Marts i cabres.

[Joan Vicenç]

Existeix ara mateix una gran expansió territorial del mart. Tenc informacions prou preocupants pel que fa a l'efecte que aquest creixement demogràfic provoca de fet a la fauna silvestre, però també i molt a la pobra gent com jo que no es rendeix i intenta establir i fer progressar un galliner com a projecte alimentari, de transformació del rebuig orgànic en terra bona, d'alegria del corral.... Crec ben sincerament que aquesta expansió és un problema i que ningú sap com ni tampoc farà res per a posar-hi remei, vist com han encarat el tema de les cabres. I ja que hi som i entrant en el terreny de la botànica, quan es farà un inventari botànic comparatiu en les dades de fa dues o tres dècades amb ara mateix? Pos messions que allà on trobàveu exemplars d'orenga o d'Hypericum cambessedessi, avui no en veureu cap i això és només un petit exemple de la devastació produïda i prou silenciada, al meu entendre, per les autoritats acadèmiques i amateurs en la matèria, a la vegada que de les organitzacions ecologistes de casa nostra.

[pepsunyer]

Estic d'acord en que el mart s'ha extès arreu. És fàcil trobar cagades en qualsevol zona forestal. Però per iniciar programes de control, crec que hauria d'estar quantificat el mal que fan, o la densitat, no basta recollir alguns casos dispersos. A més, jo crec que de controls se'n fan en els vedats. Si cau un mart en una moixera, s'amolla? Potser els descastes haurien de ser legals, amb notificació.
D'altra banda, el mart és un gran dispersor de llavors, i per algunes plantes és el principal dispersor, ja que els aucells no toquen els seus fruits. L'escanyacabres Cneorum triccocon o el garballó, per exemple.
Pep

[Joan Vicenç]

Tens raó sens dubte Pep. Abans de programar i encetar cap control d'aquesta espècie, s'ha d'avaluar molt bé que sigui cert que la seva expansió perjudica en desmesura a la fauna silvestre. També pens que, al contrari que en el cas dels corbs, s'ha de valorar molt la devastació que als galliners o colomers de fora vila provoca el mart. També els moixos, cert. Encara que aquest fòrum es dediqui essencialment a l'intercanvi d'idees i discussions sobre la fauna silvestre, pens que en ésser fill del gob ha de poder posar sobre la taula altres temes també ben interessant baix del punt de vista de lluita ecologista. No vull dir que aquí s'hagi de parlar de sobirania alimentaria, cultius ecològics, reciclatge etcètera, però sí si s'hi veu implicada una espècie silvestre com el mart o la cabra. Llavors cal també valorar aquest caire. Jo no he volgut parlar de les espècies a les que el mart pot afectar i que estan, crec que encara, en perill d'extinció, però sabem que és així, que el mart pot fer mal a espècies molt vulnerables. Cal no oblidar que malgrat que faci dos o tres mil anys que el mart és aquí, aquest temps és molt poc rellevant pel que fa a considerar-la una espècie pròpia. En tot cas res a dir a que li considerem, però si el desenvolupament antròpic ha estat tal que, crec que mai fins ara, que afavoreix en desmesura la seva població i això, aquest excés, perjudica altres espècies importants o l'establiment respectuós d'una relació en la terra i la ramaderia, llavors cal, al manco posar-ho sobre la taula i probablement actuar. Tenim capacitat de fer-ho?

[pepsunyer]

De quines espècies de ploma tens notícies que el mart estigui afectant greument, no de manera ocasional? Potencialment, sabem que en pot consumir, però dades concretes crec que n'hi ha poques. No record haver trobat mai cap cagada amb plomes, però potser és perquè no les ingereixen.
Personalment crec que per a les espècies que nidifiquen en terra, a l'estrat arbustiu o en forats el mostel és més perillós. Però l'únic fonament que tenc per pensar-ho és un parell de casos de predació de caixes-niu.
Pep

[Joan Vicenç]

Hi ha exemples comprovats d'atac a nius de milana, per exemple. Una altra cosa és que, com passa massa sovint, no se'n vulgui parlar, vés a saber perquè? No sé per quina raó el mostel o la geneta no semblen haver-se multiplicat en tanta velocitat. Vull dir que personalment, i som a molts tipus d'hàbitats forestals cada dia, no veig amb facilitat mostels i molt menys genetes. En canvi als marts els han de treure fins i tot de cuines de fora vila o de damunt fruiters. Ataquen molt sovint i de manera repetida galliners o colomers i no es conformen en matar una presa. Això em fa pensar que pot provocar un renovat motiu d'odi cap aquesta espècie que es podria traduir en comportaments delictius com arribar a usar verí.

