A pesar del mal temps (pluja tots els dematins, menys un), tot d’una em vaig adonar que la zona és absolutament fantàstica per a passar-hi bones estones encalçant aucells. Per a que vos en faceu una idea, vos cont el que vaig poder veure a la meva primera aturada, que vaig decidir fer a un camp que era pasturat per una important guarda d’ovelles. Només aturar el cotxe me n’adon que damunt la guarda d’ovelles volaven mitja dotzena de xoriguers petits (Falco naumanni), que s’anaven tirant al terra cada cop que les ovelles aixecaven algun gran insecte o altra animaló per menjar. No gaire enfora, una arpella (Circus aeruginosus) es barallava amb una arpella pàl·lida (Circus pygargus).
Les ovelles, a més d’insectes, anaven aixecant calàndries (Melanocorypha calandra), terroles (Calandrella brachydactyla) i cucullades (Galerida cristata), per a satisfacció meva. Al cap d’una estona, el que aixequen és un esbart d’unes dotzenes de gangues (Pterocles alchata), cridaneres i tremendament acolorides (quin bitxos més guapos!). Quasi sense adonar-me’n, els crits de les gangues es mesclen amb els de les llambritges de bec negre (Sterna nilotica) que, vingudes d’alguna bassa propera, comencen a alimentar-se igualment dels insectes que abunden a la zona.
Varen ser només uns 10 minuts d’observació, però quins minuts! A les següents aturades vaig anar observant una darrera l’altra quasi totes les espècies esperables, incloses Otis tarda, Tetrax tetrax, Falco columbarius i Pterocles orientalis a conreus i similars, i Calandrella rufescens (la zona és ideal per a agafar experiència amb els alàudids, n’hi ha per tot i d’almenys 6 espècies diferents!), Oenanthe hispanica, Sylvia conspicillata, Lanius meridionalis, etc, als petits turonets pedregosos i amb vegetació baixa. Fins i tot vaig poder observar algunes espècies que no feia comptes de veure, com ara Picus viridis o Caprimulgus ruficollis, per exemple.
Degut a les pluges dels darrers mesos, hi havia moltes basses de mides diferents, amb limícoles, ànneres (inclosa l’ànnera de cap blanc, Oxyura leucocephala), flamencs, etc. No les vaig dedicar temps ja que preferia anar a observar estepàries, i ja en arribar a ca meva i connectar-me a internet vaig saber que a una de les basses per on jo solia anar s’havia vist un escuraflascons americà, Phalaropus tricolor. Bé, no es pot veure tot
Vos pas algunes imatges de la zona i d’algunes de les aus que vaig poder fotografiar, per a que vos faceu una idea aproximada. Vos assegur que sovint no fa falta anar a Parcs Nacionals per veure moltes aus interessantíssimes! I a la zona que vos descric es pot gaudir també d’una tranquil·litat absoluta, em passava hores senceres sense veure pràcticament cap vehicle ni cap persona, només paisatge i aus (i aerogeneradors, això sí).
Podeu veure més imatges si voleu als següents enllaços.
Paisatges: http://www.mallorcaweb.net/pnalbufera/bonete1.htm
Aus: http://www.mallorcaweb.net/pnalbufera/bonete2.htm
Salut!