Hola,
a mi també me sembla C. mariana. És un escarabat "bo" s'encarrega de barrinar troncs morts i afavorir-ne la descomposició.
Joan, tens 2 enllaços aquí:
Moltes gràcies, Rafel. Els dos enllaços són molt interessants. No en tenia ni idea. Avui he aprés una cosa nova. El nom d´encanteri m´ha retornat a la meva infantesa. Sí, quan era petit li déiem així. És un nom molt maco. Quan anava a collir les ametlles amb els meus padrins, els meus pares i germanes n´hi havia molts i jo em divertia fent-los fer el mort.
Jo vaig llegir fa temps una separata que recollia tradicions sobre aquesta espècie. Record que comentava que quan un infant trobava un encanteri, el duia al padrí. Just abans d'anar a dormir, el nin i el padrí el col·locaven davall una greixonera de fang girada. Al matí següent, l'encanteri s'havia convertit en unes monedes de coure (precisament el color del ventre de l'escarabat) per al nin/a. Se coneix que és la versió entomològica del "ratoncito Pérez".