Planícia declarada Refugi de Fauna

[Samuel Pinya]

Al BOIB de dia 21 d'abril de 2009 es va publicar la següent resolució:

Resolució de declaració de refugi de fauna de la finca Planícia
del terme Banyalbufar.

Vist l’instancia presentat per la directora d’Espais de Natura Balear de
data 3 de març de 2009 i ateses les circumstancies especials que concorren a la
finca Planícia, propietat del Ministeri de Ambient i de la CAIB, situada al terme
municipal de Banyalbufar, pel que fa a les seves condicions adient per a la conservació
de les espècies cinegètiques, i vista la proposta del Servei de Caça, de
18 de març de 2009, en el sentit que s’anul·li la actual qualificació cinegètica de
vedat privat de caça i es substitueixi per la de refugi de fauna pel fet d’estar més
en consonància de la finca, i d’acord l’ amb article 23 de la Llei 6/2006, de 12
d’abril, balear de caça i pesca fluvial i del Decret 72/2004, de 16 de juliol, per
el qual es regulen els plans tècnic de caça i refugis de caça a les Illes Balears, i
fent ús de les facultats que tenc atribuïdes,

RESOLC

1.-Anul·lar la declaració per la qual es va sotmetre al règim de vedat privat
de caça a la finca publica Planícia, per resolució del servei de Pesca
Continental, Caça i Parcs Nacionals de dia 5 de maig de 1972 .

2.-Declarar refugi de fauna la finca publica Planícia, propietat del
Ministeri de Medi Ambient i de la CAIB del terme municipal de Banyalbufar.
Aquesta resolució entrarà en vigor l’endemà de la seva publicació al
BOIB.

Contra aquesta resolució -que no exhaureix la via administrativa-, es pot
interposar un recurs d’alçada davant el conseller de Medi Ambient, en el termini
d’un mes comptador des de l’endemà d’haver-ne rebut la notificació, d’acord
amb l’article 115 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les
administracions públiques i del procediment administratiu comú, i l’article 58
de la Llei 3/2003, de 26 de març, de règim jurídic de l’Administració de la
Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

Palma, 20 de març de 2009
El director general de Medi Forestal i Protecció d’Espècies
Pere M. Ramon Bonet


Una aferrada

Sam

[Joan Bibiloni]

És una excel.lent notícia, Samuel, però ho sería encara més si també es declaràs Refugi de Flora.

PD: no sé si has vist el correu que t´he enviat.


Joan

[Samuel Pinya]

Avui he tingut lliure de la feina i no ho he pogut llegir. Ja ho miraré demà i et diré coses.

No sé si et refereixes això al mail, però el refugi de fauna (cinegètica) és el que un temps es deia Refugi de Caça, i el que significa que no es pot caçar però si fer-ne control poblacional per exemple de cabres i altres espècies assilvestrades com els porcs.

Referent a la "reserva de flora" de moment no hi ha rés fet. A més ara mateix primer s'hauria de conèixer què és el que realment hi ha a Planícia (fer la Flora de Planícia) per saber que protegim, no??

En quant a la zonificació (sota paper) una part ( molt petita petita) de Planicia es troba dins Zona d'Exclusió (la major part és de s'Arboçar) d'acord amb el PORN de la Serra i atès al que diu la LECO no es pot visitar aquestes zones si no és per un ús educatiu, científic o de divulgació. Per a fer visites a aquestes zones s'ha de sol·Licitar autorització a ENB. Tot i que tots sabem que això no es fa normalment. Tenim l'exemple clar del Puig Major o el Massanella que hi ha dies que sembla el Born i aquestes dues zones també contenen zones d'exclusió.
Si aquesta zonificació es respectés realment tendriem una reserva de flora (tot i que petita) a Planícia. Però ja ho dic, si es respectés.....

En fi Joan, ja veurem com evoluciona això.

Una aferrada

Sam

[Xavi]

Tenc molts de dubtes: Refugi de fauna? quina fauna? només la cinegètica o tota sencera i per altre banda així com no es coneix bé la vegetació per fer-ne un refugi de Flora, tampoc se sap res de la fauna silvestre. A partir d'ara s'haurà de demanar permís per recol·lectar, fotografiar, cercar per exemple insectes?

