Un comportament sorprenent
- Maties Rebassa
- Member
- Entrades: 1030
- Membre des de: dl. gen. 07, 2008 5:52 pm
Un comportament sorprenent
Aquests dies he estat espectador d'un comportament sorprenent en els rossinyols bords (Cettia cetti), que vos pas a relatar.
Els r.bords de s'Albufera, quan arriba la primavera, tenen un comportament territorial que en Pere crec que anomena "ball d'ales": dos mascles de territoris contigus es situen un a prop de l'altre, a la frontera dels 2 territoris, i comencen a fer bategar ràpidament l'ala que dóna cap a l'altre mascle. Això el poden repetir durant uns minuts, de vegades a distàncies molt curtes (prop d'un metre entre mascle i mascle), cantant tot el temps per donar a entendre que ells són els "amos" del seu territori. Però aquesta primavera he vist com encara anaven una mica més enfora.
Farà 2 setmanes, vaig veure com 2 mascles, just darrera el Bishop I, es mantenien a només pocs centímetres un de l'altre, al terra just enmig del camí que va als observatoris, cantant alternativament i bategant les ales frenèticament i donant voltes un respecte a l'altre. Estaven tan excitats amb aquest comportament, que em varen deixar observar-los a només 1 metre de distància. De fet, si donava una passa més, els trepitjava. Varen estar així uns minuts, primer al terra, després pujant branqueta a branqueta per un petit om de no més d'un metre d'altura, situant-se sempre un vora l'altre i cantant i bategant les ales. De fet els vaig deixar tal i com els havia trobat, marcant territori d'aquesta manera tan peculiar.
Avui, passejant amb en David per la zona, hem trobat 2 r.bords barallant-se al terra, agafats pel cap i estirats just al mig del camí dels Bishops, que si en David no els veu crec que els hauríem trepitjat! De fet, els he agafat amb la mà, he estirat un a un els dits de cada un dels exemplars per a que amollés el cap o el coll de l'altre exemplar, i quan han estat separats (vos assegur que estaven agafats ben fort) els he amollat.
Sorprenet, no? Que per defensar el seu territori deixin anar qualsevol tipus de vigilància de possibles depredadors, i que fins i tot es deixin capturar sense cap dificultat per un potencial depredador, em pareix excessiu. Un comportament que, evolutivament parlant, no pareix que hagi de donar avantatges als que el fan servir, més bé el contrari!
No he consultat bibliografia per saber si aquest comportament ja està descrit o no, imagin que sí. En tot cas, llàstima no haver duit càmera per fer algunes fotos.
Salut!
Els r.bords de s'Albufera, quan arriba la primavera, tenen un comportament territorial que en Pere crec que anomena "ball d'ales": dos mascles de territoris contigus es situen un a prop de l'altre, a la frontera dels 2 territoris, i comencen a fer bategar ràpidament l'ala que dóna cap a l'altre mascle. Això el poden repetir durant uns minuts, de vegades a distàncies molt curtes (prop d'un metre entre mascle i mascle), cantant tot el temps per donar a entendre que ells són els "amos" del seu territori. Però aquesta primavera he vist com encara anaven una mica més enfora.
Farà 2 setmanes, vaig veure com 2 mascles, just darrera el Bishop I, es mantenien a només pocs centímetres un de l'altre, al terra just enmig del camí que va als observatoris, cantant alternativament i bategant les ales frenèticament i donant voltes un respecte a l'altre. Estaven tan excitats amb aquest comportament, que em varen deixar observar-los a només 1 metre de distància. De fet, si donava una passa més, els trepitjava. Varen estar així uns minuts, primer al terra, després pujant branqueta a branqueta per un petit om de no més d'un metre d'altura, situant-se sempre un vora l'altre i cantant i bategant les ales. De fet els vaig deixar tal i com els havia trobat, marcant territori d'aquesta manera tan peculiar.
Avui, passejant amb en David per la zona, hem trobat 2 r.bords barallant-se al terra, agafats pel cap i estirats just al mig del camí dels Bishops, que si en David no els veu crec que els hauríem trepitjat! De fet, els he agafat amb la mà, he estirat un a un els dits de cada un dels exemplars per a que amollés el cap o el coll de l'altre exemplar, i quan han estat separats (vos assegur que estaven agafats ben fort) els he amollat.
Sorprenet, no? Que per defensar el seu territori deixin anar qualsevol tipus de vigilància de possibles depredadors, i que fins i tot es deixin capturar sense cap dificultat per un potencial depredador, em pareix excessiu. Un comportament que, evolutivament parlant, no pareix que hagi de donar avantatges als que el fan servir, més bé el contrari!
No he consultat bibliografia per saber si aquest comportament ja està descrit o no, imagin que sí. En tot cas, llàstima no haver duit càmera per fer algunes fotos.
Salut!
Amor, alenteix-te. El final mai és tan divertit com l'inici. Per favor, continua essent un infant en algun lloc del teu cor.
Original of the species, U2
Original of the species, U2
- Pep Amengual
- Member
- Entrades: 64
- Membre des de: dl. gen. 14, 2008 9:30 am
Hola Maties y demás foreros.
La verdad es que es muy peculiar lo que cuentas y la verdad es que no se me ocurre ninguna explicación evolutiva de este comportamiento, que aunque nunca lo he observado en el ruiseñor bastardo si en otras especies......yo les he bautizado "pelea de puñetazos" porque como tú dices llega un momento tan alto de agresividad "y concentración" de los contrincantes que no ven más allá del macho que tienen delante.
