Un tudó mort despús ahir. Aquí es demostra la gran funció d'espargir llavors que realitza el tudó. He comés l'error de no contar les llavors de llentiscle, així i tot amb les fotos es pot fer una idea aproximada. Les llavors les he escampades per a reforestació. L'any passat o s'altra, si no ho record malament, vaig comptar uns vuit o dotze aglans dins el gavatx i estómac d'un tudó. És clar que n'hi ha que passen de llis, senceres, cap a l'intestí, són l'impost revolucionari de la planta per a la seva reforestació. Una salutació i esper no haver ferit la sensibilitat de ningú.
Joan Vicenç l’ha editat per darrera vegada el dia: dj. nov. 05, 2009 3:05 pm, en total s’ha editat 1 vegada.
Impressionants les fotos Joan! L'altre dia vaig contar 7 llavors de mata en una cagarada de busqueret de capell i pensava que era molt!
Pots confirmar si has trobat llavors senceres en cagarades de tudó? Ho dic perquè, en principi, amb un estómac especialment dissenyat per capolar llavors, no crec que els coloms en general siguin legítims dispersors de llavors. Les seves cagarades són autèntic puré i són, més bé, "predadors de llavors", provocant un perjudici a la planta. Els vertaders dispersors són petits aucells insectívors (algunes espècies de Túrdids, Sílvids i els estornells), amb estómacs poc potents, que a l'hivern canvien la seva dieta, per passar a ser bàsicament frugívora, ja que els fruits hivernals solen ser molt abundants (hi ha anys que no tant) i rics energèticament.
Pep
The "balance of nature" does not exist and perhaps never has existed. C.S. Elton
Molt bona observació Pep. Efectivament, els excrements dels coloms solen ser pasterades, que jo conegui. Dins l'estómac hi he trobat llavors senceres de llentiscle i l'any passat igualment hi vaig trobar aglans sencers dins l'estómac. En una altra ocasió em fixaré amb més detall en els budells. Gràcies. JV
De totes maneres, Pep, hem de pensar que si un falcó (o quin altre, un esparver, un falcó torter?) pega a un tudó, aquelles llavors queden allà on ha caigut i més prest o més tard és traslladat per altres depredadors. I una darrera cosa, l'any passat vaig poder observar com un rupit regurgitava llavors de marfull. Arreu del corral on es posava el rupit, en terra podia observar llavors de marfull. Pot fer el mateix un tudó?
Joan, jo també em vaig sorprendre en obrir el gavatx. Vaig trobar adien compartir-ho amb altres naturalistes mitjançant aquest fòrum.
Salut. JV
Joan Vicenç l’ha editat per darrera vegada el dia: dv. nov. 06, 2009 3:11 pm, en total s’ha editat 1 vegada.
Evidentment, de totes les llavors mobilitzades pels tudons, alguna pot arribar a germinar. Però el percentatge crec que ha de ser molt baix, diria que anecdòtic, per això els coloms no se consideren legítims dispersors de llavors.
És molt típic entre els legítims dispersors el regurgitar les llavors d'un cert tamany (va sortir fa temps una foto den S.Torrens d'un ropit regurgitant un pinyolet d'olivó): les petites, com les de Pistacia, passen per tot el digestiu i les més grossetes surten per on han entrat, com una egagròpila d'òliba, en bones condicions per germinar, si cauen al lloc adient. Això també és difícil, però torna a ser una qüestió probabilística: són tantes les llavors mobilitzades, que alguna cau en el lloc adient.
Pep
The "balance of nature" does not exist and perhaps never has existed. C.S. Elton