acabar sa diada. I per cada trosset flotant que se'm cau des sac nedant, a canvi en sol recollir centenars.
Si es coneix poc, ses aparences enganen, i tot i ser estiu i mostrar joia, quan ned vestit de colors llampants puc estar patint pes tremolors i fred i prioritats. Fan poques ganes d'aturar a explicar tecnicismes, i més així vestit com de clown xop
En arribar a ses voreres mai se sap qui hi ha, i en quin estat... I en vacances, per exemple de bon matí, sol haver gent que empalma sa revetlla en un estat prou 'informal'. I em costa triar fems i fer fotos des fems entre gent mirant. O hi ha gent que em vol fer fotos a mi sense preguntar. Hi ha moltes confusions, i de molts idiomes. O antigament era comú que pensessin que jo era un pescador furtiu. O un servei laboral de neteja amb rols i obligacions de servilisme cap a es visitants a platges.
I hi ha situacions ben divertides, però amb fred en es coll i mandíbula costa de parlar, i convé reservar forces per gaudir més en sortir de s'aigua
ACUMULACIONS EFÍMERES,
i festa D'ESCUMA I AEROSOLS
Es fems que suren a ses voreres es degraden més prest si ja hi arriben fins i vells. Hi acaben acumulats a entrants i calonets, agrupats per sa força de ses ones de vent arribant cap a sa costa. I formen línies o estols estacionaris, segons equilibris entre ses ones de fons i de vent.
Sa degradació accelerada d'aquests fems a ses voreres pentura té relació amb so lloc. Pot ser per sa rompent d'ones i voreres, per patir més xocs per fluir diferent, estar més agrupats o calents... I sa microvida que els colonitza en aquestes condicions contacta diferent, potser més, i hi creix més quan s'ajunta...
De fet a ses voreres surant trob plàstics grossos que tan degradats que es desfan entre es dits.
És sorprenent com degraden de ràpid i desapareixen de sa vista. Fan com un adéu en dies, en un dia o hores. Similar a es grumers que arriben a sa vorera i moren entre rompents i acumulacions. Primer perden filaments llargs urticants, i després es peixos en mengen es tentacles i es cos i queden pes fons. Ses restes xoquen i surten fora s'aigua, o fan una espècie d'escuma de detrits.
Es plastiquets es degraden aquí aviat i amb sos detrits fan com escuma. Aquestes escumes són ben vistoses si creen bancs estacionaris a uns metres de sa vorera, per joc de forces entre ones de vent i retons d'ones de fons. Són similars a ses escumes típiques d'altres restes orgàniques.
Ses escumes amb microplàstics i nanoplàstics i altres brutors i detritus també tornen a terra, en aerosol amb so vent, com espurnes salades. Ja fa anys que s'estudien, per exemple amb cates, amb una espècie d'aspiradores gegants. Com en una metàfora o rondalla, són com pescadors de brises marines!
.
(Es sacs boia, ses bosses on estotjar o penjar fems pescat)
.
FITANT FEMS VIATGER
Per mi sovint es fems que sol recollir són arribats de fa poc, però ja eren vells abans de banyar-se a la mar. I arriben a la mar en decantar per vents i pluges. D'acumular-se a pluvials,
torrents, i raconades a voreres properes.
Els plàstics que vénen de mar endins, i apareixen a ses voreres, van arribant segons ones de vent i corrents. Però qualcuns per mi vénen de cop, perquè crec que són pescats lluny, massivament, i poden ser apropats en caure d'embarcacions, en destriar peix o ordenar i aclarir ses cobertes.
Pes fons hi ha també molt de fems, dens i pesat, i de qualcun es pot intuir s'origen. Per exemple resta molt residu per abocaments d'enderrocs d'obra de reformes, equipaments urbans en desús, o equipaments nàutics deteriorats.
Es noten es canvis des fems nous de s'oci i ses festes a voreres. O en haver majors afluències de visitants es dies festius. I es vandalisme, més habituals de nit, o abocaments incívics de residus especials.
I ets accidents nàutics o ses torrentades grosses destaquen per aportar grans quantitats de fems, voluminós, que perdura i es va dispersant a poc a poc erosionat.
.
Estol de plàstics, i 'algues' que són plantes fanerògames.
Serien residus de d'ancorar i netejar cobertes d'embarcacions? O de destriar peix i retornar femsbpescat a la mar?
NEDAR I GRIMPAR NETEJANT ÉS UNA FORMA COMPLEMENTÀRIA DE CUIDAR DES LITORAL AMB OROGRAFIA COMPLEXA
Un embarrancament, si ha deixat milers de residus petitets, dispersen, erosionen i costen de trobar i treure. Per mi no se solen acabar de recollir del tot si embarranca i es romp a una zona poc fonda d'esculls, o caleta estreta, de rocams i multitud de raconets poc fondos.
Sa labor de qui hi deu fer feina netejant es deu complicar si cal esperar una calma de la mar, per actuar barques, bussos professionals...
I entre deportistes o voluntaris no sempre hi ha qui duu equip per transport de fems dins s'aigua.
I cal sort i constància, poder aprofitar ses calmes de mar. I estar a l'aguait, per aprofitar ses finestres de ses oportunitats, quan es remou el que no es veia, o era empotrat, incrustat...
Per exemple ses calmes després que ses restes incrustades o fondes són remogudes amb ones de fons, després de sa mala mar. La mar és incerta per fer grans plans de tants recursos, o mantenir-ho estant a disposició terminis llargs.
També hi ha costes que van canviant temporada d'usos, i qui o com ho neteja, i si es passa esporàdicament netejant en barca o a peu, i camions, tractors...
A ses caletes i voreres més desertes se sol notar molt quan es passa a netejar.
