aumenta el nombre de Ichthyaetus audouinii al moll vell de Palma
-
miquel angel
- Member
- Entrades: 57
- Membre des de: dl. set. 06, 2010 4:28 pm
- Ubicació: palma de mallorca
aumenta el nombre de Ichthyaetus audouinii al moll vell de Palma
Darrerament estic vent un aument considerable en el nombre de gavines d'audouinii que ve a cercar el rebuig dels pescadors, al moll vell de Palma, avui mateix n'hi havia més de deu, competint pel rebuig amb es larus ridibundus i es gaviots argentats. Casi tots eran exemplars adults, manco dos juvenils i cap anaba anellat. Afecta a l'hora de crear o establir colònies aprop dels ports de pescadors, on aquest recurs es abundós? als mapes de l'atles dels nidificants, no hi apareix cap colònia al litoral de la serra, és a dir, on no hi ha ports importants de pesca!! s'ha convertit aquí a les illes, una especialització per part d'aquesta espècie, com va passar amb es Michaeliis i els abocadors de fens orgànics de son reus? gracies
-
Miguel McMinn
- Member
- Entrades: 286
- Membre des de: dl. gen. 07, 2008 5:37 pm
- Ubicació: Palma de Mallorca
- Contacta:
-
jordi muntaner
- Member
- Entrades: 523
- Membre des de: dl. gen. 07, 2008 5:08 pm
Hola Miquel Àngel,
L'increment de gavines de bec vermell (Larus audouinii) que tu estas veient aquest dies al port de Palma és un fenòmen ciclic, es a dir, que es produeix cada any. La major part de la població balear d'aquestes gavines s'en va cap al sud després de la nidificació, moltes arriben a les costes d'Àfrica nord-occidental, des del Marroc fins al Senegal, i d'altres es queden pel llevant i sud d'Espanya. Pel mesos de febrer i de març retornen la majoria i a mitjans d'abril ja solen ocupar les colònies a on iniciaran la reproducció a finals d'aquest mes. Pel juliol volaran els polls i desde mitjans d'aquest mes i durant els mesos d'agost i setembre iniciaran de nou el viatge cap al sud. Normalment els polls que tenen èxit i s'en van no retornen aquí fins al quart any de vida, alguns al tercer any, per començar a reproduir-se. I això passa cada any. El port de Palma sol acollir cada any, a finals de l'hivern, a un bon grapat de gavines que niaran una mica més tard a les colònies mallorquines o menorquines i a d'altres que, senzillament, estan de pas. També es poden veure ara al port exemplars que semblen acollats i qualque parada nupcial, però no nien al port ni pels voltants, de moment.
Aquesta tarda, a derrera hora, he censat 75 exemplars al port, però segur que hi han alguns més, i he pogut llegir 7 anelles de lectura, totes anellades a les Balears a excepció d'una que, segurament, va ser anellada a la gran colònia del delta de l'Ebre (Tarragona).
Espero haver aclarit les teves dubtes.
Salut,
Jordi
L'increment de gavines de bec vermell (Larus audouinii) que tu estas veient aquest dies al port de Palma és un fenòmen ciclic, es a dir, que es produeix cada any. La major part de la població balear d'aquestes gavines s'en va cap al sud després de la nidificació, moltes arriben a les costes d'Àfrica nord-occidental, des del Marroc fins al Senegal, i d'altres es queden pel llevant i sud d'Espanya. Pel mesos de febrer i de març retornen la majoria i a mitjans d'abril ja solen ocupar les colònies a on iniciaran la reproducció a finals d'aquest mes. Pel juliol volaran els polls i desde mitjans d'aquest mes i durant els mesos d'agost i setembre iniciaran de nou el viatge cap al sud. Normalment els polls que tenen èxit i s'en van no retornen aquí fins al quart any de vida, alguns al tercer any, per començar a reproduir-se. I això passa cada any. El port de Palma sol acollir cada any, a finals de l'hivern, a un bon grapat de gavines que niaran una mica més tard a les colònies mallorquines o menorquines i a d'altres que, senzillament, estan de pas. També es poden veure ara al port exemplars que semblen acollats i qualque parada nupcial, però no nien al port ni pels voltants, de moment.
