Page 17 - Es Busqueret 19
P. 17
Identificació
Els ardeids L’agró
blanc gros
per Pere Vicens Egretta alba
pvicenssiquier@gmail.com és l’agró més
gros dels que
Dins del grup dels ardeids o agrons, hi ha algunes espècies de habitualment ens
coloració blanca que sovint ens poden confondre. Destriar-les visiten (més i tot
de forma correcta, però, és relativament senzill si seguim unes que el conegut agró
pautes de diferenciació. gris Ardea cinerea).
Té el bec gruixut, de
color groc, amb les
cames i els peus de
color fosc. El coll és
molt llarg i arreplegat
en una S molt marcada.
De mida Quan arriba l’estiu, alguns
més petita, exemplars poden restar
ens és entre les nostres zones
possible humides i és llavors MIqUEL àNGEL DORA
observar quan el bec es
en migra- torna de coloració
ció al bec fosca i les cames
planer Plata- agafen coloraci-
lea leucorodia. De ons grogues per
cames llargues i d’ales la pujada d’hormo-
relativament més amples, TONI MUñOz nes nupcials. Al vol
el detall més diferencial és el és enorme, amb un bateig
bec: llarg i gruixut, en forma de d’ales suau i calmat.
pala. Quan vola, ho fa amb el coll
estirat i una mica caigut. Els joves,
molt semblants als adults, tenen el bec Semblant a l’agró blanc gros, i
de color gris-rosat i unes taques negres present durant gairebé tot l’any,
a les puntes de les ales, fàcils de veure tenim l’agró blanc Egretta gar-
quan estan volant. zetta, però és de mida molt més
petita (quasi la meitat). Té el
bec prim i llarg, de color negre, i
els peus de color groc verdós, ben
El toret Ardeola ralloides és l’au més TONI MUñOz visibles al vol. El coll és relativament
petita de totes les de coloració blanquinosa. més curt i sobre el cap hi destaquen
Encara que no és ben bé blanca, sinó de colo- una o dues plomes llargues i primes que li
ració crema rosada, quan vola es destaquen les pengen clatell avall.
ales de color blanc pur sobre la resta del cos, més
fosca. Arriba migrant ja ben entrada la primavera i es
pot veure durant tot l’estiu a s’Albufera, on hi cria una pe-
tita colònia. Sol caminar d’una manera molt peculiar: quasi De mida quasi igual a l’agró blanc però amb el cap més
perpendicular al terra, arrodonit i d’aspecte un poc geperut ens trobam l’espluga-
amb el coll estirat. bous Bubulcus ibis. Té els peus negres i el bec curt de color
És realment di- groc-taronja. Sol ser més terrestre i poques vegades està
ferent a la resta amb els peus dins l’aigua. Al vol es diferencien perquè l’agró
dels agrons, amb blanc té les ales una mica més llargues i les cames surten
el bec llarg i rela- més per darrere de la cua. A més,
tivament gruixut, l’esplugabous vola amb les
de color gris fosc ales una mica més corbades
(que torna de color de cap avall i les batudes són
cel amb la punta negre lleugerament més ràpides.
a l’època de cria) amb Durant la primavera canvia
de color: l’esquena, el coll
unes plomes llargues de i el cap es tornen de color
color grisenc al cap i les
CATI ARTIGUES L’esquena i la part superior cames agafen un encès color
taronja, mentre el bec i les
cames de color verd oliva.
de les ales és sempre de
color crema als adults i terro- rosat.
sa fosca als joves. Quan vola li
destaquen el coll, el cap i el bec,
molt estirats, amb un cos relativament
petit, i els peus li surten poc per darrere la coa.
MIqUEL àNGEL DORA
EB19 - 17