Ets entrants poc fondos, ses caletes abruptes properes i poc visitades és on no s’aprecia sa neteja o sa brutor, no es valora, i s'hi acumulen fems. I regularment poden rebre aportacions per corrents o des de terra.... Poden estar contínuament i durant dècades així, aportant discretament pols de fems triturada a la mar!
Aquests racons discrets entre platges és on sovint tenc sort per trobar i fer grans munt de fems suquí ses voreres. Per poder jugar a Femsukí, i cuidar es litoral, practicant com a lleure, esbarjo, deport d'exercicis saludables pes medi, nedant, trescant i grimpant.
.
(Foto de muntet de fems recollit nedant amb bosses boia. Pes redols de Sa Pedruscada)
.
FEMS QUE PUJA ETAPES
Es resultats de recollir nedant mooolt de fems com a deport quotidià no es sol divulgar, o no es coneix ni percep gaire. I qui passeja, si veu munts de fems per sorpresa, no sol saber que vénen de fer deport de recollir i agrupar fems nedant.
Es fems que han sigut capturats i deixats provisionalment a prop de la mar, des de fora pot semblar erròniament que s'han mogut per ses forces de ses ones.
Per exemple, vegeu un article que explica prou bé això, per una confusió així, a
http://capvermell.org/index.php/agenda/ ... 30-08-2020
Parla sobre es fems que vaig anar traient d'aigua d'una embarcació embarrancada i triturada per ses ones, a prop Sa Punta de S'Entrador, i Cala Agulla.
I un altre article a
http://capvermell.org/index.php/actuali ... -ferradura
parla de restes d'embarcacions embarrancades i moolts de restes capolats per ses ones, a prop Na Ferradura / Coconar. A s'article es relacionen amb sa força d'ones de temporals.
Aquests caramulls prop Na Ferradura són de quan hi havia relativament deixat poca quantitat, perquè allà i pes voltants havia agrupat munts de fems i objectes moooolt majors feia pocs dies o setmanes, en diferents tandes de treure'ls des fons marí per etapes. P. ex. es pals principals des veler.
Ho havia anat pujant a poc a poc durant mesos. Qualcuns munts grossos es van recollir abans de ses fotos. I de milers de trossets. Es volum totals des munts eren de desenes de vegades això, i peces moooolt majors.
També sovint apareixien així dispersades qualcunes restes pes fons, més devers Na Ferradura o cap a Son Moll. I es munts eren similars, i es feien més cap allà.
PUJAR FEMS EN ETAPES CREA MÉS CONFUSIONS
Explic un poc més com vaig agrupar fems des dos velers embarrancats es 2019 a Es Coconar. Perquè sovint es van pujar per etapes, i això podia confondre a qui ho veiés. Es van pujar gairebé tots des fons marí nedant per etapes i de fora podia crear més confusions.
Així, per exemple, s'article que deia abans, i que parla de molèsties per fems en es passeig, parla també d'onades. Però aquestes en realitat afectaren en altres sentits al que potser es deia. En realitat aquells dies ses ones allunyaren moltes de ses restes des fons proper d'esculls, no els van treure a sa superfície gaire. Però els espaiaren i els desincrustaren, tot i anar sovint més cap es fons.
També poderen confondre unes restes que havia deixat entre roques en qualque moment, com en una etapa durant un jorn.
I altres restes gegantines sobresortiren quan les acomodava la mar o jo.
Es removien a s'aigua dies i setmanes abans, entre esculls. Però calia treballar dins s'aigua amb un poc de fons, havent de desembolicar mirant amb careta i tub. Era un embolic de cables, cordes, estructures rompudes, encavalcades i submergides.
En un jorn, primer anava apropant estratègicament fems segons prioritats, des fons llunyà i esculls cap a fons proper i accessible. Després entre roques, o a sobre uns instants...
I un cop fora, intentar que sigui a recer d'ones o travelades. Quedava un caramull més o menys assegurat. I si un munt s'estenia si podia semblar interessant per curiosos, culejadors o pellucadors.
S'estenia per deixar clar a la vista què no és res de valor. Per evitar que es pellucadors habituals amb presses o deixadesa deixin restes molt més desordenades, i creïn qualque risc extra.
Aleshores ja acabava un jorn!
En altres jorns ja, es fems que era assegurat en sec es va pujant per etapes cap amunt, fins a un llindar des passeig, com on es van fer ses fotos de s'article dit d'Es Coconar / Na Ferradura.
FER O NO FER MUNTS, I ON...
MIL DUBTES I "CONSELLERS" ESPONTANIS
Hi pot haver condicionants situacionals variats que porten a haver de deixar un munt de fems, a no recollir-ho tot d'una.
El més habitual és que ja s'ha agrupat massa fems enmig d'un trajecte nedant per sa costa. Es deixa a sa vorera per poder continuar netejant la mar, sobretot si en queda molt a la mar que es dispersarà. Es deixa pendent si hi ha prioritat per treure'n més.
O si en es final s'acumula tant fems, no es pot dur tot, i cal triar a on es dedica temps i prioritat. O es deixa a prop un lloc marcat, o d'on on es tirarà, si encara és ben banyat, brut, o per triar, o també si es pensa enregistrar, avisar perquè es reculli si és un fems especial, i calen esforços i temps, a poc a poc. Per exemple fems de naufragis recents. O fems que no és per papereres, perillós, inflamable, de líquids molt contaminants. O explosius com bengales de senyals. I inclús pot haver objectes personals de possible valor sentimental o en bon estat, i valuosos.
Es llocs i quan es deixen munts també varien segons indicacions, de quan i com es recolliran després. O varien segons ses molèsties i riscs que creen. Per exemple en temporada alta, segons ocupacions de terrasses.
I hi ha condicionants naturals, com es vent o si s'esperen ones grosses.
