Passejant per Sa Canova he trobat aquesta copinya de nacra. La cosa és que poques vegades n'he trobat d'aquestes mesures, supòs que per que les nacres no deuen ser gaire freqüents actualment. Que jo recordi només al port de pescadors de Sant Antoni de Portmany fa ja uns quants anys, vaig veure altra de ja un cert tamany a prop de la mar, no a coleccions etc...
Si, jo també he notat que cada cop se'n veuen menys vivies, però en queden, en queden. Tot el que afecta a les praderies de posidònia els afecta igualment. Suposo que ara que la posidònia es recupera a les zones amb restriccions per la pesca amb arrossegament, a la llarga, la nacra tornarà a aparèixer. De totes formes, bussejant, encara es veuen nacres de mides tan grans o més que les que trobem decorant bars i restaurants. I jovenetes també, que és lo més important!
El bivalve de major mida del Mediterrani, la nostra interessant pedra noble (Pinna nobilis) és juntament amb el corn (Charonia lampas) espècie protegida. De joves n'hi ha moltes. Però de gran mida ben poques. En general passa amb tots els moluscs marins ja que no les deixam créixer. Si per exemple mirau les petgellides que hi ha a zones portuàries o més castigades, són de mida petita-mitjana. Però si anau entre les roques del litoral verge i inaccessible d'algunes zones de la serra de tramuntana en veureu d'enormes. La nacra de la foto segurament fou treta per les xarxes ja morta, i la tornaren a tirar a la mar. Després el mal temps ho ha duit a la vorera.
