Page 23 - Es Busqueret 45

Sabies que...

Per Maite Serra-Franco
Gegants del passat

Després d’evolucionar durant mili- i són més àgils, amb les potes més es- major altura descoberta, la Kelenken
ons d’anys (m.a.), en el present, podem veltes. 1,2,3,4 guillermoi, que va viure fa 15 m.a a l’Ar-
trobar aus d’una grandària considera- Entre els brontornítids el més gran gentina. Les aus Kelenken feien entre 2
ble. L´albatros viatger o el còndor dels és el Brontornis burmeisteri amb uns i més de 3 m d’altura, arribant a pesar
Andes, per exemple, són capaços de 2,80 m d’altura, i un pes entre 350 i 400 entre els 160 i 225 kg. El seu cap va ar-
superar els 3 metres d’envergadura alar, kg. Va viure a la Patagònia fa entre 20 i ribar a mesurar més de 70 cm de lon-
tot i que cap au és tan gran com l’estruç, 5 m.a. Per la seva grandària, possible- gitud, sent l’au coneguda amb el crani
que amb els seus gairebé 3 m d’altura ment caçava emprant l’emboscada, tot més gran. 1
i 180 kg de pes la converteixen en l’au i ser un carronyer oportunista. 4 Abans que el subcontinent sud-
més gran actualment existent. No obs- americà s’unís al nord-americà, la pi-
tant això, cal esmentar que tal com Entre els forusràcins, àgils ge- ràmide tròfica d’aquelles terres estava
ocorre amb altres grups d’animals, han gants, cal esmentar l’au carnívora de dominada per marsupials i enormes
existit en el passat aus d’una grandària
major que la dels seus congèneres vius
en l’actualitat. Aquests “gegants” es van
extingir fa moltíssim temps, tot i que de-
terminades espècies van arribar a coe-
xistir amb l’home.

“Aus del terror”

Els forusràcids o forracocos (Pho-
rusrhacidae), comunament coneguts
com “aus del terror”, són una família ex-
tinta d’aus carnívores gruïformes, amb
escassa o nul·la capacitat de volar, que
va viure des de fa 62 m.a fins fa uns 2
m.a. Tot i que originaris d’Amèrica del
Sud, les seves restes també han estat
trobades a Centre Amèrica, Amèrica del
Nord i l’Antàrtida. Es tracta d’aus corre-
dores que, segons les seves dimensi-
ons, podrien aconseguir velocitats de
40 a 90 km/h. Tenien becs allargats,
ganxuts i molt forts per poder matar
les preses i tallar la carn. A més a més,
podien ajudar-se amb els garfis situats
a les ales o amb les seves fortes potes,
dotades d’urpes, per acabar amb les
seves preses. La seva grandària, segons
l’espècie, variava entre la d’una gallina
(50 cm) fins a uns 3 m, i un pes que po-
dia arribar als 400 kg. Per ara es conei-
xen 5 subfamílies d’aus del terror, amb
13 gèneres i 17 espècies. Les que criden
més l’atenció són les subfamílies dels
brontornítids (encara que alguns es-
tudis suggereixen que no es tractaven
de forusràcids, sinó “d’ànecs gegants
carnívors”) i els forusracins. Els primers,
més antics, tenen les potes molt robus-
tes, i són animals lents. Els segons van
sobreviure fins a l’extinció de la família,
Au del terror i crani (Scientific American. Feb 1994)
EB45 - 23