Si es deixaven es munt de restes molt avall, costava més a ets serveis de recollida, però així es fems destorbaven manco a es restaurants i vianants.
I sí, qualque cop apareixen vàndals, i llençaven es fems que havia endreçat en munts de nou cap avall la mar i ses voreres. I com que es vàndals dispersaven es fems lluny, quedava tot per allà abaix desordenat. I aleshores sí que semblava que havien arribat en onades! Ehem, vandàliques...?
Per això també a prop des dies festius no sol deixar gaires munts de fems cap a es carrer. Però es vandalisme amb sos munts de fems recollits ha succeït pocs pics. Sol passar més amb so fems que ja havia arribat inicialment a la mar en un acte de vandalisme.
.
De vandalisme a ses voreres. Aquí un element urbà tirat dins la mar i que vaig pujar suquí provisional. Aquest va fer molts viatges! Ja l'havia pujat diversos pics! Sol passar amb so fems de vandalisme...
(Cala Rajada, 2013?)
UNES DARRERES INFOS DE FEMS D'EMBARRANCATS A ES COCONAR - NA FERRADURA
Ja queda poc fems des primer veler embarrancat a Es Coconar, a prop Na Ferradura aquell estiu. Vegeu quin era des dos, a article d'aquest link:
http://capvermell.org/index.php/actuali ... -ferradura
Gran part de s'estructura i casc la van retirar bussos i embarcacions....
Peeeerò pes fons quedà durant mesos el que podria semblar com si haguessin buidat es contingut d'un habitatge, i gros, amb un estudi, cuina, banys, garatge i taller nàutic...
Ses primeres setmanes em vaig centrar en el més contaminant (pots de pintures, olis, dissolvents, coles, electrònica triturada, escumes...) I capturar nedant infinitat d'objectes personals que suraven fins passat Na Ferradura cap a Son Moll. I entregar i estendre'ls amb sos nàufrags francesos, una bella família, que eren ja relaxant a terrasses de restaurants suquí. Es mesos següents vaig recollir molt, i més o menys ho diferenciava prou des segon veler posteriorment embarrancat just allà.
Des segon veler embarrancat aquell estiu just aferrat, ni a deu metres lluny en Es Coconar, ara queden també qualcunes restes. És es veler que explicava abans, i de s’article sobre restes a llindar des passeig.
Entre esculls, des dos velers, a flor d'aigua o poc més fondo, el que queda és molt dens i molt pesat. Per exemple des segon queda el que crec és part d'un motor interior entre esculls poc fondos, aferrat a una peça de casc poc densa que fa vaivé amb ones, amb una punta que surt a flor d'aigua.
També d'aquests dos embarrancats hi ha qualque cosa per parts més exteriors i fondes. Hi ha encara entre esculls a poc fons, devers un metre i mig, el que em sembla era un motor fora borda des segon veler. I unes poques peces grosses i denses des cascs a uns pams de fons entre esculls.. Una d'elles, una peça blava grossa i densa és ben visible, surt a fotos que fan es passejants, perquè surt molt per sobre aigua i esculls.
Gairebé totes ses altres restes des dos velers ja s'han netejat. Fins i tot sa majoria des trossets de fibra de vidre des cascs de pocs centímetres. Per sort pets animalons filtradors ja s'ha pogut netejar prou entre esculls aquestes restes d'embarrancats. Ja no els destorbaran durant anys molts des trossets erosionant de metalls i vidre, fibra de vidre i molts més contaminants variats capolats.
.
ALTRES FEMS NÀUTICS i D'ACCIDENTS CAPOLANT-SE A VORERES PROPERES
Uns altres exemples de fems d'embarrancament que vaig trobant i surten a fotos que mostrava, és per exemple per devers Son Moll i Sa Pedruscada, a Capdepera. Hi havia moltes restes disperses d'una llanxa cremada navegant per allà, no fa massa anys. Em sembla que ja queda poc, almenys a la vista, o fàcil de treure, i cal anar mirant quan es remouen.
Fins i tot a Son Moll, a gairebé tocar arena, enfront es torrent que hi desemboca, hi ha hagut durant anys, i encara supòs, un ciclomotor enfonsat, ben incrustat en es fons, i recobert de crosta de detrits calcificats, que recorda a es travertí o a sa tova calcària.
Munt de fems senyalitzat amb 'banderí' fet amb so mateix fems. Tot ve de la mar, de jugar a femsukí nedant amb sacs boia. Agrupat després a poc a poc lluny de ses ones, visible i accessible a peu. A Ses Pedreres de s'Entrador i coordinat per a recollir-ho dies després.
També hi ha unes poques restes que van apareixent de s’enfonsament i embarrancament devora Sa Punta de sa Pedrera o S'Entrador, es 2020.
I qualcuns més, per exemple d'una altra embarcació baix carrer Can Patilla...
Atinant a plastiquets surant mentre jugava Femsukí nedant. Calonet baixant prolongació de carrer Can Patilla.
.
UNA OBRA DE MIRÓ BAIXANT CARRER CAN PATILLA?
Entre Cala Lliteres i Cala Agulla, hi ha un calonet o entrant llarg i estret, situat davall de pluvials, baixant i prolongant es Carrer Can Patilla, recte fins a la mar.
Allà s'entrant o es caló és orientat a ses ones de components nord, i es va estrenyent, entre acantilats que protegeixen que surti de dins s'entrant amb d'altres vents. I ses ones acaben fent un rompent en una costa de blocs i roques desordenades. És una cala on molt des fems que arriba no surt, queda i va triturant, i no surt fins a ser pols fina...
Allà hi van arribar unes restes d'embarcació. I es van rompre en milers de trossets, surant o enfonsats. No record bé ara si devia ser abans des de novembre o desembre de 2018. I pes gener, en veure-ho passejant astorava! Era un caramull de restes capolant-se amb sos xocs de ses ones i es rocams...
