Aquesta setmana he estat a València i he aprofitat per visitar, alguns horabaixes, tant l’Albufera valenciana com la Marjal dels Moros.
A l’Albufera vaig comptar amb la inestimable companyia d’en Bosco Dies, tècnic de la Conselleria de Medi Ambient que fa feina al Parc Natural des de fa molts anys, i ornitòleg expert. El primer dia em va mostrar la zona de Reserva del Racó de l’Olla, restaurada (quasi es podria dir que creada) fa prop de 20 anys i en la qual hi ha una densitat d’aus impressionant. Per a que vos faceu una idea, només entre llambritges (Sterna hirundo, S.sandvicensis, S.albifrons, S.nilotica) i petites gavines (Larus ridibundus, L.genei, L.melanocephalus) ja sumen més de 6.000 colles reproductores!
Les illetes de nidificació fetes amb sorres i llims per a aquestes i altres espècies requereixen d’un petit manteniment anual a acabaments d’hivern, per deixar-les a punt per a quan arribin els reproductors. L’èxit és més que notable i constitueixen un clar exemple de bona feina feta.
Quan vaig visitar la zona la majoria d’aus ja havien surat els polls i les colònies es trobaven quasi buides, així i tot vaig poder contemplar uns quants centenars d’aus. Com a curiositat, dir que vàrem veure una L.genei anellada amb PVC de lectura a distància que estava alimentant un poll volander. En Bosco va llegir l’anella i va resultar ser la 4TF, precissament la mateixa au que jo havia vist i fotografiat (adjunt la foto) a s’Albufera de Mallorca el 3 de maig de 2006!! És la segona vegada que em passa un fet similar, que vaig a l’Albufera de València i veig una au que abans havia vist i fotografiat a s’Albufera de Mallorca. Un exemple més que les diferents zones humides de la mediterrània occidental estan, d’una o altra manera, interrelacionades.
En Bosco em dugué després a veure una nova Reserva de més de 30 hectàrees, creada fa molt poc (de fet, la restauració va acabar fa cosa d’un any) i que té la funció de filtre verd: la Reserva del Tancat de Milia, envoltada per arrossars. Al filtre verd arriben les aigües d’una depuradora i, després de passar per tota una sèrie de llacunes de poca fondària sembrades amb diferents plantes aquàtiques (Typha, Phragmites, Scirpus...), les aigües s’aboquen a una darrera llacuna en la que s’ha ubicat un observatori i s’han fet més illetes de nidificació. Finalment, d’aquí les aigües són abocades al lluent de l’Albufera (el llac central). Vàrem estar parlant amb un tècnic de la Reserva encarregat de la seva gestió i ens va explicar una mica el seu funcionament. Els resultats són igualment espectaculars, en Bosco diu que és una mena de “fast-food” on hi van moltes aus a alimentar-se i, certament, hi havia aus per tot! Centenars de guatleretes de mar (Glareola pratincola), fumarells negres i carablancs (Chlidonias niger i Chl. hybridus), llambritges de diferents castes, ibis negres (Plegadis falcinellus), becvermells (Netta rufina), avisadors (Himantopus himantopus), limícoles migrants de variades espècies, fins i tot un escuraflascons de bec fi (Phalaropus lobatus).
Pens que aquestes Reserves o filtres verds són ben necessàries a Mallorca! Per exemple, entre Sa Pobla (i la seva depuradora) i s’Albufera, per evitar que les aigües fecals arribin al Parc Natural, o al Prat de Sant Jordi, o a molts altres llocs. Ben gestionades, poden acomplir al menys una triple funció: conservacionista, ja que en elles s’alimenten, descansen i nidifiquen moltes espècies; educativa i d’ús públic, ja que poden suportar observatoris i itineraris creats a mida; i científica, per exemple per estudiar la colonització per espècies oportunistes i la rapidesa de les successions vegetals. Tant de bo els nostres polítics s’adonin ben aviat que la inversió que requereixen aquestes Reserves o filtres verds es veu compensada de sobres per tots els valors que atresoren i funcions que acompleixen. A València, amb uns problemes ambientals molt semblants als nostres, ja ho han entès!
El dia següent visitàrem una altra Reserva que també es va crear amb la funció de filtre verd, la Reserva del Tancat de la Pipa, d’unes quaranta hectàrees. Aquesta Reserva du uns anys més de funcionament i els ecosistemes (tant els submergits com els aeris) es troben ja més madurs. A simple vista pareix que hi ha moltes menys aus, ja que no es produeixen explosions d’invertebrats (d’espècies oportunistes) que atreguen als larolimícoles, com sí passa a la Reserva de Milia de recent creació. Però la diversitat d’ambients i d’aus probablement sigui més alta, amb fotges banyudes (Fulica cristata), bitó (Botaurus stellaris), “bigotudo” (Panurus biarmicus), etc.
Aquesta Reserva té una altra peculiaritat, i és que en ella es va crear un ullal! Per a això, es va perforar a més de 200 metres de fondària per accedir a les aigües cristal•lines de l’aquífer. No sé si realment compensa fer un actuació d’aquest estil (imagin que molt costosa pressupostàriament), però lo cert és que algunes de les espècies més sensibles i que es troben en un pitjor estat de conservació es refugien als voltants d’aquest ullal. Si voleu més informació sobre aquesta Reserva, la seva restauració i la funció dels filtres verds, podeu anar a http://www.tancatdelapipa.net/default.aspx
A part de l’Albufera de València, també vaig anar dos horabaixes a la Marjal dels Moros. Vaig visitar dues zones, una que ja coneixia, i l’altre que ha estat creada fa poc. La zona que ja coneixia és una zona de nidificació de larolimícoles, amb illetes de nidificació arenoses que fan servir guatleretes de mar, llambritges, llambritges menudes, avisadors i picaplatges (Charadrius sp.). L’any passat la varen envoltar d’uns murs de terra per evitar molèsties per part dels visitants, ja que es troba aferrada a la platja, i pareix que l’actuació ha funcionat bastant bé, basant-me únicament amb les bones xifres de llambritges que vaig veure.
La zona “nova” és una llacuna de nova creació, vaig calcular que de devers 8 o 10 hectàrees com a mínim, que a tenor del seu nom (“bassa de la fotja de banyetes”) té entre els seus objectius ajudar a la recuperació d’aquesta espècie en perill d’extinció. Quan la vaig visitar es trobava parcialment aixuta, imagin que a l’hivern deu tenir uns quants pams d’aigua per tot arreu. A la part central té també una illeta de nidificació. La llàstima d’aquesta llacuna és que crec que ha estat feta com a compensació per la construcció d’un mega-polígon industrial (crec que diuen que el major d’Europa) als voltants de la marjal, una autèntica aberració ambiental! Però vaja, la llacuna en sí, sense tenir en compte aquesta consideració, ha estat ben planificada i ben executada.
Són només alguns exemples de restauració i recuperació ambiental que vaig poder observar, que pens que poden servir de model ja que, pel que vaig veure i pel que em varen contar els tècnics de la zona, han presentat molt bons resultats.
Salut!
