viatge a Irlanda

[jordi muntaner]

Hola a tots,

Del 7 al 13 d’agost he fet un viatge turístic, en un bus, per la meitat sud d’Irlanda (84.500 km2), a on no havia estat mai, i he pogut gaudir del paisatge d’aquesta meravellosa illa i de molts d’indrets amb interès històric, paisatgístic, etc. No ha estat un viatge ornitològic, però vaig dur els meu inseparables prismàtics i, abans de partir, me vaig informar una mica de com estava la situació faunística d’Irlanda. M’he dut un gran sorpresa i, com m’ha passat amb altres viatges semblants a aquest, ha estat inevitables les comparacions, amb la fauna ornitològica de Mallorca.

He recorregut, aproximadament, una mica més de 1000 quilòmetres per carretera (amés d’uns quants recorreguts a peu pels camps i també per l’interior de Dublín) i he parat molta atenció a la presència d’aucells. El paisatge està dominat per pastures (molt verdes ja que plou regularment),seguides dels conreus d’ordi (l’ordi es fa servir per fer la cervesa i encara esta per segar), amb moltes bardisses i cursos d’aigua per tot arreu. De tant en quant formacions boscoses mixtes, de vegades molt desenvolupades. El clima és plujós, però suau per efecte de la corrent del Golf.

La primera sorpresa ha estat la enorme quantitat de gralles (Corvus monedula), gralles pelades (Corvus frugilegus) i cornelles (Corvus corone cornix) i garses (Pica pica), seguit aquest mateix ordre en número decreixent d’efectius. Estant per tot arreu i també a dintre de les ciutats i dels pobles. No vos ho podeu imaginar. Suposo que es veuen afavorides per la gran cabana de vaques i ovelles que es veu per tota l’illa. Altres dues espècies molt abundants i omnipresents han estat el tudó (Columba palumbus) i l’oronella (Hirundo rustica). Pels pobles es veuen amb relativa facilitat tòrteres turques (Estreptopelia decaocto). També he vist alguns verderols. A prop de la mar, pels conreus, rius, estuaris i ciutats portuàries, moltíssima gavina d’hivern (Larus ridibundus)i també moltes gavines de cames roses (Larus argentatus). En ocasions he vist grups de cabots (Delichon urbicum), també niant, i uns pocs petits grups de falzies (Apus apus) sobrevolant els camps.

I poca cosa més !!

He estat tres o quatre dies sense veure un teulader (Passer domesticus), inclusiu a Dublín -que he potejat bastant- i només he vist a un grupet de cinc a un poble i dos més a un altre. En tot el viatge només una rapinyaire !!, un falconet (Falco subbuteo). Ni un xoriguer, ni aligots, ni cap exemplars del gènere Circus o del gènere Accipiter, ni un tord. Només he vist un grup familiar de tres mèrleres (Turdus merula) a uns jardins exuberants de la zona central. Ropits n’he vist a dos punts i dos pinsans només a uns jardins. No he vist ni un ocell sobre d’un poste de la xarxa elèctrica o de telèfons (a excepció dels còrvids de sempre), ni posat a les esteses elèctriques (a excepció dels tudosn). Tampoc he vist juies (V.vanellus).

Qualsevol passeig que he fet, normalment curts, ha estat decebedor. En molt poques ocasions he vist qualque fringíl•lid que no he pogut identificar. Hi ha moltíssimes llacunes de totes mides i també m’han semblat molt buides d’aucells. L’espècie més regular, però escasa, ha estat el cigne (Cignus olor), però una absència quasi total de fotges, ànecs, gallinetes d’aigua...

La costa és una altres història, especialment els que presentes penya-segats i les estuarianes e intermareals, però d'aquest hàbitat no parlaré.

I, es clar, lo primer que m’he demanat és perquè hi ha una pobresa tan gran. Els llibres que he consultat indiquen la presència de moltes més espècies i suposo que presenten una densitat tant baixa que són difícils de localitzar. Constantment pensava en les densitats d’aucells a casa nostra: xoriguers, esparvers, sebel•lins, mèrleres, fringillids, busquerets, bitracs, teuladers, menjamosques.... També vaig pensar que Irlanda és una illa d’una altre illa (Anglaterra), i que, pot ser, pateix d’una doble insularitat. Però també creia que, com a casa nostra, la menor densitat d’espècies propiciaria unes majors densitat de les presents. Però a jo no m’ha semblat això. Pot ser he anat en un mal moment , però no crec que els bitxos hagin partit, o, almanco, no tots. També he especulat amb la pressió que tants de còrvids poden provocar sobre altres espècies.

He tingut la mateixa sensació, que ja vaig contar per aquest foro fa uns anys, quant vaig viatjar a Noruega, a on als boscos la densitat d’aucells és baixíssima, si bé les extensions son immenses.

M’agradaria molt rebre les vostres opinions i, si algú ha trescat per Irlanda, que ens doni la seva opinió.

I perdoneu per l'extensió del texte.

Salut,

Jordi