Com diu en Maties, ens hem passat 6 dies fantàstics pel Pallars Sobirà (Pirineu català), a un hotelet de Tabascan a la Vall de Cardós, intentant veure espècies d'alta muntanya, amb especial esment amb algunes de les més difícils, com el gall fer, la perdiu blanca, el mussolet pirinenc, la perdiu xerra (impossible de trobar malgrat les hores infinites invertides), el pela-roques (també massa difícil) o el raspinell pirinenc aixó com altres més petits, però no menys interessants, com hortolans, pinsà borroner, busqueret enmascarat o les rapinyaires com miloca, trencalós, aguila daurada entre d'altres
La meva és una camareta petita, així i tot no em puc resistir a compartir alguna foto, que tot i no ser de molta qualitat, mostren una mica l'emoció d'alguns d'aquests "bimbos", especialment els més complicats de trobar a les carenes dels cims o els boscos més espesos.

Els gaigs (garrulus glandarius), omnipresents per tot el Pirineu, fins i tot als pobles

Els capsigrany roig (lanius colluriu), molt lligats al Pre-Pirineu i a aquesta vegetació de rosers silvestres

Els coablanques per contra es troben fins i tot als prats per sobre dels 2500 m

Tal com fan a les Illes, els trencapinyons formen grups renouers també al Pirineu, tot i que a l'Orri menjaven a terra

Les àguiles daurades (aquila chrysaetos) ens han oferit espectaculars passades i picats impressionants

Els tords flassaders (turdus torquatus) són més comuns al Pirineu, però gens fàcils de trobar

Diuen que a la presa de Cavallers crien els pela-roques, però només vàrem veure gralles de bec vermell i de bec groc

Comencem la sèrie dels més especials amb l'hortolà groc (emberiza citrinella): magnífic i guapissim

Què es pot dir d'aquest hortolà cellard (emberiza cia)?

Simplement que varen ser 5 minuts molt especials veient tant propet aquest hortolà cellard

Les llucaretes (serinus citrinella) són comuns i fàcils de veure, però així i tot cada cop has de parar a gaudir d'ells

Fins a 2520 m vàrem pujar fins a trobar a aquest mascle de perdiu blanca (lagopus mutus), tot i que amb plomatge casi estiuenc

El mussol pirinenc (aegolius funereus) és un dels ocells més difícils de veure de la zona

Tot i ser tan dificils, si te trobes amb un, són tan curiosos que pots gaudir una bona estona

La gran decepció ha estat la perdiu xerra (perdix perdix), hores i hores entre 1800 i 2200 m i res de res...

La Pica d'Estats (el més alt de Catalunya), el Sotlló i el Monteixo, els cims que culminen el Pallars Sobirà i la zona on hem estat
Falta per pujar alguna foto del més "cercat" del viatge, al que no vaig poder fotografiar per quedar-me sense bateries 5 minuts abans... Segur que en Maties pujarà alguna