Hola,
Al HBW, en comentar la distribució d’aquesta espècie, remarquen que sembla que ha criat a Mallorca, i que aquest registre molt probablement correspon a Serinus corsicana.
No sabia d’aquestes dades de cria, ni de res més que una citació antiga d’en Joan Mayol d’un esbart vist a la Serra, en temps de cria.
Hi ha avistaments recents? Teniu informació d’aquests registres de cria? Igual tenim la Serra infestada i no ens hem enterat. Com amb les coa-blanques.
Saludos,
Serinus citrinella
-
Damià Jaume
- Member
- Entrades: 136
- Membre des de: dt. maig 06, 2008 7:36 pm
-
jaume adrover
- Member
- Entrades: 308
- Membre des de: dl. gen. 07, 2008 3:57 pm
-
Maties Rebassa
- Member
- Entrades: 1030
- Membre des de: dl. gen. 07, 2008 5:52 pm
Home Damià, dir que la Serra està infestada de coablanques és una mica exagerat, no trobes? A les Balears tan sols es troba present a alguns punts (a Mallorca, als cims més alts), i la seva població total a les Illes probablement no supera ni ha superat mai (que es tengui constància) les 25 colles, segons el darrer atles de nidificants del GOB.
I referent al S.citrinella, d'on treu el HBW la informació? Em refereixo a la possibilitat que sigui S.corsicana.
Segons pareix S.citrinella va criar els anys 20 del segle passat, al menys hi ha algunes dades publicades que es donen per bones. Surt la informació al primer atles de nidificants del GOB. Aquí apareixen recopilades dades de cria de 1924 al Cap des Pinar (Alcúdia) i 1925 al Puig de Sant Salvador (Felanitx). Curiosament no es tracta de pinars situats a prop de cims gaire alts, com seria d'esperar. És per això que es comenta al HBW que podrien ser corsicana? Corsicana cria des del nivell de la mar.
Es comenta també que dades de cria de 1976 a prop de Palma s'ha pogut demostrar que eren errònies (hi ha fotos i es tractava de S.serinus).
Referent a observacions més recents, hi ha 4 registres homologats. El darrer és del 3 d'octubre de 2000, un mascle. Les anteriors són de 1997 (1 juvenil capturat el 30 d'octubre), 1995 (un adult fotografiat i observat del 29 de març al 18 de juny) i 1994 (1 adult fotografiat i observat del 17 d'agost al 17 de setembre). Les 2 darreres observacions estan fetes al mateix lloc i no sé si es pot descartar que es tracti del mateix exemplar, de fet. Jo el vaig poder veure en una ocasió i al meu quadern de camp tenc anotat que es tracta d'un probable mascle de la ssp. citrinella, però hi ha fotos (fetes per Bernat Ramis) i per ventura es pugui determinar millor sexe/edat/subespècie observant les fotos en detall.
Vaja, que en tot cas s'haurà d'estar atents a la possibilitat que S.corsicana visiti les nostres Illes de tant en tant (i hi crii puntualment), però no crec que ens "infesti", al menys de moment :-))
Salut!
I referent al S.citrinella, d'on treu el HBW la informació? Em refereixo a la possibilitat que sigui S.corsicana.
Segons pareix S.citrinella va criar els anys 20 del segle passat, al menys hi ha algunes dades publicades que es donen per bones. Surt la informació al primer atles de nidificants del GOB. Aquí apareixen recopilades dades de cria de 1924 al Cap des Pinar (Alcúdia) i 1925 al Puig de Sant Salvador (Felanitx). Curiosament no es tracta de pinars situats a prop de cims gaire alts, com seria d'esperar. És per això que es comenta al HBW que podrien ser corsicana? Corsicana cria des del nivell de la mar.
Es comenta també que dades de cria de 1976 a prop de Palma s'ha pogut demostrar que eren errònies (hi ha fotos i es tractava de S.serinus).
