Lactarius deliciosus a Mallorca???

[Joan Bibiloni]

Hola forers:

Avui dematí, cercant esclatasangs per Sóller, he trobat aquest Lactarius que m´ha cridat molt l´atenció, sobretot quan l´he girat i he vist que tenía un color ataronjat molt diferent als esclatasangs mallorquins que hi havía per devora.





No esperava trobar esclatasangs i no duia cap paner ni senalleta. N´he trobats una grapada de mallorquins i dos d´aquests ataronjats (un molt petit que he trepitjat sense voler) i els he duits tots una estona dins una ma. És per això que es veuen les làmines totes esflorades. El color taronja del làtex no ha canviat gens ni s´ha obscurit. Avui migdía me´l he menjat amb arroç i ha estat molt fí i gustós.




He mirat el segon tom del llibre "Els Bolets de les Balears", den J.L. Siquier i en C. Constantitno i he vist que hi ha una fitxa de Lactarius deliciosus, però no diu on creixen a les Balears.

A la web "Bolets de les Illes Balears" parla d´un Lactarius deliciosus var. rubescens, que té un làtex taronja que torna vinós quan s´oxida i un capell verdós. A la web "fungibalear.net" no anomena cap Lactarius deliciosus.

Sabeu si viuen a Mallorca? N´heu trobats mai?

Bones tardes: Joan

[Joan Vicenç]

Jo n'he trobat sovint, a segons quins llocs fins i tot són més abundants que els sanguifluus... i més grossos. Llocs on n'he trobats: Illetes, Tossals, Camí del Correu, Alaró etc... La sang és més color de pastanaga que de taronja a la meva percepció. Salut Joan.

[Pere Llofriu]

fa anys vaig trobar Lactarius de "sang taronja" per Pòrtol.

La guia de bolets [1] distingeix L. sanguifluus, L. semisanguifluus i L. vinosus... vés a saber

[Samuel Pinya]

Bon dia Joan.

El Lactarius deliciosus fo. rubescens és una espècie relativament freqüent a Mallorca. De fet alguns micòlegs consideren que es troba en expansió. O tal vegada és que ara ens fixem més en el detall.

En les jornades micològiques que hem organitzat en els dos darrers anys la gent inconscientment ha dut esclata-sang de les següents espècies, pensant que tot era una mateixa.

Lactarius sanguifluus var. vinosus
Lactarius sanguifluus var. violaceus
Lacarius deliciosus fo. rubescens

He sentit dir, però d'això no tinc documentació que així ho certifiqui, que durant els anys 70 es dugueren molts d'arbres per a repoblar a Mallorca procedents de la península ibèrica. I alguns d'aquests es trobaven micorritzats amb Lacatarius deliciosus. Es diu que la possible entrada d'aquest fong sigui per aquesta via. Però insisteixo això simplement és una cosa que m'han contat i que no tinc proves materials per a confirmar-ho.

Ara bé si aneu al mercat ben segur que trobareu altres espècies barrejades amb el Lactarius deliciosus com ara:

Lactarius salmonicolor
Lactarius deterrimus
Lactarius quieticolor

En qualsevol cas, tan sigui un o s'altre. No vos pegueu una panxada d'esclata-sang al vespre que llavors al matí pixareu vermell. Sobretot si menjau més L. sanguifluus. A més a més recordau que els bolets són uns aliments indigests com a tal degut a la gran quanitat de sals minerals que tenen. Així que no abuseu.

Bon profit amb els Esclata-sangs que has trobat, que tenen bona pinta.

Una aferrada

[Joan Bibiloni]

Moltes gràcies, Joan Vicenç, Pere i Samuel.

Pot ser que sigui Lactarius deliciosus var. rubescens, però no me quadre que el làtex ataronjat no torni de color vinós amb el temps, sino que es mantengui ataronjat. Des de que el vaig collir fins que el vaig fer net per a cuinar-lo va passar devers una hora i el làtex seguía ataronjat clar.

Bones tardes: Joan

[Samuel Pinya]

Bones Joan.

I segur que fins i tot després de cuinar-lo tampoc tenia el color vinós d'un sanguifluus. Perquè no és la mateixa espècie.

Són bolets ben diferents, i per tant el làtex que produeixen també ho és. M'explico. El làtex és produït per unes hifes o tubs específic`s anomenats laticífers. Aquests produeixen uns composts lipídics (greixosos) anomenats sesquiterpens, que són els que dónen entre d'altres propietats el color i el gust a aquest làtex.

Entre les diferents espècies tenen una proporció i tipologia de sesquiterpens diferents, per tant és lògic pensar que tenen una coloració i gust diferent. D'aquí que la coloració no sigui vinosa en el cas d'un Lactarius deliciosus i per tant no és descabellat pensar, i de fet és coherent, que la seva coloració sigui ataronjada i no vinosa.

En qualsevol cas, no sé d'on surt això de que tots esclata-sangs han de tenir el làtex sanguinós o vinós. Hi ha espècies com el Lactarius salmonicolor, que he comentat abans, que el làtex és de color rosat i més d'un se l'ha menjat com a esclata-sang foraster al mercat de s'Olivar.

