Tècnica de pesca poc convencional en l'agró blanc

[Maties Rebassa]

Hola.
Per falta de temps no havia comentat una observació que pens que pot ser interessant, sobre comportament alimentari de l'agró blanc, Egretta garzetta.

Farà cosa de 2 setmanes, vaig apropar-me a una zona del Cibollar, a s'Albufera, on l'aigua s'havia evaporat quasi per complert i només quedava una petita bassa (d'uns 200 metres quadrats, calcul, però amb una fondària de varis pams). Les voreres de la bassa estaven totes plenes d'agrons. Vaig calcular que hi havia quasi 200 Egretta garzetta, una dotzena d'Ardea purpurea (quasi tots joves), una altra dotzena d'Ardea cinera, i també 1 ibis sagrat (Threskiornis aethiopicus). Jo estava amagat i les aus no em veien, i la bassa la tenia a molts pocs metres de distància. La bassa estava plena de petits peixets que s'havien vist atrapats quan l'aigua havia anat enreculant. Els A.cinera i A.purpurea, des de la mateixa vorera de la bassa, estiraven de tant en tant els seus colls per capturar els peixets que es posaven a tir, però els E.garzetta no podien competir amb ells i ni tan sols intentaven pescar amb aquesta tècnica "convencional".

En canvi, feien servir una altra tècnica molt més costosa energèticament, i que no sé si apareix citada a la bibliografia (imagin que sí, però jo al Cramp i Simmons no l'he trobada, en canvi al llibre de Claire Voisin -the herons of Europe- he trobat una cosa semblant però no igual). Les aus quedaven quietes a la vorera de la bassa i de cop surtien volant molt baixes cap al centre de la bassa (fregaven la superfície amb els peus una mica caiguts) on, sense deixar de volar, de cop estiraven el coll i arponejaven l'aigua amb el bec. De tant en tant tenien èxit i capturaven qualque peixet (solien ser d'uns 6 a 10 cm.). Després, tant si havien capturat alguna cosa com si no, s'aturaven a l'altra vorera de la bassa, on descansaven una estona (o es menjaven el peixet) abans de repetir l'acció.

Degut a l'elevat nombre d'Egretta que hi havia a la bassa, en tot moment al menys una dotzena d'aus sobrevolaven la bassa, i sempre n'hi havia alguna que tenia quelque peixet movent-se al bec. El renou que feien era impressionant, cridant tot el temps supòs que per l'emoció de la pesca i per trobar-se tantes aus juntes!! Les vaig estar observant una mitja hora, fins que vaig haver d'abandonar la zona.

Uns dies després vaig tornar a la bassa a veure si tornava a veure l'espectacle, però ja no hi havia cap agró. Imagin que ja havien acabat amb els pobres peixos que s'hi arreplegaven, o ja en quedaven tan pocs que la tècnica de pesca ja no resultava energèticament rentable als agrons.

Record que fa cosa de 2 o 3 anys també havia vist alguna cosa semblant a la mateixa zona, però en aquella ocasió només hi havia un parell d'agrons i no vaig poder observar durant molts minuts (com aquesta vegada) la tècnica de pesca que feien servir.

Algú de voltros ho havia vist mai?

Salut!

[jordi muntaner]

Hola Maties,

Crec que va ser aques hivern i ho vaig escriure al Foro, quant vaig poder veure al port de pescadors de Palma com alguns exemplars del grupet d'agrons blancs (Egretta garzetta) que per allí hiverna agafaven peixos (sadines, jarret o semblants) de rebutj dels pescadors. Volavet sobre l'aigua agafant-los amb el bec. Mai ho havia vist i, la veritat, és que me va sorprendre molt.

Salut,

Jordi