Hola Pere:
Ja que en Magí no ha vist sa teva pregunta, te respondré jo. Aquesta falguereta es absolutament diminuta, tan menuda que per a veure-la has de caminar acalat amb sa cara a dos pams de terra i així i tot acabes trepitjant-la. Veure-la encara es fa més difícil per ses altres herbetes que creixen devora i que les mig tapen. A simple vista pareix una planteta de gespa amb tres o quatre fulletes lanceolades un poc més amples aprop de sa punta. Son gruixadetes, carnosetes. Aquest detall s´aprecía millor acariciant una fulleta entre es dits. Ses que jo he vist mideixen entre un i quatre centímetres. Me les va mostrar en Joan Rita un horabaixa en que vaig veure per primera vegada dues de ses falguetes més rares i extranyes de sa nostra flora: Ophioglossum lusitanicum i Marsilea strigosa. Sempre li estaré agraït. Sense sa seva generositat mai hagués aconseguit veure-les al natural.
Viuen damunt sa molsa que cobreix sa terra prima de clarianes de garrigues a plena llum entre estepes, romanins, orquídies, esparregueres, cebes marines, mates, crocus endèmics, ullastres, etc...Aquestes garrigues han de tenir unes caracteístiques especials: terra prima damunt roques calcàries, molt seques en plè estiu i molt humides a sa tardor i hivern, humitat que es manté gràcies a sa impermeabilitat de ses roques. Solen creixer en grups nombrosos, de manera que és molt dificil caminar entre elles sense acabar trepitjant-ne qualcuna. Enmig de sa roseta de fulles surten una o dues fulles fèrtils modificades que creixen erectes i duen dues files d´esporangis. Si no m´equivoc, a partir d´ara i fins es més d´abril es produirà s´esporulació i serà es moment idoni per a fotografiar es seus curiosos esporangis.
Que passis un bon horabaixa: Joan