[Toni Muñoz]

Hola Xavier,
els refugis de fauna (abans refugis de caça) són una figura cinegètica, de la llei de caça, i afecten per tant a la fauna caçable. En aquestes zones no es pot caçar com a norma general (de forma excepcional es pot fer control biològic de determinades espècies, si aquestes, per la seva abundància, suposassin danys pel sistema natural).

Tens/teniu la definició i normativa dels refugis a
http://www.caib.es/sacmicrofront/archiv ... 9&id=37409

i la seva revisió a l'article 23 de la llei de caça
http://www.caib.es/sacmicrofront/archiv ... 7&id=37407

Pel que fa al tema dels permisos, la normativa dels refugi no implica res nou. En aquests moments, la normativa bàsica més particular pel que fa a temes de conservació a Planícia és el PORN del paratge natural de la Serra de Tramuntana.
http://boib.caib.es/pdf/2007054/mp2.pdf
Per damunt d'aquesta norma, hi ha a més a més la normativa general (llei de caça, llei del patrimoni natural, etc)

Pel que fa a la recol·lecció d'insectes..., ejem, ...
Mira l'article 33 del PORN.

De fet, la prohibició de recol·lectar (matar, molestar, etc) els animals silvestes no sotmesos a regulació específica del seu aprofitament (p. ex, la caça) és vigent des de fa molts anys, i ara queda ben establerta a la llei del patrimoni natural i de la biodiversitat
http://noticias.juridicas.com/base_dato ... -2007.html

Idò això

Salut

Toni

[Samuel Pinya]

Gràcies Toni, per aclarir el concepte de Refugi de Fauna, ja que per a algunes persones crea confusions. Fins i tot a la pròpia Conselleria m'ha passat.

Simplement voldria aclarir lo del tema dels permisos a en Xavier. Des de que el paratge es va declarar quasi tots els mortals que ens dedicam a la investigació d'algun grup taxonòmic hem hagut de sol·licitar autorització per a fer qualsevol tipus d'estudi (en el que hem de capturar o prendre alguna mostra d'alguna espècie), indepenetment de l'autorització de captura científica que sol·licitem al Servei de Protecció d'Espècies.
S'entén que si no molestes a l'animal o la planta no ho has de demanar. Però sempre que no vagis per una zona d'exclusió. En aquest cas malgran no distorbis a cap espècie si que s'ha de sol·licitar autorització.

Si et fitxes a l'article 71 del PORN sobre investigació i educació ambiental ho diu ben clarament que s'ha de sol·licitar autorització. A més del que ha comentat en Toni de l'article 33 on diu que només és permesa la captura de fauna per motius científics....

Ara bé si això no es fa que cadascú faci el que trobi més convenient. No obstant, crec que la normativa està per cumplir-la. Ens agradi o no.
En el seu moment el PORN va estar a exposició pública i aquests articles també hi eren....

Una aferrada

Sam

[Pere Llofriu]

I a la zona de la font des Garbell, algú sap que passa? ha quedat fora de la compra?

[Samuel Pinya]

Si, Pere aquesta font queda exclosa de la propietat pública. Concretament es troba dins la finca veinada: es Rafal de Planícia (coneguda per els banyalbufarins/es perquè els seus propietaris tenen una necessitat imperiosa de posar cadenes, panys i tota una sèrie de dispositius per a evitar incursions no desitjades -només falten francotiradors-. Tot al contrari que els anteriors propietaris.....)

Una aferrada

Sam

[Pere Llofriu]

http://dbalears.cat/actualitat/Balears/ ... nicia.html

Seria d’agrair aquest camí Bord per als excursionistes a l’antiga, amb 4 botadors i 4 indicadors (que ja sabem tots com les gasta el bosc de Planícia) i ja està. Doncs això és el que no s’ha fet mai. Per als excursionistes a l’antiga, els que més practicam i transmetem respecte i amor a la natura i cultura: ni aigua .