A la carretera de Consell a Alaró els darrers tres o quatre anys n'he poguts veure d'atropellats ben bé mitja dotzena i m'ha sorprès veure'n també a indrets relativament allunyats de zones forestals denses. Em proposo a partir d'ara a inventariar-ne les observacions. No fa molt en Toni Muñoz va publicar una fotografia excel·lent d'un mart sobre un pi, era a ple dia i pel que em va semblar no lluny de zones habitades.

Jo sí que pens que dins àmbits naturalistes se n'ha de parlar i des de l'administració s'ha d'avaluar i actuar. Què significa la protecció de la Serra, per exemple, si no hi ha una activitat real de conservació com en aquest aspecte o en el de les cabres (fracàs absolut)? S'ha fet molt bona feina amb la milana, voltor i altres espècies i també, encara que persisteix i s'ha d'insistir més en la investigació criminal , en el tema del verí. Però enfront de problemes molt generals o estesos com el de les cabres, o baix el meu punt de vista, del mart o bé dominen polítiques absurdes de mesclar ous amb caragols, com pel que fa a les cabres autòctones o bé no parlar-ne i tenir enormes prejudicis i confusions com en el cas del mart.

[Joan Vicenç]

Si el voleu observar, entre el Foro de Mallorca i Binissalem a un km del foro a la vorera hi ha un mart atropellat, sembla que d'avui mateix.

[Xavi]

És cert que la població de mart ha augmentat molt. Com a mínim així ho indica la gran quantitat de cadàvers a les nostres carreteres. Però no hi ha estudis seriosos sobre la seva població real, ni quines repercusions té. En tot cas, recordem que el mart és una espècie introduïda.

[Alex]

Si el voleu observar, entre el Foro de Mallorca i Binissalem a un km del foro a la vorera hi ha un mart atropellat, sembla que d'avui mateix.

Idó el capvespre ja no hi era, potser en Rafel ha passat abans
Salut

[Xavi]

Durant la tardor sembla que el mart sent predilecció per fruits madurs com les figues. Per altre banda també és molt insectívor. Lo que sí m'he donat compte és que on hi ha mart, no hi ha geneta, o com a mínim no s'en veuen tantes.
Per cert, l'altre dia una geneta negra, melànica atravessant carretera de Puigpunyent. Pareixia un mart.

[Joan Vicenç]

És cert que el mart és omnívor. Menja molta fruita i llavors: figues, arboços, llavor d'olivella... tan mateix també forma part del seu ser atacar animals, pens que preferentment de ploma.

Dues històries: Fa molts d'anys, a finals dels setanta, un company i jo varem mantenir a la premsa una polèmica molt encesa contra altres persones, presumiblement caçadors. Nosaltres defensàvem la protecció dels mamífers silvestres carnívors i en concret parlàvem del mart i la geneta. Qui sap com m'agradaria poder trobar aquest debat a l'hemeroteca. Val a dir que pel que record va resultar una controvèrsia molt respectuosa. Més que res perquè pens que ens tractaren com d'infants benintencionats, però equivocats, i poca cosa més.

Aleshores, puc dir que fins i tot l'icona fomentava la captura i mort d'aquestes "alimanyes sadolles de sang".

Segona història: anys més tard a Sant Llorenç des Cardassar vaig trobar a una figuera, i vaig fotografiar, un penjall de marts, òlibes, moixos, eriçons, mostels... la fotografia va ser publicada juntament amb un article meu a la revista "El Mirall". Això va ser entre el 86 i 89 i a l'article jo em demanava com era possible tan odi contra aquests animals per part de pagesos, garriguers i en general tot déu. Als cafès d'aquest poble i d'altres vaig escoltar maltractaments esgarrifosos contra aquests animals. Se'ls torturava i no vull donar més detalls.

Crec que ja vaig comentar que, si tenim en compte que el mart va arribar fa uns dos o tres mil anys i que la seva expansió, encara que degué ser ràpida, tampoc no degué assolir de cop tot el territori insular, mai com fins ara mateix pens que hi hagi hagut una població més nombrosa. Durant segles l'home ha viscut al i del camp o muntanya. Els ferrers i altres artesans fa segles que varen inventar el braó i altres utensilis de caça. Pens que l'home ocupava el mateix territori que el mart. Actualment això no és així. Ara mateix hem abandonat, enormes extensions de territoris forestals i agrícoles. No val la gent que avui hi viu... dins ca seva. Els vedats han quedat gairebé sols exercint una pressió molt forta sobre aquestes espècies de carnívors. La resta d'humans els deixam viure. Potser qualque pagès emprenyat també mira de fer-los la guitza.