Aquesta tarda, a derrera hora, he censat 75 exemplars al port, però segur que hi han alguns més, i he pogut llegir 7 anelles de lectura, totes anellades a les Balears a excepció d'una que, segurament, va ser anellada a la gran colònia del delta de l'Ebre (Tarragona).
Espero haver aclarit les teves dubtes.
Salut,
Jordi
-
miquel angel
- Member
- Entrades: 57
- Membre des de: dl. set. 06, 2010 4:28 pm
- Ubicació: palma de mallorca
Moltes gracies per la teva informació, Jordi; però en queda el dubte de com pot influir a la dinàmica(tant en l'aspecte estacional i quantitatiu) de les colònies, l'aprofitament del rebuig de pesca, com sembla que ha passat a sa colònia del Delta del Ebre; i en plà individual, si existeix realment una especialització, és a dir, si es pot considerar com un aprenentatge,per part d'un individuo d'aquesta espècie en concret el poder aprofitar aquest mateix recurs. Pot una espècie en concret cambiar alguns aspectes de sa seva fenología per una acció antròpica, aunque sigui indirecta...no ha passat ja amb es Michaeliis?
moltes gracies de nou
miquel angel
moltes gracies de nou
miquel angel
-
miquel angel
- Member
- Entrades: 57
- Membre des de: dl. set. 06, 2010 4:28 pm
- Ubicació: palma de mallorca
-
Miguel McMinn
- Member
- Entrades: 286
- Membre des de: dl. gen. 07, 2008 5:37 pm
- Ubicació: Palma de Mallorca
- Contacta:
Hola Xavier
Yo soy el mensajero. Creo que se debe seguir usando Larus audouinii (de momento) pero acepto otras recientes modificaciones como Chroicocephalus ridibudus (sigo la escuela de la BOU). De todas formas es interesante entender que hay detrás de esta propuesta. Me gusta mucho el nombre y lo suelo usar.
El género Larus no es monofilético. Para hacer coincidir la filogenia con la nomenclatura hay varias posibilidades (enumero los tres citados por Pons et al):
1. Colocar a todas las gaviotas en el género Larus (eliminar Rissa y otros géneros)
2. Asignar nuevos nombres a los principales clados
3. Usar nombres antiguos de géneros para agrupar los principales clados
Esta es la opción que han usado PJ.M. Pons, A. Hassanin y P.A. Crochet http://dx.doi.org/10.1016/j.ympev.2005.05.011
Chu no encuentra suficientes evidencias para definir un clado para L.audouinii http://dx.doi.org/10.1111/j.1096-0031.1998.tb00202.x
El Taxonomic Sub-Committee of the BOU usa una aproximación intermedia: usar Chroicocephalus ridibundus para Larus ridibundus. Pero mantiene Larus audouinii (uso dos ejemplos de gaviotas muy conocidos).
La redefinición de géneros no es un hecho extraño. Se suele exigir que los géneros sean monofiléticos http://dx.doi.org/10.1642/0004-8038(2005)122[0121:POTPIS]2.0.CO;2 (copiar y pegar en navegador)
El nombre viene de Larus icthyaetus Pallas, 1773. Pons et al. sugieren un género que agrupa a : I. audouinii, I. melanocephalus, I. icthyaetus, I. hemprichii y I. leucophthalmus.
Genus Ichthyaetus Kaup, 1829: Referencia: Kaup, 1829. Skizzirte Entwicklungs- Geschichte und natürliches System der europäis- chen Thierwelt, p. 102.
Echa un vistazo a los artículos que cito.
Si hay algún problema con las referencias me mandas un correo.
Saludos
Yo soy el mensajero. Creo que se debe seguir usando Larus audouinii (de momento) pero acepto otras recientes modificaciones como Chroicocephalus ridibudus (sigo la escuela de la BOU). De todas formas es interesante entender que hay detrás de esta propuesta. Me gusta mucho el nombre y lo suelo usar.
El género Larus no es monofilético. Para hacer coincidir la filogenia con la nomenclatura hay varias posibilidades (enumero los tres citados por Pons et al):
1. Colocar a todas las gaviotas en el género Larus (eliminar Rissa y otros géneros)
2. Asignar nuevos nombres a los principales clados
3. Usar nombres antiguos de géneros para agrupar los principales clados
Esta es la opción que han usado PJ.M. Pons, A. Hassanin y P.A. Crochet http://dx.doi.org/10.1016/j.ympev.2005.05.011
Chu no encuentra suficientes evidencias para definir un clado para L.audouinii http://dx.doi.org/10.1111/j.1096-0031.1998.tb00202.x
El Taxonomic Sub-Committee of the BOU usa una aproximación intermedia: usar Chroicocephalus ridibundus para Larus ridibundus. Pero mantiene Larus audouinii (uso dos ejemplos de gaviotas muy conocidos).