I quan es veia es deia Uuuuroooo! Quin berenar!
.
Femsukí breu pes redols des calonets baixant carrer Can Patilla i Sa Regata Blava, sa primavera de 2021
Aquest calonet és molt llarg i tancat, està entre acantilats, i es veu caminant a davall des passeig peatonal. I si passejant en s'hivern es mirava dins d'aquest calonet, es veia mooolt fems endinsant-se i embolicant-se per dins forats, fent una sopa pujant i baixant amb ses ones de mar de fons. Quin panorama! I així setmana darrera setmana, i aquesta espècie de sopa de fems era a la vista passejant, i es veia de lluny...
Aleshores allà hi vaig fer moltes recollides de fems, agrupat per etapes, pujant... Sobretot sa que vaig practicar a peu netejant entre gener i febrer, a sa zona de roques, grimpant i trescant. I variava sa recollida segons dies, a mesura que es desincrustaven i alliberaven de roques amb onades de temporals grossos.
Durant gairebé un mes en aquests acantilats hi vaig deixar un itinerari marcat amb mooolt de fems, com un circuit lúdic. Marcava corriols, donava accessibilitat, delimita o marcava punts amb exposició a riscs de caure, i ajudava a fer qualque pas entre blocs i roques. Anant des restes incrustats a es buits entre ses roques des calonet allargat i estret, a davall ets acantilats, i cap amunt fins just davall es passeig, on es podrien recollir millor a peu pla i camionetes...
I fou divertit i amb anècdotes variades. Per exemple, qualque caramull i senyals que hi vaig fer semblava art modern! Eren amb escumes de suros sintètics de colors, ben grosses i rodonenques, erosionades i polides. Per mi semblà bonic i a qui passejava els els recordà una mica ses escultures de Joan Miró!
Per mi que cap a mitjans o finals de març altra gent va pujar es munt què jo ho havia deixat ben amuntegat, protegit de vents, a uns pocs metres trescant un rost a peu, davall es passeig. Supòs que ho degueren ficar a camionetes, perquè hi havia mooolt fems.
Però encara reapareixen fems des cas, sortint d'entre roques a sa caleta dins la mar. No s'han acabat encara, i aprofit quan s'han remogut amb ones de fons.
.
Cales Capoladores,
i s'aspiradora de vent marí.'
Hi ha caletes estretes i allargades de roca que funcionen com trampes per mantenir es fems dins elles, i anar-ho i triturant. Per exemple si són perpendiculars a sa línia més o manco recta des litoral. O si formen una línia de litoral estretint-se com un embut. I si són orientades a rebre ones des vents predominants. I protegides d'altres vents que traurien es fems de dins sa caleta cap a mar més obert, amb barreres de vent com estar baix acantilats de roca alta o edificacions.
Es fems que hi arriba no surt gaire, es va acumulant capolant i degradant fins ser pols, que després dispersa pes fons i ja entra a altres dinàmiques i corrents. O si sura, ja torna mesclat amb detritus flotant, formant escumes i volant cap a fora cala, cap a terra...
Aquests aerosols arriben de la mar amb micro i nano plàstics plens de contaminants, i ja fa temps que s'estudien. Per exemple es controlen a punts de ses voreres, on se situen una espècie de 'filtres, que fent broma semblarien unes aspiradores de vent marí.
Coses de ficció, coves i ports
Mentres nedava a una cova marina aquesta roca em va sobtar:
Deu mesurar un poc menys de mig metre de diàmetre, a ull i de records. Situada a devers metre i mig de fons. A una coveta marina, sa mateixa que mostr a una foto a un missatge anterior des tema, on hi apareix un carretó de supermercat!
Sembla una estalagmita erosionada, formada abans de que la mar pugés fa milers d'anys. Però sa superfície exterior té un dibuix curiós, molt regular. Com d'estalagmites més petites o nòduls molt ordenats per sobre? Seria una curiositat geològica, tal vegada singular...
Inspira a imaginar possibilitats! I si aquesta superfície regular fos ser per un procés diferent? A vegades ses formacions similars tenen bacteris, però més bé a dins... I altres més extraordinàries, les construeixen microorganismes que s'alimenten de minerals, i no de matèria orgànica, ni llum... I si fos en part un recobriment de microvida marina posterior a sa formació inicial, com un corall?
Fent-ne broma, semblava sa peli Alien, a s'escena de s'astronauta a una sala fosca i que respira en escafandra, com un bus, i mira a dins un ou d'àlien agressiu...
Vaja aquí no seria com sa peli, però trobar això mentre vas nedant, en aquest lloc tan fosc i solitari, ui, ui...
Quan t'hi atraques a mirar dedins, millor que no hi hagi un congre dormint, sinó vaja susto!
Póster de sa pel·lícula Alien (1979) a Viquipèdia https://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:Po ... _Alien.jpg Imatge des film a baixa resolució per a propòsit didàctic altruista. Els drets i autoria segurament son de sa distribuidora o dets estudis on s'ha produït.
Aquesta saleta és ben especial per sa vida pel que hi passa! És peculiar en molts quilòmetres! Perquè a pics s'hi arreceren estols de desenes de peixos d'espècies variades a reposar de nit, o inclús de dia entre penombres i llums. I es descans és important per es peixos, per a curar o enfortir-se. I en es litoral queden pocs llocs arrecerats i en bon estat pes peixos, ho hem ocupat i afectat massa...
Supòs que es recer especial és degut a un conjunt de circumstàncies. Pentura pes resguard que es crea a poca profunditat i per sa llum. O deu ser segur per a ells per sa seva visió reposant, degut a es contrallums i sa foscor a resguard, o s'orientació segons s'horari. Si permet es control des lloc d'entrada i sortida, de com rebota es soroll i vibracions, es fluxos i retorns d'ones, olors...
