Bones, he encetat aquest tema per veure si podem anar recopilant informació sobre tots aquests elements (caixes niu, menjadores...) i anar aprenent entre tots.
Acab de comprar dues caixes niu i m'agradaria escoltar els vostres consells. Vos han funcionat les que teniu? Quines espècies les han emprat? Amb quina orientació les heu penjat? A quin hàbitat les teniu?
I sobre les menjadores, quines espècies les empren i amb què les alimentau? En aquest post ja hi ha bastanta informació (amb la super-menjadora d'en Biel com a element destacat!) viewtopic.php?id=1863, però la podríem anar completant a poc a poc. Jo he comprat una pastilla de greix que he penjat d'un arbre, de moment sense èxit però quan hi detecti moviment ja vos aniré informant.
Salut!
Caixes niu, menjadores i similars
-
Maties Rebassa
- Member
- Entrades: 1030
- Membre des de: dl. gen. 07, 2008 5:52 pm
Caixes niu, menjadores i similars
Amor, alenteix-te. El final mai és tan divertit com l'inici. Per favor, continua essent un infant en algun lloc del teu cor.
Original of the species, U2
Original of the species, U2
-
Jose Luis Martinez
Hola Maties.
El mundo de las cajas nido es apasionante.
De momento solo responderé a unas cuantas cuestiones, por que sino me extendería demasiado.
Los potenciales hospedadores entre las aves en Baleares son: Gorrión molinero (Passer montanus), Gorrión común (Passer dometicus), Carbonero común (parus major) y Herrerillo común (Cyanistes caeruleus). De forma ocasional puedes encontrar nidos de chochin (Troglodytes troglodytes), aunque casi nunca llegan a realizar la puesta porque a la hembra no le gusta la entrada tan ancha y Pep Sunyer en sus cajas encontró un caso de Torcecuello (Jynx torquilla).
No obstante existen cajas nido para una multitud de especies, dependientes del diámetro de la entrada, el tamaño interior (volumen) y la ubicación.
Con respecto a la orientación, parece que en Baleares no tiene la mayor importancia (casi todos los estudios que marcan este parámetro como importante son del norte de Europa, donde si es importante). Una variable que estamos estudiando y que quizás no sea banal en Mallorca es la insolación de los nidales. Solo cabe pensar que en Mallorca una caja (aunque sea de madera porosa o de mezclas de serín y cemento) con más de 8 horas directas de sol en pleno mayo, pueden incidir en una selección negativa.
Bueno espero haber aportado algo, aunque para quién le interese tengo un manual de manejo de nidales para paseriformes hecho de mi propia cosecha (4 años trabajando con nidales en Madrid), El problema es que solo lo tengo en papel.
JOSE LUIS MARTINEZ
El mundo de las cajas nido es apasionante.
De momento solo responderé a unas cuantas cuestiones, por que sino me extendería demasiado.
Los potenciales hospedadores entre las aves en Baleares son: Gorrión molinero (Passer montanus), Gorrión común (Passer dometicus), Carbonero común (parus major) y Herrerillo común (Cyanistes caeruleus). De forma ocasional puedes encontrar nidos de chochin (Troglodytes troglodytes), aunque casi nunca llegan a realizar la puesta porque a la hembra no le gusta la entrada tan ancha y Pep Sunyer en sus cajas encontró un caso de Torcecuello (Jynx torquilla).
No obstante existen cajas nido para una multitud de especies, dependientes del diámetro de la entrada, el tamaño interior (volumen) y la ubicación.
Con respecto a la orientación, parece que en Baleares no tiene la mayor importancia (casi todos los estudios que marcan este parámetro como importante son del norte de Europa, donde si es importante). Una variable que estamos estudiando y que quizás no sea banal en Mallorca es la insolación de los nidales. Solo cabe pensar que en Mallorca una caja (aunque sea de madera porosa o de mezclas de serín y cemento) con más de 8 horas directas de sol en pleno mayo, pueden incidir en una selección negativa.
Bueno espero haber aportado algo, aunque para quién le interese tengo un manual de manejo de nidales para paseriformes hecho de mi propia cosecha (4 años trabajando con nidales en Madrid), El problema es que solo lo tengo en papel.
JOSE LUIS MARTINEZ
Sí que és apassionant el mon de les caixes-niu, perquè te permet seguir amb molt de detall la reproducció d’uns aucells generalment difícils d’observar dins el bosc.