La redefinición de géneros no es un hecho extraño. Se suele exigir que los géneros sean monofiléticos http://dx.doi.org/10.1642/0004-8038(2005)122[0121:POTPIS]2.0.CO;2 (copiar y pegar en navegador)
El nombre viene de Larus icthyaetus Pallas, 1773. Pons et al. sugieren un género que agrupa a : I. audouinii, I. melanocephalus, I. icthyaetus, I. hemprichii y I. leucophthalmus.
Genus Ichthyaetus Kaup, 1829: Referencia: Kaup, 1829. Skizzirte Entwicklungs- Geschichte und natürliches System der europäis- chen Thierwelt, p. 102.
Echa un vistazo a los artículos que cito.
Si hay algún problema con las referencias me mandas un correo.
Saludos
Miguel McMinn l’ha editat per darrera vegada el dia: dv. feb. 25, 2011 10:57 pm, en total s’ha editat 1 vegada.
-
Miguel McMinn
- Member
- Entrades: 286
- Membre des de: dl. gen. 07, 2008 5:37 pm
- Ubicació: Palma de Mallorca
- Contacta:
-
jordi muntaner
- Member
- Entrades: 523
- Membre des de: dl. gen. 07, 2008 5:08 pm
Moltes gracies per la teva informació, Jordi; però en queda el dubte de com pot influir a la dinàmica(tant en l'aspecte estacional i quantitatiu) de les colònies, l'aprofitament del rebuig de pesca, com sembla que ha passat a sa colònia del Delta del Ebre; i en plà individual, si existeix realment una especialització, és a dir, si es pot considerar com un aprenentatge,per part d'un individuo d'aquesta espècie en concret el poder aprofitar aquest mateix recurs. Pot una espècie en concret cambiar alguns aspectes de sa seva fenología per una acció antròpica, aunque sigui indirecta...no ha passat ja amb es Michaeliis?
moltes gracies de nou
miquel angel
Hola Miquel Angel,
No entenc molt bé lo que vols dir. Les gavines, com moltes altres epècies, cerquen el menjar allà on més abunda o a on és més fàcil obtenir-lo. Apliquen la llei del mínim esforç. Si és més fàcil volar darrera d'un barca de bou esperant els rebutjos de peix hi van i si ho és esperar l'aixecada de la teranyina de nit, allà estan. Evidentment labundor de menajar predecible pot afavorir l'increment d'una colònia i, igualment, les aturades biològiques poden fer fracasar la reproducció parcial o totalment, com passa amb la colònia del delta de l'Ebre. Però continuen pescant pixos pelàgicas (cupleids) com han fet sempre.
Les gavines de bec vermell són molt dinàmiques i itinerants, de vegades cambien d'emplaçament les seves colònie per motius desconeguts, d'altres vegades ho fan i podem creure que sabem per quina causa, però ens podem equivocar.
No sé si he contestat a lo que demanes,
Salut,
Jordi
moltes gracies de nou
miquel angel
Hola Miquel Angel,
No entenc molt bé lo que vols dir. Les gavines, com moltes altres epècies, cerquen el menjar allà on més abunda o a on és més fàcil obtenir-lo. Apliquen la llei del mínim esforç. Si és més fàcil volar darrera d'un barca de bou esperant els rebutjos de peix hi van i si ho és esperar l'aixecada de la teranyina de nit, allà estan. Evidentment labundor de menajar predecible pot afavorir l'increment d'una colònia i, igualment, les aturades biològiques poden fer fracasar la reproducció parcial o totalment, com passa amb la colònia del delta de l'Ebre. Però continuen pescant pixos pelàgicas (cupleids) com han fet sempre.
Les gavines de bec vermell són molt dinàmiques i itinerants, de vegades cambien d'emplaçament les seves colònie per motius desconeguts, d'altres vegades ho fan i podem creure que sabem per quina causa, però ens podem equivocar.
No sé si he contestat a lo que demanes,
Salut,
Jordi