Page 13 - Es Busqueret 35

fent extreme birding des de les 7 del Els pitjors o durs, uff.... les matina- quan xerrava amb ell sempre li deia
matí a les 9 del vespre. Jo he fet Big des!! El moment més dur per a mi és que canviaria alguna de les meves
Year amb totes les conseqüències i deixar una espècie sense identificar i observacions per qualsevol de les
hi he dedicat tant de temps com he quedar-te amb el dubte. seves amb el bitó. Record que vàrem
pogut. estar xerrant d’això, en to divertit, a
(Josep) El millor moment, possible- començaments de desembre i, poc
ment, sigui tota una setmana, els set després, quasi sense voler-ho, em
dies de temporal de pluja i fred a fi-
Quin ha estat el millor moment vaig topar un bitó molt a prop d’un
que recordes i quin el pitjor, el nals d’abril on es podia veure qualse- camí de s’Albufera, i li vaig poder
més dur? vol ocell a qualsevol lloc. I moments fer fotos. Va ser justament un 5 de
més puntuals com els 500 falcons
(Maties) No en record cap de parti- vespers Pernis apivorus a Albercu- desembre, una data que, per als qui
cularment dur. Evidentment, els dies tx, la parada nupcial de les àguiles treballam a s’Albufera, té un signifi-
que cerques i cerques i no aconse- coabarrades o trobar un petit bus- cat molt especial, i no precisament
gueixes veure quasi res (fet que ha queret trencamates a Cúber. El més bo. Una altra anècdota va ocórrer un
passat molt aquesta tardor, molt dur, la ruptura del zoom 80-400 a un dia de febrer, un mes en què sempre
pobra en aus), te’n tornes una mica aguait de s’Albufera el mes d’abrli. m’agrada anar a observar aus mari-
decebut a ca teva. Però és part del Quan veus que la càmera es romp et nes, per tota una sèrie de raons. Els
joc, no pot haver-hi dies bons sense quedes molt fet pols. dies precedents havia bufat molt de
dies dolents. En tot cas, passejar pel vent, així que vaig anar a cercar aus
camp o estar hores observant la mar pelàgiques al Cap de Formentor, on
sempre és un plaer. Com a moments Conta’ns una anècdota divertida vaig passar unes quantes hores ob-
gloriosos record els viscuts alguns que t’hagi passat mentre feies el servant pel telescopi des d’un penya-
dies d’acabaments d’abril, quan una BY. let que mira cap a ponent, ja que volia
cercar aus que rarament s’apropen a
persistent borrasca va fer sedimentar (Maties) Tampoc sé quina triar, així aigües somes. Quan vaig acabar les
molts migrants i, miressis on mires- que contaré l’anècdota del bitó, en-
sis, hi havia aus interessants arreu. observacions i em dirigia cap el cotxe
cara que no és especialment diver- em vaig topar amb en Pere Vicens,
(Susana) Els millors moments sens tida. Jo no aconseguia veure bé el que també havia estat observant la
dubte eren quan coincidíem un no- bitó (Botaurus stellaris) per més que mar des del Cap de Formentor però
drit grup d’observadors bigyearistes freqüentés els llocs apropiats per a en direcció cap a Menorca, i per tant
al mateix lloc, intencionadament o aquest agró quasi mític. En canvi, en no ens havíem trobat, tot i estar a
per casualitat i decidíem seguir ple- Juanjo Bazán, un bon amic i parti- poques desenes de metres un de
gats.... encara que la qualitat i la cipant del BY, ja l’havia vist i foto- l’altre. Quan li vaig contar que havia
quantitat d’observacions minvés. grafiat a plaer a diferents indrets, i pogut veure un grupet de gavinetes

JuANJO BAzáN

D’esquerra a dreta: Lalo Ventoso, Josep Manchado, Susana Quintanilla, Alberto Estefanía, Maties Rebassa, Joan Miquel González

EB35 - 13