Els temps canvien i pens que ara que es parla tant de consumir aliments que siguin del lloc més proper possible i que sigui sa, que es parla de reduir i reciclar al màxim, potser és arribada l'hora de tornar a posar galliners en marxa, i no és broma.

Ja m'he allargat massa, però també vull dir que vista la campanya contra el koatí. Potser és hora d'avaluar, com es fa amb la flora, quines són les espècies invasores, introduïdes i quines no. I no ha de ser qüestió de gustos. Ha de ser més bé voluntat de no rendició, és a dir de deixar tan com sigui possible les coses al seu lloc, les que hem desordenat nosaltres en uns milers o dotzenes d'anys.

[Jose Luis Martinez]

Creo que la Conselleria de Medi Ambient i Mobilitat, creo el año pasado el UCFF (Unidad de Control de Fauna y Flora) o el UFF (Unidad de fauna y flora) o algo así.
La verdad es que no estoy muy bien informado.
Pero quizás se les podría preguntar, pues imagino que están estudiando este y otros casos parecidos, con datos y estudios en campo.

JOSE LUIS MARTINEZ

[toni soler]

Hola Jose ,Joan Vicenç i resta de forers.


Jose veo tu imaginación y (sobre todo) tu fina ironía van en aumento.

En relació a l´aument de població del mart a tot el territori, peró sobretot a les zones habitades per l´home (pobles i urbanizacions) , també pens que pot arribar a ser un problema per que no tothom té la mateixa permisibilitat que els que participam en aquest forum.
Joan jo tambè he estat víctima de les incursions dels marts pel meu galliner, va arribar un moment que cada dematí tenía un disgust.Un día se varen menjar deu ous i la pitera de la gallina que covaba.
Després de probar un parell de solucions he trovat una que m´ha anat bé. Duc es cà a fer ses feines devora el galliner i ara domés trob a faltar algun pollet.
També he rebut altres visites que per discreció no vull mencionar,però consider que son un tribut que no hem sap greu pagar.
Som conscient de que molta gent no pensa lo mateix i prenen mides més radicals.

Adeu.

[Joan Vicenç]

N'hi ha que han rigut fort fins a les llàgrimes quan els hi he explicat el que he arribat a fer per fer fugir el mart. Val a dir primer de tot que no deu fer dos mesos en vaig agafar un amb la gàbia i varen venir a cercar-lo des del cofib. Idò com vos deia, vaig arribar a posar llum i música tota la nit al galliner. No a gran potència com vos podeu imaginar, també val a dir que era música clàssica. Una vegada celebrada la festa d'aniversari del meu fill vaig aprofitar el paperí, globus etc. per a penjar-lo per el garrover on dormen les gallines. Sembla idò que al mart li va agradar d'allò més i no va deixar d'atacar. Quan parl dels atacs del mart vull dir que en un vespre ha mort 7 polls o cinc o sis gallines i galls, de tota mida. Eren animals grossos, res de quics. Ben bé em deixà el galliner buid. Ens varem arribar a veure les cares a un metre de distància, per aconseguir-ho vaig haver de pujar dalt del garrover on ell es va retirar un dia que el meu ca li va fer por. Sí Toni, jo hi he hagut de deixar el meu pobre ca tota la nit al lloc per fer-lo desistir.

Vosaltres em direu que perquè no construesc un galliner ben tancat per on el mart,(i moixos eh!)no pugui entrar. Però aquest galliner te més anys que jo i a les gallines els agrada dormir dalt d'un garrover, també tenen terra on picar i espolsar-se. M'agrada que les gallines visquin bé. És clar que això no és un zoològic i que n'aprofitam la carn, per tant el galliner l'anam renovant.... si no ho fa el mart. Aquest desgavell amb el mart, mai el vaig viure quan jo era infant o jove. Això s'esdevé de manera continuada deu fer uns cinc o vuit anys. De fet vaig deixar anar un colomer que mon pare havia instal·lat i que també alegrava el redol amb els seus vols i atacs del falcó.

En una paraula, farem el que podrem millorant el sistema de dissuasió, desitjant a la vegada que es tracti un cicle que un dia s'acabarà.

