Els pinyols de garballó necessiten espais oberts ben il.luminats per a germinar, tal vegada sigui per això que no cresquin dins ses garrigues espesses i ombrívoles. En canvi sí que neixen i creixen bé dins pinars clars amb molta llum al sotabosc i a zones costeres sense arbres que els fagin ombra:
Garballons a les dunes de Can Picafort:
Garballons a un penya-segat de Estellencs:
"Dehesa" amb surers i garballons al terme municipal d´Arcos de la Frontera a Càdiz:
A la natura hi ha moltes llavors que només germinen si cauen a un lloc amb molta llum, ja que tenen un "letargo" intern que només es romp si les llavors reben rajos solars molt intensos. És la manera que té la natura d´evitar que neixin garballons petits just davall sa mare. No he vist mai cap animal menjant fruits de garballó, el que sí he comprovat per jo mateix és que la seva popa és ben gustosa i dolça. Si tenguessin més popa seríen inclús més bons que els datils de palmera datilera. Bastaría que un garballó sofrís una mutació espontània que li fés fer fruits amb més popa i ben aviat els veuríem comercialitzats com "delicatessen":
Salutacions: Joan