I hi ha una propera reforma portuària per devers allà. Vegeu una divulgació des projecte i obres previstes es novembre 2021, a
https://www.capvermell.org/index.php/ac ... l-novembre
Des projecte, em sembla que tapiaran part d'aquesta cova, o sa llum que hi arriba. Tan de bo no calgui i es conservi!
Ho hauria de confirmar, però em sembla que s'entrada principal a sa coveta és es forat amb una "A" just a davall. I entre ses dues fletxes,, es forat "B", una finestra lateral útil.
I es projecte mostra que preveuen tapiar B. I això aturaria prou llum i cert accés per a sa vida a sa cova marina, o modificaria es fluxos d'ones.
A qualcuns fons aprop hi dipositaran roques, blocs o faran obra. Però no em queda clar si ho faran en aquesta part.
Pas pena també que el que hi construeixin es rompi, degradi i torni erosiu, com un àrid contaminant o destorbant a sa vida, amb sos fluxos de ses ones... Ja ha succeït anteriorment en es port, a punts on es van fer darreres reformes des port, que es van rompre.
O a ses voreres des passeig aprop Na Ferradura, on es va embrutar amb reble a qualque punt. Es va emprar reble per a consolidar momentàniament es peus des puntals d'obra. Es llançà així s'enderroc fent muntets directament a la mar. A sobre o a uns centímetres d'on hi havia vida de cucs filtradors vulnerables, des més protegits per normes.
I ja passà que hi ha hagué molta brutor per àrids, per accident, en es dic des moll. Es romperen ses plaques enormes de formigó que es van construir per a reforçar es moll. I han afectat o erosionat es fons i sa construcció.
I pes meu gust, es va tapar massa amb ciment un entrant marí petitonet aprop de Na Ferradura. Era un foradet a sa roca molt sòlida, a un lloc arrecerat i molt protegit d'ones, i sense afectació pes darrers temporals. On s'hi solia resguardar vida grossa, com per exemple sípies de dia i de nit, i escorpènids o peixos aranya grossos.
Eren llocs on, un cop decidit que calia reforçar sa vorera, trob que es podria haver fet obra de forma diferent, si es volia atendre millor sa vida marina.
Amb ses obres de sa reconstrucció des passeig i des port s'ha fet molta feina, amb grans esforços i inversions, sovint bells. A vegades em sembla que ha sigut amb molt encert, com art, amor i vocació de qui hi treballa. Però pentura es proper pic es podria atendre un pelineu més respecte a certs animalons marins i racons especials, diferents.
Perquè un cop construït després costa fer marxa enrere, o és inviable reproduir el que hi havia, un pic modificats o afectats es microhàbitats especials.
Zona de moll que es reformà i es tornà a rompre. Pes proper novembre diuen que s'inicien noves obres de millora, més grosses i importants.
.
ES GEGANTS D'EN WALL·E
Històries populars, caràcters simplificant forces naturals
Quan netejam com a lleure, o se'n fa art, ens recolzam a ses espatlles des qui ja ho practicava fa molt temps...
Netejar per lliure per a segons qui era més freqüent o quotidià, derivat i ampliat des des jocs i costums. Entremesclat amb formes d'entendre es medi, des de sabers poc formals, de dites, records i instints incerts... Per exemple de rondalles i sabers ancestrals apresos de menuts.
Històries de com relacionar-se o respectar es caràcter de certs aucells, bèsties, animalons, i forces de sa natura...
És com escoltar i atendre més a un missatge dispers des temps llunyans.
Pot ser d'haver escoltat de creences de bruixes, cavallers, fades, i d'esperits des bosc, que hi serien com una mena de guardians, o dinamitzadors des medi...
És una forma cultural d'explicar es mecanismes naturals simplificant, com si fossin personatges... A vegades amb encert amb sa dinàmica natural, o no...
Això deu venir de costums de com explicar sabers a s'antigor, amb llegendes d'esperits i éssers mitològics, i deus... Caramulls de figures simbòliques, de ficció mig difusa amb sa realitat, i que guiaven ses relacions i equilibris de forces de sa natura.
⛈☄❄🌬🌪
Hi ha orígens d'aquest mites i llegendes per totes bandes!
I inspiren en es lleure, entreteniments, es prestigi, ets espectacles, i art de tot tipus. Com aquesta genialitat de fa mooolts anys:
❤"
Arise! ye spirits of the storm"
https://youtu.be/2Uk9sNQAt4s
de Thomas Linley (fill) que Amadeus Mozart admirava com a gran geni! Quin goig!
I netejant es pot jugar a fer adaptacions de molt més humor, fantasia i històries casolanes! Per exemple...
Basilisc i dementor Crèdits imatge: bestiari de Harry Potter https://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:Ba ... otter).jjp
https://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:Th ... entor).jpg
Lluita de basilisc i dos dementors. Es basilisc mastega un dementor!
Broma amb bosses de plàstic rompudes, netejant covetes marines, aprox. 2011.
Es referents culturals de ses llegendes i creences amb referents des medi i sa natura, com de fades o tot tipus d'éssers mítics, influïren a artistes! I aquests a periodistes i escriptors, i així a caramulls de gents!
I as moviments culturals, com es
romanticisme!
I vet aquí, que en mesclar-se sabers de ciència, naturalismes, i tornar populars, es pot influir més... Inclús en qui investiga, o a universitats, i en es poders públics...
I amb tanta influència, creativa i subtil, pot aparèixer qualsevol cosa! Pentura tan grossa com es Parc de Yellowstone!
I potser aquests sabers brollen més amb alguna crisi mediambiental. Per exemple en es 70s, entre crisi econòmica o des petroli, i guerres lluny afectant es medi. Haver rebotat com a expressions musicals, i moviments hippies, eco llibertaris. I ets afectats, i pàries viatgers, haver recalat i experimentat més lliures a Balears.