Independentment però del meu petit problema personal. Sé del tot cert per nombrosos testimonis que els atacs del mart a galliners s'han multiplicat els darrers anys, fins i tot com vos comentava amb incursions a cuines i fruiters de zones periurbanes. No cal fer cap estudi per creure que a la vegada que afecta àmbits domèstics també ho deu fer on pot en els silvestres, especialment amb les pollades. El mart ataca els vespres i també pot afectar exemplars adults. A mi no em cal que la Conselleria o qui sigui en faci un estudi. Estaríem arreglats si per cada afirmació que feim en necessitàssim una certificació avalada en un estudi. Ja el farà com crec que és la seva obligació la Conselleria i espero en sàpiga actuar en conseqüència i no com pel que fa a les cabres, cas del que dubt que n'hagin realitzat cap estudi competent, per cert.

[Jose Luis Martinez]

Gracias Toni pues has echo abrir un tema que siempre he tenido en la cabeza.
¿podría un carnicero protestar porque a puesto una tienda en una calle donde no pasa nadie?¿Podría discutir yo si tengo una empresa de turismo y el turismo no viene?.

¿podría discutir si pongo un negocio o actividad personal en plena naturaleza y la naturaleza se lo cobra?... hablemos de un cultivo, de un gallinero, de una colmena, de una granja de ovejas.......

Sí, hacen falta estudios que corroboren que las muertes a producciones humanas están por encima de los límites admitidos (según el humano).
No es el hombre quién está causando los mayores daños? ratas en Dragonera (por causa casi segura del humano); salinización del prat de sant jordi (casi segura por una explotación excesiva); Infraestructuras lineales (para el transporte del ser humano); contaminación lumínica (otra vez para los humanos); consumo territorial por las cabras en la serra de tramuntana (también tradición humana).....

Y me intentais convencer de que a las martas no hay que estudiarlas? solo es importante lo que me han contado?

En Dragonera se han comentado los pros y los contras de los usos de los venenos que usan y con las martas no? a lo mejor son un problema.... pero ¿podemos demostrarlo?.... si es así el mejor sitio es la conselleria de Medi Ambient i Mobilitat..ellos pueden pedir escepciones a la directiva europea.

JOSE LUIS MARTINEZ

[Joan Vicenç]

No ho t'acab d'entendre, José Luis, qui és que diu que no calen estudis sobre aquest tema o que no sigui la Conselleria la responsable de posar-los en marxa?

Si la fauna que ataca el galliner és d'aquí, com les milanes o el falcó, jo ja pag ben gustós el preu. Però potser és el mart qui abandona els seus costums salvatges i en certa forma es domestica atacant animals tancats com les gallines. Si es fa una campanya tan clarament agressiva en el cas del Koatí, perquè no amb el mart? No és que ho estigui proposant, però tractar amb tanta vehemència el koatí d'invasor i no fer-ho amb el mart és anar curt de mires. En general, però no entenc ben bé el que vols dir i crec, no obstant, que no és a causa de parlar idiomes diferents.

[Joan Vicenç]

Per cert molt bon programa el d'avui de matí a ONA Mallorca sobre el tema de les cabres i caça major. Les persones que hi ha intervingut, representant del GOB, Toni Muñoz, del Consell, Antoni Barceló (Competències de caça) i representant vedats caça major, Tomeu Berga, han estat a l'alçada de les circumstàncies al manco pel que fa al reconeixement del problema. En Toni ha estat molt bé encara que força suau en relació a la magnitud del problema, baix el meu punt de vista. Especialment pel que fa a la necessària crítica i reclamació d'una urgent gestió per part del qui és el màxim responsable del problema: la Conselleria de Medi Ambient. Ho ha dit, sí, però sense massa accent. En general però pens que han fet una bona aportació a la comprensió del problema i que és molt recomanable la seva audició.

El programa el podeu escoltar aquí, a partir del minut 9'20':

http://www.rtvmallorca.cat/#radio/carta/23384

Salut.

[Rafel Mas]

Joan V, l'enllaç no m'ha funcionat, però ho podeu cercar a ràdio a la carta. El programa és "Això no és Sicília"

[Joan Vicenç]

Avui he fet una volta pel puig de ses Bassetes, Maçanella, Es Prat, Tossals... M'indigna comprovar com cada vegada que hi vaig la cosa empitjora pel que fa al nombre de cabres i la constatació de l'efecte que provoquen a l'ecosistema. Podria posar les fotos, també la d'algunes plantes com la Santolina Chamaecyparisus del Maçanella o Ses Bassetes, gairebé sense fulles i resistint. Me n'afluix. Amb tot: Qui n'és el responsable? Els tècnics? Els polítics? Els botànics? Els ecologistes? Els propietaris? Els caçadors? Tots plegats a l'hora? Ningú? Qualcú cobra?

http://amicsarbres.blogspot.com/2011/02 ... nella.html

Salut i bona nit.