densitat brutal de nius de mèl·leres periurbanes

[Rafel Mas]

Bones,
mirau aquesta foto aèrea:



és una foto del nostres tarongers a son Pax, Palma. En una parcel·la petita de 5.000 metres quadrats enguany hem trobat 5 nius de mèl·lera T.merula.
Un dels 5 sembla haver fracassat ja que el niu ho era estable i ha tombat, i les formigues carnisseres s'han menjat els ous.

Amb punts vermells s'indiquen els nius de 2010. En groc els nius de l'any passat (que n'hi havia més, però he apuntat allà on he trobat restes enguany)

He penjat això per que begeu la alta densitat de nius que hi ha en un espai molt reduït. Pensau que les mèl.leres també són territorial i que els mascles defensen de forma ferotge el territori. Alguns dels nius estan a escassos 30 metres

En aquesta altra imatge podeu veure les distàncies entre nius:



Amb color cel he marcat un niu que hi ha de gafarró S.serinus

A ca els veinats els tarongers són més espessos i supòs que encara hi deu haver una densitat major...
Sorprenent no?

[Miguel McMinn]

Hola Rafel

Lo que describes se llama "synurbization": el ajuste de las poblaciones de animales a las condiciones urbanas (o humanizadas). Es un termino poco usado en la literatura científica.

Si revisas la bibliografía de los años 70-80, verás que la densidad de esta parcela no es muy elevada si se compara con otras poblaciones urbanas o semiurbanas de Europa. De todas formas creo que se debe ampliar la muestra (el número de parcelas) para obtener datos de densidad más robustos.

Creo que hay un trabajo que relaciona la alta densidad urbanas con lugares adecuadas para la nidificaición (disponibilidad de buenos lugares de nidificación).

No me extraña la densidad de nidos que has encontrado, incluso me esperaba una densidad superior a otras localidades de la Península y del Sur de Europa.

En un reciente trabajo en Bird Study, la supervivencia de T. merula en el Reino Unido se correlaciona positivamente con el grado de humanización. La supervivencia es menor en su hábitat natural. Puedes llegar a la conclusión de que la urbanización de Mallorca (jardines y campos de golf) favorece a las poblaciones de mèl·leres. No siempre el declive y la extinción de una especie es una señal de que algo no funciona.

Saludos

Miguel

[pepsunyer]

El que és segur és que en hàbitats forestals i agrícoles de Mallorca rarament supera les 2-3 colles/10 ha. No sembla una espècie que hagi incrementat la seva densitat per mor de la insularitat, com sí m'ho pareix el rossinyol.
Rafel, trob que val la pena fer-li un seguiment durant uns anys, inclús anellant polls, per documentar la "synurbization" aquesta (al Google surt cosa). Encara no ho he llegit, però imagin que la concentració és obligada pels escassos llocs on niar, no Mc?
Per cert, els que indiques són nius de colles diferents, no? Un any vaig comprovar a Sineu com una mateixa colla pujava 3 nierades la mateixa temporada, en nius diferents. I també vaig trobar un niu reutilitzat, segurament d'un any per l'altre, ja que tenia varis pisos.

Salut,
Pep

[Rafel Mas]

Uep, gràcie Miguel per la informació.
Pep, mirarem de fer una mica de seguiment d'aquestes colles. Del teu missatge entenc que una mateixa parella mantenia al mateix temps 2 o més nius?
o vols dir que feia 3 postes a loocs diferents?
Ara mateix a son Pax hi ha:
1) polls a punt de botar del niu
2) polls de 3 dies
3) polls d'un dia
4) ous a punt d'eclosionar

4 nius 4 colles pens. Ja ho aclarirem.
Pel que he vist no reutilitzen els nius, però record que ja ho havies comentat això de la reutilització. Molt interessant, malgrat extrany, la base de fang es sol fer malbé quan plou i no sembla lògic emprar un niu que segurament queda ple de paràsits hematòfags i detritívors, polls, etc.
salut!

[jordi muntaner]

Hola Raf i resta de forers,

Només volia dir-vos que la mèrlera ha colonitzat el sud de Mallorca fa pocs anys (25 o 30 com a molt). Jo vivia a la platja de Palma i puc assegurar-vos que no hi havia ni una. A Palma tampoc. Desgraciadament, no disposem d’informació per poder saber com va evolucionar a Mallorca aquesta espècie. Recordo que a la ciutat de Barcelona va passar igual ja que els anys setanta encara no hi havia arribat.

Pot ser seria interessant recollir informació entre gent del camp i caçadors de a on hi havia i a on no hi havia mèrleres fa 25 anys.

També hem pogut veure com s’expansionaven altres espècies per Mallorca, com el tudó (Columba palumbus), que més recentment va colonitzar tot el sud de Mallorca, a on ara és molt abundant, arribant fins a Cabrera. I dic el sud perquè per a on jo vivia i no sé exactament quina distribució tenia anteriorment per altres parts de Mallorca.

Salut,

Jordi