Page 15 - Es Busqueret 28

I aquí, què hi veus?

Què ens diuen els detalls de la imatge sobre aquest aucell?

Per Pere J. Garcias

1
1 El cap negre ens indica que
és un mascle. Que no sigui 2
totalment negre, sobretot a la
part superior, és perquè a la data
de la foto (mitjan gener) encara 4
no havia gastat prou les puntes 3
de les plomes, el que li dóna un
to més terrós.

2 El bec fi és un caràcter in-
equívoc d’insectívor, per bé
que també menja llavors, ba-
ies i espipella olives a l’hivern.

5

3 El color intens del pit i, so-
bretot, la taca petita i con-
centrada sota la gola, també 6 Un dels noms alternatius
és un tret que anem cap a la pri- i molt descriptiu és el de
mavera, ja que durant l’hivern la “cagamànecs”, ja que té el
taca és més extensa i d’un to no 6 costum d’aturar-se sobre albons,
tan viu. brins i qualsevol tija que li ser-
veixi de talaia pel albirar millor
les preses, insectes i altres artrò-
podes que formen el gruix de sa
4 El collar blanc que envolta el dieta. Moltes de vegades aquests
coll, més visible en els mas- mànecs són de xapeta o aixada
cles, com és el cas, dóna el 5 La coa relativament curta, el d’algun pagès, que si queden “al
nom a l’espècie: “torquatus”, de cap gros i les cames llargues tros” serveixen de talaia al vitrac
collar o que té collar. el fan inconfusible. i acaben concagats.

El vitrac, Saxicola torquata

Avui parlarem d’un aucellet molt llar incomplert, en la femella no és tan tits tipus ropit, vitrac o coablanca, i stone
maco i força abundant a Mallorca… avui, evident. és pedra); en alemany schwarzkehlchen
perquè fa uns 35 anys era molt escàs, El nom comú més estès a les illes (petit gorga negre); en italià és saltim-
tant que si el volíeu veure havíeu d’anar és vitrac, encara que traquet també és palo (sense comentaris); en portuguès
forçosament a la marina de Llucmajor o prou conegut. Us n’haureu adonat que cartaxo comum; en gallec chasco (quina
als voltants de El Toro i Santa Ponça, a la ambdós són noms onomatopeics inspi- sorpresa!) i en eusquera pitxartxar buru-
zona de Calvià. rats pel reclam renegant. Com ja vàrem beltza (un nom clarament onomatopeic
El nom científic vol dir literalment comentar en altres espècies, el nom de amb el modificador de cap negre). us
el que viu a les roques amb collar (del traquet també és emprat en francès amb hi heu fixat, que quan es fa referència
llatí saxum, roca, i colere, viure, i torqua- el significat del renou del cadell del molí al color del cap sols és el mascle el que
tus, amb collar). Això ens dóna informa- quan mol. En castellà el cadell s’anome- pinta (mai tan ben dit) qualque cosa per-
ció d’on viu: llocs pedregosos i oberts, na tarabilla, i d’aquí el nom. En espa- què, no sé vosaltres, però jo mai he vist
marines, erms i conreus. La segona part nyol li afegeixen común i es queden tan una femella amb el cap negre. Fins aquí
del seu nom, on es fa referència al collar, amples i els francesos pâtre, que vol dir arriba el masclisme. •
és un poc més ambigua, ja que si bé el pastor. En anglès és stonechat (chat és
mascle sí que sembla que tengui un co- el nom genèric en anglès dels túrdids pe-

EB28 - 15