Entre tant moviment pot aparèixer qualsevol cosa! Tan grossa com un
Dragonera Lliure!?
Sa cultura i ses expressions van fent camí, i recordant ets aprenentatges de formes molt diverses!
Sa cultura pot anar vestida de moltes maneres, com ara de jocs de nins, cançons, contes, o com indústries d'arts... Són eina per a educar i recordar millor, amb figures retòriques, metàfores per simplificar, i cercant recrear emocions, per a recordar millor.
Però cal anar alerta amb ses representacions i que siguin ben guiades. Que no passi com un film d'animació infantil d'aventures i desventures de peixets, que va esgotar ses existències de peixos exòtics.
Sa cultura lúdica va evolucionant, i s'expressió, i ses seves indústries culturals i d'art. I aquestes inspiren a altres, es valors i ses conductes. Es renoven sabers i models, i amb sort ajuden a adaptar-se a s'entorn.
Aquí uns exemples:
-Un curt divertit de netejar platges jugant, relacionat amb videojocs, des Hungry Shark World:
https://youtu.be/ajjmDJK2hDg
-O es famós film de Wall·e, també és ara a videojoc. Aquí un enllaç que mostra en vídeo es joc:
https://youtu.be/5UGQTPdqUmY
-I sa cura de sa natura i ses llegendes de relacions cooperatives també inspira gran art, indústria per a més majors:
Imatge des film 'Lady in the water' a baixa resolució per a propòsit didàctic altruista. Els drets i autoria segurament son de sa distribuidora o dets estudis on s'ha produït.
Es film 'Lady in the water' rememora ses rondalles ancestrals de forces i éssers de sa natura aquàtica, com evolucionen a sa literatura, i impactarien a sa societat.
Un tall des pròleg:
https://youtu.be/HHh7RgFNTAM
I de s'escriptor inspirat per sa nimfa. Que fomentaria s'evolució cap a una societat més cooperativa:
https://youtu.be/uwVBS2yt-9Q
Imatge des film "The Abyss" a baixa resolució per a propòsit didàctic altruista. Els drets i autoria segurament son de sa distribuidora o dets estudis on s'ha produït.
The Abyss recrea una civilització de nous de mar oculta a ses profunditats. Es Ctenòfors han desenvolupat tantes tecnologies misterioses que poden educar pacifisme a les braves a ets humans que ens barallam. Una escena:
https://youtu.be/pTysJGiRhIs
.
Art, humor i femsukí. Cala Agulla, 2021
AMB UN POC DE SUCRE SÚPERCALIFRÀGIC
Recordau sa cançó de na Mary Poppins que endreçava tot amb un poc de sucre? Per si de cas, afegesc un link a s'escena:
https://youtu.be/Cy-6DoO_xKM
A sa nostra cultura, a més de netejar, durant molts voluntariats o lleures es cuidava i atenia amb cura es medi directament de moltes formes. I sovint ens recolzam a ses seues espatlles per fer-ne de noves o professionalitzar-les.
Qualcunes atencions podien ser esporàdiques, activitats lúdiques festives i diades ben variades, o visites a camps de treball, acampades, excursions, excavacions, tallers...
I es feia de tot! Com ara a poc a poc anar arreglant camins estimats o apreciats i útils, poc practicables. O ajudar en excavacions arqueològiques, o creant recursos i infraestructures lleugeres, com tanques, o endreçar fites, bots, passadors, indicacions, itineraris amb cura... O moltes casuístiques de cuidar petites de plantes o arbres en risc o i plantar a poc a poc reforestant. O marcant tornalls d'espais i itineraris per activitats puntuals, jocs... I experimentant o ajudant com entreteniment a horts educatius o artístics, i jardins, tallers de manualitats a lo gros a voreres i boscs... O murals i expressions o simbolismes, o protestes, que no afectin, ni destorbin gaire més que simbòlicament. O passamans per passos efímers, per accessibilitat i millores a entorn per a qui fa altres activitats.
I així es transferia també com activitat superposada en moltes sortides o passejades quotidianes pes redols de casa, com un entreteniment o costum més a ses sortides més freqüents i amb menys gent, com a deport, expressió o activitat de salut tenint cura del que s'estima.
.
Foto de munts de femsukí. Es típic fems que vaig treure sovint amb bosses boies des fons des port de Cala Rajada devers 2009-2010-2011...
.
NETEJAR PER LLIURE,
DES VOLUNTARIAT I EDUCACIÓ CAP A
ES DEPORT QUOTIDIÀ ESPONTANI I ANÒNIM
Almanco ja fa unes dècades, a ses sortides de lleure i excursions infantils i juvenils es solien 'organitzar ses neteges des medi superposades a moments de descans, o en arribar i partir. I molts nins practicants d'esplais o escoltes laics ho continuaren ja quan han sigut grans. És un costum, intentar deixar es lloc visitat més polit de com es troba.
Igualment colles d'esports com espéleo, sortides de naturalisme, ecologisme, excursionisme, torrents, activitats subaquàtiques...
Podia passar durant passejades, en córrer per complementar un entreno creatiu. O en anar a fer diada i nedar a un lloc on volen fer net per fer guapo. I moltes excursions per passos bruts, anant a fer torrents fer neteges de torrenteres, i a certes sortides a coves. O a ses visites puntuals per activitats a acampades, camps de treball, excavacions arqueològiques, encontres...
I sa gent que anava a fer sortides grosses, després entrenava o practicava sovint igual, però per lliure i poca gent, entre setmana. I hi superposava i transferia netejar en altres accions, exercicis físics, deports...
També netejar se solia anar alternant amb diversitat de sortides setmanals en estius o vacances, on cooperar, visitar amistats, fer bona gresca i experiències, mostrar novetats i passar gust i relaxar o distreure's...
