Ahir a s'Albufera me vaig dur una gran sorpresa: les fotges banyudes no tenen gens de por a la gent. Durant uns minuts vaig disfrutar de que 2 fotges banyudes s'atracassin a jo quan veien que jo menjava una galleta d'Inca. Per curiositat les vaig llançar un trocet i s'hi fuaren tot d'una. Tot i que no som gens partidari de donar de menjar als animals silvestres vaig seguir provant i gairebé me menjaven de la mà!!!
No anaven ni anellades ni duien cap codi numèric. Són les nascudes aquí supòs, però és positiu que una espècie pritegida sigui tan mansa??? Per altre banda estic molt content de que aquesta espècie s'hagi adaptat bé a Mallorca i els moments en els quals vaig estar tan a prop d'aquestes maravelloses criatures són inolvidables.
fotges banyudes molt ximples
fotges banyudes molt ximples
Xavier Canyelles.
"Entomos & Malakos"
"Entomos & Malakos"
-
Maties Rebassa
- Member
- Entrades: 1030
- Membre des de: dl. gen. 07, 2008 5:52 pm
Hola Xavier. Efectivament, algunes fotges banyudes (no totes) de les que hi ha per s'Albufera són extremadament ximples. A la pregunta que fas sobre si és positiu o no que una espècie protegida sigui tan mansa, la resposta que et puc donar és que depèn. Depèn, primer de tot, de l'àmbit on aquest fet ocorr. En l'àmbit mediterrani jo pens que no és en línies generals aconsellable, i per motius evidents.
En altres indrets fins i tot espècies que aquí es consideren cinegètiques no alteren el seu comportament davant l'aproximació de l'home, però aquí aquest fet és ara com ara impensable. No entr a valorar res, simplement ho expòs.
En el cas de les fotges banyudes de s'Albufera, que els descendents de les parelles reproductores que hi ha al Parc es quedin tan a prop d'on han nascut i que tenguin un comportament tan poc tímid no hauria de ser en principi negatiu, entre d'altres coses perquè evidencia que no tenen la necessitat de partir (és a dir, que veuen satisfetes les seves necessitats on són). Però per altra banda, a mi personalment em preocupa que no tenguin por a l'home.
Perquè passa això? Pens que hi ha dues explicacions a aquest fet. La primera, provenen d'aus criades en captivitat. I la segona, alguns visitants, amb tota la bona intenció del món, els donen de menjar al veure que no els tenen por, i això crea un cercle viciós (els visitants els donen de menjar ja que les aus s'acosten, i les aus cada vegada es tornen més confiades ja que la gent els dóna de menjar). Hi ha algun cartellet a les "zones conflictives" demanant que no s'alimenti als animals, però la tentació és forta. No és cap crítica als que ho fan :-)
Per altra banda, tampoc s'ha de menysprear el paper que aquestes fotges fan de sensibilització i educació ambiental. El mateix plaer que vares experimentar tu en aquells moments de ben segur que ho han experimentat molts altres visitants quan es van topar amb aquestes fotges tan ximples. De fet la llacuna on viuen és una aturada que fan els educadors ambientals del Parc quan van amb els infants, per a inculcar-los l'estimació a la natura, el respecte als animals i el valor de le espècies (protegides o no) i els hàbitats on viuen.
Salut!
En altres indrets fins i tot espècies que aquí es consideren cinegètiques no alteren el seu comportament davant l'aproximació de l'home, però aquí aquest fet és ara com ara impensable. No entr a valorar res, simplement ho expòs.
En el cas de les fotges banyudes de s'Albufera, que els descendents de les parelles reproductores que hi ha al Parc es quedin tan a prop d'on han nascut i que tenguin un comportament tan poc tímid no hauria de ser en principi negatiu, entre d'altres coses perquè evidencia que no tenen la necessitat de partir (és a dir, que veuen satisfetes les seves necessitats on són). Però per altra banda, a mi personalment em preocupa que no tenguin por a l'home.
Perquè passa això? Pens que hi ha dues explicacions a aquest fet. La primera, provenen d'aus criades en captivitat. I la segona, alguns visitants, amb tota la bona intenció del món, els donen de menjar al veure que no els tenen por, i això crea un cercle viciós (els visitants els donen de menjar ja que les aus s'acosten, i les aus cada vegada es tornen més confiades ja que la gent els dóna de menjar). Hi ha algun cartellet a les "zones conflictives" demanant que no s'alimenti als animals, però la tentació és forta. No és cap crítica als que ho fan :-)
Per altra banda, tampoc s'ha de menysprear el paper que aquestes fotges fan de sensibilització i educació ambiental. El mateix plaer que vares experimentar tu en aquells moments de ben segur que ho han experimentat molts altres visitants quan es van topar amb aquestes fotges tan ximples. De fet la llacuna on viuen és una aturada que fan els educadors ambientals del Parc quan van amb els infants, per a inculcar-los l'estimació a la natura, el respecte als animals i el valor de le espècies (protegides o no) i els hàbitats on viuen.
Salut!
Amor, alenteix-te. El final mai és tan divertit com l'inici. Per favor, continua essent un infant en algun lloc del teu cor.
Original of the species, U2
Original of the species, U2
Hola Matias. Estic totalment d'acord amb tu. Però més que al perill humà em referia en la interacció alimentària. No sabem si aquests canvis de dieta poden alterar la seva conducta, estat de salut i reproducció. Però evidentment preferesc que hi hagi moltes fotges banyudes ximples en lloc de que sigui una espècie extinta.
P.D: no les vaig veure a la bassa gran, sino a mitjan del camí per arribar a les cases desdel pont dels anglesos.
P.D: no les vaig veure a la bassa gran, sino a mitjan del camí per arribar a les cases desdel pont dels anglesos.
Xavier Canyelles.
"Entomos & Malakos"
"Entomos & Malakos"