Lògicament la feina no seguia cap mètode científic i simplement anava anotant dia, hora, estat i UTM de tots els ocells que trobava morts, per la qual cosa les zones més “prospectades” són les properes a Palma, per on més dies sortia i no apareix cap ocell com anneres o limícoles que segur es troben per la zona de Campos o sa Pobla.
Com a curiositat dir que el primer any va ser complet de gener a octubre i tot i fer molts més dies, encara competia i lògicament entrenava a molta més velocitat i en conseqüència veia molt menys cadàvers; els dos darrers anys vaig fer només trenta i pocs dies i tots hivernals, la qual cosa es nota en les espècies trobades.

Em fixo ara com el ritme de trobada era pràcticament 1 cada hora (excepte el primer any que corria massa) i em sorprèn que sempre que he vist estudis sobre mortalitat d’ocells a les carreteres surten xifres que em semblen desproporcionades, tot i que ja dic no seguia cap mètode científic si passava moltes hores a la carretera i no em quedava cap cadàver sense trobar.
Coincideix amb el recentment publicat Atles en que el busqueret de cap negre es el més abundant alla i el més atropellat i em crida l'atenció la gran quantitat de ropits trobats; ja dic no preten ser un estudi científic i és simplement una curiositat.
Ja direu que vos sembla.