Si xerram de Passeriformes, les caixes haurien d’anar enfocades als Pàrids (el ferrerico és una de les poques espècies que preda sobre les erugues de processionària), i ser col•locades sobretot en pinars, on manquen els forats naturals. El model del Ministeri (caseta rectangular de poc menys d’un pam de costat i forat d’uns 3 cm) és acceptat molt bé pels Pàrids, però també pels gorrions. En un jardí seria possible atreure una colla de ferrericos si s’hi ha detectat la seva presència habitual cercant menjar, però el més probable és que s’hi instal•lin els gorrions. Els caçamosques podrien ocupar nius oberts, però els de forat crec que no.
Tot i que els ferrericos poden usar les caixes a l’hivern com a dormidors, jo crec que és millor retirar-les, perquè les rates de camp, les rates cellardes i els ratolins de rostoll també les ocupen. Les rates solen aportar brots verds d’ullastre o alzina, així que cal buidarles si hi trobam aquest material. També solen rovegar les vores del forat.
La millor època per col•locar-les, idò, és a finals de febrer-principis de març. Estic amb en José Luis, no convé que estiguin a la solana, però tampoc massa amagades, i a cobro del vent dominant.
És important dificultar al màxim l’accés dels predadors, separant les caixes del tronc. Les rates i els mostels, però, es despenjen sense problemes pel ganxo metàl•lic i entren dins la caixa. Si se detecta la seva presència a la zona, s’ha d’incorporar un con o una planxa metàl•lica o sobre la caixa per impedir-hi l’accés. Les genetes, els marts i els moixos també podrien donar problemes, ficant les mans pel forat, però en dos anys no n’he vist cap cas.
Esper haver-te resolt algun dubte Maties!
Salut,
Pep
Si xerram de Passeriformes, les caixes haurien d’anar enfocades als Pàrids (el ferrerico és una de les poques espècies que preda sobre les erugues de processionària), i ser col•locades sobretot en pinars, on manquen els forats naturals. El model del Ministeri (caseta rectangular de poc menys d’un pam de costat i forat d’uns 3 cm) és acceptat molt bé pels Pàrids, però també pels gorrions. En un jardí seria possible atreure una colla de ferrericos si s’hi ha detectat la seva presència habitual cercant menjar, però el més probable és que s’hi instal•lin els gorrions. Els caçamosques podrien ocupar nius oberts, però els de forat crec que no.
Tot i que els ferrericos poden usar les caixes a l’hivern com a dormidors, jo crec que és millor retirar-les, perquè les rates de camp, les rates cellardes i els ratolins de rostoll també les ocupen. Les rates solen aportar brots verds d’ullastre o alzina, així que cal buidarles si hi trobam aquest material. També solen rovegar les vores del forat.
La millor època per col•locar-les, idò, és a finals de febrer-principis de març. Estic amb en José Luis, no convé que estiguin a la solana, però tampoc massa amagades, i a cobro del vent dominant.
És important dificultar al màxim l’accés dels predadors, separant les caixes del tronc. Les rates i els mostels, però, es despenjen sense problemes pel ganxo metàl•lic i entren dins la caixa. Si se detecta la seva presència a la zona, s’ha d’incorporar un con o una planxa metàl•lica o sobre la caixa per impedir-hi l’accés. Les genetes, els marts i els moixos també podrien donar problemes, ficant les mans pel forat, però en dos anys no n’he vist cap cas.
Esper haver-te resolt algun dubte Maties!
Salut,
Pep
The "balance of nature" does not exist and perhaps never has existed. C.S. Elton
-
Maties Rebassa
- Member
- Entrades: 1030
- Membre des de: dl. gen. 07, 2008 5:52 pm
Gràcies Pep, gràcies Jose Luis.
Sí, tenia pensat penjar les caixes més endavant, per ventura dins febrer. Una és de forat no excessivament petit (32 mm) i està pensada pels ferrericos, però imagin que, com dius, el més probable és que l'agafin els gorrions. Ja veure'm.