Si es tenia afició en netejar, o s'havia passat gust en companyia, a poc a poc es sabia, i es rebien més infos i per costum ja s'anava on demanaven ajuda boca a boca, o just per passar gusts, i afectes còmplices per tornar a veure es racons estimats ben guapos.
Per això per segons qui no era tan puntual i esporàdic, sinó que es tornava quotidià, com entreno o salut, deport, exercici físic quotidià, i no sols caps de setmana.
,
Una neteja que vaig intentar que fos discreta, anònima...
S'estatueta religiosa fou 'adoptada' amb apreci pes vigilants des Club Nàutic. I és agradable que sa imatge pugui servir per inspirar pau, bondat, acolliment, sigui o no de sentiment místic o religiós, tot i ser art humil, ajudi per ser positius, constructius...
Li faltava sa mà esquerra, i en broma la malnom sa 'Verge de tenir mà esquerra" en sentit figurat. En es principi em sentia incòmode amb ella, i crec que altra gent també... Per a mi va ser excepcional poder resoldre fàcil aquesta troballa. Jo a pic em sent patós, poc diligent, i no m'agrada cert tema religiós... Em vaig sorprendre ŕesolvent sa troballa delicada, i que em semblà que ho vaig torejar amb mà esquerra!
Idò, aquesta troballa jugant també és suggerent per a creativitat! I de mites i llegendes...
En faig broma,
mentre ningú se la cregui... Mmm... Aquesta Verge es pot apuntar es seu primer tanto!?
"Que jo tengui mà esquerra? Que jo sigui diligent? Ui, potser sí que és com un miracle!
Visca sa Verge de tenir mà esquerra!
Iuuuuhhhu...."
Ehem, ho deia una mica intentant copiar s'estil de com fer un miracle a sa peli
Life of Brian.
En versió casolana i passat per aigua!?
Bona excusa per recomanar sa peli
Life of Brian i gaudir-ne.
És de ses pelis de més humor! Aquí unes infos divertides d'ella:
https://nosomosnonos.com/2019/08/26/ret ... -of-brian/
Imatge des film Life of Brian i propers. A baixa resolució per a propòsit didàctic altruista. Els drets i autoria segurament son de sa distribuidora o dets estudis on s'ha produït.
I hi ha més bon gran art de cine i humor ambientalista amb miracles i una Verge, i també pot ser útil per a contrastar, inspirar, motivar...
Per exemple,
The Milagro Beanfield War, una peli molt bona, premiada, d'especulació de territori i turisme de camps de golf, i similar a realisme magic. Unes infos a:
https://en.wikipedia.org/wiki/The_Milagro_Beanfield_War
I una escena divertida:
https://youtu.be/HpDoFWX-mo4
Imatge des film The Milagro Beanfield War a baixa resolució per a propòsit didàctic altruista. Els drets i autoria segurament son de sa distribuidora o dets estudis on s'ha produït.
.
CURES AMAGADES DE MALLORCA
Històries minoritàries i discretes
De fa dècades es practicava netejar com a exercici físic de salut, entrenament, deport i activitat física de quotidiana. Però més com a activitat experimental, minoritària o poc divulgada. I fins i tot un poc minoritzada per altres, evitada o tractada com una excentricitat, o fins i tot extravagància, que s'ha anat acceptant, i ara no fa tanta timidesa en mostrar.
És ben cert que al llarg de dècades, per a evitar pressions, ser ridiculitzat o burles es silenciava o dissimulava alguna neteja. Si "destorbava" sa vista a sa vorera... I és que incomodava a qui ho llençava per a que es desfès a la mar, i potser era qui vivia o estiuetjava a sullà. Sovint s'incomodava més qui depenia des paisatge pes turistes amb qui hi tenia interès de lloguer, negocis...
O per exemple, mooollta gent, esportistes o pescadors de la mar, s'enreien si explicava que enlloc de pescar peixos, nedant hores, només hi feia fotos per naturalisme. O "pitjor", fotos de fems! I encara era pitjor si deia que hi recollia o pescava es fems, enlloc de pescar es peixots!
I no faltava qui no s'ho creia, i s'inventava i atribuia sa pràctica a motius poc legals... I després em semblà que autoritats algun pic assetjaven sa neteja, o suggerien que hi recollia ànfores! O que amagava coses de pesca furtiva, o no sé què de drogues...
I és que dins la mar nedant no tots som iguals! També n'hi ha que encara som com eco frikis, hi, hi...
Antigament, si es jugava i recollia fems per lliure sovint era poc sabut públicament, o no es publicitava. I és que no es veia gaire això a mitjans massius! I no hi havia internet, ni gaires espais on publicar-ho. I costava fer fotos, vídeo, o publicar més d'una foto o un vídeo...
Sa gent que netejava així, i ho practicava més sovint, potser era més minoritària, inclús marginal dins àmbits ambientalistes o d'esport i lleure. I es practicava molta activitat discreta, sovint per evitar enfrontaments, burles, complicacions...
Ses modificacions o millores per s'entorn o ecosistema també es fan anònimament i quotidianament. Potser antigament eren més privades, i no les hem vist, o no les percebem, ni les sabem apreciar.
Una modificació delicada, a vegades controvertida, serien ses vies d'escalada, de grimpar o torrents, espeleologia.
Antigament, per lliure, es sumaven mooooltes hores de labors i recursos per a netejar o marcar passos segurs o equipar. En certa manera qui marcava camins o vies anava cuidant es medi en seguretat i accessibilitat. Era també per cuidar s'entorn, per accedir, per a socórrer, o per a poder treure fems... Poden ser accessos útils, i més si en triar es lloc ho feien amb criteri naturalístic, atent a afectacions futures, afluències. A no fomentar situar gent aprop i damunt de nius, erosionar... A segons quins llocs poden afectar es medi, aus, anfibis, plantes...
