Page 18 - Es Busqueret 35

El corb (Corvus corax) ha for- A les Illes Balears també dife- A començament dels noranta,
mat part del folklore, llegendes, his- reix notablement el panorama entre davant la percepció d’una reducció
tòries i literatura de moltes cultures les illes: mentre que a Mallorca i Me- de les poblacions de corb a Eivis-
i desperta respecte i certa admira- norca es tracta d’una espècie àmplia- sa, l’agent de Medi Ambient Jordi
ció, però també repulsa i odi. En la ment distribuïda i comuna, a les illes Monterde pren la iniciativa de co-
cultura occidental és símbol de mal Pitiüses només hi ha unes poques mençar a aplegar tota aquella infor-
averany i se l’associa a la mort i a les parelles relegades als penya-segats mació necessària per aclarir l’estat
desgràcies. El seu caràcter oportu- marins. Si bé alguns autors apunten d’aquest còrvid a l’illa, prenent com
nista ha propiciat que exploti sovint una lleugera reducció de la població a base fonts orals de pagesos. En la
recursos derivats de l’activitat huma- reproductora a les Gimnèsies, això informació recabada dóna constàn-
na i se l’acusi d’ocasionar quantiosos ha de ser pres amb certa precaució cia d’un alt nombre de parelles que
danys a l’agricultura i a la ramaderia. en el cas de Mallorca, a falta de cen- deixaren de criar durant els vuitan-
L’animadversió que l’home ha mos- sos precisos. ta. Al mateix temps, a Formentera,
trat cap al corb derivà en el passat l’ornitòleg Sijpko Wijk realitza un
en acords legislatius per al control i cens de les parelles a l’illa, distribuï-
eliminació de les seves poblacions en El corb a les Pitiüses des en els penya-segats de La Mola
l’oest d’Europa. Són pràcticament inexistents les i Cap de Barbaria. El nombre de pa-
Derivat de tota aquesta per- ressenyes que citin el corb a Eivissa relles reproductores al començament
secució directa, el corb selecciona i Formentera en el passat. Això no de la dècada dels noranta a Pitiüses
estava als voltants de la vintena de
aquelles àrees poc freqüentades per obstant, segons diverses fonts orals parelles: 15 a Eivissa i 6 a Formen-
l’home propícies per construir els consultades, estava àmpliament dis- tera.
seus nius, com penyals o, en menor tribuït i era abundant a les Pitiüses.
mesura, arbres, sempre pròxims a Com a vestigi de la vasta distribució i En anys posteriors, ornitòlegs
zones obertes per a poder alimentar- abundància que hi tengué en el pas- de l’Equip de Natura (GEN/GOB-Ei-
se. Més enllà del paper d’au malfaent sat la població de corbs, els vells nius vissa) són testimonis de com des-
en els camps, el corb és una espècie d’aquest còrvid són fàcils de divisar apareixen alguns territoris coneguts
eminentment necròfaga, la dieta del en innombrables penyals i pedreres a finals dels noranta i començaments
qual en ecosistemes continentals es abandonades de la geografia insular,
caracteritza per un important com- atès que la solidesa i voluminositat
ponent de vertebrats, mentre que en amb què varen ser construïts els ha
alguns àmbits insulars és més om- fet soportar els avatars del temps.
nívora i en formen part insectes i També queda a la memòria dels
matèria vegetal. Aquesta preferència illencs els grans esbarts, talment
l’ha convertit en un important dis- com alguns topònims, com Racó dels
persor de llavors en els ecosistemes corbs, a Sant Josep de sa Talaia, in-
i n’afavoreix la germinació quan pas- diquen velles àrees de cria.
sen pel seu sistema digestiu. De les escasses referències bi-
Les poblacions de corb a Europa bliogràfiques que mencionen el corb
sofriren una severa disminució en el a les Pitiüses a mitjan segle passat,
segle XIX i principis del XX, i fins i s’ha d’assenyalar els relats recopilats
tot s’arribaren a extingir en alguns a mitjan anys cinquanta que indiquen
països a causa de a la persecució que els corbs no són perseguits pels
de l’home. A mitjan segle passat illencs. Així, segons el relat d’un ca-
aquesta tendència es reverteix grà- brer: “los cuervos no molestan allí al
cies a la protecció legal, programes ganado ni a sus crías, y se conforman
de conservació i de reintroducció en con las placentas”. No obstant això,
aquelles zones on s’havia extingit. La no sempre va dominar la pau amb
distribució heterogènia que presenta els pagesos, també hi ha constància
a la península és resultat de les pre- d’enfrontaments entre els vilatans
ferències d’aquest còrvid cap a les i els corbs, que deriven en episodis
zones abruptes amb tallats o pen- amb nius cremats, animals abatuts i
yals. També ocupa àrees forestals on fins i tot exemplars que foren man-
emplaça els nius a arbres, torretes tinguts per curts períodes de temps
elèctriques i fins i tot edificacions. en captivitat. Però els mateixos relats

Els resultats compilats en l’Atlas de dels pagesos que confessen aques-
las Aves Reproductoras de España tes escomeses amb els corbs narren
mostren que les poblacions d’aquest grups de fins a 200 exemplars a llocs
còrvid presenten una lleugera min- com el Puig de ses Roques Llises,
va. A l’arxipèl·lag canari presenta a Sant Joan de Labritja, al voltants
un cert contrast entre illes: mentre dels anys 50 i agrupacions de 40-50
que en algunes illes continua essent exemplars que es divisaven al Puig
comú, a altres com Tenerife, La Pal- Redó, de Sant Josep de sa Talaia, a
ma i Gran Canària ha sofert una forta principis dels vuitanta.
regressió.
18 - EB35