L'altra és d'obertura frontal àmplia, pensada pels papamosques. Si funcionen bé ja intentaré fer alguna foto de les caixes i dels aucells quan van a entrar-hi, i la penjaré al foro. També intentaré fer fotos de les aus que acudeixin a les menjadores. Estic pensant que atreure aus als jardins pot ser una molt bona manera d'intentar que la gent senti més simpatia per a les aus, i que es dediqui poc a poc a la seva contemplació pacífica. A altres llocs (sobretot al centre i nord d'Europa), és molt fàcil veure com els nins passen estones observant els aucells que s'acosten a les seves menjadores, possiblement aquests nins no acabin agafant una escopeta per passar un temps entretingut, i en canvi acabin escollint uns prismàtics o una càmera fotogràfica. Tant de bo aquí fos igual, però ara com ara, la realitat s'allunya massa del que estic dient. A veure si poc a poc això canvia.
Ah, algú ha provat mai caixes niu per a aus més grans (puputs, formiguers, rapinyaires nocturns...)?
Salut!
Sí, tenia pensat penjar les caixes més endavant, per ventura dins febrer. Una és de forat no excessivament petit (32 mm) i està pensada pels ferrericos, però imagin que, com dius, el més probable és que l'agafin els gorrions. Ja veure'm.
L'altra és d'obertura frontal àmplia, pensada pels papamosques. Si funcionen bé ja intentaré fer alguna foto de les caixes i dels aucells quan van a entrar-hi, i la penjaré al foro. També intentaré fer fotos de les aus que acudeixin a les menjadores. Estic pensant que atreure aus als jardins pot ser una molt bona manera d'intentar que la gent senti més simpatia per a les aus, i que es dediqui poc a poc a la seva contemplació pacífica. A altres llocs (sobretot al centre i nord d'Europa), és molt fàcil veure com els nins passen estones observant els aucells que s'acosten a les seves menjadores, possiblement aquests nins no acabin agafant una escopeta per passar un temps entretingut, i en canvi acabin escollint uns prismàtics o una càmera fotogràfica. Tant de bo aquí fos igual, però ara com ara, la realitat s'allunya massa del que estic dient. A veure si poc a poc això canvia.
Ah, algú ha provat mai caixes niu per a aus més grans (puputs, formiguers, rapinyaires nocturns...)?
Salut!
Amor, alenteix-te. El final mai és tan divertit com l'inici. Per favor, continua essent un infant en algun lloc del teu cor.
Original of the species, U2
Original of the species, U2
-
Jose Luis Martinez
Hola Maties.
He realizado instalación y seguimiento en cajas para autillo (otus scops), cárabo (Strix aluco), carraca europea (Coracias garrulus), torcecuellos (Jynx torquilla) y abubilla (Upupa epops). Todas tienen sus limitaciones, forma de colocarlas, hospedadores no deseados, enemigos y problemática.
Las de autillo las cogen en ocasiones los estorninos tanto negros como pintos, pero me he encontrado gorriones y carboneros, así como ratas y lirones. no obstante los autillos las cogían también muy bien.
Las de cárabo, en ocasiones las cogían las lechuzas pero si esta en buen sitio para los strix, pues guerra al canto.
Bueno todas estas cajas se colocan normalmente pegadas al tronco del árbol, aunque los jynx las cogen también separadas y las abubillas parecen preferirlas a menor altura que el resto.
Los depredadores siempre son los mismos, martas, ginetas, comadrejas, ratas o lirones y lo único que necesitan las cajas es un seguimiento continuado de modo que si observamos una depredación por encima de lo natural podamos retirarlas o modificarlas.
En caso de colocar un número elevado de cajas en una misma zona, recomendaría ponerlas de forma lineal y no en un cuadrado, cuesta más el seguimiento pero es más seguro a nivel de depredación.
UN ABRAZO
JOSE LUIS MARTINEZ
He realizado instalación y seguimiento en cajas para autillo (otus scops), cárabo (Strix aluco), carraca europea (Coracias garrulus), torcecuellos (Jynx torquilla) y abubilla (Upupa epops). Todas tienen sus limitaciones, forma de colocarlas, hospedadores no deseados, enemigos y problemática.
Las de autillo las cogen en ocasiones los estorninos tanto negros como pintos, pero me he encontrado gorriones y carboneros, así como ratas y lirones. no obstante los autillos las cogían también muy bien.
Las de cárabo, en ocasiones las cogían las lechuzas pero si esta en buen sitio para los strix, pues guerra al canto.