Es tema s'ha complicat sobretot per sa major afluència per lliure i empreses, coincidir s'interès massiu, en mala època de s'any...
És només un exemple més d'ajudar directament o indirectament es medi, per lliure. I són millores que després desapareixen, o no es coneixen gaire, o es transformen d'ús...
Observació estotjada mig com un "secret"
Sembla un bigotut tragejat guaitant!
Són unes roques suggerents, que inspiren pareidolia. És una formació geològica de devers un metre de grossa, a sa vorera marina de Capdepera. No dic més on, per precaució que no la vandalitzin!
Adonar-se'n és pareidolia, que és com un fenomen de patrons perceptius. És comú amb formes de cares. Però també passa amb animals, com es de s'art rupestre des neolític que aprofitava ses ombres des relleus similars a animals.
També passa amb altres objectes quotidians, i podria provocar accidents, perquè n'hi ha que semblen menjar. P. ex.: https://www.boredpanda.es/cosas-parecen-comida-4/
És com altres figures tradicionals, com sa cara de sa Lluna plena, o a contes orientals un conill. Sa pareidolia pentura ajuda a adaptar-se a es bebès, a identificar es gests i emocions maternes. I també alguns nadons orientals responen diferent as gests, com un "si / no", si agrada amb cara seria o somriure... Això segurament ve per com ha evolucionat sa cultura de gests a cada zona. Ses diferències tornen més interessants ses cultures humanes!
Munt de fems recolit nedant a Cala Rajada.
Per mi que seria aprop des 2011. L'amo des ca pentura n'afinaria s'edat?
Rondalleta de...
Ets infants a pala i granera!
Un exemple més, sobre netejar lúdicament[/b]
Unes colles de nins semblava que netejàvem Ciutat, però era tot teatre, dramatitzat, en performances. Aparentàvem cuidar directament s'entorn netejant, però era més cuidar-ho indirectament protestant. Possiblement fou una evolució d'altres activitats a ses sortides d'aquest grup ciutadà d'esplai i d'escoltisme laic, o tendint a laic, quan netejàvem sa natura durant ses excursions a finals des 70s o primers 80s.
Era ben entretingut de veure es nins netejant es carrerons de Ciutat, articulant sa pala i granera! A primer cop d'ull desconcertava es vianants! No record bé sa causa, es motiu de sa protesta. Crec que aquell pic era en reconeixement de sa neteja viària, i de ses condicions laborals de qui hi netejava.
Netejar així com comediants era lúdic per a noltros, tot i que pes casc antic aquells dies hi havia molts popós de canets faldillers! Es més menuts sentíem aprop des nas tot, i més pudent! I amb sos ois i sorpreses de ses troballes ens fèiem bromes, remesclades amb sa imaginació i es dubtes infantils:
"Amem si...Tanta moguda de 'popó de faldiller' tendria a veure amb sos secrets i es tabús dets 'assumptes de faldes'!?"
I així, anant fent, cercant i olorant brutors i misteris, aterràrem amb ses pales enfront de Cort, i des Consell Insular, i l'Almudàina, i d'on ara té sa seu es Parlament Balear.
Fèiem més comèdia per davant de ses cafeteries de gent de luxe. On ens semblà que podríem coincidir amb sos VIPs, i polítics cafeters... Per 'casualitat', hi, hi...
Miràvem ses taules bones des berenars amb sos ulls com a plats, i una mica de fam, en veure bones peces tudades a restes de plats..
I ala! A ses taules riques hi abundaven més es faldillers! ( canets, ehem...)
Així encara ens venia més aquest misteri pes tabús de faldes!
Però es més menuts ens engrescàrem massa! I és que eren ses nostres primeres manis de protesta! Sentírem molt s'emoció com de paupar grans poders!
Amb s'excitació de ses novetats anàrem omplint ses estones buides polint s'art de sa pala i granera! Però un poc massa, més enllà del previst pes nins majors o es monitors...
Resulta que ensumàrem un 'popó de faldiller' de graaaan oratòria!🗣 Sa merda espectacular ens va fer riure, i ens impulsà sa creativitat... Ens inspirà un 'art' expressiu molt emotiu, d'olor, a repetir a poc a poc, de susto amb "frescura"!
Idò... Pala i granera!
Bufons, anàrem aixecant com estandarts ses merdes més grosses i ambientals! Ben amunt! Entre ses fileres més fines! A tocar de taules riques!
"Així d'aprop les vivim es més patecos caminant pes carrer!"
I de cop, es comensals i cambrers ens miraven desconfiats...
Tengueren un esclafit de gests desencaixats, entre somriure i por de què ens haurien d'esquivar un codi marró volador!?
Des susto feren un bot i vessaren tasses, volaren torcaboques... Partint cap as bany, i es que arribaven es darrers el trobaven okupat... I van córrer en totes direccions com en pànic, fent vaivens, anant i tornant entre cadires caigudes...
En un no res es bar s'omplí de llonguets encalentits, i d'olor a ca rarot.
"Oh, oh... Ui, ui... Ara l'hem feta massa grossa...?" -pensàrem es patecos.
Qui sap si potser escarrufàrem algun pacte de cafè, copa i puro decisiu per a sa neteja de Ciutat.
Segurament algú es va menjar un bon marró...🕵
Una altra història...
De curiositats llunàtiques marines, de muses primaverals, desventura astronòmica ,
clicant a http://www.capvermell.org/index.php?opt ... &Itemid=32
Nota: Ses dades informàtiques dets arxius de ses imatges corresponen a sa seva darrera edició o còpia. Potser no coincideixen exactament amb sa imatge original (data i hora de captura, nom d'arxiu...)