Page 18 - Es Busqueret 45

Sorprenentment, no hi ha moltes
dades fiables de com afecten les tor-
mentes a les poblacions d’aus - fins que
es converteixen en molt escasses. Un
estudi sobre la llambritja fosca Onycho-
prion fuscatus, una espècie molt abun-
dant a l’Atlàntic, va trobar una correlació
positiva entre aus trobades mortes a la
costa del Carib i el nombre de tormen-
tes tropicals, sobretot huracans. Aques-
tes dades s’estan utilitzant per comple-
tar models computaritzats que puguin
predir amb més precisió la mortalitat
causada per tormentes en aus marines.
Està comprovat que els huracans
poden tenir impactes greus sobre algu-
nes espècies sedentàries, especialment
les insulars o de poblacions reduïdes.
L’amazona de Puerto Rico Amazona vit-
Astor de Cooper Accipiter cooperii “Harvey” dins el taxi. Foto: Willian Brusso. tata es trobava en perill crític d’extinció
degut a la destrucció del seu hàbitat i el
furtivisme. L’any 1989 l’huracà “Hugo” va
Algunes aus es queden, Moltes aus moren arrassar l’illa de Puerto Rico, destruint
refugiant-se en el mateix Tornant a l’esbart de falzies espi- al seu pas la majoria de l’entorn natu-
lloc per aferrar-s’hi costi el noses… La gran majoria es trobaren amb ral de la Sierra de Luquillo, darrer refugi
que costi un final poc feliç; es varen comptabilit- natural d’aquesta espècie. En acabar
zar almenys 720 cadàvers, cosa que ens l’any es varen comptabilitzar només 22
Hi ha moltes espècies sedentàries fa demanar-nos: quants milers d’ocells exemplars supervivents. Es va posar en
a les quals no els queda més remei que més pogueren morir? És cert que l’efec- marxa un programa de recuperació que
cercar aixoplug dins arbusts frondosos te de l’huracà “Wilma” sobre l’abundàn- incloïa un aviari resistent als huracans.
o al costat de sotavent dels arbres. Els cia d’aquestes falzies va ser tant fort i A principis de 2017 la població ja havia
arbres i arbusts poden reduir dràstica- extès que, a la província de Quebec, al superat les 230 aus, amb 5 poblacions
ment la velocitat del vent i mantenir ei- Canadà, on crien aquestes aus, la falzia repartides en 3 boscos. Desafortuna-
xuts i estalvis els ocells, fins i tot durant espinosa es va convertir en una espècie dament, el pas dels huracans “José” i
una ploguda torrencial. Pel fet que les escassa com a resultat directe d’aquest María”, ha tornat a fer estralls, resultant
aus s’adaptaren a dormir posades, els únic tràgic succés. L’any següent, els de moment en la desaparició d’almenys
seus dits es tanquen automàticament censos de dormidors registraren un una població de les recuperades a la
en relaxar-se, cosa que facilita l’aferra- descens del 62 % d’aus, amb una estima zona de El Yunque.
ment a la branca.
que la població total de falzia espinosa La història d’una altra espècie ca-
Altres ocells troben refugi allà on havia quedat reduïda a la meitat. talogada com en perill crític d’extinció,
sigui. L’estiu passat, un exemple que
va tenir molta popularitat mediàtica va
ser el d’un astor de Cooper Accipiter
cooperii, el qual, durant un huracà i fe-
rit, es va refugià desesperat i atemorit a
l’interior d’un taxi a Houston, malgrat la
sorpresa del taxista. L’astor, a qui ano-
menaren “Harvey” com l’huracà, va ser
entregat el dia següent a un centre de
recuperació on es va descobrir que te-
nia una ala fracturada per la tormenta,
fet que l’impossibilitava el vol. Es va po-
der recuperar i fou alliberat.
A part de taxis, altres espècies
com els pícids i lloros troben refugi en
nius i altres cavitats, les quals són òpti-
mes sempre i quan l’arbre de refugi no
sigui arrabassat, es trenqui per on hi ha
la cavitat (generalment el punt més dè-
bil) o siguin atrapats a l’interior per una
crescuda del nivell de l’aigua.
Llambritja fosca Onychoprion fuscatus. Espècie migratòria que nidifica a les illes pròximes a
l’equador a l’oceà Atlàntic. Foto: Duncan Wright.

18 - EB45