Impressionant ocellet, un dels més macos que he vist, com una flamarada o un semàfor i molt confiat, super prop de la gent que es mou per la torre de sa punta de n'Amer.
A la tarda hem arribat Biel Bernat, Steve, Toni Muñoz, Cati i jo mateix; la llum era molt dolenta, ja sense sol, pero el coa-rotja cel·la blanca seguia a la mateixa zona, amb un comportament més semblant als dels saxicoles que als dels phoenicurus d'aqui, vols curts, posat a la punteta més alta de les mates, campeig per terra sempre als mateixos llocs, molt molt confiat, en definitiva uns moments super emocionants, tant per la raresa com per la bellesa del bitxo.
Com dic, nosaltres ja hem tingut molt mala llum i hem hagut de tirar d'ASAs i de velocitats baixes, així i tot les fotos son maques i com veieu gairebé als mateixos llocs que en Maties al matí:
Ah, i gràcies a Mike Montier per l'avis!