"Aus" y "aucells"

[Gerardo]

Una preguntita para los expertos en aves...

Por lo que sé, aunque en el lenguaje popular "ave" y "pájaro" son sinónimos, en un lenguaje científicamente riguroso "ave" es un animal de la clase aves, mientras que "pájaro" es un animal del orden passeriformes. Y por lo que tengo entendido, igualmente se cumple en catalán con las palabras "au" y "aucell". Sin embargo en la lista de correo de la Associació Catalana de Comunicació Científica, a la que estoy suscrito, alguien ha planteado sus dudas acerca de que en Catalán realmente exista diferencia entre ambas palabras, y me gustaría saber si vosotros realmente hacéis la distinción en ese idioma.

[Xavi]

Aus i aucells son sinonimas creo. Los "pájaros" que en castellano se refiere a paseriformes en catalán son aucells o ocells. Incluso en Mallorca a los pajaritos más pequeños se les llama "nius".

[Gerardo]

Si, lo de los "nius" es una palabra que siempre me ha gustado mucho. Parte de mi familia es gente de campo y la he oído mil veces.

Precisamente, yo pensaba que era así como dices, pero quien ha abierto esa discusión sostiene que realmente no hay una equivalencia entre "pájaros" (passeriformes) y "ocells", sino que "ocells" es sinónimo de "aus", y por tanto realmente equivaldría al castellano "aves". Así, en catalán quizás no existiría una palabra para denominar a los pájaros. Su argumentación se basa en que hay toda una serie de obras digámosles "de valor académico" que utilizan "ocells" para referirse a las aves en general. Bueno, vosotros mismos podéis leer su defensa del tema. Yo sólo quería saber qué conceptos manejáis vosotros como ornitólogos.

http://lectoracorrent.blogspot.com/2011 ... ocell.html

Gracias por la respuesta.

[joem]

Gerardo,
Es que creo que la persona que escribe el post al blog y lo que dice Xavi es lo mismo, en catalan Ocell (aucell per alguns) i au son sinonimos y no aw corresponden con el castellano, no hay una analogia directa Ave=Au, Pajaro=Ocell.
En catalan las aves son aus o ocells indistintamente de la frase o del entorno donde lo utilices, aunque si normalmente a los pequeños se les llama mas ocells i no aus.

Yo diria que en castellano Aves son todas y pajaros los pequeños (en general passeriformes)
Y en catalan ocells son todos y aus, coloquialmente, solo los mas grandes (pero esto es una percepcion mia)

[jaume adrover]

Hola

Crec igualment que són sinònims au i aucell. Encara que als petits se'ls anomena més aucellons, més ajustat als passeriformes.
Hi ha aucellons de bec fluix (insectívors) i de bec fort (granívors).
Niu, ho trob genial. És sinònim d'aucelló també, però sols a Llucmajor i part d'Algaida pel que se. Els migrants solen ser "aucells de passa" o també es diu que "s'embarquen" (migran).

Les grans aus rapinyaires a Mallorca solen anomenar-se rapinyes o volatina.
No se si ho dic tot bé, però...

Salut i llengües!

Jaume

[Gerardo]

Niu, ho trob genial. És sinònim d'aucelló també, però sols a Llucmajor i part d'Algaida pel que se.

Yo soy de Inca y como dije en mi mensaje anterior es una palabra que he oído toda la vida.

[Joan Bibiloni]

Jo de nin a Algaida sempre vaig sentir dir niu als ocells petits. Per exemple:

"He vist un niu griset amb so cap negre que pareixia un busqueret que se ficava dins una mata. M´hi he acostat i hi ha hagut un nieró amb sa vella que hi covava. Quan m´ha vist ha fuit volant i dins es nieró hi ha hagut dos ouets i dues butzetes recent nades. M´he fet enfora totduna per a que sa vella hi pogués tornar i ets ous i ses butzetes no se refredassin. Quan me´n tornava cap a canostra he vist un tros enfora a damunt un ametller disforjo una dotzena de nierons d´uns nius que m´han parescut gorrions. Sa branca de s´ametller penjava pes pes des nierons. He davallat de sa bicicleta, he botat sa paret i m´hi he acostat per veure-los d´aprop. Se sentien ses butzetes que piulaven dins es nierons. Ses velles s´han posades molt nervioses pensant que les volia prendre es petits i volaven damunt es meu cap fent una lulea que eixordava".

Lògicament la paraula au (paraula culta) quan jo era un nin ni s´emprava ni es coneixia a nivell popular, només a nivell literari, sobretot en poesia. La paraula ocell (pronunciat aucell) si que se coneixia però quasi no s´emprava. Soliem dir niu als ocells petits i als grossos els anomenavem amb so seu propi nom: milana, falcó, gallina, indiot, faraona, ànnera, xebel.lí (pronunciat xibel.lí), òliba, mussol, tudó, etc.. Per exemple un mussol o un tudó no eren nius, eren un mussol i un tudó.

Record que a Barcelona els meus companys de pis que eren quatre lleidatans de poble deien moixó, moixons a lo que a Algaida deim niu i en castellà pájaro. A Barcelona capital diuen pardal = moixó =niu = pájaro. Lògicament a Mallorca no podem dir pardal, perque ja sabem tots lo que significa per a nosaltres: penis, perdiu, colló, collonera, collons llargs, pur, beneit, etc...