M'agradaria un dia que puguis, que fessis una prova. Simplement saltejar al foc les dues espècies per separat amb una mica d'oli i comparis el resultat sobre dos plats blancs. I t'adonaràs del que et dic de la coloració del làtex.
T'ho dic perque hi ha hagut cuiners a nivell nacional que han intentat colar deliciosus per sanguifluus en plats fotografiats i l'han cagada i molt. EL problema és que poca gent s'ha adonat.

Una aferrada

Sam

[Joan Bibiloni]

Hola amics:

Avui dematí he trobat aquests dos Lactarius deliciosus a Na Burguesa a devora Erica multiflora, igual que el que vaig trobar a Sóller. Es veu que li agraden les arrels d´Erica o bé li agrada el mateix tipus de sòl.







Bones tardes: Joan

[Andrés Mas]

Hola Joan
Tenc entes que aquest bolet se micorritza amb el carritx ( Ampelodesmos mauritanica), pero pot ser que tengi altres amics.
Deu.

[Pere Llofriu]

Avui n'he trobat un, pel port des Canonge de latex taronja-sobrassada. Això, però, quasi només és obsevable quan fas un tallet, quan han remolcat unes hores per dins una bossa són quasi indistingibles dels de sang. Per trobar diferències n'han de tenir ganes i això ens passa a pocs i de fa pocs anys. No m'extranya gens que durant mils d'anys hagin passat desapercebuts.

[Samuel Pinya]

Bones Andrés. A la bibliografia que tinc a ca nostra diu que els seus amics amb els que es micorritza són arbres del gènere Pinus (halepensis, pinaster, pinea, sylvestris) i Pseudotsuga. Tal vegada en té més.

Pere, he llegit dins una ¡¡bossa!!. No hem digueu, que anau a cercar bolets amb bosses de plàstic!!!

Sam

[Pere Llofriu]

No exactament... intent fer excursions a l'antiga, de vegades no me'n surt per mor del laberint de filferrades, i amb la penada de què la dona o el nin puguin quedar enganxats per allà on no vull dir... segons l'època prenc notes de camins, arbres monumentals potencials, flora i alguna altra cosa que em cridi l'atenció de la nostra cultura, història, geografia... amb una màquina que, ves a saber per què, encara pesa un quilo, vaig canviant l'arxiu de diapositives i... en fi, si trob un calàpot li faig pessigolles, si me top amb una geneta l'encalç i, si trob un bolet que fa mengera, sempre ho veuràs, m'he deixat el paner a sa portassa.

[Samuel Pinya]

Pere, era broma. A vegades m'agrada picar un poc a la gent. ...

Però en qualsevol cas sempre és bó recordar a la gent que no és bo anar a cercar bolets amb bosses de plàstic. Encara que molts ja ho saben.

A jo hem passa sovint. Pero jo no duc mai bosses de plàstic a sobre. Ara hem ve al cap un cop que venia de veure ferrerets per aquesta època. I al mig d'un torrent que travessa un alzinar vaig començar a trobar picornells (Cantharellus alborufescens). I a ca el meu pare m'esperaven per dinar d'arròs brut. Vaig agafar un grapat i els vaig transportar amb la sudadera que duia. I hem vaig quedar en màniga curta. Sort que feia sol. I la gent amb la que hem vaig creuat hem mirava pensant que putes duu aquest entre la roba... (varen estar boníssims)

Ve a esser el mateix que quan veus una escena insòlita i dius ostres!!!! i avui no duc la càmera de fotos....

Una aferrada.

[Pere Llofriu]

Idò... si ja parlam més en serio, amb aquella mateixa bossa també va venir una cosa blanquinegra que ha d'esser

Polyporus leucomelos

no pareix confusible amb res més i no sé si ha estat citat per aquí

[Samuel Pinya]

T'ho puc mirar. Deixe'm fer unes gestions.

En qualsevol cas no tinc cap referència de cap espècie amb el nom de Polyporus leucomelos, però en tinc de semblants. Pot esser alguna d'aquests?. Però això és a nivell mundial i no fa referència a Balears.

Polyporus leucomelas
Polyporus leucoloma
Polyporus leucolomeus
Polyporus leucolomallus

L'altra cosa que se m'ocorre es que el gènere Polyporus és prou antic i ha sofert molts de canvis. Antigament moltes polyporiacies les posaven el nom de Polyporus ssp i amb el pas del temps han canviat de gènere. I el nom que hem dius de Polyporus leucomelos sigui ara XXXXX leucomelos. Però faré les consultes pertinents i et demanaré a veure si aquest bolet que tu dius o un amb un nom semblant ha estat mai citat.

Una aferrada

Sam

[Samuel Pinya]

Bon Pere.

Perdona el retràs, pero no he pogut dedicar molt de temps a la teva recerca, per manca de temps. Però ja la tinc, primer he hagut d'esbrinar quin bolet era el que hem demanaves (pel tema de la nomenclatura). I llavors he hagut de demanar si estava citat o no.

Resulta que el nom que m'havies donat, ja no s'empra, per lo que et vaig comentar del génere Polyporus, que ha sufert prou modificacions.

Ara el seu equivalent és Boletopsis leucomelaena. I m'han confirmat que si que està citat a les Balears.

Però no convé oblidar-se del génere Polyporus, perque qui sap, a lo millor, d'aquí uns anys torna a estar de moda...

Una aferrada

Sam