Page 14 - Es Busqueret 36

lateral. El pètal central, conegut com camp i coneixements, tant fotogrà-
label, adopta formes per atreure els fics com naturalístics. Amb el món
animals que pol·linitzaran la planta, de les orquídies com a tema de re-
que en alguns casos també allibera ferència neix La companyia, com de
feromones per cridar la seva atenció. forma divertida ens referim al grup
L’orquídea té bàsicament tres mane- format per Néstor Carda, Luís Alber-
res d’atreure els animals: la primera, to Domínguez, Miquel Àngel Gual i
mitjançant l’oferiment d’aliment, el Joan Marquès Faner. Pràcticament
nèctar, la segona, enganyant l’ani- tant dins com fora de temporada te-
mal, fent pensar que li proporcionarà nim les orquídees voltant pels nos-
aliment i la tercera, mitjançant un tres caps.
engany sexual. Alguns gèneres ar- La Companyia s’ha format de
riben a adoptar formes, patrons de manera gairebé espontània, primer
dibuixos, colors i fins i tot els pèls de com a simples sortides per fotogra-
les femelles, i així els mascles acu- fiar una o una altra espècie i més
deixen a copular i d’aquesta manera avant per, a més de fer fotografies,
ajuden a dispersar el pol·len i fecun- cercar i localitzar-ne al llarg de la ge-
dar les plantes.
ografia insular. El grup es consolidà
Una vegada la planta entra en a mesura que el nombre de sortides
període de fructificació, l’ovari es augmentava i la quantitat de correus
tanca i comença un procés de madu- amb informació sobre espècies, loca-
ració. Quan estigui llest, la càpsula litzacions i altres qüestions anaven i
generada s’obrirà i alliberarà les lla- venien. De sobte, les zones que ca-
vors, entre 6000 i 10000, que poden dascun coneixia individualment, ge-
estar en estat latent fins a 30 anys, neralment per proximitat a la llar,
ja que l’índex de germinació és molt passaven a formar part del grup.
baix. Això no és estrany, tenint en Aquesta forma de treballar ha fet
compte que les llavors han d’entrar que el nostre coneixement individual
en contacte amb el fong que perme- sobre el món de les orquídies aug-
trà el seu desenvolupament. mentés gairebé de forma exponen-
cial. Això ha permès afrontar reptes
A les Balears podem trobar unes
40 espècies d’orquídies, sense comp- més importants, intentant localitzar
orquídies més escasses i alguna que
tabilitzar-ne els híbrids. Aquests hí- es pensava desapareguda de l’illa.
brids, en alguns casos fèrtils, són
una mostra que el grup es troba en Una sortida puntual de Luís Al-
plena evolució. Entre totes aquestes berto Domínguez i Miquel Àngel Gual
espècies hi ha una orquídia endè- a la recerca de les escasses mosques
mica de les nostres illes, el borinot verdes (Gennaria diphylla) propi-
(Ophrys balearica) i un parell de tre- cia una trobada fortuïta amb Sven
sors botànics com son l’orquídia de Jonhanson, actiu orquidiòleg que
prat (Orchis robusta) o les mosques treballa conjuntament amb Volker
verdes (Gennaria dyphilla), amb una Hoffman i Guillem Alomar en l’Atles
distribució molt escassa al món. Ara d’orquídies de les Illes Balears. Una
mateix es bastant complicat concre- xerrada inicial de camp es converteix
tar amb exactitud el nombre d’espe- en una col·laboració fonamental per
cies a les Balears, com també la seva a l’enriquiment del grup. Les sortides
distribució, ja que el món que envol- conjuntes se succeeixen, a més de
ta les orquídies està en moviment, l’intercanvi d’informació, les localit-
amb canvis a la nomenclatura, noves zacions, les preguntes i les respos-
troballes i antigues cites que no es tes. Un dels aspectes més saludables
poden actualitzar, ni tan sols confir- del grup és el flux constant d’infor-
mar. Encara resta camí per recórrer. mació en totes direccions.
Els resultats són més que gra-
La Companyia tificants. Es van situant espècies a
diferents zones, algunes comunes
Les col·laboracions entre fotò- o abundants i d’altres més rares de
grafs no són gens noves. Al llarg de buscar en els habituals espais de pri-
la història s’han unit per treballar per mer ordre natural de Mallorca. Així
diferents motius, en alguns àmbits s’afegeixen a la recerca zones bas-
per guanyar en seguretat, en altres tant degradades. Sempre és sor-
per reduir despeses. En aquest cas prenent veure com la naturalesa, i
aquesta unió va per altres camins: especialment aquestes belleses bo-
compartir experiències, dies de tàniques, s’obren pas entre deixalles

14 - EB36