Joan

[jordi muntaner]

Molt interessant tot el que expliques, Joan.

Però, com li deien a un animal de ploma gran, vist, per exemple, sobrevolant-vos, i que no es podia identificar? No podien dir “ he vist un niu”, ja que sembla que amb aquesta paraula es referien a aucells petits.

Salut,

Jordi

[Joan Bibiloni]

Era molt senzill, Jordi. No mos complicavem massa. Pensa que jo era un nin d´un poble des plà sense mar. Només anavem a la mar una vegada a l´any en s´estiu amb so "camión" (autocar) o amb so tren (el llevaren quan jo tenia 12 anys), que mos duien fins a Palma. Llavors haviem d´agafar un altre "camión" fins a s´Arenal o fins una platja de devers Calvià. Te parl de fa una cinquantena d´anys. No m´enrecord massa des nom des llocs. Te dic això per a que entenguis que essent jo des plà no tenia ni idea d´aus marines, només coneixia ses que volaven per Algaida. Pensa que tenc 56 anys i encara no he vist mai en directe un abellerol, només a documentals de sa televisió. A Algaida no n´hi ha.

Si s´animal de ploma que volava pareixia una au rapaç i no sabiem què era, deiem una milana si era gros o un falcó si era més petit (no en coneixiem gaire més). Si no era una au rapaç i era gros i en general blanquinós soliem dir. "ara passa un animal d´aigo o un esbart d´animals d´aigo", que eren efectivament en general aus aquatiques; cigonyes, gavines, grues, etc... Solien volar cantant (graznando) i això mos cridava s´atenció i alçavem sa vista. Les deiem animals d´aigo perque curiosament poc després de passar ells solia ploure. Eren anunciadors de pluja. Volaven davant davant es niguls, davant ses borrasques. I pots estar segur que a un poble tan sec com Algaida que passassin animals d´aigo era una alegria molt grossa per a tothom.

Fa cinquanta anys hi havia moltíssimes aus i ocells. El cel n´estava plè. Quan anava amb so meu padrí a foravila amb so carro estirat per una somereta, ell disfrutava de ensenyar-me a reconeixer ets animals, plantes i bolets que veiem. A quasi cada mata, ametller o figuera hi havia un nieró, a vegades dos o tres. Es meu padrí m´alçava per a que jo pogués veure ets ouets o ses butzetes. Un dia varem veure una parella de "xibel.líns" dins una tanca d´ullastres amb molt pocs arbres. Es meu padrí que era molt caçador va veure totduna on tenien es nieró amb dos ous. No em volia dir on eren. I jo cerca qui cerca i ell que reia. A la fí quan ja estava a punt de plorar les me va mostrar en terra dins un coconet. Pareixien dues pedres. Jo no me´n podia avenir. Una setmana o dues després hi vaig tornar jo totsol amb sa bicicleta i no vaig esser capaç de trobar-los.

En aquell temps jo anava boig pes nius. Ara m´empened de lo que feia, però llavors no em pensava fer cap mal. Duia molta gola per agafar nius i tenir-los dins gàbies. Es meu padrí era fuster i amb ses seves eines jo féia ses meves pròpies gàbies. Quan n´agafava un me passava hores i hores mirant-lo encisat. Eren tots tan guapos...Les volia surar i prácticament tots s´acabaven morint. No sabeu es greu que em sap ara haver fet tant de mal a aquells animalons. Es padrí també me va ensenyar a parar garbellets (ufff, em cau sa cara de vergonya) i també a parar "lloves" (crec que es toquen dir lloses) amb un brotet de llentiscla madura, un cuc de terra o un cuc de rossinyol. Agafavem ropits, tords, qualque mel.lera, qualque buscaret...

Quan tenia devers 12 anys un dia me va dur a caçar conills i llebres amb un altre caçador que duia un ca llebrer. Ells disfrutavem de veure com es ca encalçava es conill i l´agafava. Jo no. Jo sofria pes conill, em posava en es lloc des conill i volia que s´escapàs i que es ca no l´agafàs. Fou llavors quan em vaig donar conte de que mai seria com es padrí. No m´agradava matar animals. M´agradava veure-los lliures. Quan vaig complir es setze anys, edat en que ja podia caçar, es meu padrí em va mostrar 15.000 pessetes que havia anat estalviant per a comprar-me sa meva primera escopeta de caça. Record com si fos ara com ets ulls li brillaven de satisfacció, ben convençut de que jo m´alegraria moltissim des regal. Quan em va dir per a que eren, se me va xapar es cor. En aquell temps 15.000 pts eren molts de dobblers. Durant anys havia anat estalviant pesseta a pesseta sempre pensant amb jo, amb s´alegría que me donaria, amb s´il.lusió de anar a caçar amb so seu net amb una escopeta perhom. Quan li vaig dir que no volia s´escopeta, que no m´agradava matar animals, sa seva cara li va tornar més blanca que es referit. Se va enviar sa saliva per a no plorar i m´estimava tant que va acceptar sa meva voluntat i no va insistir. No vos podeu imaginar es greu immens que em sap haver-li donat un disgust tan gros. Tres anys després es va morir. Ses llàgrimes em cauen mentre vos escrig això. Aquell homonet m´estimava tant....però tant... Déu vulgui que m´hagi perdonat.

Joan