El senyor Grimalt està massa nerviós, darrerament, i és comprensible per la pressió a què està sotmès, però són qüestions de partit i personals en les que la immensa majoria de ciutadans no hi tenim res a veure. Però és evident que així no es pot governar.

Voler que ens empassem aquest camí Bord com a “camí Vell” és esperpèntic. Fins aquí hem arribat:

1. Aquest camí passa per una rosseguera tallada per una pedrera il•legal de la que s’han aprofitat, fins fa ben poc, els xaletarros de baix que ara no volen excursionistes. És d’una irresponsabilitat total conduir la massa de gent per allà.

2. Com a GR-221 un altre pegat foradat (però ja n’hi ha tants que això no es notarà).

3. El senyor batle de Banyalbufar... vaja un altre paperot! com que és del mateix partit ara toca berenar de calàpot i deu estar amb una nerviada només comparable a la d’en Grimalt. No afegirem més llenya. A part d’això el consistori de Banyalbufar sempre ha estat dels més interessats en un parc natural com cal i és dels pobles que millor s’han conservat. Fins i tot diuen que varen aturar els peus a poderosos tals com Branson. Si fos exacte aquest sí seria un municipi digne d’un monument i de la pensió compensatòria aquesta que reclama el batle de Campos. Doncs ara resulta que si duen el GR per allà dalt, Banyalbufar queda esquerra-mà i ben pocs usuaris del GR s’hi acostaran.

4. Aquest GR, que és la celebèrrima ruta de la Pedra en Sec ja s’ha inaugurat en fascicles moltes vegades i, fins no fa gaire en sortia un reportatge setmanal, o més, dins les separates eco-grogues dels diaris. Aquí tenim la prova de què aquesta ruta només és per això: autobombo i fum, mentre no soluciona cap problema real de l’excursionisme. De fet, en el temps i en l’espai, coincideix amb la degradació in crescendo de l’excursionisme clàssic. Ara mateix, moltes de les rutes de sempre, més que una passejada són una gimcana vergonyant.

5. Fins ara “protegir” ha estat poca cosa més que prohibir l’excursionisme en fascicles. Pareix esser que tancant, enc que sigui per fer un corral per matar cabres, o fent la punyeta als excursionistes d’altra manera, ja s’ha demostrat que s’ha fet alguna cosa, de la resta, poca cosa més que inèrcia i política grollera.

6. La Mola de Planícia també estava inicialment proposada com a zona d’exclusió, casualment Planícia i Son Balaguer era del mateix entramat d’empreses instrumentals per a l’especulació, de fet el cas Son Balaguer és un altre serial per a no dormir. La zona summital de sa Mola és una altra zona d’alzinar terminal que no es renova per mor de cabres i porcs (que no sé d’on surten, però pels Aljubets està ben grufat). El comellar dels Teixos és a part i pràcticament tot és de s’Arboçar.

7. La majoria de sementers de davant les cases no s’han llaurat els darrers 5 o més anys, només faltaria que se’n haguessin dut subvencions agrícoles. Això és paratge especulatiu, ni natural ni artificial. El govern fa el joc a aquesta gent.

8. Per acabar, per ara, que si ni la pròpia conselleria de Medi Ambient pot fer valer el seu dret de pas dels camins públics de dins caseva... per a què volem una conselleria de Medi Ambient?


http://fitaafita.dbalears.cat/les-barreres-invisibles-3

http://fitaafita.dbalears.cat/les-barreres-invisibles-5

[Joan Bibiloni]

Bon vespre a tots:

Avui dematí he anat a fer una volta per Planícia i de tornada he vist una cabra totassola bastant esquiva.




M´ha parescut "fina" de color marró obscur ( no me n´entenc de cabres ).





Més tard, a sa carretera, entre Banyalbufar i Esporles he vist una guarda de 9 cabres, tres de elles grises, en especial es boc.

Que passeu unes bones festes: Joan

[Xavi]

Sí, sempre estan allà i són bastant confiades. Molts d'anys !!!!!