Bueno todas estas cajas se colocan normalmente pegadas al tronco del árbol, aunque los jynx las cogen también separadas y las abubillas parecen preferirlas a menor altura que el resto.
Los depredadores siempre son los mismos, martas, ginetas, comadrejas, ratas o lirones y lo único que necesitan las cajas es un seguimiento continuado de modo que si observamos una depredación por encima de lo natural podamos retirarlas o modificarlas.
En caso de colocar un número elevado de cajas en una misma zona, recomendaría ponerlas de forma lineal y no en un cuadrado, cuesta más el seguimiento pero es más seguro a nivel de depredación.
UN ABRAZO
JOSE LUIS MARTINEZ
-
Maties Rebassa
- Member
- Entrades: 1030
- Membre des de: dl. gen. 07, 2008 5:52 pm
Gracias Jose Luis.
Una altra cosa, vull preparar un tros de terra amb plantes que ofereixin aliment als aucells. He estat cercant una mica i he trobat algunes espècies que poden ser bones per a aquest propòsit, m'agradaria que em digueu si en coneixeu cap que sigui especialment bona o alguna que ofereixi fruit en moments de l'any poc habituals (per exemple, a la primavera, per diversificar una mica).
Les possibilitats que tenc en ment són aquestes. Com a arbres, el lladoner, el kaki, la figuera, la morera blanca o l'ullastre. Com a arbusts, la mata, l'espinaler o la murta, per exemple. El llampúdol i l'aritja són consumits activament pels aucells?
Una altra cosa, vull preparar un tros de terra amb plantes que ofereixin aliment als aucells. He estat cercant una mica i he trobat algunes espècies que poden ser bones per a aquest propòsit, m'agradaria que em digueu si en coneixeu cap que sigui especialment bona o alguna que ofereixi fruit en moments de l'any poc habituals (per exemple, a la primavera, per diversificar una mica).
Les possibilitats que tenc en ment són aquestes. Com a arbres, el lladoner, el kaki, la figuera, la morera blanca o l'ullastre. Com a arbusts, la mata, l'espinaler o la murta, per exemple. El llampúdol i l'aritja són consumits activament pels aucells?
Amor, alenteix-te. El final mai és tan divertit com l'inici. Per favor, continua essent un infant en algun lloc del teu cor.
Original of the species, U2
Original of the species, U2
-
biel servera
- Member
- Entrades: 310
- Membre des de: dg. març 08, 2009 8:23 pm
On jo vivia abans hi havia un fasser que a l'hivern era un escandol de l'aucellada que venia a menjar datils, quan eren ben madurs i queien de l'arbre.
No se si era un especie que entra dins els teus plans.
Slut
Biel
Apart d'aixo, record que en Biel Gargallo parlava del recurs alimentici de primer ordre de Rhamnus ludovici-salvatoris a l'estiu. Com a minim a les garrigues de Cabrera.
No se si era un especie que entra dins els teus plans.
Slut
Biel
Apart d'aixo, record que en Biel Gargallo parlava del recurs alimentici de primer ordre de Rhamnus ludovici-salvatoris a l'estiu. Com a minim a les garrigues de Cabrera.
-
Cristina
- Member
- Entrades: 150
- Membre des de: dt. gen. 08, 2008 1:41 pm
- Ubicació: Port de Sóller
- Contacta:
Ep,
arrib un poc tard als missatges i tot ja està molt ben dit.
Dues cosetes.
De deixar les caixes instal·lades durant l'hivern, pot ser si les tens prop de ca teva i només dues o tres pots fer la feina de penjar i despenjar, el cas és diferent si tens una parcel·la de caixes niu en que, a part de la feinada de fer això, crec que el benefici per les aus que les puguin utilitzar per dormir guanya a la probabilitat de que ho facin esl ratolins i similars, a part que pots fer unes neteges més intensives abans de la reproducció per deixar-les a punt.
Al manco a les caixes del Camí de Correu, prop d'un 22% foren utilitzades per aus durant l'hivern passat. No se'n va detectar cap que fos utilitzada per algun rossegador.
Pel que fa a espècies vegetals. He observat a busquerets i ferrericos posar-se les botes menjant nispros; els primers solen madurar devers maig.
A la marjada de ca meva hi ha molt llampúdol i també algunes vegades he vist sobretot busquerets alimentar-se'n. A les figueres també hi fan un festival.
