Page 12 - Es Busqueret 19

Quantes de les espècies que apareixen a les fotografies de la pàgina anterior creus que has endevinat? Aquí et do-
nam les respostes correctes i t’explicam perquè no podien ser altres espècies semblants.

Fotografia 1 Fotografia 2
Encara que en aquesta fotografia no es pot veure quasi res Les femelles d’ànneres del gènere Anas són totes molt sem-
del cos de l’au misteriosa, el que es veu (pit, coll, cap i bec) blants: marronenques, favades, sense gairebé característi-
és més que suficient. El coll prim d’aquesta ànnera i el bec, ques remarcables. Generalment, la forma i mida de bec i cap
delicat i allargat, quasi recorden un corb marí (Phalacrocorax són els trets que millor ajuden a diferenciar unes espècies
aristotelis) o un soterí gros (Podiceps cristatus), i s’allunyen d’altres, juntament amb la coloració del “mirallet” (situat a les
del que podríem esperar en una ànnera típica. I és que aques- plomes secundàries) i la mida de l’au. A la femella d’aquesta
ta anàtida s’alimenta de peixos, no de plantes i algues com la fotografia no es pot apreciar cap d’aquests detalls, però sí al
majoria. Per tant, ja podem descartar totes les ànneres que mascle que l’acompanya, vigilant.
no presentin aquest bec i aquest coll tan peculiars si volem El cap quadrat i el bec relativament delicat el diferencien del
arribar a la solució correcta. Només les ànneres peixateres collverd (Anas platyrhynchos), espècie que presenta sempre
(gènere Mergus) presenten aquestes característiques, però el cap més rodó i el bec més poderós, tant si és mascle com
quina d’elles és la de la fotografia? femella, adult com jove. La coloració general grisa (no marró)
L’ànnera peixatera grossa (Mergus merganser) presenta uns i la taca blanca del mirallet, que es pot veure bé en l’ala ple-
colors que encaixen amb els de la foto, però té sempre un bec gada, ens confirmen la identificació d’aquestes ànneres: una
de base més ampla i, sobretot, presenta un tall molt marcat colla de grisetes (Anas strepera).
entre el pit blanquinós i el coll marró. No n’és el cas, així que La griseta és comuna tot l’any, una mica més a l’hivern. Es
només ens queda una opció: l’ànnera pot veure generalment a zones hu-
peixatera (Mergus serrator). mides amb bona cobertura de
La fotografia mostra una feme- plantes aquàtiques.
lla o un exemplar juvenil.
L’ànnera peixatera és escas-
sa a l’hivern. Es pot veure
de tant en tant a cales i
badies, més rarament a
aigües dolces.

Fotografia 3 Fotografia 4
Molts de nosaltres estam Veim una ànnera de cos
acostumats a identificar compacte i feixuc, gens
aus voladores, adultes, estilitzat, (que ens
però sabem identificar apunta cap a les ànne-
pollets? La identificació res cabussadores), de
de pollets és molt més coloració fosca (menys
difícil, ja que s’assemblen als flancs) i ull de color
molt i a més no tenim tanta groc. Això deixa ja de per
experiència en observar-los. si poques opcions. Les ànne-
La coloració d’aquest pollet, i la res fosques (gènere Melanitta)
franja fosca que li travessa l’ull, amb presenten un cos més allargat i un
prou feines ens diu que pertany al gènere Anas. Però si ens ull que mai és groc. Les ànneres d’ulls grocs (gènere Bucep-
hi fixa’m, el pollet de la foto presenta un detall que el fa molt hala) tenen un bec molt curt i un cap amb una forma ben
bo de conèixer: un enorme bec. Aquest bec tan gran només diferent. Així, la nostra au només pot pertànyer al gènere
el presenta una espècie a Europa, el cullerot (Anas clypea- Aythya (els típics moretons). Dins aquest gènere només 1 es-
ta). Estam, per tant, davant un pollet d’aquesta espècie. pècie europea presenta en els mascles el dors i el cap foscos
El cullerot és abundant a l’hivern, però rar com a reproductor. i els flancs més pàl·lids: el moretó de plomall (A. fuligula).
Li agraden les basses amb molta matèria orgànica i bona co- Però, es tracta d’aquesta espècie? No. L’au fotografiada no
bertura vegetal. A l’hivern és molt gregari i pot formar grans presenta ni plomall ni indicis de plomall, i mostra un cap molt
esbarts, mesclat sovint amb altres espècies. alt i amb forma triangular, gens arrodonit.
Podria tractar-se d’un híbrid entre diferents espècies de mo-
retons? Podria ser, ja que els moretons hibriden sovint, però
hi ha un detall molt significatiu que ens du a l’espècie correc-
ta: el bec. La franja subterminal blanca (abans de la punta
fosca) i la franja igualment blanquinosa de la base del bec
Al pròxim Busqueret, MÉS!! són pròpies d’una espècie americana que, de tant en tant,
arriba de forma accidental a Europa: el moretó de collar
(Aythya collaris), un mascle de primer any. La podem cer-
car a basses d’aigües fondes, on abunden els moretons d’al-
tres espècies.

12 - EB19