Referent a observacions més recents, hi ha 4 registres homologats. El darrer és del 3 d'octubre de 2000, un mascle. Les anteriors són de 1997 (1 juvenil capturat el 30 d'octubre), 1995 (un adult fotografiat i observat del 29 de març al 18 de juny) i 1994 (1 adult fotografiat i observat del 17 d'agost al 17 de setembre). Les 2 darreres observacions estan fetes al mateix lloc i no sé si es pot descartar que es tracti del mateix exemplar, de fet. Jo el vaig poder veure en una ocasió i al meu quadern de camp tenc anotat que es tracta d'un probable mascle de la ssp. citrinella, però hi ha fotos (fetes per Bernat Ramis) i per ventura es pugui determinar millor sexe/edat/subespècie observant les fotos en detall.
Vaja, que en tot cas s'haurà d'estar atents a la possibilitat que S.corsicana visiti les nostres Illes de tant en tant (i hi crii puntualment), però no crec que ens "infesti", al menys de moment :-))
Salut!
Maties Rebassa l’ha editat per darrera vegada el dia: dl. juny 06, 2011 7:22 pm, en total s’ha editat 1 vegada.
Amor, alenteix-te. El final mai és tan divertit com l'inici. Per favor, continua essent un infant en algun lloc del teu cor.
Original of the species, U2
Original of the species, U2
-
Damià Jaume
- Member
- Entrades: 136
- Membre des de: dt. maig 06, 2008 7:36 pm
-
jaume adrover
- Member
- Entrades: 308
- Membre des de: dl. gen. 07, 2008 3:57 pm
Bones,
jo de Serinus citrinella a Mallorca no n'he vist mai, però com diu en Maties de tant en tant n'apareix algun.
Sobre la coablanca (O. oenanthe) comentar que l'any passat des del GOB se va fer un estudi d'aquesta espècie i de la mèrlera vermella (Monticola saxatilis) com a bioindicadors del canvi climàtic, un estudi molt guapo que per desgracia no s'ha pogut continuar. L'estudi de camp, fet per en José Luis Martínez (amb l'ajuda d'en Mànix i la col·laboració de Toni Soler, Manolo Cabalga, Cristina Fiol, Pere Garcias, Miguel Ángel Martí, Xavier Llabrés i Rafel Màs), va donar entre 16 i 22 parelles a la Serra de Tramuntana, concretament després de recopilar dades conegudes i de visitar el Pla de Cúber, Puig Tómir, Puig d'es Teix, Puig del Massanella, Puig d'es Galileu, Puig de s'Esclop, Puig d'es Galatzó, Serra d'Alfàbia i Puig Major.
Imagino que si s'hagués seguit amb l'estudi el nombre hauria augmentat, però en qualsevol cas son poquetes les parelles que tenim, per cert, totes per damunt dels 1.000 metres.
Salut!
Manolo
jo de Serinus citrinella a Mallorca no n'he vist mai, però com diu en Maties de tant en tant n'apareix algun.
Sobre la coablanca (O. oenanthe) comentar que l'any passat des del GOB se va fer un estudi d'aquesta espècie i de la mèrlera vermella (Monticola saxatilis) com a bioindicadors del canvi climàtic, un estudi molt guapo que per desgracia no s'ha pogut continuar. L'estudi de camp, fet per en José Luis Martínez (amb l'ajuda d'en Mànix i la col·laboració de Toni Soler, Manolo Cabalga, Cristina Fiol, Pere Garcias, Miguel Ángel Martí, Xavier Llabrés i Rafel Màs), va donar entre 16 i 22 parelles a la Serra de Tramuntana, concretament després de recopilar dades conegudes i de visitar el Pla de Cúber, Puig Tómir, Puig d'es Teix, Puig del Massanella, Puig d'es Galileu, Puig de s'Esclop, Puig d'es Galatzó, Serra d'Alfàbia i Puig Major.