Sa veritat és que la resta d'arbusts que em venen al cap són de fructificació de tardor-hivern.
Salut.
Cristina.
arrib un poc tard als missatges i tot ja està molt ben dit.
Dues cosetes.
De deixar les caixes instal·lades durant l'hivern, pot ser si les tens prop de ca teva i només dues o tres pots fer la feina de penjar i despenjar, el cas és diferent si tens una parcel·la de caixes niu en que, a part de la feinada de fer això, crec que el benefici per les aus que les puguin utilitzar per dormir guanya a la probabilitat de que ho facin esl ratolins i similars, a part que pots fer unes neteges més intensives abans de la reproducció per deixar-les a punt.
Al manco a les caixes del Camí de Correu, prop d'un 22% foren utilitzades per aus durant l'hivern passat. No se'n va detectar cap que fos utilitzada per algun rossegador.
Pel que fa a espècies vegetals. He observat a busquerets i ferrericos posar-se les botes menjant nispros; els primers solen madurar devers maig.
A la marjada de ca meva hi ha molt llampúdol i també algunes vegades he vist sobretot busquerets alimentar-se'n. A les figueres també hi fan un festival.
Sa veritat és que la resta d'arbusts que em venen al cap són de fructificació de tardor-hivern.
Salut.
Cristina.
-
Maties Rebassa
- Member
- Entrades: 1030
- Membre des de: dl. gen. 07, 2008 5:52 pm
Gràcies Cristina, una informació ben interessant.
He trobat molta informació sobre menjadores, aliment per als aucells, higiene i altres temes semblants al següent link (en anglès):
http://www.rspb.org.uk/advice/helpingbirds/feeding/
Per ventura a algú de voltros també li resulti interessant. Hi ha dades sorprenents, com per exemple que la meitat dels adults a UK alimenten les aus dels seus jardins!
He trobat molta informació sobre menjadores, aliment per als aucells, higiene i altres temes semblants al següent link (en anglès):
http://www.rspb.org.uk/advice/helpingbirds/feeding/
Per ventura a algú de voltros també li resulti interessant. Hi ha dades sorprenents, com per exemple que la meitat dels adults a UK alimenten les aus dels seus jardins!
Amor, alenteix-te. El final mai és tan divertit com l'inici. Per favor, continua essent un infant en algun lloc del teu cor.
Original of the species, U2
Original of the species, U2
-
Maties Rebassa
- Member
- Entrades: 1030
- Membre des de: dl. gen. 07, 2008 5:52 pm
Bé, vaig dir que aniria informant de com anaven les menjadores que havia situat a un campet, així que vos cont. Les 2 primeres setmanes no va acostar-se cap aucell, i això que havia posat una mica de tot: pipes, cacavets, magrana, galleta, pastís de greix...
Als 15 dies varen començar a espipellar el greix i la fruita, i qualque cacavet. Avui dematí he estat una estona vigilant les espècies que anaven a les menjadores, i això és ja un festival! El que té més èxit, amb diferència, és el pastís de greix, consumit en tot moment per ferrericos (Parus major) i busquerets (Sylvia melanocephala). De tant en tant s'hi apropa alguna altra espècie i, el que he trobat més curiós, hi ha una titina (Anthus pratensis) que constantment es passeja per davall la menjadora, espipellant els bocinets de greix que cauen damunt la terra. Els trossos de fruita que deix a les branques també tenen molt d'èxit, sobretot la magrana i després la pera. He passat una estona ben entretinguda observant les anades i tornades de tots els aucellons que visiten les menjadores.
Salut!
Als 15 dies varen començar a espipellar el greix i la fruita, i qualque cacavet. Avui dematí he estat una estona vigilant les espècies que anaven a les menjadores, i això és ja un festival! El que té més èxit, amb diferència, és el pastís de greix, consumit en tot moment per ferrericos (Parus major) i busquerets (Sylvia melanocephala). De tant en tant s'hi apropa alguna altra espècie i, el que he trobat més curiós, hi ha una titina (Anthus pratensis) que constantment es passeja per davall la menjadora, espipellant els bocinets de greix que cauen damunt la terra. Els trossos de fruita que deix a les branques també tenen molt d'èxit, sobretot la magrana i després la pera. He passat una estona ben entretinguda observant les anades i tornades de tots els aucellons que visiten les menjadores.
