sortida matinera a s'Albufera

[Pere Vicens]

Bon vespre a tots i a totes.

Avui al matí, a les 05:45, alguns de nosaltres em començat a caminar en silenci per s’Albufera amb l’esperança d’escoltar el só territorial de la queca Botaurus stellaris.

Malauradament no l’hem escoltat, però hem gaudit d’una passejadeta curta i interessant.

El més destacat ha estat escoltar i (la majoria) veure un mascle de buscarler Locustella luscinioides cantant a les totes.

La resta, morralla buferera: C. cetti, C. aeruginosus, C. cyaneus, R. aquaticus, E. schoeniclus, N. rufina, A. purpurea, P. porphyrio...

A l’acabar, alguns de nosaltres que hem partit primer, hem tingut oportunitat d’anotar el primer rossinyol L. megarhynchos.

En definitiva, un matí que no ha fet fred, ni plogut, ni ha fet vent. Que ens ha servit per conèixer Mallorca d’una manera diferent i sumar Plings...! al BY.

Pere

[joem]

Gràcies Pere per la matinada "buferera" i realment el boscarler ha valgut la pena. Per tots els que hem quedat alla era "bimbo" a més de cling del Big Year i tot i que dubtaven de si realment era un boscarler o un insecte, quan s'ha acostat una arpella i ha callat hem pensat: "uep! els insectes no aturen de cantar per les arpelles", quan això s'ha repetit 5 o 6 cops hem estat segurs de que era un ocell i que a mes estava alt, perque veia venir l'arpella; després ja hem tingut clar que estava alla i l'hem estat buscant fins que en Biel l'ha trobat, gràcies a uns impressionants prismàtics de n'Ernesto (uns Svarowsky) i mica en mica l'hem anat veient tots. Els colors criptics (marrons i ocres) molts mal de distinguir, pero el fet que cada cop que l'ocell es tirava a terra s'aturava el cant, i els seus girs sobre la canya ens han permés identificar-ho perfectament.

Gràcies i a veure si hi ha sort el proxim dia amb el bitó.

[Cati]

Hola a tots!
Dia 15 de març escoltàrem a s'Albufera, a uns 100 mts de la recepció del parc, un cant seguit, monòton, ... com un insecte a manco de tres metres de nosaltres. Gravàrem el so, i tot i que no ens va anar gens bé, a ca nostra comprovàrem que el que havíem escoltat podria tractar-se d'un boscarler (Locustella luscinioides). Després de l'avistament que féreu a la sortida matinera guiada p'en Pere, ens vàrem animar a tornar a localitzar-lo. I efectivament dies més tard l'escoltàrem al mateix lloc, on casualment en Maties també l'havia escoltat.
Com en Toni volia estar segur, dia 28 de març, a les 17 de l'horabaixa tornarem al lloc on el poguérem escoltar de nou a plaer. La paciència va fer que poguéssim fer també una bona observació visual del bitxet. Les fotos són testimonials, però és que no va ser gens fàcil aconseguir unes fotos més dignes que aquestes.
Salut!
Toni i Cati