Imagino que si s'hagués seguit amb l'estudi el nombre hauria augmentat, però en qualsevol cas son poquetes les parelles que tenim, per cert, totes per damunt dels 1.000 metres.
Salut!
Manolo
-
Maties Rebassa
- Member
- Entrades: 1030
- Membre des de: dl. gen. 07, 2008 5:52 pm
Jaume, l'observació den Joan Mayol, d'on la coneixes? Està publicada?
Uns dels avantatges que té que les cites s'enviin als Comitès de Rareses, amb una fitxa explicativa el més detallada possible, és que es poden revisar en qualsevol moment, per exemple ara que s'ha acceptat la separació en espècies diferents de S.citrinella i S.corsicana. Jo proposaria que el Comitè de Rareses revisi "d'ofici" totes i cada una de les fitxes que li han arribat, i particularment les 4 corresponents a cites homologades, per intentar esbrinar si es tracta realment de S.citrinella en cada cas, o si pot haver-hi algun S.corsicana. No ha de resultar difícil, d'algunes cites hi ha fotos, i alguna au fins i tot es va capturar per a anellament, així que és d'esperar una descripció bona i suficient per determinar el tàxon corresponent.
Fins i tot no estaria de més que el CR intentés fer averiguacions de les cites que no han passat pel Comitè, per exemple contactant amb els autors de cada cita, a veure si es pot treure res en clar.
Canvi de tema: Manolo, no ens deixis a mitges, quantes colles de Monticola saxatilis es varen trobar? :-)
Salut!
Uns dels avantatges que té que les cites s'enviin als Comitès de Rareses, amb una fitxa explicativa el més detallada possible, és que es poden revisar en qualsevol moment, per exemple ara que s'ha acceptat la separació en espècies diferents de S.citrinella i S.corsicana. Jo proposaria que el Comitè de Rareses revisi "d'ofici" totes i cada una de les fitxes que li han arribat, i particularment les 4 corresponents a cites homologades, per intentar esbrinar si es tracta realment de S.citrinella en cada cas, o si pot haver-hi algun S.corsicana. No ha de resultar difícil, d'algunes cites hi ha fotos, i alguna au fins i tot es va capturar per a anellament, així que és d'esperar una descripció bona i suficient per determinar el tàxon corresponent.
Fins i tot no estaria de més que el CR intentés fer averiguacions de les cites que no han passat pel Comitè, per exemple contactant amb els autors de cada cita, a veure si es pot treure res en clar.
Canvi de tema: Manolo, no ens deixis a mitges, quantes colles de Monticola saxatilis es varen trobar? :-)
Salut!
Amor, alenteix-te. El final mai és tan divertit com l'inici. Per favor, continua essent un infant en algun lloc del teu cor.
Original of the species, U2
Original of the species, U2
Uep,
tens raó Maties, veig que soc un poc quadriculat :-P
De mèrlera vermella van sortir entre 7 i 11. Pel que van contar els protagonistes, tot i els colors tan vistosos (o potser per això mateix) és aquesta una espècie difícil de detectar quan està criant, s'amagava ràpidament.
En el cas de la mèrlera vermella també crien molt amunt però se va trobar alguna parella criant per davall dels 1.000 metres, per exemple 750 al Pla de Cúber.
El Puig major acull la major part de la població de les dues espècies.
salut
Manolo
tens raó Maties, veig que soc un poc quadriculat :-P
De mèrlera vermella van sortir entre 7 i 11. Pel que van contar els protagonistes, tot i els colors tan vistosos (o potser per això mateix) és aquesta una espècie difícil de detectar quan està criant, s'amagava ràpidament.
En el cas de la mèrlera vermella també crien molt amunt però se va trobar alguna parella criant per davall dels 1.000 metres, per exemple 750 al Pla de Cúber.
El Puig major acull la major part de la població de les dues espècies.
salut
Manolo
-
Maties Rebassa
- Member
- Entrades: 1030
- Membre des de: dl. gen. 07, 2008 5:52 pm