Salut!
Amor, alenteix-te. El final mai és tan divertit com l'inici. Per favor, continua essent un infant en algun lloc del teu cor.
Original of the species, U2
Original of the species, U2
-
Gabriel
- Member
- Entrades: 347
- Membre des de: dv. juny 05, 2009 4:50 pm
- Ubicació: Calvià Poble
- Contacta:
Hola Maties!
jo aquest hivern passat vaig preparar un pastis de greix mesclant seïm (greix animal) amb pipes i altres llavors, i amb un tronquet, que vaig foradar als costats el vaig omplir del pastis els foradets i no vaig tenir massa èxit només qualque vegada els ferrericos (Parus major) varen acudir...
S. Biel
jo aquest hivern passat vaig preparar un pastis de greix mesclant seïm (greix animal) amb pipes i altres llavors, i amb un tronquet, que vaig foradar als costats el vaig omplir del pastis els foradets i no vaig tenir massa èxit només qualque vegada els ferrericos (Parus major) varen acudir...
S. Biel
seïm seïm? es a dir greix de porc tal cual?
A quins ocells els agrada aixo?
Despres que queda com si diguesim una pastilla de torro? o la forma onho posis?
A quins ocells els agrada aixo?
Despres que queda com si diguesim una pastilla de torro? o la forma onho posis?
Josep Manchado
jmanchado@gmail.com
jmanchado@gmail.com
-
Gabriel
- Member
- Entrades: 347
- Membre des de: dv. juny 05, 2009 4:50 pm
- Ubicació: Calvià Poble
- Contacta:
Hola a tots,
aqui vos deix unes fotos i després l'enllaç a youtube d'avui matí a les menjadores de casa meva:
Un ferrerico (Parus major) menjant cacavets al filferro amb cacavets, fixauvos com pica la closca i treu el cacavet.
Dues torteres turques (Streptopelia decaocto) menjant a la menjador, sobretot mengen fruits i llavors petites com el cañamon i el mijo o el blat.
Aqui l'enllaç del video del ferrerico del youtube: http://www.youtube.com/watch?v=JbubxX0MtJ8
I aqui el video de les torteres: http://www.youtube.com/watch?v=6TY5a6Xf2iY
Esper que vos agradin.
S. Biel
aqui vos deix unes fotos i després l'enllaç a youtube d'avui matí a les menjadores de casa meva:
Un ferrerico (Parus major) menjant cacavets al filferro amb cacavets, fixauvos com pica la closca i treu el cacavet.
Dues torteres turques (Streptopelia decaocto) menjant a la menjador, sobretot mengen fruits i llavors petites com el cañamon i el mijo o el blat.
Aqui l'enllaç del video del ferrerico del youtube: http://www.youtube.com/watch?v=JbubxX0MtJ8
I aqui el video de les torteres: http://www.youtube.com/watch?v=6TY5a6Xf2iY
Esper que vos agradin.
S. Biel
Gabriel l’ha editat per darrera vegada el dia: dj. des. 30, 2010 4:57 pm, en total s’ha editat 1 vegada.
-
Maties Rebassa
- Member
- Entrades: 1030
- Membre des de: dl. gen. 07, 2008 5:52 pm
Pep, si cerques a google "pastel de sebo" trobaràs molta informació sobre aquests pastissos, que resulten ideals per als mesos hivernals.
Es poden comprar fets (n'hi ha de moltes varietats, jo el que tenc du larves d'insectes, i és fantàstic per als insectívors) o fer-los a casa. Si és així s'han de fer amb grasa pura i mai aprofitar la de plats cuinats, si no pot ser perjudicial per a les aus ja que hi proliferen les bactèries! En tot cas el greix només ha de suposar una tercera part del pastís, la resta han de ser llavoretes, trossos de cacavets, larves, insectes, o el que es vulgui.
Millor posar aquests pastissos dins enreixats per evitar que uns pocs animals se'n duguin tot el pastís. Si es col·loquen bé, poden donar molt de lloc i cada pastís durar un bon grapat de setmanes, no es tracta d'engreixar massa a ningú :-))
Salut
Es poden comprar fets (n'hi ha de moltes varietats, jo el que tenc du larves d'insectes, i és fantàstic per als insectívors) o fer-los a casa. Si és així s'han de fer amb grasa pura i mai aprofitar la de plats cuinats, si no pot ser perjudicial per a les aus ja que hi proliferen les bactèries! En tot cas el greix només ha de suposar una tercera part del pastís, la resta han de ser llavoretes, trossos de cacavets, larves, insectes, o el que es vulgui.
