Page 20 - Es Busqueret 37
P. 20
Corriol tres-dits, Calidris alba
A la façana marítima de Palma, romanen en aquest racó, però són
a uns quatre quilòmetres del centre, els agosarats agrons blancs (Egretta
trobam el barri del Molinar. Tot i ser garzetta) els qui s’apropen fins a la
una zona força urbanitzada i freqüen- vorera del mar per pescar entre les
tada per turistes i ciutadans, el seu roques. Pareixen haver perdut la por
passeig marítim és un racó molt in- i toleren millor la presència humana,
teressant i còmode per a l’observació i per això és més fàcil observar-los a
d’aus. Tant les aus marines com les pocs metres del passeig.
aquàtiques cerquen aquí l’abundant Les roques que se situen entre
aliment que ofereix la badia de Pal- el mar i el passeig ofereixen un ban-
ma i l’activitat pesquera de la zona. quet a les espècies que s’alimenten
El Molinar conserva també moltes de dels petits invertebrats o mol·luscs
les primeres cases originals d’aquest que s’hi amaguen. La zona també és
barri, que el doten d’un especial en- estratègica per a observar la migra-
cant i preserven la connexió amb el ció dels ocells que han de creuar la
mar i la natura.
badia per a cercar el resguard dels
El passeig del Molinar s’estén aiguamolls propers, com és el cas
des del Portixol fins al Coll d’en Ra- dels orvals (Nycticorax nycticorax),
bassa i circula paral·lel al carrer Vica- avisadors (Himantopus himantopus)
ri Joaquim Fuster per acabar a la de- o diverses anàtides. El Torrent Gros
sembocadura del Torrent Gros. És un o el Prat de Sant Jordi són hàbitats
passeig de vianants i de fàcil accés. molt propers al Molinar i allà ocells
La tranquil·litat de la zona és idíl·lica com el bitó (Botaurus stellaris) o l’ar-
per als ocells que necessiten descan- ner (Alcedo atthis) hi troben refugi i
sar de la seva llarga migració. aliment. A la línia de costa, un dels
aucells hivernants que freqüenta la
Des del pont que travessa el Tor-
rent Gros es pot observar l’aigua que zona és el girapedres (Arenaria In-
terpres), quasi sempre en grups molt
arriba de la mar i forma allà una lla- reduïts, i que sovint veim acompa-
cuna, on sovint els agrons s’alimen- nyats d’altres petits limícoles com
ten de petits peixos i invertebrats. tiruril.los (Charadrius alexandrinus)
Els agrons grisos (Ardea cinerea)
o, en el millor dels casos, d’un cor-
20 - EB37