Un comportament sorprenent
Publicat: dt. abr. 27, 2010 9:22 pm
Aquests dies he estat espectador d'un comportament sorprenent en els rossinyols bords (Cettia cetti), que vos pas a relatar.
Els r.bords de s'Albufera, quan arriba la primavera, tenen un comportament territorial que en Pere crec que anomena "ball d'ales": dos mascles de territoris contigus es situen un a prop de l'altre, a la frontera dels 2 territoris, i comencen a fer bategar ràpidament l'ala que dóna cap a l'altre mascle. Això el poden repetir durant uns minuts, de vegades a distàncies molt curtes (prop d'un metre entre mascle i mascle), cantant tot el temps per donar a entendre que ells són els "amos" del seu territori. Però aquesta primavera he vist com encara anaven una mica més enfora.
Farà 2 setmanes, vaig veure com 2 mascles, just darrera el Bishop I, es mantenien a només pocs centímetres un de l'altre, al terra just enmig del camí que va als observatoris, cantant alternativament i bategant les ales frenèticament i donant voltes un respecte a l'altre. Estaven tan excitats amb aquest comportament, que em varen deixar observar-los a només 1 metre de distància. De fet, si donava una passa més, els trepitjava. Varen estar així uns minuts, primer al terra, després pujant branqueta a branqueta per un petit om de no més d'un metre d'altura, situant-se sempre un vora l'altre i cantant i bategant les ales. De fet els vaig deixar tal i com els havia trobat, marcant territori d'aquesta manera tan peculiar.
Avui, passejant amb en David per la zona, hem trobat 2 r.bords barallant-se al terra, agafats pel cap i estirats just al mig del camí dels Bishops, que si en David no els veu crec que els hauríem trepitjat! De fet, els he agafat amb la mà, he estirat un a un els dits de cada un dels exemplars per a que amollés el cap o el coll de l'altre exemplar, i quan han estat separats (vos assegur que estaven agafats ben fort) els he amollat.
Sorprenet, no? Que per defensar el seu territori deixin anar qualsevol tipus de vigilància de possibles depredadors, i que fins i tot es deixin capturar sense cap dificultat per un potencial depredador, em pareix excessiu. Un comportament que, evolutivament parlant, no pareix que hagi de donar avantatges als que el fan servir, més bé el contrari!
No he consultat bibliografia per saber si aquest comportament ja està descrit o no, imagin que sí. En tot cas, llàstima no haver duit càmera per fer algunes fotos.
Salut!
Els r.bords de s'Albufera, quan arriba la primavera, tenen un comportament territorial que en Pere crec que anomena "ball d'ales": dos mascles de territoris contigus es situen un a prop de l'altre, a la frontera dels 2 territoris, i comencen a fer bategar ràpidament l'ala que dóna cap a l'altre mascle. Això el poden repetir durant uns minuts, de vegades a distàncies molt curtes (prop d'un metre entre mascle i mascle), cantant tot el temps per donar a entendre que ells són els "amos" del seu territori. Però aquesta primavera he vist com encara anaven una mica més enfora.
Farà 2 setmanes, vaig veure com 2 mascles, just darrera el Bishop I, es mantenien a només pocs centímetres un de l'altre, al terra just enmig del camí que va als observatoris, cantant alternativament i bategant les ales frenèticament i donant voltes un respecte a l'altre. Estaven tan excitats amb aquest comportament, que em varen deixar observar-los a només 1 metre de distància. De fet, si donava una passa més, els trepitjava. Varen estar així uns minuts, primer al terra, després pujant branqueta a branqueta per un petit om de no més d'un metre d'altura, situant-se sempre un vora l'altre i cantant i bategant les ales. De fet els vaig deixar tal i com els havia trobat, marcant territori d'aquesta manera tan peculiar.
Avui, passejant amb en David per la zona, hem trobat 2 r.bords barallant-se al terra, agafats pel cap i estirats just al mig del camí dels Bishops, que si en David no els veu crec que els hauríem trepitjat! De fet, els he agafat amb la mà, he estirat un a un els dits de cada un dels exemplars per a que amollés el cap o el coll de l'altre exemplar, i quan han estat separats (vos assegur que estaven agafats ben fort) els he amollat.
Sorprenet, no? Que per defensar el seu territori deixin anar qualsevol tipus de vigilància de possibles depredadors, i que fins i tot es deixin capturar sense cap dificultat per un potencial depredador, em pareix excessiu. Un comportament que, evolutivament parlant, no pareix que hagi de donar avantatges als que el fan servir, més bé el contrari!
No he consultat bibliografia per saber si aquest comportament ja està descrit o no, imagin que sí. En tot cas, llàstima no haver duit càmera per fer algunes fotos.
Salut!
