Vaja "merder" nomenclatural que hi ha respecte a les Rubias. A la web ANTHOS no hi ha qui s´aclari i el mateix passa a la web de Flora Iberica. Segons Anthos la Rubia balearica ssp. balearica no sería endèmica nostra sino que la localitza també a la costa mediterrània de la Península i a Canàries. En canvi si que dona com endèmica nostra la Rubia balearica ssp. caespitosa. I a la Rubia balearica sense llinatge la localitza a les Balears i també dins la mar com si fos un alga. Em sembla que en aquest cas és ben necessari que els botanics s´asseguin a negociar i es posin d´acord o als profans ens faràn tornar bojos.
Efectivament el nom de Rubia balearica es troba admès per Flora Iberica deixant com sinònim a Rubia angustifolia. A l’Herbari Virtual varem agafar el criteri general de seguir a Flora Iberica... manco excepcions.
El canvis de noms de les plantes és una “plaga” realment nefasta que dificulta moltíssim la gestió bibliogràfica, la divulgació de les plantes i el maneig de bases de dades. És obvi que si hi ha errors es tenen que corregir (com l’antic Anthyllis fulgurans, que era un Dorycnium), però molts de canvis de nom responen a qüestions burocràtiques o fins i tot de vanitat personal (per a posar el nom de l’autor a darrera del nom de l’espècie).
Si seguim la història del nom de Rubia angustifolia L. (especialment l’article den Lopez Gonzalez (Anales Jard. Bot. Madrid 53: 133-135) ), podrem veure fins a quin punt el tema del canvi de R. angustifolia a R. balearica és un tema molt burocràtic, basat en supòsits i especulacions sobre el que realment va veure i va descriure en Linneo al segle XVIII (1767), i que mai podrem saber amb seguretat. Sobre aquesta base especulativa (que la planta venia de Menorca i no de Mallorca) s’arriba a la conclusió de que Linneo no va veure les autèntiques Rubia endèmiques de Balears sinó una Rubia peregrina de fulles llargues i estretes. Llavors, aplicant un caramull d’arguments de caràcter més jurídics que científics, es passa per sobre de que no hi ha cap ambigüitat sobre a que planta ens referim quan ara parlam de Rubia angustifolia, i es canvia el nom d’aquesta planta:
Rubia balearica (Willk.) López Gonzalez (1995).
Però… ¡Alerta! El nou nom que inventa en López González resulta que... ¡¡ ja existia !! ... El va donar previament un tal Porta (botànic italià del segle XIX , aquell ja es va equivocar quan va descriure el Anthyllis fulgurans), per tant el nom inventat per en López era innecessari. Segons això tindriem que utilitzar aquest nom:
Rubia balearica (Willk.) Porta (1887).
El resultat és un procés de confusió realment nefast, que podria haver-se estalviat si s’hagés acceptat el supòsit de que Linneo va veure les plantes de Balears però segurament amb una etiqueta equivocada que posava “Menorca” (on no viu aquesta planta) en lloc de “Mallorca”.
Aquesta confusió s’incrementa amb la Rubia endèmica de Cabrera que, donat que es va descriure com varietat de Rubia angustifolia, ha seguit la següent història:
- Descrita com Rubia angustifolia var caespitosa per en Font Quer & Marcos (1936)
- Es va pujar de categoria a Rubia angustifolia subsp. caespitosa per J.A. Rosselló, M. Mús, N. Torres & J.Ll. Gradaille (1993)
- Desprès de l'article den López es va canvia el nom a Rubia balearica subsp. caespitosa, però ara el canvi el signen J.A. Rosselló, M. Mús & Ll. Sàez (1997).
- Mes tard es torna a pujar de categoria: Rubia caespitosa, ara sota el criteri només de J.A. Rosselló (2006).
- Flora Ibèrica no admet aquest darrer criteri i la manté a nivell de subespècie.
Científicament ? en aquest cas no veig cap raó científica per canviar de nom, pot ser Rubia balearica és més fashion però res més. Jo utilitzo el nom que millor me doni a tendre amb els que m'escolten.
¡¡¡Ah!!! i si voleu saber com diferenciar les Rubia angustifolia de Cabrera de les de Mallorca dir-vos que teniu que mirar que tengui tres mutacions puntals a la regió ITS-1 de l'ADN dels ribosomes (Flora Montiberica 34, pag 5-6, 2006). Si no comprovam que té aquestes mutacions, mmmmmm, no sé no sé no sé, si podriem estar ben segurs...
Joan
PS. Pere, m'ha encantat la teva foto de la Rubia
PS2. Joan, la pàgina d'Anthos està errada, no és que faci una interpretació diferent de la Rubia angustifolia/balearica. Simplement és que el mapa està malament.
Joan, ets un artista per a aclarir les coses més envitricollades. Com es nota la teva vocació didàctica i la teva professionalitat.
Jo duia un tal "berengenal" mental amb les Rubias que no en treia aclarícia. A la fí, amb les teves aclaridores explicacions i les magnífiques fitxes de l´Herbari Virtual, ara crec que ja tenc clar tot aquest tema:
Avui horabaixa de tard, quan he sortit de la feina, me n´he anat a una paret aprop de Biniaraix on sabía que hi creixíen moltes Rubias. He tengut sort i n´he trobades dues juntes a una mateixa paret que mira al Sud. Una crec que és Rubia peregrina ssp. peregrina i l´altra és l´endèmica Rubia angustifolia ssp. angustifolia:
El sol ja es ponía i he dessistit de fer fotos tipus macro dels detalls.
Salutacions: Joan
Joan Bibiloni l’ha editat per darrera vegada el dia: ds. juny 26, 2010 12:06 am, en total s’ha editat 1 vegada.
Fulles verticil.lades amples i de color verd clar amb aculéols o agullons retrorsos:
Fruits madurant l´octubre de l´any passat:
Rubia angustifolia ssp. angustifolia:
Fulles estretes, molt trecadisses, de color verd obscur un poc grisenc, també amb agullons retrorsos:
Fruits tipus drupa que si s´esclafen entre els dits queden ben tenyits de morat. Els fruits carnosos son la diferència més significativa respecte als Galium, que morfològicament son plantes molt parescudes a les Rubia, però tenen uns fruits secs i a vegades pilosos:
Me falten la Rubia peregrina ssp. longifolia, que esper trobar un dia d´aquests i la Rubia angustifolia ssp. caespitosa de Cabrera, illeta que encara no he visitat mai.
Aquí van unes fotos de la Rubia peregrina ssp. longifolia que, com el seu mateix nom indica, té les fulles més estretes y llargues que la subespecie peregrina. També té un color més obscur, excepte els brots tendres que quan envelleixen s´obscureixen:
Comparau aquestes fulles amb les de la foto de la subespecie peregrina que vaig posar l´altre día:
Resulta que és més frequent del que em pensava, però jo la confonía amb Galium. Ara que ja m´he empapat amb les característiques identificatives de les Rubias crec que ja les sabré distingir sense problemes.