Page 25 - Es Busqueret 37
P. 25

Com és?
                                                                                    La  ratapinyada  de  coa  llarga
                                                                                és  una  ratapinyada  de  gran  mida
                                                                                que es caracteritza per tenir les ales
                                                                                molt llargues i estretes, i la coa que
                                                                                amb la seva major part sobresurt de
                                                                                la  membrana  alar.  De  port  robust,
                                                                                aquest  molòssid  d’uns  40-45  cm
                                                                                d’envergadura i uns 25-50 grams de
                                                                                pes, és una de les espècies de qui-
                                                                                ròpters  més  grosses  d’Europa  i  la
                                                                                més gran a les illes.
                                                                                    Les  seves  orelles  grosses  i  ar-
                                                                                rodonides  estan  unides  a  la  base  i
                                                                                es projecten cap endavant arribant a
                                                                                sobrepassar els ulls, que són bastant
                                                                                grossos.  El  pèl  és  suau,  curt,  molt
                                                                                dens,  com  de  vellut,  de  color  gris
                                                                                platejat i lleugerament més pàl·lid a
                                                                                la zona ventral. Les orelles, la regió
                                                                                del  nas  i  les  membranes  alars  són
                                                                                d’un  color  gris  marronós  més  fosc.
                                                                                Presenta unes arrugues al musell ca-
                                                                                racterístiques.
                                                                                    Aquesta  espècie  emet  vocalit-
                                                                                zacions audibles per l’oïda humana,
                                                                                en  una  freqüència  de  10-15  KHz.
                                                                                Acostuma a  moure’s  a  gran  alçada,
                                                                                en espais lliures, amb un vol rectili-
                                                                                ni i sense canvis sobtats de direcció.
                                                                                Per aquesta raó els polsos que emet,
                                                                                a  diferència  d’altres  quiròpters,  són
                                                                                molt separats, ja que no precisa dis-
                                                                            DAVID GARCíA  tingir obstacles. A les nits càlides, en
                                                                                zones urbanes i periurbanes és fàcil
                                                                                escoltar els seus sons. També és ca-
                                                                                paç d’orientar-se utilitzant la vista i
                                                                                prescindint de l’ecolocalització, apro-
                                                                                fitant  les  darreres o  primeres  llums
                                                                                del dia.


                                                                                Quins són els seus
                                                                                costums?

                                                                                    És  una  espècie  de  caràcter
                                                                                pròpiament  fissurícola  vinculada  als
                                                                                penya-segats on aprofita, com a re-
                                                                                fugi, l’existència de trencs o clivelles
                                                                                a  zones  altes  de  la  paret  de  roca,
                                                                                així com els forats en edificacions. La
                                                                                seva capacitat del vol li permet des-
                                                                                plaçar-se diàriament  diversos quilò-
                                                                                metres  des  dels  seus  refugis  fins  a
                                                                                les  zones  d’alimentació.  Utilitza  per
                                                                                caçar una gran varietat d’hàbitats di-
                                                                                ferents: zones de muntanya, camps
                                                                                de conreu, zones arbrades, zones ur-
                                                                                banes i periurbanes, roquissars cos-
                                                                                taners...
                                                                                    S’alimenta de grans insectes que
                                                                                captura fins a 200 o 300 m d’altitud,
                                                                                volant  en  zones  lliures  per  damunt
                                                                                dels arbres o dels edificis. Amb vols
                                                                                rectilinis i ràpids captura lepidòpters
                                                                                de mitjana o gran mida com els noc-
                                                                                tuids i els esfíngids. També aprofita
                                                                                les “explosions” de la processionària
                                                                                del pi (Thaumetopoea pityocampa).

                                                                                                       EB37 - 25
   20   21   22   23   24   25   26   27   28   29   30