Page 18 - Es Busqueret 46
P. 18

Què és el RAM?

             Les aus marines i cetacis són sen-
        tinelles de la salut dels ecosistemes
        marins.  Són  espècies  sensibles  a  l’ex-
        plotació  pesquera,  les  captures  acci-
        dentals,  la  contaminació  per  plàstic,  i
        al canvi climàtic. Són espècies relativa-
        ment fàcils d’observar, sobretot les aus
        marines.  Coneixent  les  seves  poblaci-
        ons i moviments podem conèixer l’estat
        de  conservació  de  les  nostres  costes  i
        mars.
             Amb  aquest  objectiu  neix  la  Red
        de Observación de Aves y Mamíferos
        Marinos o RAM, que com el seu nom bé
        indica,  és  una  xarxa  de  punts  d’obser-
        vació d’aus i mamífers marins. Aquesta
        iniciativa  va  sorgir  de  la  mà  d’un  grup
        d’observadors d’aus després d’unes jor-
        nades  d’ornitologia  a  Lugo,  l’any  2005.
        La idea era coordinar esforços, al llarg
        de les costes espanyoles i portugueses,
        que permetessin augmentar els conei-
        xements  per  poder  dur  a  terme  una
        millor  gestió  en  la  conservació  de  les
        espècies d’aus i mamífers marins.
             Els censos es fan durant tot l’any,
        seguint una metodologia estandardit-
        zada  amb  observacions  de  periodicitat
        mensual. Es pretén que les dades que
        es recullen a cada punt siguin com-
        parables  i  contextualitzin,  a  mig  i  llarg
        termini,  una  aproximació  real  de  les
        abundàncies  i  els  moviments  de  les
        aus i cetacis que es troben al llarg de
        la  costa  que  integra  la  xarxa.  Tots  els
        punts  d’observació  es  fan  des  de  la
        costa. Els objectius principals de la RAM
        per tant, es podrien resumir en:
             1.  Obtenir informació periòdica
        sobre  l’abundància  i  distribució  de  les
        espècies.
             2.  Mantenir una base de dades de
        fenologia, abundància relativa i compor-
        tament migratori (les dades es poden
        consultar a Trektellen.org).
             3.  Estandarditzar  una  metodolo-
        gia comuna, òptima per a aquestes
        espècies.
             4.  La cooperació entre ornitòlegs,
        cetòlegs i organitzacions.
             5.  Implicar  a  voluntaris  amb  l’es-
        tudi i la conservació de la fauna marina.









                                              Virot gros, Calonectris diomedea

     18 - EB46
   13   14   15   16   17   18   19   20   21   22   23