Hola de nou.
Bé, davant les excel·lents explicacions sobre la distribució d'espècies i subespècies d'en Mac, no tenc jo res a afegir. És curiós lo d'aquesta espècie, fins a l'any 2005 crec que no es va produir la 1ª cita a Espanya, però ara cada any se'n veuen més, supòs que pel fet que cada vegada hi ha més gent observant les gavines, i que s'ha avançat en la seva identificació. Aquests darrers dies hi ha una petita "invasió" de cachinnans a Espanya, se n'han vist prop de mitja dotzena.
La identificació no és complicada si un sap a on mirar. Per als individus de primer hivern (com és el cas de l'au vista al Port de Palma) el més fàcil de mirar i el més destacable és la forma de cap i bec. El bec és prim i llarg, de mandíbules paral·leles (sense el gonys tan marcat que presenta la michahellis), i el cap té forma de pera. Els detalls del plomatge ja són més subtils, però no és impossible identificar l'espècie només per la ploma (de fet, quan jo vaig trobar aquesta au, tenia el cap i el bec amagats darrera l'ala, ja que es trobava dormint, i va ser el plomatge el que em va fer mirar-me-la amb calma, ja que era diferent). Té també tíbies i ales llargues. Tot plegat, la seva silueta al terra recorda la d'una gavina de bec fi (Larus genei) enorme. Quan aixeca les ales se li veuen les axil·les blanques (al menys l'au que jo vaig veure les hi tenia. Pel que he llegit pot haver-hi exemplars amb les axil·les més semblants a les de michahellis).
Qui vulgui aprofundir més, pot entrar a
http://www.rarebirdspain.net/arbsi028.htm (en castellà). Molt bones fotos d'aquesta espècie es poden trobar a les webs de gavines europees o al google mateix.
Com que estic segur que aquesta explicació a més de dos vos haurà parescut avorrida, i com que no tot han de ser gavines rares, vos pas una imatge d'una gavina molt més comuna que es va posar a descansar a pocs metres de mi mentre em mirava la cachinnans, i és clar, no vaig poder evitar fer-li un retrato :-)
Salut!
Ah! Mac, jo no estic subscrit al foro BirdingGulls, si vols enviar tu la cita, perfecte!
I una darrera nota que no té a veure amb gavines (bé, una mica sí). Segueix al Port la titina britànica Motacilla alba yarrellii. Poc a poc va mudant la ploma i cada vegada és més fosca, crec que serà un mascle. Sempre es mou per allà on hi ha gavines, cerca l'aliment entre els restes de menjar que sempre hi ha on les gavines hi descansen.
Amor, alenteix-te. El final mai és tan divertit com l'inici. Per favor, continua essent un infant en algun lloc del teu cor.
Original of the species, U2