Es posible que esto suceda "solo" cuando ambos machos se ven muy equilibrados en fuerzas despues de realizar "el baile de las alas" y ninguno se inhiba (en el caso de los paseriformes pequeños el inhibidor de la agresividad es la huida).
Desde un punto de vista evolutivo pienso que estos enfrentamientos "tan atroces" no son normales (más bien creo que llegan "a las manos ciegas" en contadas ocasiones) y por ello no tenga una carga importante en la selección natural.
No obstante, la probabilidad de depredación en estos casos sería altisima (tú mismo has podido depredar "A LOS DOS!) y no parece que fuera a ser premiado por la evolución un masivo comportamiento de la especie en este sentido.
Valeeee ya me callo.
UN ABRAZO
JOSE LUIS MARTINEZ
La verdad es que es muy peculiar lo que cuentas y la verdad es que no se me ocurre ninguna explicación evolutiva de este comportamiento, que aunque nunca lo he observado en el ruiseñor bastardo si en otras especies......yo les he bautizado "pelea de puñetazos" porque como tú dices llega un momento tan alto de agresividad "y concentración" de los contrincantes que no ven más allá del macho que tienen delante.
Es posible que esto suceda "solo" cuando ambos machos se ven muy equilibrados en fuerzas despues de realizar "el baile de las alas" y ninguno se inhiba (en el caso de los paseriformes pequeños el inhibidor de la agresividad es la huida).
Desde un punto de vista evolutivo pienso que estos enfrentamientos "tan atroces" no son normales (más bien creo que llegan "a las manos ciegas" en contadas ocasiones) y por ello no tenga una carga importante en la selección natural.
No obstante, la probabilidad de depredación en estos casos sería altisima (tú mismo has podido depredar "A LOS DOS!) y no parece que fuera a ser premiado por la evolución un masivo comportamiento de la especie en este sentido.
Valeeee ya me callo.
UN ABRAZO
JOSE LUIS MARTINEZ
Uep a tots,
jo també he vist aquest comportament a sa bufera i de molt a prop. Exactament com ho descriu en Maties ho vaig veure fa uns anys prop de l'aguait del gran canal. Una sola ala i com si es pegassi galtades "que te pego leche!"
En un video de la BBC 2 arners Alcedo athis s'enganxaven amb els becs a les ales i es deixaven caure a l'aigua del riu i es deixaven endur corrent avall. Pareixia que havien de morir ofegats. Amb això en un revolt del riu surt un visó i zas! n'agafa un. L'altre es queda amb una cara de colló com dient "què ha passat?"
Realment els haurien de donar el premi "Darwin". Jo tampoc veig que això sigui massa beneficiós en termes d'evolució.
salut!
jo també he vist aquest comportament a sa bufera i de molt a prop. Exactament com ho descriu en Maties ho vaig veure fa uns anys prop de l'aguait del gran canal. Una sola ala i com si es pegassi galtades "que te pego leche!"
En un video de la BBC 2 arners Alcedo athis s'enganxaven amb els becs a les ales i es deixaven caure a l'aigua del riu i es deixaven endur corrent avall. Pareixia que havien de morir ofegats. Amb això en un revolt del riu surt un visó i zas! n'agafa un. L'altre es queda amb una cara de colló com dient "què ha passat?"
Realment els haurien de donar el premi "Darwin". Jo tampoc veig que això sigui massa beneficiós en termes d'evolució.
salut!
- Maties Rebassa
- Member
- Entrades: 1030
- Membre des de: dl. gen. 07, 2008 5:52 pm
L'altre dia hi tornava a haver 2 r.bords darrera el Bishop I barallant-se a les totes, imagin que eren els mateixos que les altres vegades. Un d'ells tenia el cap ben pelat, supòs que de tant d'enganxar-se amb el seu contrincant! Quin caràcter que tenen aquests bergants!
Amor, alenteix-te. El final mai és tan divertit com l'inici. Per favor, continua essent un infant en algun lloc del teu cor.
Original of the species, U2
Original of the species, U2
- Xavi Llabrés
- Member
- Entrades: 88
- Membre des de: dl. gen. 07, 2008 2:38 pm
Bones,
Per el que no ho hagi vist mai:
http://www.miradanatural.es/foto.php?id ... a=2&busca=
Fa uns anys jo també ho vaig veure amb P.domesticus.
Salut!
Per el que no ho hagi vist mai:
http://www.miradanatural.es/foto.php?id ... a=2&busca=
Fa uns anys jo també ho vaig veure amb P.domesticus.
Salut!
A falta de grua, bó és xàtxero cendrós
- Maties Rebassa
- Member
- Entrades: 1030
- Membre des de: dl. gen. 07, 2008 5:52 pm
Ja tornen estar "a lo seu" els mascles de rossinyol bord, situant-se un a tocar de l'altre, cantant alternativament i fent el peculiar "ball d'ales", com si d'un combat de boxe es tractés.
I quan estan tan excitats no reparen en la gent. Jo estava a 2 o 3 metres de distància fent algunes fotos i ells passant de jo. Així dóna gust :-))


Salut!
I quan estan tan excitats no reparen en la gent. Jo estava a 2 o 3 metres de distància fent algunes fotos i ells passant de jo. Així dóna gust :-))


Salut!
Amor, alenteix-te. El final mai és tan divertit com l'inici. Per favor, continua essent un infant en algun lloc del teu cor.
Original of the species, U2
Original of the species, U2
- Gil Panadés
- Member
- Entrades: 202
- Membre des de: dc. gen. 09, 2008 8:45 am