Millor posar aquests pastissos dins enreixats per evitar que uns pocs animals se'n duguin tot el pastís. Si es col·loquen bé, poden donar molt de lloc i cada pastís durar un bon grapat de setmanes, no es tracta d'engreixar massa a ningú :-))
Salut
Maties Rebassa l’ha editat per darrera vegada el dia: dj. des. 30, 2010 9:12 pm, en total s’ha editat 1 vegada.
Amor, alenteix-te. El final mai és tan divertit com l'inici. Per favor, continua essent un infant en algun lloc del teu cor.
Original of the species, U2
Original of the species, U2
Molt interessant, Maties i Biel, com heu atret fàcilment vàries espècies!
Se m’acudeixen un parell de qüestions sobre les que potser vos podeu fixar (sobretot si poguessiu marcar els exemplars).
D’una banda, amb les espècies sedentàries territorials (mèl•lera, busqueret capnegre i ferrerico), pens que estau observant sempre els mateixos exemplars (una o dues colles com a molt) que, fins i tot, podrien defensar agressivament la nova i valuosa font d’aliment contra exemplars de la mateixa i d’altres espècies. Com a norma general, el tamany indica l’espècie dominant.
En el cas dels ferrericos, els estudis a Centreeuropa mostren que molts dels adults conserven el mateix territori amb els anys, i els joves l’agafen pel setembre (no tenc clar si ja collats, probablement sí), mentre que el lloc per niar és triat per la femella un parell de setmanes abans de la posta, pel març-abril, i és defensat vigorosament.
També se m’acud que ara que les bosses de processionària són bones de trobar, potser en podrieu penjar alguna a la menjadora i comprovar què prefereixen els ferrericos, si el saim o les erugues. Imagin que les erugues deuen ser la darrera opció, pel cost de la manipulació (s’han d’extreure de la bossa i eliminar els pèls urticants, colpejant-les contra una branca). A més, a l’hivern les proteïnes no són tan determinants com a primavera.
Per part meva, duc setmanes observant ullets de bou (Ph. collybita) anant a menjar la dolça polpa dels caquis, prèviament picats per altres espècies. Els arbres fa estona que perderen les fulles, però aguanten els fruits, que ara acaben de madurar. Els tenia com a insectívors estrictes, però se veu que si se presenta l’oportunitat…
Molts d'anys!
Pep
Se m’acudeixen un parell de qüestions sobre les que potser vos podeu fixar (sobretot si poguessiu marcar els exemplars).
D’una banda, amb les espècies sedentàries territorials (mèl•lera, busqueret capnegre i ferrerico), pens que estau observant sempre els mateixos exemplars (una o dues colles com a molt) que, fins i tot, podrien defensar agressivament la nova i valuosa font d’aliment contra exemplars de la mateixa i d’altres espècies. Com a norma general, el tamany indica l’espècie dominant.
En el cas dels ferrericos, els estudis a Centreeuropa mostren que molts dels adults conserven el mateix territori amb els anys, i els joves l’agafen pel setembre (no tenc clar si ja collats, probablement sí), mentre que el lloc per niar és triat per la femella un parell de setmanes abans de la posta, pel març-abril, i és defensat vigorosament.
També se m’acud que ara que les bosses de processionària són bones de trobar, potser en podrieu penjar alguna a la menjadora i comprovar què prefereixen els ferrericos, si el saim o les erugues. Imagin que les erugues deuen ser la darrera opció, pel cost de la manipulació (s’han d’extreure de la bossa i eliminar els pèls urticants, colpejant-les contra una branca). A més, a l’hivern les proteïnes no són tan determinants com a primavera.
Per part meva, duc setmanes observant ullets de bou (Ph. collybita) anant a menjar la dolça polpa dels caquis, prèviament picats per altres espècies. Els arbres fa estona que perderen les fulles, però aguanten els fruits, que ara acaben de madurar. Els tenia com a insectívors estrictes, però se veu que si se presenta l’oportunitat…
Molts d'anys!
Pep
The "balance of nature" does not exist and perhaps never has existed. C.S. Elton